¡Descarga resumen temas constitucional y más Resúmenes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!
TEMA 11
L’ORGANITZACIÓ INSTITUCIONAL DE L’ESTAT (II)
11.1 PARLAMENTS I REPRESENTACIÓ: EVOLUCIÓ HISTÒRIA DEL PARLAMENT (I)
- Assemblees
- Corts medievals: espai de diàleg i negogicació entre el Rei i els estaments
- Amb la consolidació dels Estats nació i les monarquies, el parlament medieval perd el sentit.
➢ Sistema anglès :
- Fins a 1689, conflicte entre Corona i Parlement.
- Després de la Revolució, el Parlament esdevé el centre polític.
- A les colònies nord-americanes, primers parlaments generals no estamentals.
- Des de 1832, reformes electorals enforteixen el Parlament, incloent el Rei.
- Al s. XX, supremacia de la Cambra dels Comuns.
- Des de la IIGM, el gabinet i el primer ministre guanyen protagonisme sobre el parlament.
➢ Sistema continental :
- Edat Moderna: monarquies absolutes ➝ desaparició d’assemblees, poder concentrat en el Rei.
- Edat Contemporània: Revolució Francesa ➝ reapareixen parlaments amb sobirania nacional i sistema representatiu.
- Segle XIX: Conflicte entre Executiu i Parlament.
- Segle XX: parlament més representatius, sistema partidari, noves relacions Executiu-Parlament i pèrdua de funcions tradicionals.
➢ Evolució del Parlament al nostre país :
- Importància de les assemblees medievals.
- Absència d’una classe burgesa significativa.
- Recuperació del parlamentarisme durant la Guerra d’Independència.
- Constitució de 1812; inici del parlamentarisme ● Bicameralisme/unicameralisme ● Sufragi censatari ● Rol diversos
- Absència de revolució industrial.
11.2. PARLAMENTS I REPRESENTACIÓ EN L’ACTUALITAT
➢ Participació política :
- Participació política-directament relacionada- Representació/sistema polític.
- Normes a través de les quals es canalitza la representació política, configuren les bases per al desenvolupament del sistema polític. És a dir, el model electoral: legitimació o deslegitimació del sistema polític.
➢ Model electoral : conjunt d’elements normatiu i sociopolítics que configuren el procés de designació de titulars del poder, quan el dit procés es basa en preferències expressades pels ciutadans d’una determinada comunitat política.
- Funcions: ● Representació ● Legitimació ● Govern
➢ Les corts generals : característiques i composició
- Tres característique: a) Òrgans representatius. b) Mandat central del sistema constitucional. c) Òrgan central del sistema constitucional. d) Sotmesos a la Constitució i a la resta de l’ordenament. e) Institució democràtica per excel·lència. f) Pren els acords segons el principi majoritari, amb respecte a les minories. g) Òrgan inviolable i amb autonomia.
- Regulació:Títol III CE (arts. 66 a 96 CE (també 23.1, 54, 61, 99 o 134 CE).
- La sobirania resideix en el poble no en les CG, que en són les representants.
- Regulació en la Constitució: ● Preàmbul : proclamació de la sobirania popular ● Títol Preliminar : règim parlamentari, pluralisme polític (arts. 1 i 6) ● Títol I : dret de participació (art. 23) ● Títol III : De les Corts Generals (arts. 66-96) ● Títol IV : De les relacions entre les Corts Generals i el Govern (arts. 108-116) ● Altres : art. 152…
- Regulació específica: ● Reglament del Congrés dels Diputats, de 10 de febrer de 1982 ● Reglament del Senat, de 3 de maig de 1994 ● Reglament de les Corts Generals (art. 72.2 CE)
- Campanyes electorals
- Finançament electoral
- Calendari
- Modalitat de vot
B) Elements que determinen la conversió de preferències en representació
- Magnitud del districte
- Delimitació del districte
- Magnitud de l’òrgan al qual es vota
- Prorrateig electoral
- Barrera electoral
- Classes de barres;
➔ A nivell de circumscripció, estatal o autonòmic
➔ Expressada en percentatge de vot
➔ Expressada en nombre d'escons
➔ barrera legal i efectiva
- Fórmula electoral
➢ Fórmula electoral: procediment per convertir els vots en escons.
- Fórmules majoritàries: ➔ Majoria simple o relativa ➔ Majoria absoluta ➔ Dues voltes ➔ Vot alternatiu o preferencial
- Formules semi-proporcionals
- Fórmules proporcionals: ➔ Resta major ➔ Mitjana major
➢ Dret de sufragi actiu i passiu
- Sufragi Actiu
- Universal (art. 2.1 i 3 LOREG)
- Lliure (art. 2.1 i 3 LOREG)
- Igual (art. 4.2 LOREG)
- Directe (art. 4.1 LOREG)
- Secret(art. 5 LOREG)
- Sufragi Passiu Pressupost general: ser elector. Exclusions:
- inelegibilitats (art. 6 LOREG): ➔ Família Reial. ➔ Membres d'òrgans constitucionals. ➔ Responsables polítics de l'Administració. ➔ Certs funcionaris. ➔ Membres de l'Administració Electoral. ➔ Condemnats (arts. 6.2.a i b LOREG).
- Inelegibilitats territorials (art. 63 LOREG).
- Altres (art. 154 LOREG).
Incompatibilitats (art. 155 LOREG):
- Les causes d’inelegibilitat de senadors i diputats també són d’incompatibilitat.
- Altres incompatibilitats específiques (art. 155.2 i apartats 3 i 4).
➢ Administració electoral :
- Característiques; ➔ Estructura jeràrquica ➔ Semipresent ➔ Judicializada amb matisos ➔ Finalitat - garantir la transparència i objectivitat del procés electoral i el principi d’igualtat.
- Òrgans: ➔ Junta Electoral Central. Permanent (13 membres: 8 magistrats i 5 catedràtics) ➔ Juntes electorales provincials. No permanent (5 membres: 3 magistrats i 2 juristes) ➔ Juntes Electorals de Zona. No permanent (5 membres: 3 magistrats i 2 juristes) ➔ Seccions i meses electorals. Per a cada procés. 1 President i 2 vocals. ➔ Oficina del Cens Electoral. (INE). Controla modificacions censals.
➢ Procediment electoral :
- Compareizença electoral: poden presentar-se partits polítics, federacions, coalicions i agrupacions d'electors
- Campanya electoral: dura 15 dies (8 en cas de repetició). Just abans de la votació, hi ha el dia de reflexió.
- Sufragi; ➔ Paperetes i sobres oficials ➔ Horari establert per a l'emissió del vot ➔ Escrutini en mesa i en la Junta Electoral
- Garanties electorals; ➔ Interventors, apoderats i representants
➢ Pèrdua de la condició de parlamentari
- Suspensió de drets i deures (arts. 101 RCD i 101 RS) per motius disciplinaris, presó preventiva o sentència ferma.
- Pèrdua de la condició (arts. 22 RCD i 18 RS) per anul·lació de l’elecció, mort, incapacitat, fi de mandat o renúncia. ➔ En el cas dels senadors, també per inhabilitació o pèrdua de condicions d’elegibilitat.
- Incompatibilitats (arts. 6 i 157-160 LOREG); ➔ Règim de dedicació exclusiva amb excepcions (docència, investigació, creació literària...). ➔ Possible autorització per a altres activitats no incompatibles amb la funció parlamentària. ➔ Limitació del dret de participació política, amb interpretació restrictiva (STC 45/1983).
➢ Estatut dels membres del parlament
- Finalitats: garantir autonomia del Parlament, independència dels parlamentaris i decòrum en les funcions.
- Elements de l’Estatut: garanties, privilegis i prerrogatives.
- Règim jurídic: privilegis institucionals (no personals), imprescriptibilitat, inderogabilitat i interpretació restrictiva.
- Prerrogatives parlamentaries (art. 71 CE): ➔ Inviolabilitat ➔ Immunitat ➔ Fur especial
- Altres drets materials (segons Ripollés Serrano): lliure circulació, protecció social, retribució, mitjans materials i suport personal.
TEMA 12
L’ORGANITZACIÓ INSTITUCIONAL DE L’ESTAT (II)
12.1. ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ DE LES CORTS GENERALS: ACTORS I ÒRGANS
Parlem d’estructura orgànica o interna quan ens referim a òrgans diferents i amb funcions distintes. Cada òrgan té funcions i composició distintes:
- Òrgans de govern intern o rectors: ➔ Presidència (unipersonal) ➔ Mesa (col·legiada) ➔ Junta de Portaveus (col·legiada)
- Òrgans de producció parlamentària, de treball o de funcionament ➔ Ple ➔ Diputació Permanent ➔ Comissions: ❖ Legislatives (permanents) ❖ No legislatives (permanents) ❖ Estudi ( NO permanents) ❖ Investigació ( NO permanents) ➔ Ponències
- Òrgans intermedis i de connexió: ➔ Grups parlamentaris
- Altres òrgans
- Òrgans d'actuació administrativa: Secretaria General
➢ Estructura interna i funcionament: A. Òrgans de govern intern, direcció i rectors: La presidència (Congrés dels Diputats i Senat): Elecció:
- Es trien en la sessió constitutiva, al principi de la legislatura.
- Majoria absoluta en primera votació.
- En segon votació, guanya la candidatura amb més vots entre les dues més votades (art. 37.1 RCD i 7 RS).
Funcions:
- Representació, direcció i coordinació de la cambra.
- Convocatòria i presidència de les reunions.
- Direcció dels treballs parlamentaris.
- Gestió administrativa i econòmica.
B. Òrgans de producció parlamentària o de treball El Ple :
- composició- tots els membres de l’assemblea
- Funcions: legislativa; pressupostària; control i impuls polític.
- Convocatòria: per la Presidència d’acord amb la Mesa i la Junta de Portaveus.
- Principi de decisió sempre majoritari –són possibles majories reforçades-.
- Les sessions i el vot és públic tot i que existeixen excepcions.
- Es regeix pel principi de publicitat.
Les Comissions: Funcions:
Composició:
- Formades proporcionalment als Grups Parlamentaris (GP).
Organització:
- Mesa
Classes de Comissions:
- Permanents legislatives
- Permanents no legislatives
- no paraments: ➔ D’estudi ➔ D'investigació
- Mixtes (permanents i no permanents).
C. Òrgans intermedis i de connexió Grups Parlamentaris : Agrupacions de diputats o senadors amb una afinitat política comuna
D. Òrgans no assimilats a les categories anteriors La Diputació Permanent Composició:
- President
- Mesa específica (2 vicepresidències i 2 secretaries)
- 63 diputats/32 senadors
Funcions (art. 57 RCD i 45 i ss. RS)
- Vetllar pels poders de la Cambra en períodes d’inactivitat (vacances parlamentàries i dissolució).
- Validació de decrets llei.
- Gestió d’estats excepcionals (alarma, excepció i setge).
- Convocatòria extraordinària del Ple.
12.2 PARTITA POLÍTICS I GRUPS PARLAMENTARIS
➢ Els partits polítics :
Art 6 CE - Els partits polítics expressen el pluralisme polític, concorren a la formació i a la manifestació de la voluntat popular i són instrument fonamental per a la participació política. Són creats i exerciran la seua activitat lliurement dins el respecte a la Constitució i a la Llei. L’estructura interna i el funcionament hauran de ser democràtics”.
- Regulació: ➔ Llei Orgànica 6/2002, de 27 de juny, de Partits Polítics ➔ Llei Orgànica 8/2007, de 4 de juliol, sobre Finançament dels Partits Polítics
- Funció: ➔ Expressió del pluralisme polític. ➔ Formació i manifestació de la voluntat popular ➔ Instruments fonamentals de la participació política.
- Vies: ➔ El procediment electoral. ➔ El procediment parlamentari.
- Funcionament: l a democràcia interna es plasma, doncs, en l’exigència que els partits polítics dirigisquen llur organització i funcionament intern mitjançant regles que permeten la participació dels afiliats en la gestió i el control dels òrgans de govern i, en suma, i açò és el que és realment rellevant, mitjançant el reconeixement d’uns drets i atribucions als afiliats a fi d’aconseguir eixa participació en la formació de la voluntat del partit» (STC 56/1995 FJ 3).
➢ Els Grups Parlamentaris. Concepte, naturalesa, composició i funcions: Concepte:
- Cano Bueso: Parts del Parlament amb cert nombre de membres, continuïtat i organització, expressives del pluralisme polític i amb funcions parlamentàries.
- Ripollés Serrano: Subjecte col·lectiu del Parlament contemporani.
- García Morillo: Agrupacions de parlamentaris amb coincidència política, a les quals la Constitució i els reglaments atorguen funcions i facultats.
Naturaleza jurídica (debat):
- Associacions de Dret Públic o Privat amb funcions públiques.
- Òrgans parlamentaris que contribueixen al funcionament de les Cambres i racionalitzen el Parlament.
- Entitats autònomes amb personalitat jurídica pròpia fins i tot fora de la Cambra.
- Naturalesa privada amb funcions públiques.
12.3. ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ DE LES CORTS GENERALS: ELS REGLAMENTS
PARLAMENTARIS
Concepte : El Reglament parlamentari és el conjunt de normes que regulen l’organització interna del Parlament i l’exercici de les seues funcions.
Autonormació del Parlament: El Parlament té la facultat d’establir el seu propi Reglament des de fa segles, com es veu des de les Corts de Cadis de 1810. En el dret comparat, altres països com Anglaterra, França i Alemanya també compten amb aquest mecanisme. Als països nòrdics, els Reglaments parlamentaris tenen rang de lleis constitucionals.
Reglament a Espanya: L’article 72 de la Constitució Espanyola estableix que cada cambra aprova el seu propi Reglament per majoria absoluta. Aquests Reglaments tenen valor de llei, però no necessiten sanció ni aprovació conjunta de les dues cambres.
Naturalesa jurídica: Hi ha un debat doctrinal sobre la seua consideració. Alguns autors el consideren una norma constitucional. Altres defensen que són resolucions internes de les cambres. La posició dominant, sostinguda per Pérez Serrano, afirma que el Reglament parlamentari és un supòsit de normació autònoma vinculat a la llei pel principi de competència. La potestat autoreglamentària deriva directament de la Constitució Espanyola de 1978 i està reconeguda pel Tribunal Constitucional en les sentències STC 101/1983 i STC 118/1988.
El règim constitucional dels Reglaments de les cambres a Espanya es caracteritza perquè els Reglaments parlamentaris formen part de l’ordenament jurídic i tenen eficàcia davant tercers. Són equiparables a les normes amb força de llei i poden ser objecte de control de constitucionalitat per via directa (recurs d'inconstitucionalitat) o per via d’empara (art. 42 LOTC). La seva relació amb la llei es fonamenta en el principi de competència, no en la jerarquia. Els Reglaments actuals del Congrés i del Senat daten de 1982 i 1994 respectivament, i han estat modificats. A més, les Resolucions interpretatives de la Presidència també formen part del Dret parlamentari i poden ser recurrides davant el Tribunal Constitucional. Encara no s’ha aprovat el Reglament de les Corts Generals, però es poden celebrar sessions conjuntes entre el Congrés i el Senat per aprovar normes generals.
TEMA 13
L’ORGANITZACIÓ INSTITUCIONAL DE L’ESTAT (IV)
13.1. LES FUNCIONS DE LES CAMBRES: EL BICAMERALISME ASIMÈTRIC
El Parlament en l’Estat Constitucional. lleis i impostos suposen una limitació de drets, per la qual cosa cal que estes limitacions tinguen un origen legítim.
A favor del bicameralisme:
- Representativitat: reflecteix millor l’estructura social en permet una representació completa.
- Participació i reflexió: raons del procediment deliberatiu; doble deliberació, maduresa decisòria, més legitimitat.
- Concentració del poder: el poder legislatiu és el més potent de l’estat, la doble cambra evita la concentració de poder.
En contra del bicameralisme:
- Representació + directa: si el poble és un, la representació n’ha de ser una, segons cambra només té sentit si representa alguna cosa distinta.
- Més eficàcia: la divisió del Parlament el debilita; la divergència pot paralitzar l’activitat parlamentària.
➢ El bicameralisme asimètric :
- Classificacions de les segons cambres (classes). Duverger: ➔ Aristocràtiques - es proveeixen, en general, per sistemes no democràtics. ➔ Federals o quasi-federals - representen els ens territorials autònoms en el si d’un Estat complex. ➔ Democràtiques: categoria residual. S’elegeixen democràticament i pretenen compensar el poder de l’altra cambra.
- Composició i durada del mandat de les segons cambres: ➔ Diversitat de models d’elecció. ➔ Marcada tendència a ser més reduïdes que les cambres baixes. ➔ Diversitat en el mandat, vinculada al model de provisió. Amb freqüència no pot ser dissolta.
- Relacions entre cambres i tipus de bicameralisme: ➔ En el model britànic, en origen, és partidari. ➔ Progressivament la patria desapareix → preeminència de la cambra baixa. El Govern no és responsable davant la cambra alta.
- Tipus de bicameralisme: Perfecte: ➔ en cas de la discrepància en el procés legislatiu, s’apliquen diversos mètodes, segons el cas: 1. La “Navette”: identitat de posició d’ambdues cambres.
- Cada legislatura té 8 períodes de sessions.
- Cada any els períodes de sessions son (73 CE): 1 de junt de setembre-31 de desembre i l’1 de febrer-30 de juny
Vacances parlamentàries : el període entre legislatures o entre períodes de sessions.
Sessions :
- Reunió d’un òrgan parlamentari per a l’exercici de les funcions que té atribuïdes per la Constitució i la resta de l’ordenament jurídic.
- Hi ha diverses classes de sessions, segons l’objecte: ple i comissió, conjuntes,
preparatòries, constitutives…
Ordre del dia : Relació d’assumptes sobre els quals es pot deliberar i, si s’escau, prendre acords de manera vàlida en una sessió. Pot modificar-se per acord unànime.
Principi de publicitat : Consubstancial al parlamentarisme, tret d’acord en contra de la cambra. Permet el coneixement dels seus treballs per l’opinió pública, ja siga mitjançant la presència en la sessió, mitjançant les publicacions oficials (Butlletí o Diari de Sessions), o a través dels mitjans de comunicació.
Debats Parlamentaris :
- La paraula és concedeix prèvia sol·licitud abans o durant el debat, segons Reglament.
- Contradicció: torn a favor i en contra, rèplica o contrarréplica. Prefèrencia del Govern. Principi d’oralitat.
Votacions :
- Diversos procediments: ➔ Assentiment ➔ Ordinària: alçant-se o electrònica ➔ Pública per crida: d'investidura, moció de censura, qüestió de confiança ➔ Secreta: electrònica / paperetes
- Si/No/Abstenció
13.3. LA FUNCIÓ LEGISLATIVA I EL PROCEDIMENT LEGISLATIU
Concepte :
- Afirmació del principi democràtic representatiu.
- Funció parlamentària per excel·lència.
- Capacitat innovadora de l’ordenament.
- La funció legislativa no és el mateix que el procediment legislatiu.
- El procediment legislatiu ha d’integrar el dret de la majoria parlamentària a adoptar
les decisions que legítimament li corresponen, i també el dret de les minories a participar en el procés de formació de la llei, com a expressió de la voluntat popular i del pluralisme polític elevat per l’art. 1.1. a la categoria de valor superior de l’ordenament jurídic (ATC 77/2022, de 19 de desembre, FJ 6).
Canvis en la funció legislativa :
- Pèrdua del caràcter abstracte i general de la Llei.
- Introducció del principi de sotmetiment al Dret de la Llei.
- Intervenció preferent del Govern en el procés legislatiu.
- Transcendència del procediment prelegislatiu.
- Pluralitat de centres legisladors.
- Abús dels decrets llei
Procediment legislatiu :
- Concentració d’actes ordenats cap a l’aprovació de la Llei que, a més, complixen una funció garantista.
- Procediment ordinari / procediments especials.
➢ La iniciativa legislativa :
- Gubernamental (87.1 CE): projecte de llei, prèvia tramitaciño del procediment prelegislatiu El projecte de llei ha d’acompanyar-se d’exposició de motius i antecedents necessaris (art. 88 CE)
- Parlamentària (87.1 CE): ➔ Proposició de la llei: Congres - 15 diputats i 1 GP, Senat- 25 senadors i 1 GP ➔ Preceptivitat de la conformitat del Govern a la tramitació.
- Iniciativa Legislativa Popular (87.3 CE, LO 3/1984): ➔ Proposició de llei ➔ 500.000 persones que figuren en el cens electoral ➔ Limitacions materials
- Retirada de la iniciativa legislativa: ➔ Projectes de llei: el Govern, en qualsevol moment abans de l’aprovació final. ➔ Proposicions de llei: el proponent fins la presa en consideració, després ho ha d’acordar el Ple.
➢ Els procediments legislatius especials :
- Lectura única.
- Competències legislativa plena de la comissió (art. 75.2 CE, arts. 148 i 149 rcd)
- procediment d’urgència (arts. 93 i 94 rcd i arts. 133 a 136 rs)
- procediments especials ➔ pressupostos generals de l’estat (arts. 134 ce, arts. 133 a 135 rcd i arts. 148 a 151 rs); ➔ lleis orgàniques (arts. 130 a 142 rcd) ➔ aprovació i reforma d’estatuts d’autonomia;
13.4. FUNCIONS D’IMPULS POLÍTIC I CONTROL DE L’ACCIÓ DE L’EXECUTIU
El sistema parlamentari que estableix la nostra Constitució de 1978 s’assenta sobre la doble confiança entre el Parlament i el Govern (art. 99 CE). La confiança ha de romandre al llarg de la Legislatura, el Parlament compta amb instruments de control per a garantir-la. Només en el CD el control polític té capacitat d’exigència de responsabilitat política amb sanció jurídica.
Impuls / Control-Responsabilitat:
- Investidura del President del Govern (art. 99 CE)
- Moció de censura (arts. 113 i 114 CE)
- Qüestió de confiança (arts. 112 a 114 CE)
- Competències d’integració d’altres òrgans constitucionals.
- Competències d’autorització
- Declaració de guerra i firma de la pau pel Rei (art. 63.3 CE)
- Autorització prèvia de tractats internacionals (arts. 93 i 96.1 CE)
- Convocatòria de referèndums consultius (art. 92.2 CE)
- Celebració d’acords de cooperació entre Comunitats Autònomes (art. 145. CE)
- Estats d’alarma, setge i excepció (art. 116)
- Autoritzacions en relació a la Corona (art. 57.4 CE)
Control-fiscalització: el seu exercici no implica directament un canvi de Govern.
- Preguntes al Govern (arts. 185 i ss RCD i 160 RS)
- Interpel·lacions (arts. 180 i ss RCD i 170 i ss RS)Moció subsegüent
- Proposicions no de llei –PNL– (arts. 193 i ss RCD i 174 i ss RS)
- Examen de comunicacions, programes o plans del Govern (arts. 196 i ss RCD i 182 i ss RS)
- Examen d’altres òrgans (arts. 199 i ss RCD i 183 RS)
- Sol·licituds d’informació (art. 7 RCD i 20.2 RS)
- Comissions d’investigació (art. 52 RCD i 59 i 60 RS)
➢ Funció de control: Moció de Censura :
Arts. 113 i 114 CE; 175 a 179 RCD.
Concepte: instrument de comprovació del manteniment de la confiança parlamentària expressada en la investidura.
Caràcter «constructiu»: cal presentar candidatura alternativa que no ha de ser necessàriament diputat.
Tramitació (només en el CD):
- Iniciativa 1/10 dels diputats, que si fracassa no en podran presentar una altra en el mateix període de sessions.
- Hi ha previst un període de presentació d’altres mocions i un temps per a «refredar-la»: 5 dies
- Debat (com el d’investidura), sense intervenció necessària del President del Govern.
- Només s’investirà el candidat alternatiu si obté la MA dels vots.
- No es pot dissoldre el Parlament mentre es tramite una moció de censura.
➢ Funció de control: Qüestió de Confiança:
Arts. 112 i 114 CE; 173 i 174 RCD.
Concepte: instrument de comprovació del manteniment de la confiança parlamentària expressada en la investidura.
Tramitació (només en el CD):
- Iniciativa del President del Govern, prèvia deliberació del Consell de Ministres.
- Debat (com el d’investidura) vinculat al programa polític o a una declaració de política general.
- Es presenta mitjançant escrit motivat a la Mesa del CD i amb certificació del Consell de Ministres.
- Es debat transcorregudes, almenys, 24 hores des de la presentació. Hi intervé el President del Govern i els GP.
- S’atorga la confiança amb el vot favorable de la majoria simple.
- Si no s’obté la majoria simple, s’activa el procés d’investidura previst en l’article 99 CE.
