¡Descarga revisio 3 y más Apuntes en PDF de Fisiopatología solo en Docsity!
Estudiant:
Assignatura:
Titulació:
Càrrega real :
Data límit de lliurament:
Professor:
Valoració del Professor:
- Pacient de 34 anys d'edat, femení, presenta obesitat amb inefectiu tractament en atenció primària. Complicacions associades: hipertensió arterial, dislipidèmia, apnea del son, resistència a la insulina, esteatosi hepàtica, varius, tabaquisme actiu i depressió en tractament. És derivada a la unitat de cirurgia bariàtrica de l'hospital. El juliol de 2009, un informe realitzat per nutricionista constata un pes inicial de 111 kg i IMC de 42,4 kg/m^2. Es decideix disminuir l'aportació calòrica a 1.400 Kcalories / dia de mitjana. Al cap de quatre mesos, s'objectiva pes de 110,9 kg i IMC de 42,3 kg / m 2. La pacient no va incorporar activitat física diàriament per una tendinitis al genoll, en tractament kinesiològic 2 cops per setmana. A causa de la ineficàcia del tractament mèdic, es decideix programar per a cirurgia, sent incorporada al protocol de l'Hospital per by pass gàstric. Aquest protocol va ser rigorosament valorat i aprovat pel comitè. Es va confeccionar un consentiment informat especial destacant que es tracta d'una operació de risc. Exàmens preoperatoris destaquen: glicèmia basal 127 mg / dl, triglicèrids 262 mg / dl, colesterol total 285 mg / dl, colesterol HDL 60 mg / dl,colesterol LDL 188, TSH 0, uUI / ml (0,7-7,5), T4 total 7,5 g/100 ml (4-11) Comenta detalladament aquest cas clínic, explicant les dades de laboratori, cadascuna de les complicacions associades i quins factors de risc cardiovascular presenta.
Les dislipidèmies o hiperlipidèmies són trastorns en els lípids en sang caracteritzats per un augment dels nivells de colesterol o hipercolesterolèmia i l' increment de les concentracions de triglicèrids o hipertrigliceridèmia en sang.
La esteatosi hepàtica: és l’ acumulació de grassa al fetge. El terme fetge gras es refereix a una malaltia del fetge caracteritzada per acumulació d'àcids grassos i triglicèrids en les cèl·lules hepàtiques (hepatòcits).
La síndrome metabòlica (obesitat) és una combinació dels trastorns mèdics que augmenten el risc de desenvolupar malalties cardiovasculars i la diabetis mellitus tipus
- En aquest cas parlaríem d’una obesitat mòrbida o tipus III. En la que els principals indicadors de patir-la són:
• Obesitat central: circumferència de cintura ≥ 102 cm (homes), ≥ 88 cm (dones),
no tenim aquesta dada.
• Dislipèmia actual: 285mg/dl (TG ≥ 150 mg/dl) i Dislipèmia: C-HDL
actual :60mg/dl (<40 mg/dl (homes), <50 mg/dl (dones))
• Pressió arterial ≥ 130/85 mmHg no tenim dades
• Glucosa plasmàtica en dejú actual: 127mg/dl (≥ 110 mg/dl)
I provocat pel desequilibri entre la ingesta i la pèrdua de calories per falta d’exercici motivat per una alteració emocional com potser la depressió i/o patir un hipotiroïdisme segons ens indica els valors de TSH elevats i T4 normal.
Com a factors de risc de patir malaltia cardiovascular i tenim: la hiperlipèmia, la obesitat abdominal que fa que ‘ls lípids que circulen en excés en la sang es dipositin a la paret de les artèries, formant-se l'anomenada "placa d'ateroma".
En anar creixent progressivament aquesta placa (perquè es va dipositant cada vegada més colesterol LDL, o colesterol dolent, i després s'oxida) es va estenosant progressivament la llum de l'artèria fins que es tanca del tot i impedeix el pas de la sang. Poden produir un infart agut de miocardi o si l'artèria afectada és una artèria del cervell, es produeix una trombosi.
- Un nen de 7 anys es portat a urgències per presentar nàusees, vòmits, dolor abdominal i una disminució del nivell de consciència. Els pares expliquen que durant les ultimes setmanes, el nen va tenir molta set, molta gana i que anava a orinar molts cops. Se li realitza una analítica de sang i es detecta una glucèmia = 320 mg./dL, a la orina es detecta cetonúria +++. Quina és la causa més probable de la hiperglucèmia i de la cetonúria d’aquest nen? Raona la resposta
La hiperglucèmia és un augment exagerat de la quantitat de sucre en la sang. La hiperglucèmia és la responsable directa dels símptomes típics de la diabetis. Per això és important conèixer-los per facilitar el seu diagnòstic: Necessitat d'orinar amb molta freqüència, també anomenada poliúria. Tenir molta set: polidípsia. Tenir molta fam: polifàgia. També sol aparèixer debilitat, pèrdua de pes i molèsties digestives. La cetonúria es la presència d'una excessiva quantitat de cossos cetònics a l'orina. Pot manifestar-se com a conseqüència d'una diabetis mellitus no controlada. Quan les cèl·lules corporals no poden disposar de glucosa com a font d'energia, utilitzen els greixos. Com a conseqüència de la combustió d'aquestes, s'obtenen els cossos cetònics.
- PM, un pacient de 45 anys amb Diabetis mellitus Tipus 1 diagnosticada fa vint anys, està rebent sessions de fisioteràpia per dolors articulars. Avui, en arribar a la clínica, sembla estar adormit i una mica confús. Diu que creu que està refredat i que ha vomitat un cop aquest matí. La seva dona, que l'ha portat en cotxe diu que li ha semblat que ha orinat més sovint del que és habitual i que com ha tingut molta set, ha estat bevent aigua i sucs i que li han anat bé. També comenta que li ha notat una forta olor de l'alè. Quina complicació creus que té aquest pacient? Raona la resposta en relació a la fisiopatologia
Crec que pateix una cetoacidosi diabètica És un problema que passa en persones amb diabetis i es presenta quan el cos no pot utilitzar el sucre (glucosa) com a font d'energia, ja que no hi ha insulina o aquesta és insuficient i Quan la glucosa no està disponible, es metabolitza el greix en el seu lloc. A mesura que els greixos es descomponen, els àcids anomenats cetones s'acumulen en la sang i l'orina. En nivells alts, les cetones són tòxiques. Aquesta afecció es denomina cetoacidosi.
- Un pacient home de 65 anys diagnosticat de Diabetis mellitus tipus 2 fa 10 anys, consulta per dolor i disminució de la mobilitat de l'espatlla dreta des de fa 1 mes. Explica quin tipus de complicació de la seva Diabetis presenta i la seva fisiopatologia. Quines complicacions cròniques s'han d'investigar en tot pacient diabètic? Explica-les.
Crec presenta una Microangiopatia : el pacient presenta una neuropatía periférica i dolor articular lo que l’impedeix el moviment articular. La capsulitis retràctil
És el procés neurovegetatiu de la càpsula articular de l'espatlla, caracteritzada per dolor, la rigidesa i el canvis tròfics de l'espatlla. Lés causes més freqüents són: idiopàtica (causa desconeguda), diabetis en persones insulinodependents, ...
L’ elevació crònica del nivell de glucosa a la sang condueix a dany dels vasos sanguinis (angiopatia). Les cèl·lules endotelials que revesteixen els gots sanguinis agafen més glucosa del normal, ja que no depenen de la insulina. A continuació, formen més glicoproteïnes de la superfície del normal, i fa que la membrana basal sigui més gruixuda i més feble. En la diabetis, els problemes resultants s'agrupen sota "malaltia microvascular" (a causa del mal als petits vasos sanguinis) i "malaltia macrovascular" (a causa dels danys a les artèries).
Amb el pas del temps, això pot causar problemes en certes parts del cos, com ara els ronyons, els nervis, els peus i els ulls
Problemes a la vista: Com per exemple la retinopatia diabètica. També es presenten glaucoma i cataractes. La visita regular a l'oftalmòleg per detectar a temps és la millor prevenció.
Peus: Sol ser una de les més visibles manifestacions del mal control. El més comú té a veure amb la neuropatia (dany a nivell nerviós) que provoca manca de sensibilitat a les extremitats, podent arribar a les amputacions..
Problemes cardíacs: Mantenir controlats els nivells de colesterol, la pressió sanguínia i l'hemoglobina glicosilada ajuda a prevenir-los.
Hipertensió: La pressió alta incrementa el risc d'atac cardíac, problemes a la vista i als ronyons.
Problemes mentals: A la comunitat científica hi ha molt debat sobre això, però depressió i diabetis solen presentar juntes i no és clar quin apareix primer.
Pèrdua de l'audició: En el procés d'escoltar intervenen petits vasos sanguinis i nervis, que poden ser danyats si els nivells de glucosa en sang romanen alts.
Problemes dentals: En les persones amb diabetis hi ha un augment de la incidència de malaltia de les genives, que poden variar des d'una simple inflamació (gingivitis) fins malaltia periodontal, que és quan es formen petites bosses que s'infecten, arribant a provocar les pèrdua de peces dentals.
Gastroparesis: Un problema derivat de la neuropatia que significa una disminució en la motilitat estomacal, retardant el buidatge gàstric, el que altera significativament el
control glicèmic.
Neuropaties: Els alts nivells de sucre en sang, mantinguts en el temps, provoquen dany en els nervis que es poden presentar una sèrie d'òrgans amb diverses manifestacions.
Nefropatia: Una diabetis descompensada afecta el normal funcionament dels ronyons, el que al cap d'un temps pot portar el pacient a una falla renal irreversible i fins a la mort.
Accident vascular: La causa més comuna és un got sanguini obstruït. Dues de cada tres persones amb diabetis moren a causa d'un accident cerebrovascular o malaltia cardíaca. Tenint especial cura, les probabilitats que això passi es poden reduir
