¡Descarga Salut publica y más Apuntes en PDF de Enfermería solo en Docsity!
INFERMERIA COMUNITARIA I
ORIGEN
Al nostre país no hi ha tradició d´infermeria comunitaria, sinó hopitalaria. Els origens de la i.c.es situan a Anglaterra a l´any 1861 a causa que els metges deien el que tenien que fer els pacients hi aquests no ho feien. A les hores van decidir que un grup de dones treballadores, després de ser instruides, expliquesin als malalts el que havien de fer, pero no va donar resultat. A l´any 1865 W. Rathbone va decidir formar i dirigir un grup de dones infermers que treballessin a la comunitat. W. Rathbone i Florence Neitinguer vam ser els fundadors de l´i.c.. Van fer un plá de formació especific diferent a les treballadores de l ´hospital. A l´any 1882 es va fundar la primera escola de salut publica. A Espanya la primera escola de infermeras visitadores es va fundar al 1933, pero es va aturar aquest procés de formació a causa de la Guerra Civil fins al 1952 quan es va crear un nou pla d´estudi on van apareixer noves assignatures realcionades amb el tema. Aquest procés es va frenar per una nova reforma al 1955 (neixement dels ATS) on els continguts eren més tecnics. Al 1977 apareix un nou pla d´estudis (Diplomat d´infermeria) que va fer enfasis en aspectes preventius i més en la salut que en la malaltia. Van apareixer assignatures com salut publica (i.c.posteriorment) que es una de les assignatures amb més carrega lectiva. La reunió de Alma Ata deia que l´infermera es dediques més a la prevenció de la salut que no pas a la curació de la malaltia. Un altre element que propicia el canvi es la reforma de l´atenció primaria a Espanya. Actualment no hi ha desenvolupament de forma formal de l´especialitat, només d ´algunes parts.
EVOLUCIÓ DEL CONCEPTE SALUT MALALTIA
CONCEPCIÓ MAGICO-RELIGIOSA: ens deia que la salut i la malaltia eren estats o situacións que depenen de l’exterior, com per exemple de sers malignes, conseqüencia d’un castg divi, persones amb poders, del destí. El tractament el feia el sacerdot o el bruixot. També hi ha normes de prevenció, com els rituals, tabus, normes de conducta. Aquesta creença esta estesa a moltes cultures, com pot ser la judeo- dristiana. Es creu que la moralitat i la normalitat estan lligats a la salut. A alguns sants se’ls hi atribueix un oder curatiu i especific. Moltes de les practiques religioses actuals estan encobrint principis de medecina preventiva. CONCEPCIÓ AMBIENTALISTA: l’home intenta intenta compendre la malaltia superant aquestes creences magico-religioses. La primera explicació cientifica la fa Hipocrates: “la malaltia es la conseqüencia del desequilibri que es produeix entre els diferents elements de l’ambient. ”. Aixo fa que als diferents llocs de la terra hi hagi malalties diferents, perque no hi ha els mateixos elements a cada ambient. Aixi en alguns llocs s’ha creat una cultura patogena, es a dir, que es considera malalt aquell que no te la malaltia ja que tothom la te i es el més freqüent. Galeno al s. II va dir que hi havia situacions epidemiques que trencaven aquest equilibri. Al s. XII i al Renaixement es continua considerant la natura com la responsable de la malaltia. CONCEPCIÓ BIOLOGISTA: als segles XVI i XVII es va produir un gran desembolupament de la societat burgesa que porta a una visió laica i individualista de la societat. Això permet a descartes transformar l’home en objecte d’estudi (cosa que estava prohibida fins aleshores). Molta gent comença a estudiar l’home, com Harvey que descobreix la circulació de la sang i fa estudis sobre musculs i ossos. Cap als segles XIX i XX es produeix un gran avanç en microbiologia, on es veu que s’ha de tenir en cmpte l’ambient, l’agent infeccios i la resposta de l’hoste. Es veu que hi ha una cadena multicausal (que no te a veure nomes amb un sol elements, sino amb varis). No tothom respon igual a un ambient o agent infecciós. Això ens porta a definir la malaltia com a la inadaptació dels organismes al medi ambient. CONCEPCIÓ COLECTIVISTA-PRODUCTIVISTA: intenta explicar el proces d’enmalaltir a partir dels processos de transformació de la natura. Cada societat patira les malalties propies depenent dels canvis que aquesta societat provoqui a la natura, es a dir depenent del modus de producció.
TIPUS DE DEFINICIONS DE SALUT
Indu F 0 E 0Sativa: harmonia, estar en pau amb un mateix. Hebreu F 0 E 0Shalem: pau Llati F 0 E 0Sanitas: ausencia de malaltia. Grec F 0 E 0Kailo: ausencia de malaltia.
Hi ha tres tipus de definicions fonamentals: de tipus perceptiu: percepció de benestar individual i social que te la persona. funcionals: es refereix al funcionament correcte i normal de la persona. Es poder realitzar les activitats corrents de la vida diaria.
adaptativa: la salut es el reflexe de la interacció de la persona amb el medi ambient. Utilitza conceptes com equilibri, adaptació, …
CRITICA A LA DEFINICIÓ DE LA OMS
- Es irreal utopica. No hi ha ningu en perfecte estat de benestar.
- Salut no es igual a benestar: hi ha accions que provoquen benestar i no donen salut (fumar).
- Salut no es igual a ausencia de malaltia: a vegades un problema pot denotar que elcos funciona (tenir febre po voler dir que stem sans, perque el nostre cos recciona be).
- Salut no es un estat: es un proces.
ELEMENTS A TENIR EN COMPTE EN UNA DEFINICIÓ ACTUAL DE SALUT
- La persona i la comunitat interactuen en l’ambient i aixó ho fa mitjançant processos d’adaptació i desadaptació.
- La salut i la malaltia no son estats ni situacions estables., sino que formen part d’un proces dinamic. Hi ha diferents passos: S al ut
Periode pre-patogen Periode patogen ma lal Patogenesis temprana Patologia subclinica Patologia avançada tia
- Periode pre-patogen (o silencios): no es detectable la malaltia, no hi ha simptomes.
- Periode patogen:
- Patogenesis temprana: no hi ha sintomes de la malaltia però es detectable analiticament.
- Patologia subclinica: comencen a apareixer els primers simptomes.
- Patologia avançada: simptomatologia completa. Despres de la malaltia poden succeir 4 coses: mort, convalecencia, cronicitat, invalidesa. La primera es irreversible, mentre que les altres son totrs reversibles. A mes dins de la malaltia tambe hi ha diferents nivells: desde la mort prematura fina al maxim nivell de benestar posible. Hem d’evitar la mort prematura, i aconseguir que la persona assoleixi el amxim nivell de benestar possible. A la medicina tradicional es treballava per evitar la mort prematura, la medicina contemporania tracta que la persona aconsegueixi el seu nivell optim.
- El concepte salut malaltia te components objectius, subjectius i culturals.
- La salur no es un estat absolut i ideal, sino mes aviat funcional i estrategic. Cada persona te un nivell funcional optim diferent. Una persona pot estar sana i tenir un problema de salut alhora (els diavetics que es controlen,…). Aquest concepte tambe es aplicable a les comunitats (la desnutició al tercer mon). No es tant important el que ens passa, sino com ho vivim.
- El nivell de salut dels individus i de les comunitats depenen de molts factors (potencial genetic, capacitat d’adaptació a l’ambient, perills que es troben a l’ambient,…). Alguns components d’aquests factors son:
- Estils de vida: poden fer que tinguem un nivell de salut mes o menys alt (fumar, fer exercici,…). La salut no es un fet que es te o no es te, la salut es un programa desembolupat.
- Aspectes socials: com la ideologia social (competitivitat,…)
- Nous productes quimics, que a vegades son perjudicials per la salut, però que encara no coneixem les seves consequencies perque son a llarg termini.
- Sistemes de prestacions de serveis de salut: alguns nomes tenenen compte el carácter curatiu, pero no el preventiu ni l’informatiu.
ORGANISMES INTERNACIONALS RELACIONATS AMB LA SALUT
Tenen el seu origen al s. XIX, com a consequencia de les epidemies de colera repetitives a diversos estats. Davant d’aquest fet es planteja una col.laboració internacional en materia sanitaria. L’any 1851 es celebra a paris la Conferencia Sanitaria Internacional, on el tema d’estudi era que fer envers a aquests problemes per posar-los fre. Es van posar de manifest dues postures diferenciades:
- Paissos desembolupats: partidaris de limitar el transit de passatgers d’un pais a un altre, per tal de controlar les posibles infeccions que hi hagi a un pais.
- Promoure els estils de vida saludable:
- Politico-nacionals
- Programes d’educació per la salut
- Protegir les persones dels riscs ambientals
- Promoció de l’atenció seleccionada
- Atenció primaria: integració i coordinació
- Objectius 32-
- Augmentar coneixements
- Investigació
- Ambient saludable
- Atenció adecuada
- Tecnologia
- Politiques sanitaries
- (^) Implicacions per la infermera:
- Ajudar a promoure estils de vida sans
- Ajudar a les persones a escollir salut mitjançant l’educació
- Sortir dels hospitals (atenció domiciliaria)
- Desembolupar la investigació
- Veure repercusions del medi ambient sobre la salut de les persones
- Participació de les personews en la millora dela seva independencia
A catalunya tot aixo es porta a terme en el Pla de Salut de Catalunya. Es l’instrument en que es basa el nostre govern per intentar assolir els objectius de l’any 2000 que ens corresponguin. Marca les linies i les directrius que es duran a terme aquí. Es te en comte que la salut es un concepte possitiu, per tant hem de fomentar la salut i previndre la malaltia. Hem de recollir informació per determinar el nivell de salñut dels catalans, per veure que hem de millorar i que hem aconseguit, i per poder dur a terme allo que volem fer. Els criteris que s’ha seguit son:
- Mortalitat
- Morbilitat
- Incapacitat
- Institucionalitazació Es va veure que a catalunya tenim un bon nivell de salut. L’esperança de vida es una de les mes altes del mon, similar a les de Japo, suissa, Canada,… som el 3r, 4rt pais en tot el mon.
- Homes F 0 E 0 75 anys
- Dones F 0 E 0 82 anys No tots els anys que vivim els vivim amb bona salut:
- Homes F 0 E 0 fins als 66 anys
- Dones F 0 E 0 fins als 68.5 anys Per aixo es tracta de posar vida als anys i no tant anys a la vida. Els criteris que s’han seguit per veure quins problemes es tractarien primer son:
- Magnitud: numero de persones afectades
- Gravetat: numero de persones que enmalalteixen i tenen problemes.
- Sensibilitat del problema a les institucions
- Eines efectives contra aquell problema, per previndré o curar-lo
- Que sigui factible portar-lo a terme Els problemes prioritaris a Catalunya son:
- Malalties de l’aparell circulatori
- Cancer
- Malalties de l’aparell respiratori
- Accidents, enverinaments, violacions
- Malalties de l’aparell digestiu
- Alcoholisme i altres drogodependencies
- SIDA
- Malalties de transmisió sexual
- Problemes de salut laboral
- Tuberculosi
- Infeccions nosocomials (als hospitals)
- Caries dental Hi ha alguns factors de risc com: l’alimentació desequilibrada, fumar, hipertensió, inactivitat fisica, consum excesiu d’alcohol,… Els objectius fixats per la OMS per la zona europea son:
- Esperança de vida de 75 anys
- Mortalitat materno infantil 15/100000 habitants
- Disminuir la mortalitat per enfermetats basculars en un 15%
- Disminuir la mortalitat per cancer en un 15%
- Disminuir la mort per accidents en un 25% (a Catalunya en un 35% entre joves de 15 a 35 anys)
- Disminuir a tota europa un 20% de fumadors. Entre personal sanitari un 25%
- Disminuir la ingesta d’alcohol un 25%. A Espanya es fa selectiva entre dones i nens. Uns altres objectius que no son de la OMS pero que es duen a terme son:
- Disminuir un 10 % malalties d’origen respiratori
- Cirrosis hepatica
- Augmentar fins al 50% el numero d’hipertensos tractats i al 75% el de controlats
- Disminuir el 20 % de la prevalença de l’exces de pes i un 25% d’obessitat
- Higiene alimentaria
- (^) Detecció precoç del cancer d’uter i de mama
- Tuberculosi
- Infeccions nosocomials
- Problemes de mortalitat i morbilitat del mon laboral
- Caries dental
COMUNITAT
Hi ha un nivell de salut individual (de cada persona), i un comunitari (malalties i problemes que es donen a una comunitat). La comunitat segons Sanders es pot veure desde tres punts de vista:
- Lloc amb uns limits geografics, recursos i medi ambient determinats, unitat politica i administrativa determinades i unes caracteristiques de població especifiques.
- Sistema social on trobem una serie de subsistemes entre els quals establim un patro d’interrelacions.
- Grup de persones que interaccionen entre elles, amb l’objectiu de protegir-se, produir, distribuir, consumir, recolzar-se i socialitzar-se. En base a diferents interaccions entre persones es formen diferents estructures.
FUNCIONS DE LA COMUNITAT
- (^) Producció distribució i consum dels vens necesaris per la supervivencia
- Recolzament mutu, tant a nivell individual com institucional
- Socialització, fer que els altres membres agafin els valors necessaris per viure en societat
- Control social: en base a les normes que s’estableixen en cada societat
- Participació social: participar en les activitats i gestio de la propia comunitat
TIPUS DE COMUNITATS
- Emocionals: es constitueixen en relació al sentiment de pertinença a un lloc, cultura, grup etnic i a un grup familiar.
- Estructurals: impliquen relacions de temps i espai, i tambe limits legals, geografics, territorials i juridics. Poden ser de dos tipus: - Geopolitiques: limits legals i geografics - Organitzatives: limits territorials i juridics
- Funcionals: s’originen per aconseguir una funció o objectiu. Les persones tenen un interes o objectiu comu: - Es concentren per solucionar un problema o una necessitat i quan es soluciona desapareixen. - Grup d’interes i progressió cap als governs o l’opinió publica Aquests tipus de comunitat no son excloents les unes de les altres. Es pot pertanyer a diferents tipus de comunitats.
ECOLOGIA HUMANA
Ecologia: lloc, medi ambient que habita una determinada comunitat. Dins els elements importants pel desarrollament de la salut hi ha dos molt importants:
- Nivell de vida de les persones
- Medi ambient on viuen aquestes persones Dins el medi ambient es troben elements faborables, desfaborables i neutres per la salut. S’han de tenir en compte:
- Gran desembolupament de la cultura: facilita que les comunitats i les persones s’adaptin als canvis. Quan l’home s’adona de l’amenaça que li suposa alguna cosa intenta buscar alternatives. Es solucionen uns problemes però es poden crear uns altres.
- En l’ecosistema huma es produeixen pugnes entre les necessitats biologiques i les socials, no sempre totes dues van en la mateixa direcció.
COMPARACIÓ: SOCIETATS PRIMITIVES / SOCIETATS ACTUALS
Aport caloric No eccedien l’aport caloric. Eren una sociatat caçadora recolectora i menjaven el que podien
Es menja molt mes del que es necessita
Activitat fisica Força activitat fisica. Estan sempre caçant, caminant,…
Molt sedentaris. No es fa un minim d’exercici continuat.
Son i repos Dormien molts cops durant el dia, encara que fossin menys hores.
Son monofasica. Adaptació feta pels modus de producció.
Contacte amb la natura Directe, continuat Escas, es viu com una festa
Activitats Molt actives, fabricació d’eines, invents
Rarament es te una feina creativa
Relacions i conflictes interpersonals
Com hi habia molt lloc els conflictes es solucionaven amb l’allunyament
Augment dels conflictes i es creen mes tensions
Comunicació interpersonal Gran comunicació interpersonal. Molt temps per parlar, nomes es treballa el temps que es necessita
Poca comunicacio interpersonal. Tenim pressa. Molt temps treballant.
Migracions i desplaçaments Minimes i de persones aillades Molts canvis en els comportaments individuals del grup. Migracions individuals.
Alteracions en l’ambient No hi ha introducció d’elements nocius en l’ambient
Transformació continua de l’ambient. Tants canvis i tan rapids que les modificacions tenen unes repercusions
Vida i estructura social Simple. Algunes societats no tenien ni un cap visible
Complexa. Gran varietat d’interesos, per tant de motius de conflicte
Exposició a factors nocius per la salut
Molt poc risc. Si es produeix es po evitar
Risc elevat
PROBLEMES ECOLOGICS ACTUALS MES IMPORTANTS
Tenen a veure amb l’explosió demografica desequilibrada. En poc temps la població mundial ha augmentat considerablement, pero no a tots els llocs de la mateixa manera. Hi ha una ideologia de desembolupament i consum ilimitada:
- Degradació de la natura i de l’ambient natural huma:
- Hi ha una explotació de recursos naturals no renobables com es el cas del carbo i el petroli, que s’han creat en milions d’anys i s’han gastat en 200 anys. Per això cal buscar energies alternatives (nuclear).
- Processos de desforestació sistematica per construir pobles, carreteres, aprofitar la fusta,… que fa que hi hagi zones al mon on estan disminuint les zones verdes.
- (^) Degradació mitjançant el vertit d’elements contaminants a l’aire, aigua, terra. Pot ser de diferents tipus: - Fisica: elements radioactius, contaminació acustica,… - Quimica: desde els aliments fins a la utilització de silicona per augmentar els pits. El 80% dels cancers estan relacionats amb questions ambientals. 3 llocs on es va donar un gran augment de la mortalitat a causa de la contaminació de l’aire son a Belgica (vall de mossa), a pensilvania i a Londres. Per protegir als ciutadans d’aixo es fixen uns marges de seguretat. Quan es fixen aquests marges normalment s’oblida a la població d’alt risc (nens i ancians).
Un lloc on hi va habet un augment de la mortalitat a causa de la contaminació de l’aigua va ser a Minimate, on es va inagurar una fabrica que vertia els seus residus a la baia. Al cap de tres anys els gats que hi habia per la baia van començar a morir, i despres es va produir una afecció neurologica als homes. Aleshores es va veure que tenien un acumul de mercuri procedent dels peixos que menjaven de la baia.
- S’ha de tenir en compte la inversió termica o efecte hibernacle.
- Pluja acida a causa de la contaminació que es produeix. Es pot modificar la pluja i ser molt mes contaminant que al principi.
- Forat de la capa d’ozo. L’ozo es troba a dos nivells, a lestratosfera el positiu que atura els raigs ultraviolats i l’ozo negatiu de l’atmosfera baixa que ajuda a l’efecte hivernacle. L’ozo positiu esta disminuint.
- Ambient socioeconomic estresant:
- A la nostra societat es van produint molts canvis i molt depressa, i aixo fa que aparegui l’estrés i que hi hagi una gran mobilitat demografica, sobretot cap a arees urbanes, que provoca un canvi d’habits, estrés, canvi de rols,… per aixo augmenten les malalties socials i psicosomatiques i les relacionsdes amb el sistema nerviós central.
- Estimulació social del principi del consum i del plaer.
- Situacio en que es donen grans condicions de desigualtats socials:
- Les condicions se 2/3 de la poblacio son incompatibles amb la vida. El 20% de la població mundial consumeix el 80% dels recursos. Actualment la pobresa i la falta d’educació son dues causes principals de malaltia a tot el mon. Hi ha una distribució incorrecta dels recursos. Es dediquen a crear armes,… en comptes de a la investigació medica,…
- La orientació dels sistemes de salut enacara es molt curativa i tecnicista mes que preventiva i de foment de la salut.
ECONOMIA I SALUT
Visió economicista de la salut. La economia influeix de forma determinant en la salut, tipus de malaltia i causa de mortalitat de les poblacions. Als paissos desembolupats hi ha una esperança de vida de 76 anys, al 3r mon de 55 anys. La mortalitat infantil als paissos desembolupats es de 7-15 0/00, al 3r mon de 100-200 0/00.
Subdesarrollament economic F 0 E 0 producció limitada F 0 E 0 inadecuada distribució de La riquesa
Escasos recursos per la salut salaris baixos
F 0 D F F 0 D F F 0 D F Malaltia F 0 D F F 0 D F mala alimentacio/ vivenda
malaltia
alts costos en asistencia energia humana de baixa cualitat
baixa productivitat
salaris baixos
perturbacions psicosomatiques. Augmenta el consum de l’automedicació amb pastilles per dormir, tranquilitzants,….
DEMOGRAFIA
Estudia les poblacions i quines son les caracteristiques d’aquestes poblacions. A la salut publica li interesa coneixer tot aixo perque li sera possible fer: plans d’actuació, taxes de creixement, i a mes coneixent el present ens permetra preveure que passara en el futur. Hi ha diferents visions de la població:
- Visió Malthusiana: hi ha una preocupació pel creixement d’aquesta població mundial, perque es creu que aixi s’acabara amb els recursos del nostre planeta.
- Visió de Boserup: com mes persones neixen hi haura mes capital de materia grisa que fara que es trobin solucions a aixo.
- Amb tot aixo hi ha unes repercusions que son politiques de població, com a Xina que ha adoptat la visió Malthusiana i la politica del fill unic. A la visió de Boserup no hi ha cap control sobre la natalitat en una primera fase. En una segona es vol evitar que hi hagi un desembolupament exagerat i es promou el celibat, retras en l’edat del matrimoni. En untercer periode la gent vol millorar el propi nivell de vida i el dels seus fills, i no nomes això, sino que s’esta disposat a aconseguir-ho a costa de restringir la seva descendencia.
TRANSICIÓ DEMOGRAFICA
Es parteix d’un moment en que hi ha una alta mortalitat i una alta fecunditat. Degut al desembolupament de la medicina, descobriment de vacunes, augment de la qualitat de l’alimentació,… fa que la mortalitat faci una forta devallada i la natalitat es continua mantenint força desemboluopada. Finalment en una tercera fase la mortalitat s’estabilitza en uns nivells baixos juntament amb la natalitat. Aquesta transició demografica es valida per Europa.
FONTS DE DADES
- Cens: enquesta universal i obligatoriaque es simultania a tot el pais, instantania. Es individualitzada encara que per motius administratius es fa per families. Es fa cada 10 anys. El darrer va ser el 31-3-91. Permet la descripció de les caracteristiques estructurals de la població i l’analisis de diferents dades.
- Padro: es la segona en quant a importancia. Es public i es renova cada 5 anys, el darrer va ser al 96. Es menys complert que el cens i sobretot fa referencia als moviments de lloc.
- Registre civil: les dades que van succeint son recollides i serveixen per complementar el padro.
- Enquestes. Aquestes dades ens poden donar molta informació: distribució per edat i sexe, població activa, sectors economics, estat civil. S’ha de tenir en compte que estem sotmesos a error. Les publicacions on podem trobar-les son l’anuari estadistic d’espanya, de catalunya, i l’institut nacional d’estadistica.
ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ
En la distribució per edat i sexes hi ha moltes diferencies a tot el mon. L’esperança de vida es mes gran als paissos desembolupats que als subdesembolupats. Hi ha malaties que afecten mes a un sexe o a unes edats que a altres.
- Edat: reflexa una serie de factors biologics com que els els nens petits careixen de defenses. Els homes en edat laboral estan sotmesos a diverses malalties propies de la seva feina. Les dones joves tenen major risc de presentar afeccions ginecologiques. Normalmen es fan grups d’edat, encara que es interesant coneixer la quantitat de persones que tenen cada edat.
- Sexe: per cada 105-107 homes neixen 100 dones, pero tambe hi ha molta mes mortalitat masculina infantil que femenina infantil, i aixi arribem a un moment que hi ha moltes mes dones que homes. Les dones pateixen moltes mes malalties, pero no son tan mortals.
REPRESENTACIONS GRAFIQUES DE L’ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ
- Piramides de població: representan d’una manera grafica el volum dels efectius masculins i femenins i la seva estructura d’edat. Son un histograma:
Poden ser de tres tipus: Joves o progressives estacionaries o madures regresives o velles
SALUT PUBLICA
Es la ciencia i l’art de prevenir la malaltia, allargar la vida, promoure la salut fisica i mental i curar malalties aixi com les seves consequencies.
SALUT COMUNITARIA
El mateix que abans, pero quan es porta a terme en una comunitat concreta, amb necessitats determinades i intervenint la propia comunitat. A la salut comunitaria li interesen problemes no nomes dels individus, sino tambe els de la comunitat. Desde temps enrera es feien mesures preventives per la salut publica, com podien ser els banys romans, aqueductes,…. Als segles XVIII i XIX es van descobrir moltes vacunes, i es passa a tenir altres problemes com les malalties croniques degeneratives, problemes mentals i problemes socials. En els darrers 150-160 anys la salut publica es divideix en fases:
- Al 1940: s’inicia al nord d’Europa per l’augment de població a les ciutats per la revolució industrial. Aquí es comença a desembolupar la salut publica amb vivendes, higiene, enmagatzemar aigua i residus,…. Aixo va generar el centralisme individual en comptes dels col.lectius.
- L’estat s’interesa pel benestar de la salut dels ciutadans oferint serveis i hospitals. Va coincidir amb els tractaments terapeutics i tecnologics que es van enfocar cap als hospitals. La salut publica queda estancada. Hi ha moltes desigualtats en la salut a les poblacions.
- Al 1970: hi ha una crisis en els costos sanitaris (tecnologia). La gent fa demandes sense limit. Augmenta la població vella. Al 74 es veu que hi ha gent que mor de manera prematura que es podria evitar, i a partir d’aquí es promou altre cop la salut publica.
- Nova salut pubica: no tracta nomes els aspectes biologics de les persones, sino que te en compte aspectes psicologics i socials. Els problemes de salut relacionats amb els estils de vida s’han de veure socialment, i no individualment.
SALUT PUBLICA I COMUNITARIA A ESPANYA
A espanya s’encarrega la SS (seguretat social). La seguretat social cubria fins a 1988 el 85% de la població, desde les hores tothom hi te dret. Es fa a trabes de la cartilla familiar. La seva financiació es de tipus mutualista un 20% l’estat i un 80% entre l’empresa i el treballador. Aquesta cubreix:
- Previsió laboral (INSALUT): cobreix la jubilació, defuncions, accidents de treball, maternitat, familiars al carrecmalalties, atur i malalties professionals.
- Previsió extra-laboral: cobreix accidents i malalties de gent que no treballa.
- Previsió publica-social (INSERSO): te en compte la gent grant i els deficients. La SS s’inicia a l’alemanya de Bismark al 1883 i a Espanya al 1900. Al 1908 es crea l’Institut Nacional de Previsió (INP). Al 1935 la Republica inclou els conceptes de malaltia, vellesa, invalidesa i mort. Despres de la guerra civil es torna a iniciar, pero ara es necessiten mes ajudes familiars (menjar). Al 1944 s’estableix el segur obligatori d’enfermetat (SOE). Al 1959 es dona el segur d’atur i al 1961 el de accidents laborals i malalties professionals. Estat de benestar: allo que les sociatats, treballadors han aconseguit lluitant perque si tenen un fill no els treguin la feina. Aquest estadi de benestar esta en canvis. El darrer canvi ha estat la reforma de l’atenció primaria (1985-86).
SISTEMA SANITARI
- Tenim un sistema medic en que s’asseguren basicament els treballadors.
- Orientació curativa mes que preventiva.
- Aquest te costos molt elevats, cada vegada sha gastat mes sense implicar millora del nivell de salut.
- Els serveis estan concentrats a les grans zones urbanes.
- La població (comunitat) no participa en els serveis.
- Medicalització: el punt de partida era la malaltia. Es tracten els sintomes, normelment utilitzant farmacs.
- Masificació i burocratització.
- No realització de controls de qualitat.
- No es feia docencia ni investigació. Aquest mal funcionament conjuntament amb les recomanacions de la OMS de desembolupar l’atenció primaria als seus objectius, van provocar una reforma de l’atenció primaria al nostre pais. A Catalunya no s’inicia la reforma fins al 1986, un any depres de sortir el decert, i es projecta dur-la a terme en 10 anys. La reforma es lenta a causa d’una serie de problemes:
- Politics-presupostaris:
- Crisis economica: baixen els presupostos per la sanitat.
- Suposa una gran despesa al principi, encara que despres suposi un estalvi.
- No es fa cap correccio en la financiació mutualista.
- Tecnics:
- (^) Llei d’incompatibilitats: pluriempleament dels professionals sanitaris.
- Reubicació de les especialitats: s’havien de rehubicar perque no es necessitaven tants.
- Es necessitava formació per treballar en conjunt.
- La comunitat no estava acostumada a participar. Es va començar la reforma pels llocs on no es tenien tants problemes o llocs de novs creació. Aquesta reforma encara no ha acabat. Fins avans de la reforma tota l’atenció primaria es feia als ambulatoris. Despres de la reforma se’ls va denominar CAP. les diferencies son:
- A l’ambulatori es feien actuacions dirigides a solucionar els problemes en base a la demanda de la població. el CAP es un model d’atenció dirigit a intervindre sobre les necessitats de la població, ho demandi aquesta o no.
- Objectius:
- Ambulatori: centrats en la malaltia i la curació.
- CAP: centrats en la salut, la prevenció i els cuidats.
- Contingut:
- Ambulatori: centrat en el tractament i cuidat ocasional i en problemes especifics.
- CAP: centrat en la promoció de la salut, cuidat continu i cuidat gloval.
- Organització:
- Ambulatori: centrat en especialistes i metges que realitzen una practica individual.
- (^) CAP: metges generalistes que treballen en equip.
- Responsabilitat:
- Ambulatori: del sector sanitari aillat. Domini dels professionals. Els ciutadans fan una recepsió passiva de les atencions que se’ls hi dona.
- CAP: col.laboració intersectorial, participació comunitaria i ciutadans que es manifesten autoresponsables.
ORGANITZACIÓ DEL SISTEMA SANITARI DESPRES DE LA REFORMA
DEPARTAMENT DE SANITAT
SCS (servei catala de salut, empresa que compra els serveis de salut).
ICS (institut catala de salut, empresa que els ofereix).
DIVISIÖ HOSPITAL DIVISIÖ ATENCIÖ PRIMARIA
9 AREES SANITARIES A CATALUNYA
BARCELONES CENTRE
“X” DAP (direcció d’atenció primaria) “X” DAP
DAP POBLE NOU-SANT MARTÍ DAP SABADELL
“X” UNITATS PRODUCTIVES
CAP I CAP II
ABS (area basica de salut) F 0 E 0CAP I reformat: unitat territorial elemental delimitada en base a criteris geografics, socials i epidemiologics i que compren una població d’entre 5000 i 25000 persones. La seva representació fisica es el CAP.
