Resumen Pedra de tartera, Resúmenes de Catalán

¡Descarga Resumen Pedra de tartera y más Resúmenes en PDF de Catalán solo en Docsity!

pedra de tartera

Introducció

1. Pedra de tartera
2. Maria Barbal
3. Novela histórica
4. Lectura obligatòria primer trimestre

Personatges

● Concepció "conxa" protagonista ● Maria germana gran ● Mare ● Pare ● Josep segon germà l'hereu ● Joan tercer germà seminariste ● Pere germà petit ● Encarnació tía ● Ramon l'home de la tía ● Martí ● Delina amiga ● Jaume ● Elvira filla gran de la protagonista ● Àngela segona filla de Conxa ● Mateu fill de Conxa ● Lluïsa la dona de Mateu

Argument

Primera part

1. Te tretze anys, és la cinquena de sis germans. Maria és la germana gran i el segon es diu Josep que és l'hereu, el següent és Joan que està al seminari i ell germà petit és en Pere. Són molt pobres i ella ha de marxar a casa de la seva tia que està casada amb un home més gran que ella, la tía no ha pogut tenir fills. De camí cap a la casa de la tía comença a recordar el anys en el poble, que va anar a clase gracias a que a casa hi havia més germans que feien les feines i també recorda como la va convèncer per anar-se'n de ca seva.
2. Records: " La mare només coneixia dues coses; fer feina i estalviar " es passava tot es dia fem feina cuidant i ajudant en el camp no s'aturava mai, només a l'església no era carinyosa perquè creia que era més important les coses de casa. El pare en acabar de treballar , parlava i contava històries mentres la mare treballava. ( Acaba fein una comparació de la tía i la mare ).
3. Comença amb el recorregut desde el mercat fins la casa d'en Ramon l'home de la tia, que va davant amb la somera, ella pensa que està fent un favor a la seva família perquè tendra una boca menys que alimentar. En arribar a casa de la tía les veinades demanen d'on ve aquesta nina i ella se troba a sa tía, despres fa una descripció de la casa i de lo molt que l'agrada un bagul on hi ha roba.
4. Comença parlant d'un prat banyat per tres aigües que cauen al riu i conta com són les feines del camp, que feiem els tres la tia l'home i ella en acabar pujant d'amunt el carro i le diuen que anirà a passar la plata el día de la festa major i que le cercaran un vestit. Han passat sis mesos que hi viu amb ells ha apres totes les feines de casa i diu que la tía és bona si no li fas la contra.
5. Descriu els plats, gust i la manera de menjar a casa dels oncles, els dinars quan venen es cusins de Barcelona, i com poc a poc aprèn a cuinar per ajudar a la tía. Quan hi ha convidats és multipliquen les feines i falten mans. Els cusins de Barcelona venen cada any i fan servir paraules que normalment no s'utilitzen a pallarés, fa una reflexió de la llengua como heina.
6. Diu que era feliç i que el poblet es feian moltes festes, la mes important era la festa major al final de la recollita, que la feian coincidir en diumenge. A l'esgelsia entraven ses dones i qualque home però normalment quedaven de fora. Va passar uns quants anys abans de que la gent la considerés del poblet i ella esteia avergonyida perquè no era filla de la casa on vivia. Acaba a nomenant un tal Jaume.

de la mare y torna a l'ermita es retroba amb els germans. Arriba la república , Jaume despenja la foto del rei que va fugit.

5. Els bolet es poden recollir en tardo i primavera. La gent del poblet fa una batida per la muntanya, la Dolina li diu a Conxa que L'elvira havia sentit parlar a les dones del poblet abans de néixer l'Angela, depres hauria de compartir tot y que la mare en tenir un altre nin o nina no li faria cas, això explicava lo gelosa que esteia.
6. Al estiu de 1932 la festa major no vàrem venir els cosins de barcelona. La nit ball va ballat tota la nit amb en Jaume, és veia les nenes voltar i el diu a Jaume que està esperant un fill, aquesta vegada volem un nin. Jaume queda amb altres homes per reconduir l'aigua fins el prat.
7. Jaume és fet jutje de pau. Es militante de esquerra republicana, a Conxa no el fa gràcia té por però Jaume la tranquil·litza i es van a pescar, el capítol acaba amb el sopar y la Conxa i l'Angela en la conillera
8. Estan a l'esgelsia, el capellà diu un sermó polititzat cap a la Conxa i la tía el diu que no fan cas que el capellà és un llepaculs. A casa les nenes esperan el renaixement del minyo o minyona " el Mateu o la Concepció ".
9. L'Elvira te setze anys fa feina en montsent a una casa i estudia costura dues hores. L'Angela cuida a el Mateu i ajuda a la tía. La Delina ve a casa i diu que els de cal sastre volem a L'Elvira per el seu hereu.
10. Por fi sabem el.nom de La tia, " l'Encarnacio " reb una carta que anuncia la no vinguda dels cosins per el esclafit de la revolta.
11. Arriban notícies de enfrontaments al sur de espanya el capellans se amaguen se cremant esglésias, a montsent, hi ha un capella mort. Jaume no li agrada que una família vulgui casar a L'Elvira amb el seu hereu. Tercera part
12. La Conxa fa memòria, han vingut a cercar al seu home a casa i les han de pujar a un camió, el Mateu a queda amb la tía i en Jaume a fugit un dia abans.
13. El camió passa per diferents poblets de la comarca replegar gent cap a monsent, els aprisionan en una celda. Aqui be el nom des llibre " Em sento com una pedra amuntegada en una tartera"
14. L'Elvira parla amb el soldats surt un moments i entra amb una frasades que ha portat la tía. Les tornen a pujar al camió i les porten a la Noguera i faran nit a un local. Llavors bé L'Elvira plorant i le diu a la mare que el han mort ….. Un moment molt trist como lector
15. Està molt triste san que no el tornara veure i no té un mor per fe es dol. Les porten capa Aragón a lluny de ca seva i no te forces per continuar, però ho a de fer per les seves filles

5. Están a un refugi les obligant a fer feina i està ple de soldats italians. La Conxa te la esperança que tot sigui un malson, la gent de aquest poble els diu " rojos " però allí també i a gent que le han mort persones estimades.
6. Tornen a ca seva. Abans aturant en monsent on han de fer un entrevista i les comunica que la guerra a acabat i que si son bonas espanyolas no han de tenir por de res, despres de sortir comença wl cami cap a pallares on les reb la Delina i les confirma la mort de Jaume.
7. En casa és va donar conte que tot esteia brut i comença a fer una neteja mentres pensa en Jaume, vol fer net tot, però s'adona que la brutícia la té de dins i sap que no tornara a ser la mateixa. Els esdeveniments tenen una durada de mes i mig.
8. Quan surt por el poblet la gent parla de la guerra esperant que ella digués algo, i ella no volia donar-lis el gust, passen per ca seva acusant a un, o un altre veïnat de ser el que va denunciar al Jaume, la gent les fa la vida impossible i l'única que els tracta bé sense haver de dir res és la Delina. L'Elvira anava a cobrar les deutes que tenien amb son pare, però no el pagaren a lo que va deduir que eran uns lladres.
9. La filla gran està en edat
10. casadera, ella vol casarse lluny de pallares i tía el diu que no le anirà bé que ben aviat torna-ra i moltes coses més, Conxa calla no diu res se sent inútil el nin Mateu té nou anys. L'Elvira els diu que és casar amb un fuster a Noguera. L'Angela está en edad de casarse. La Conxa està trist he intenta suicidar-sé
11. Dóna un salt en el temps L'Elvira te un nin i bé cada estiu ajudar en la recollida l'Angela està casada i té les pròpies feines de la pagesia i el Mateu aviat serà casadero. La tía mort al llit de sota per sorpresa de tothom no més el quedava una foto que li havien fet de amagades, la Conxa pensa que no pot esperar més i que ha de casar el seu fill
12. El casament de Mateu va ser a Torrent , esteia la família ja tenia tres néts i el varen venir al cap els records del seu matrimoni amb el Jaume. Se ha donat conta que és ja una senyora major y que tot a passat molt aviat que a lo mijor havia quedat congelada el día que els varen anar a cercar per de matí. Amb el temps se va donar que havia fet mal, casar a Mateu per conveniència
13. Lluïsa, així nom La dona de el Mateu , havia d'anar molt sovint a la clínica de Noguera i després a Barcelona, el medicaments que costaven moltes pesetas, Conxa es queda amb el nin la feina se acumula a la casa i no dona abast i El mateu que no podía estar a casa per culpa d'anar al metge cerca feina de conserge a Barcelona i le comunica a Conxa.
14. Conxa en al seu pensament le hagués agradat dir-li no, però ella no era així i no va dir res parten a Barcelona comenta la rutina diària i la falta que le fa el camp viu que tothom té una vida i recorda que tía le havia dit que ells no moririan a pallarés, que la vida era molt dura i el joves fugirien i diu que Barcelona és un pas més cap a la mort.

Peücs= sabates de bebè = patucos Recava = fer-li mal = dolia Fesomies = trets de cara = fisonomias