¡Descarga El Monasterio de San Pedro de Cluny: Arquitectura y Historia - Prof. Torralbo y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!
SAINT-BENIGNE DE DIJON
Primer romànic. reformarà el seu monestir cap a l’any 1000. El 1010 es consagra l’altar i el 1018 es dedica a la Verge part de la capçalera (de forma singular). Planta centralitzada amb dues anelles flanquejada per dues torres. Té una gran cripta (planta baixa i primer p (LA PLANTA ÉS DE LA CRIPTA). Recorda al Panteó de Roma i a la Basílica del Sant Sepulcre de Jerusalem.
SAINT-BENOÎT-SUR LOIRE
Primer Romànic. Segon quart del segle XI. Està dedicat a Sant Pere i custodia les relíquies de Sant Benet de Núrsia (per tant es convertirà en un important centre religiós).
Hi ha un nàrtex però sembla més un pòrtic, està cobert amb voltes d’aresta sustentades per pilars cruciformes amb semi columnes). Al primer pis trobem tres petites capelles al mur que tocava a l’església.
La decoració escultòrica és de molt nivell. Trobem històries de la Bíblia, Vides de Sants i es reinterpreta el capitell corinti (per això alguns historiadors la situen cap al 108
SAINT-PHILIBERT DE TOURNUS
Romànic Ple. Església de peregrinació. l’església i cal fer-ne una de nova. Hi ha una consagració probablement de la capçalera. És un absis amb deambulatori i capelles radials. L’ central és més gran i hi ha cinc capelles rectangulars al deambulatori, que s’obre a l’altar major amb columnes corínties aixecades sobre un mur que envolta l’esp
BENIGNE DE DIJON
Primer romànic. Era un focus de peregrinació. Guillem de Voiglon reformarà el seu monestir cap a l’any 1000. El 1010 es consagra l’altar i el 1018 es dedica a la Verge part de la capçalera (de forma singular). Planta centralitzada amb dues anelles flanquejada per dues torres. Té una gran cripta (planta baixa i primer pis) coberta amb pedra i cúpula (LA PLANTA ÉS DE LA CRIPTA). Recorda al Panteó de Roma i a la Basílica del Sant
SUR LOIRE
Segon quart del segle XI. Està dedicat a Sant Pere i custodia les nt Benet de Núrsia (per tant es convertirà en un important centre
Hi ha un nàrtex però sembla més un pòrtic, està cobert amb voltes d’aresta sustentades per pilars cruciformes amb semi-columnes adossades (al pis superio són dobles semi ). Al primer pis trobem tres petites capelles al mur que tocava a l’església.
La decoració escultòrica és de molt nivell. Trobem històries de la Bíblia, Vides de Sants i es reinterpreta el capitell corinti (per això alguns historiadors la situen cap al 108
PHILIBERT DE TOURNUS Església de peregrinació. L’any 1007-1008 hi ha un incendi que destrueix ne una de nova. Hi ha una consagració el 29 d’agost de probablement de la capçalera. És un absis amb deambulatori i capelles radials. L’ central és més gran i hi ha cinc capelles rectangulars al deambulatori, que s’obre a l’altar major amb columnes corínties aixecades sobre un mur que envolta l’esp
Era un focus de peregrinació. Guillem de Voiglon reformarà el seu monestir cap a l’any 1000. El 1010 es consagra l’altar i el 1018 es dedica a la Verge part de la capçalera (de forma singular). Planta centralitzada amb dues anelles flanquejada per dues torres. Té is) coberta amb pedra i cúpula (LA PLANTA ÉS DE LA CRIPTA). Recorda al Panteó de Roma i a la Basílica del Sant
Segon quart del segle XI. Està dedicat a Sant Pere i custodia les nt Benet de Núrsia (per tant es convertirà en un important centre
Hi ha un nàrtex però sembla més un pòrtic, està cobert amb voltes d’aresta sustentades columnes adossades (al pis superio són dobles semi- ). Al primer pis trobem tres petites capelles al mur que tocava a l’església.
La decoració escultòrica és de molt nivell. Trobem històries de la Bíblia, Vides de Sants i es reinterpreta el capitell corinti (per això alguns historiadors la situen cap al 1080).
1008 hi ha un incendi que destrueix el 29 d’agost de 1019, probablement de la capçalera. És un absis amb deambulatori i capelles radials. L’ absis central és més gran i hi ha cinc capelles rectangulars al deambulatori, que s’obre a l’altar major amb columnes corínties aixecades sobre un mur que envolta l’espai i que
sosté arcs de mig punt. El tram recte del presbiteri té murs amb dos arcs. En el pis inferior hi ha una cripta amb el mateix esquema però més sòlida.
El deambulatori es cobreix amb volta de canó anular i la cripta amb volta d’aresta reforçada pe
L’ aparell és amb pedra petit irregular, amb elaborat a les cantonades.
Entorn el 1040 es construeixen les
naus separats per grans pilars cilíndrics. Sustenten també les cobertes (volta d’aresta a les naus laterals i petits trams de volta de canó a la central en sentit contrari a l’habitual). Alhora es fa el nàrtex, amb 3 naus de tres trams més estrets i es comunica amb les naus per portes. La llum entra per les finestres.
El transsepte és del segle XII, com si no haguessin sabut unir capçalera i naus. Està cobert amb cúpula sobre trompes.
La façana té dues torres, són diferents però havien de ser iguals. El mur està decorat amb arquets cecs i bandes verticals articulades que aporten simetria.
Claustre: És un dels més antics, datat de mitjans del segle XI (Romànic Ple). Està decorat i només s’ha conservat la galeria Nord, està coberta amb volta d’aresta. Els capitells tenen decoració vegetal.
SAINT-SERNIN DE TOULOUSE
Romànic Ple. Es situa al lloc on fou martiritzat el sant (segle III). Va ser el primer Bisbe de Toulouse.
A la ciutat es fa una comunitat de canonges que va creixent i va
sosté arcs de mig punt. El tram recte del presbiteri té murs amb dos arcs. En el pis inferior hi ha una cripta amb el mateix
es cobreix amb volta de canó anular i la cripta amb volta d’aresta reforçada per columnes al centre.
és amb pedra petit irregular, amb opus spicatum , més
Entorn el 1040 es construeixen les naus , un cos basilical de tres
naus separats per grans pilars cilíndrics. Sustenten també (volta d’aresta a les naus laterals i petits trams de volta de canó a la central en sentit contrari a l’habitual). Alhora es fa el nàrtex, amb 3 naus de tres trams més estrets i es comunica amb les naus per portes. La llum entra per les
és del segle XII, com si no haguessin sabut unir capçalera i naus. Està cobert amb cúpula sobre
té dues torres, són diferents però havien de ser iguals. El mur està decorat amb arquets cecs i bandes verticals articulades que
És un dels més antics, datat de mitjans del segle XI (Romànic Ple). Està decorat i només s’ha conservat la galeria Nord, està coberta amb volta d’aresta. Els capitells tenen
SERNIN DE TOULOUSE
Es situa al lloc on fou martiritzat el sant (segle III). Va ser el primer Bisbe de Toulouse.
A la ciutat es fa una comunitat de canonges que va creixent i va
Els capitells (8) que sustenten les arquivoltes tenen representats els càstigs dels principals pecats. Hi ha dos iguals:
- Un personatge assegut aixeca les mans, sostingudes per dues persones. Potser és un exaltació de la plegaria o un passatge de l’Èxode. No té relació amb els altres.
- Avarícia a través de la paraula de Llàtzer i Apuló.
- Llàtzer dins d’una mandorla portada per dos àngels (Avarícia).
- Un home amb una bossa de diners al coll és turmentat per dos diables. (Avarícia)
- Un home és castigat per dos diables (Luxúria)
- Dues serps ataquen els pits d’una dona nua (2). (Luxúria)
- Un home assegut al que dos dracs li ataquen el cap (Orgull)
El mateix taller fa tots els capitells, tenen les mans grans, la roba és rígida, els rostres iguals (front estret, serrell fastunejat, ulls amb dos línies i llavis amb forma de lletra M.
El taller de Bernardus Guilduinus fa l’altar i altres treballs. Està fet en marbre i decorat amb motius vegetals i un programa iconogràfic.
- Cara central: Al centre Crist (imberbe) beneeix i porta el llibre. Està dins d’una mandorla amb motius vegetals i emmarcada en un quadrat sostingut per dos àngels que miren cap enrere (Imago clipeana, recorda a les victòries alades, remet a l’art antic). Hi ha més àngels adaptant-se al marc.
- Part posterior: Motius vegetals.
- Lateral: Medallons units per elements vegetals amb personatges. Al centre hi ha Crist amb els palmells endavant. La Verge, Sant Joan, Sant Pere, Sant Pau i dos apòstols més miren a crist.
amonestant a Eva (Viollet-le Duc els va girar, abans es veien els dos on hi havia Eva).
- Anunciació i Visitació més dos (amagats) amb àngels amb veles (tela).
- Matança dels Innocents
- Lleons (sense programa iconogràfic) en alt relleu.
El timpà està fet per la juxtaposició de cinc plaques. Al centre Crist en Ascensió (de major tamany) mirant al cel. Porta nimba crucífer amb la inscripció REX DEI PATER. Està ajudat per dos àngels (és estrany) i està sobre uns monticles (núvols o terra). Les figures estan adaptades al marc. A baix, separat per pàmpols de vinya i raïm, hi ha els 12 apòstols i 2 àngels a cada banda amb barret frigi. A la mènsula hi ha dues figures amb les cames creuades que sostenen caps de lleons. Tenen un peu calçat i l’altre no.
Flanquejant la portada hi ha dues escultures:
- Sant Pere: té nimba i les claus. Sense barba i amb un casquet estriat. A sobre hi ha dos àngels
i a sota Simó el Mag.
- Sant Jaume (es creu que el Major) amb un tronc a punt de brollar. A dalt hi ha dues figures que intenten alliberar-se d’unes tiges (Són Hermógenes i un deixeble alliberats per Sant Jaume). A baix hi ha dues dones sobre una parella de lleons i agafades per un home (Abraham+Sara+Agar o l’Heretgia del Sacerdot Montan i les Sacerdotesses Priscila i Maximila.
El resultat són figures amb un volum contundent, amb plecs corbats i anatomies ben definides, els cabells són arrissats (tot remet a l’art antic). No és el mateix taller però si la mateixa corrent artística.
CLUNY
Congregació religiosa fundada l’any 910 a la Borgonya francesa quan Guillem I, duc d’Aquitania regala la vila de Cluny al papat per tal de formar un monestir amb dotze monjos, així s’assegurava la protecció del Papat. Neix amb la intenció de reformar els monestirs (és la impulsora de la reforma a l’Occident cristià entre els segles X i XI) que estaven regits per la regla de San Benet, fou una època d’invasions, inestabilitat política i social, pobresa i submissió de les abadies als senyors feudals. Depenien directament del Papa (i estaven sota la protecció dels senyors feudals), això va facilitar la seva expansió i cap al segle XIII perden privilegis i arriba la seva decadència, que finalitzà amb la seva desaparició. Va arribar a tenir gairebé 1200 monestirs. Les raons de la caiguda són: excessiva rigidesa que paralitzava l’orde, incorporació massiva de nobles per beneficiar-se dels privilegis i comoditats de la vida monàstica i aparició de l’orde del Císter que promovia una vida eremítica i ascètica.
Els primers abats van durar molts anys i tenien una forta personalitat, eren escollits pels propis monjos.
El gran poder de Cluny arriba fins a tot a poder encunyar moneda. La Regla cluniacenca és adoptada per altres monestirs que formen un imperi monàstic de priorats autònoms sota el domini de Cluny. La intenció era recuperar la litúrgia cristiana, respectant les Hores Litúrgiques, els Salms, la Santa Missa. Van incrementar el culte de la Verge Maria i es va promoure la música sacra. Es va accentuar la importància del silenci i el celibat. Cluny va combatre la simonia, adquisició de càrrecs pastorals previ pagament, i la immoralitat del clergat secular. Va promoure les situacions de “treva de Déu” i “pau de Déu”. La primera assegurava períodes de pau en festes religioses i alguns períodes de la setmana. La segona proporcionava seguretat a persones desarmades i llocs sagrats.
Les idees de Cluny van agradar i aviat altres monestirs van voler seguir-los. Es van anar escampant per Europa disseminant l’arquitectura romànica (per exemple a Espanya arribà pel Camí de Sant Jaume).
darrers tons musicals i un que mostra la Primavera, els 4 rius del Paradís, de les Virtuts i del Pecat Original. Hi ha també un capitell corinti.
SAINT-PIERRE DE MOISSAC
Entra a formar part de l’orde de Cluny al segle XI (mentre era abat Duran de Bradons) i és quan adquireix importància. Conservem escultura al claustre i al pòrtic sud de l’església.
Claustre: Romànic Ple. Es va acabar cap al 1100. Conté el programa iconogràfic historiat més antic que es conserva. Probablement els capitells no estaven tal i com els veiem actualment. Es combina una columna senzilla i una doble, pilars als angles i al mig de cada galeria (estan decorats amb figures d’apòstols, especialment Sant Pere i la seva crucifixió, i a altres sants). El tema principal és la Redempció, començant amb el Pecat Original, prefiguracions de Crist, la seva vida, la Passió i l’Apocalipsi. Hi ha també d’altres capitells amb decoració vegetal, pren importància la palmeta. No hi ha seqüència lògica en l’ordenació, probablement això és degut a les litúrgies que es celebraven a cada lloc del claustre. És important saber que molts tenien inscripcions que aclareixen el tema representat. Els apòstols són els pilars de l’església i també d’aquest claustre. Es conserven 8, treballats en baix relleu. Hi ha també l’abat Duran de Bradons (1048-1071). Les figures estan dins d’arcs sostinguts per columnes de capitell corinti i dues flors en els mainells dels arcs.
Els angles són molt marcats, deriven del capitell corinti, amb volutes i clau central amb inscripcions o decoració vegetal. Baix relleu i fris continu en les cares. Les figures són bastant expressives.
Pòrtic Sud
Romànic Ple. Es considera la primera façana monumental romànica. Probablement fet pel mateix taller entre el 1110 i el 1130 (hi ha unitat estilística). Estava policromat. La decoració era:
- Timpà: Hi ha Crist en majestat (hieràtic) dins d’una mandorla envoltat pel Tetramorf i dos àngels allargassats. Hi ha també els vint-i-quatre Ancians.
- Mainell: Decorat en tres registres de lleons entrecreuats sobre fons vegetal. Als costats hi ha Sant Pau i Sant Jeremies.
- Brancals: Isaies i Sant Pere.
- Arquivoltes
- Dintell: grans rosasses.
- Murs laterals del pòrtic: Hi ha un fris a la part superior i a sota dos arcs cecs amb dos nivells de relleus. A la dreta hi ha l’Antic Testament (profecies de Jeremies- Anunciació, Visitació, Fugida a Egipte i Epifania). A l’esquerra episodis dels pecats i els càstigs. Al fris superior hi ha la paràbola del pobre Llàtzer (pecat de l’avarícia).
SAINTE-FOY DE CONQUES
Romànic Ple. És un edifici de peregrinació. Té diferents focus escultòrics. Els capitells de la capçalera són els més antics que conservem.
A mitjans del segle XI es reformarà l’edifici. Abans de la mort de l’abat Odolrico es van traslladar les restes de la Santa a la capçalera de la nova església. Té tres naus molt curtes, capçalera amb deambulatori i absidioles. Hi ha un esglaonament de les dues absidioles que s’obren al creuer, potser degut a dubtes en el moment de construcció.
La capçalera es consagra l’any 1104 (però no s’ha conservat). faixons, això va fer creure en una possible influència àrab, però és molt poc probable.
Entre el 1140 i 1150 es construeix un nàrtex. La planta baixa es dedica a Sant Miquel.
SAINT-LAZARE D’AUTUN Tardoromànic Romànic Ple) i 10 anys hi ha la primera consagració. Capçalera triabsidada amb transsepte i cos de tres naus. Nau central i transsepte coberts amb volta de canó i le volta d’aresta. Té pilastres acanalades finestres a la capçalera.
NOTRE-DAME-DU-PORT
Tardoromànic. Té un cos de tres naus, transsepte, deambulatori amb quatres capelles radials i creuer amb dues capelles més (cobert amb cúpula s trompes sustentada per voltes de quart de cercle cap al transsepte). La nau central es cobreix amb volta de canó (sense arcs faixons) i les laterals amb volta d’aresta.
La capçalera es consagra l’any 1104 (però no s’ha conservat). Hi ha bicromia en els arcs faixons, això va fer creure en una possible influència àrab, però és molt poc probable.
Entre el 1140 i 1150 es construeix un nàrtex. La planta baixa es dedica a Sant Miquel.
LAZARE D’AUTUN Tardoromànic (Bango el qualifica com a Romànic Ple). Iniciada al voltant del 1120, i 10 anys hi ha la primera consagració. Capçalera triabsidada amb transsepte i cos de tres naus. Nau central i transsepte coberts amb volta de canó i les laterals amb volta d’aresta. Té pilastres acanalades, arcs apuntats finestres a la capçalera.
PORT
Té un cos de tres naus, transsepte, deambulatori amb quatres capelles radials i creuer amb dues capelles més (cobert amb cúpula sobre trompes sustentada per voltes de quart de cercle cap al transsepte). La nau central es cobreix amb volta de canó (sense arcs faixons) i les laterals
Hi ha bicromia en els arcs faixons, això va fer creure en una possible influència àrab, però és molt poc probable.
Entre el 1140 i 1150 es construeix un nàrtex. La planta baixa es dedica a Sant Miquel.
, arcs apuntats i moltes
Hi ha bicromia, blanc i blau.
CATEDRAL D’ANGULEMA
Tardoromànic. S’inicia la construcció el 1110 amb un transsepte que sobresurt en planta. Té quatre capelles radials. La nau està coberta amb quatre cúpules sostingudes amb grans pilars. En els braços del transsepte, com al creuer, hi ha cúpules. De les dues
torres del creuer només es conserva una.
SAINT-FRONT DE PÉRIGUEUX
Tardoromànic. Planta centralitzada, creu grega i cada tram està cobert per cúpula sobre petxines. L’edifici es comença a construir entorn el 1120 i els models són l’Apostoleion i Sant Marc de Venècia. Té algunes irregularitats, per exemple els pilars són molt gran però no són massissos.
CATEDRAL DE SAINT-ÉTIENNE DE TOULOUSE
Es comença a construir al segle XI però es reformarà amb l’arribada del gòtic. El claustre és del 1100 i conservem alguns elements, la figura de Sant Andreu i el relleu de Sant Joan i Sant Jaume. Hi ha també la figura de Sant Tomàs (tant aquesta com la de Sant Andreu estan signades per un Gilabertus). Són figures en alt relleu.
Hi ha capitells amb la història de Sant Joan Baptista i la historia de les Verges pudents. Totes treballades amb molt detall. Es daten entre 1120 i 1140 (moment de gestació del protogòtic).
Cicle de la mort de Sant Joan Baptista
El segon taller fa uns capitells amb iconografia de la Passió. La gesticulació és molt dinàmica, hi ha molt moviment en comparació amb l’escultura
tolosana.
Arrest de Crist
Les formes dels capitells són més quadrades que piramidals. Pren protagonisme la microarquitectura i els arcs amb merlets, columnes, que divideixen els episodis.
Les composicions es compliquen. No hi ha filiacions amb l’art del Camí de Sant Jaume sinó amb el de la zona de Poitiers i de les miniatures de Limoges.
Es posa especial atenció a les figures dels apòstols ja que són models a seguir.
Escultures-columnes de la Sala Capitular: Són 6 profetes en columna que fan una mena de portalada per a la sala. Tenen un rotlle a la mà. A l’altra banda hi ha dos profetes més i un personatge coronat. No són cariàtides sinó columnes amb escultura adossada.
El tercer taller, el de més qualitat, fa uns capitells amb la història de Job dins de cercles. Són capitells dobles (en dobles columnes). Hi ha tres relleus de tres profetes i tres relleus més amb Reis (Salomó, Saba i David). Hi ha un setè plafó en alt relleu on està representada la Verge amb el nen. Probablement totes formaven una portalada. S’han fet vàries reconstruccions de la possible portalada de la sala capitular.
Rei David tocant l’arpa
BERZÉ-LA-VILLE
És un dels testimonis de la pintura relacionada amb Cluny. S’ubica a l’absis de l’església superior. La gamma cromàtica és variada. Es divideix en tres registres:
- A la volta hi ha un Crist en majestat fent la Traditio Legis , beneeix amb la dreta i amb l’esquerra entrega el rotlle a Pere. Hi ha personatges del Col·legi Apostòlic, diaques i bisbes.
- Al registre central trobem tres finestres amb dos arcs cecs a banda i banda. Dins d’aquests hi ha el martiri de Sant Blai i el de Sant Llorenç. Els carcanyols també estan decorats.
- Al registre inferior es representen alguns sants.
Són figures frontals, estàtiques i estilitzades, que recorden a les del monestir de Montecasino. Era important ja que estava amb la residència d’estiu dels abats de Cluny. Les pintures les datem en el primer quart del segle XII.
ARQUITECTURA DEL CÍSTER
Apareix en un període de transició entre el romànic i el gòtic. L’orde apareix a finals del segle XI com a resposta a l’opulència de Cluny, són també benedictins. Neix a l’abadia de Citeaux, i es segueix de forma molt estricta la regla de Sant Benet. L’any 1119 es redacta la “Carta de la Caritat”, on es posen les bases de la nova orde del Císter.
MONESTIR D’OBAZINE
Abadia fundada l’any 1134. L’església és de dimensions reduïdes però té un gran claustre.
ABADIA LE THORONET
Té un claustre (construït cap al 1175) a diferents nivells que s’adapta al terreny.
SAINT-TROPHINE D’ARLES
Segle XII. La façana té una obertura central amb fris sobre columnes i relleus entre elles. Recorda a una façana clàssica amb frontó. Al timpà hi ha Crist en majestat flanquejat pel Tetramorf. Hi ha molts elements decoratius, és una mica barroquitzant. Les figures són estàtiques i inexpressives. Pertany a l’època del tardoromànic.
