¡Descarga sdsdfgdofglkdjfkdkjfkj y más Apuntes en PDF de Ciencia de la administración solo en Docsity!
Utilització d'idiomes a l'assignatura
Grup íntegre en espanyol: Sí
Grup íntegre en català:Sí
Grup íntegre en anglès:No
Llengua vehicular majoritària:català (cat)
Professor de contacte
Correu electrònic: [email protected]
Nom:Raquel Gallego Calderón
Administració i polítiques públiques 2016/
Codi: 101114 Crèdits: 12
Titulació Tipus Curs Semestre
2500259 Ciència política i gestió pública OB 2 A
Equip docent
Andrea Noferini
Ismael Iván Blanco Fillola
Prerequisits
Es dóna per suposat que l'estudiant coneix adequadament, com a mínim, els conceptes i teories treballats a l'assignatura "Ciència Política" de 1r de Grau. També es dóna per suposat que l'estudiant llegeix habitualment diaris de premsa generalista.
Objectius
Aquesta assignatura és obligatòria en el segon curs del Grau de Ciència Política i Gestió Pública. Com a assignatura anual, pretén, d'una banda, treballar a fons els principals conceptes i models que actualment dominen el panorama en l'anàlisi de l'administració pública i de les polítiques públiques des d'una perspectiva sectorial. D'altra banda, introdueix també la referència constant a l'experiència comparada en l'administració, la gestió pública i les polítiques públiques, amb l'estudi de casos en contextos polítics i culturals diferents.
Té com a objectiu principal que els estudiants coneguin aquests referents teòrics i empírics i que els sàpiguen utilitzar en la interpretació de les dinàmiques de funcionament i canvi en les administracions i les polítiques públiques.
Competències
Analitzar polítiques públiques, tant en el seu procés d'elaboració com d'implementació. Aplicar el coneixement de les administracions públiques, en els seus diferents nivells, a casos concrets de l'esfera pràctica i professional. Aplicar les principals teories de la disciplina i els seus diferents camps a problemes pràctics i professionals reals. Argumentar des de diferents perspectives teòriques. Demostrar que s'entenen les relacions intergovernamentals i identificar la posició de les administracions públiques en el sistema polític. Demostrar un bon nivell d'expressió escrita en diferents registres.
Descriure i entendre el funcionament de les administracions públiques a escala estatal, subestatal i
Descriure i entendre el funcionament de les administracions públiques a escala estatal, subestatal i supraestatal. Diferenciar les principals teories de la disciplina i els diferents camps; les elaboracions conceptuals, els marcs i els enfocaments teòrics que fonamenten el coneixement de la disciplina i els seus diferents àmbits i subàrees, així com el seu valor per a la pràctica professional mitjançant casos concrets. Elaborar i planificar recerques o informes analítics. Fer exposicions orals efectives i adaptades a l'audiència. Gestionar la distribució del temps disponible per assolir els objectius establerts per portar a terme la tasca prevista. Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals. Interpretar i utilitzar acadèmicament textos en anglès. Mostrar una bona capacitat per transmetre informació, diferenciant els missatges clau per als diferents destinataris. Sintetitzar i analitzar informació de manera crítica. Treballar autònomament. Treballar en equip i en xarxa, en particular en condicions interdisciplinàries. Utilitzar diferents eines per analitzar i explicar els processos de formulació, decisió, implementació i avaluació de les polítiques públiques. Utilitzar les principals tècniques de la informació i la documentació (TIC) com a eina essencial en l'anàlisi.
Resultats d'aprenentatge
Analitzar críticament el procés de configuració de l'agenda pública. Analitzar polítiques públiques, tant en el seu procés d'elaboració com d'implementació. Aplicar el coneixement de les administracions públiques, en els seus diferents nivells, a casos concrets de l'esfera pràctica i professional. Argumentar des de diferents perspectives teòriques. Demostrar que s'entenen les relacions intergovernamentals i identificar la posició de les administracions públiques en el sistema polític. Demostrar un bon nivell d'expressió escrita en diferents registres. Descriure i entendre el funcionament de les administracions públiques a escala estatal, subestatal i supraestatal. Distingir les fases de la política pública: formulació, decisió, implementació i avaluació. Elaborar i planificar recerques o informes analítics. "Exposar i descriure de manera adequada els principals corrents teòrics de l'anàlisi de les polítiques públiques: el cicle de la política; xarxes i actors; enfocaments institucionals; teoria de l'elecció racional." Fer exposicions orals efectives i adaptades a l'audiència. Gestionar la distribució del temps disponible per assolir els objectius establerts per portar a terme la tasca prevista. Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals. Interpretar i utilitzar acadèmicament textos en anglès. Mostrar una bona capacitat per transmetre informació, diferenciant els missatges clau per als diferents destinataris. Plantejar i exposar un estudi de cas d'una política pública concreta. Sintetitzar i analitzar informació de manera crítica. Treballar autònomament. Treballar en equip i en xarxa, en particular en condicions interdisciplinàries. Utilitzar diferents eines per analitzar i explicar els processos de formulació, decisió, implementació i avaluació de les polítiques públiques. Utilitzar les principals tècniques de la informació i la documentació (TIC) com a eina essencial en l'anàlisi. Valorar críticament alguna de les polítiques públiques dutes a terme per una autoritat en l'estat de les autonomies.
Continguts
PRIMERA PART: ADMINISTRACIÓ PÚBLICA
Tema 5. L'Administració Central de l'Estat.
Ballart, X. i C. Ramió, 2000 Ciencia de la Administración, Valencia, Tirant lo Blanch, Capítol IV.
Tema 6. Administració de laGeneralitat de Catalunya.
Ballart, X. i C. Ramió, 2000 Ciencia de la Administración, Valencia, Tirant lo Blanch, Capítol V.
Tema 7. Administració local de Catalunya: Diputacions, Consells Comarcals i Ajuntaments.
Ballart, X. i C. Ramió, 2000 Ciencia de la Administración, Valencia, Tirant lo Blanch, Capítol VI.
Tema 8. Administració europea.
Olsen, J. 2003, 'Towards a European Administrative Space', Journal of European Public Policy, Vol.10, Issue 4, pp. 506-
BLOC 4. Els recursos humans.
Tema 9. Models de gestió dels empleats públics a Europa.
Ballart, X. i C. Ramió, 2000 Ciencia de la Administración, Valencia, Tirant lo Blanch, Capítol VII.
Bekke, H. i van de Meer 2000 Civil service systems in Western Europe. Cheltenham: Edward Elgar.
Bossaert, D., C. Demmke, K. Nomden y R. Polet, 2001, Civil Services in the Europe of Fifteen. Trends and New Developments. Maastricht, European Institute of Public Administration.
Farazmand, A. 1997. Modern systems of government: Exploring the role of bureaucrats and politicians.. London: Sage.
Tema 10. Les polítiques de gestió dels recursos humans en el sector públic.
Corby, S. i. G. White. 1999. Employee relations in the public service. London: Routledge.
Longo, F. 2004 Mérito y flexibilidad. La gestión de las personas en las organizaciones del sector público. Barcelona: Paidós.
Farnham, D i S. Horton 2000. Human resources flexibility in the public services.London: Macmillan.
Villoria, M. i E. del Pino. 1997. Manual de gestión de recursos humanos en las administraciones públicas , Madrid: Tecnos.
Tema 11. La motivació pel treball en el sector públic.
Villoria, M. i E. del Pino. 1997. Manual de gestión de recursos humanos en las administraciones públicas , Madrid: Tecnos.
Perry, J.L. and L.R. Wise. 1990. "The motivational bases of public service". Public Administration Review, 50 (3) 367-
Perry, J.L. and A. Hondeghem .2008. Motivation in Public Management: the call of public service. Oxford. Oxford University Press.
BLOC 5. Pressupostació, comptabilitat i control de les administracions
Tema 12. Elaboració i execució del pressupost.
Maluquer, Salvador i Anna Tarrach. 2008 "Nuevas tendencias en la gestión presupuestaria: la experiencia reciente de modernización presupuestaria de la Generalitat de Catalunya" Presupuesto y Gasto Público Núm.51: 385-
Tema 13. Els sistemes de control intern i extern.
Ballart, X. i C. Ramió, 2000 Ciencia de la Administración, Valencia, Tirant lo Blanch, CapítolX.
BLOC 6. La innovació en la gestió pública.
Tema 14. Evolució de l'administració electrònica.
EIU/IBM. 2003 E-Readiness Ranking.The Economist Intelligence Unit in Cooperation with IBM
Tema 15. Conflictes d'interès, ètica i administració pública
Villoria, M. 2000. Ética Pública y Corrupción: Curso de ética administrativa. Madrid: Tecnos-UPF.
SEGONA PART: POLÍTIQUES PÚBLIQUES SECTORIALS
Tema 1. Expansió de la intervenció estatal: Mitjans s.XX-principis XXI, àmbits i problemàtiques.
Tema 2. Estat del benestar : origen, evolució, diversificació,reestructuració, crisi.
Esping-Andersen, G. 1990 The Three Worlds of Welfare Capitalism. Cambridge: Polity.
Esping-Andersen, G. ed. 1996 Welfare States in Transition.London: Sage.
Gallego, R.; Gomà, R.; Subirats, J. (eds) 2003 Estado de Bienestar y Comunidades Autónomas La: descentralización de las políticas sociales en España. Madrid: Tecnos-UPF. (Capítols 1 i 2).
Tema 3. Salut
Docteur, E.; Oxley, H. 2003. Health-care systems: Lessons from the reform experience. Paris: OECD, pp. 7-50. ( http://www.oecd.org/dataoecd/5/53/22364122.pdf)
Gallego, R.; Gomà, R.; Subirats, J. (eds) 2003 Estado de Bienestar y Comunidades Autónomas La: descentralización de las políticas sociales en España. Madrid: Tecnos-UPF. (Capítol 4)
Gallego, Raquel. 2002 "Actores o instituciones: La política sanitaria catalana", in Grau, M.; Mateos, A. eds. Enfoques analíticos y políticas sectoriales en España. Valencia: Tirant lo Blanch, pp. 401-445.
Gallego, R.; Subirats, J. dir. 2011. Autonomies i desigualtats a Espanya: Percepcions, evolució social i polítiques de benestar. Barcelona: Institut d'Estudis Autonòmics. (Capítols 7, 8, 9).
Paris, V., M. Devaux and L. Wei. 2010, "Health Systems Institutional Characteristics: A Survey of 29 OECD Countries", OECD Health Working Papers, No.50, OECD Publishing. ( http://dx.doi.org/10.1787/5kmfxfq9qbnr-en )
World Health Organization. 2010. Health Systems in transition. Spain. Vol.12:4. ( http://www.euro.who.int/__data/assets/pdf_file/0004/128830/e94549.pdf)
Tema 4. Educació
Gallego, R.; Gomà, R.; Subirats, J. (eds) 2003 Estado de Bienestar y Comunidades Autónomas La: descentralización de las políticas sociales en España. Madrid: Tecnos-UPF. (Capítol 3)
Gallego, R.; Subirats, J. dir. 2011. Autonomies i desigualtats a Espanya: Percepcions, evolució social i
Panara C. and De Becker, A. (eds), 2011, The Role of the Regions in EU Governance, Springer
Noferini, A.,2012, The participation of sub-national governments in the Council of the EU: some evidence from Spain, Regional and Federal Studies, Vol. 22, N.
Tema 9. Cohesió europea.
Sosvilla-Rivero, S. and Herce, J.A. (2004) "La política de cohesión europea y la economía española: evaluación y prospectiva ," Documento de Trabajo Real Instituto Elcano nº 142/204. Madrid: Real Instituto Elcano
Morata, F. and L. Popartan, "Cohesion Policy in Spain", in M. Baun (ed.), EU Cohesion Policy After the Enlargement (2008)
J. Jordana, F. Mota, Noferini, 2010, La Política de Cohesión Europea en dos regiones españolas: configurando las redes de políticas y el capital social, in Gestión y Análisis Políticas Públicas, Instituto Nacional Administración Publica, Madrid
Mota, F., Noferini A, Evidence from Structural Funds implementation in two Spanish Regions in Simona Milio, 2010, From Policy to Implementation in the European Union: The Challenge of a Multi-Level Governance System, I.B.Tauris & Co Ltd., London
Commission Europea, 2011, Quinto informe sobre la cohesión económica, social y territorial, DG Regio, and disponible http://ec.europa.eu/regional_policy/sources/docoffic/official/reports/cohesion5/index_es.cfm
Morata, F y Lanaia, A., La nova política de cohesió de la UE 2007-2013. Barcelona: Diputació de Barcelona,
Barca, F., 2009, AN AGENDA FOR A REFORMED COHESION POLICY, A place-based approach to meeting European Union challenges and expectations, disponible http://www.eu-territorial-agenda.eu/Related%20Documents/report_barca_v0605.pdf
Metodologia
L'assignatura "Administració i Polítiques Públiques" de 2n de Grau, té 12 cr ECTS, és a dir, un total de 300 hores de dedicació de l'estudiant (25 hores per crèdit). Aquestes s'estructurarien en els següents tipus d'activitats formatives, recolzades en la metodologia docent que s'indica:
Activitats dirigides:
Classes magistrals: exposicions per part del professor/a amb recolzament de TIC i debat en gran grup.
Presentació pública de treballs: Presentacions individuals i de grup i ronda de valoracions.
Seminaris de discussió de textos i de casos: Introducció de la sessió, presentació del text, valoració i discussió. Resolució de casos pràctics. Elaboració de simulacions. Controls de lectura.
Activitats supervisades:
Tutories de recolzament a la realització dels treballs i de seguiment del curs
Activitats autònomes:
Lectura de textos: Exercici individual de lectura comprensiva de textos
Estudi Realització d'esquemes i resums
Redacció de treballs: Recensions, assajos bibliogràfics (individuals o en grup) a partir d'una guia per a la seva realització i preparació de casos pràctics.
Avaluació: Exercici individual de proves escrites.
Avaluació: Exercici individual de proves escrites.
TIPUS D'ACTIVITAT ACTIVITAT HORES RESULTATS D'APRENENTATGE
Dirigides
(35%) 105 hores
%ECTS
Classes teòriques
(Classes magistrals per part del professor/a)
20%
60 hores
Comprensió de conceptes i models teòric analítics. Comprensió d'experiències comparades en les dinàmiques de l'administració i les polítiques públiques.
Presentació pública de treballs
(7'5 hores al final de cada quadrimestre, per la presentació de treballs de curs a realitzar en grups de tres persones)
5%
15 hores
Exposició en públic dels coneixements as de forma adequada.
Seminaris de discussió de textos i de casos
(15 hores cada quadrimestre, amb alguns exercicis i controls de lectura)
10%
30 hores
Participació activa, informada i conceptua correcta en els debats.
Supervisades
(10%) 30 hores
Tutoria 10%
30 hores
Aclariment de dubtes i orientació complementària per a la formació en els de l'assignatura.
Autònomes
(50%) 150 hores
Lectura de textos 20%
60 hores
Aprendre les principals aportacions en la i la pràctica sobre l'administració i les pol públiques.
Estudi 20%
Treballs en seminari: 10% de la nota (treball en grup en el marc del seminari). Presentació oral d'un tema del programa: 10% de la nota (treball en grup).
Consideracions importants:
Per aprovar un exercici o un control de lectura, cal haver assistit al debat corresponent. Per aprovar l'assignatura, és condició necessària però no suficient superar ambdós exàmens parcials. Si hom suspèn un dels dos exàmens, l'assignatura no està aprovada. El fet de presentar-se a un dels dos exàmens o haver-se presentat a TRES dels controls de lectura, o a DOS controls de lectura i el treball de curs, eximeix l'estudiant de la qualificació de "NO PRESENTAT". L'examen del primer quadrimestre serà al final del quadrimestre, el dia que fixi la Facultat i que es farà públic amb antelació suficient. L'examen del segon quadrimestre serà al final del quadrimestre, el dia que fixi la Facultat i que es farà públic amb antelació suficient. Les dates dels controls s'especificaran en el marc de la programació de l'assignatura (veure Campus Virtual) Els estudiants que no haguessin superat el primer o el segon examen (o ambdós exàmens) tindran l'oportunitat d'acollir-se a les activitats de compensació , és a dir,podran tornar a fer els exàmens suspesos el dia que determini la Facultat, havent acabat el període lectiu del segon quadrimestre. Els estudiants que, havent superat els dos exàmens, no hagin assolit la nota mínima global per superar l'assignatura, tindran l'oportunitat de tornar a fer un dels dos exàmens (o els dos, si fos necessari) per tal d'apujar la nota de manera que en el còmput final els quedi l'assignatura aprovada.
ACTIVITATS D'AVALUACIÓ HORES RESULTATS D'APRENENTATGE
Exàmens 7,5 hores (inclou el parcial de cada quadrimestre i el de recuperació de juliol)
Demostrar una comprensió adequada dels principals conceptes de l'assignatura.
Exercicis 14 hores Demostrar una comprensió adequada d'aportacions teòriques i empíriques relleva la disciplina.
Treballs en seminari Forma part de les activitats autònomes i semi-autònomes
Demostrar una capacitat suficient d'analitza dinàmiques i processos concrets (casos) en l'administració i la gestió pública, i en les polítiques públiques.
Presentacions orals 15 minuts exposició més preparació com a activitat autònoma
Demostrar capacitats de comprensió, comunicació i expressió oral davant de púb
Activitats d'avaluació
Títol Pes Hores ECTS Resultatsd'aprenentatge
Exàmens (dos parcials i el de recuperació si s'escau) 60% de la nota
0 0 1, 2, 4, 5, 7, 8, 10, 17, 20
Exercicis/Controls de lectura i seminari-debat 20% de la nota
15 0,6 1, 7, 8, 10, 14, 17, 18, 20
Presentacions orals 10% 0 0 9, 11, 15, 21
Treballs en seminari (treballs en grup en el marc del seminari sobre un dels dos temes que el professor/a proposarà)
10% de la nota
0 0 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 10, 12, 13, 14, 16, 17, 18, 19, 20, 22
Bibliografia
BIBLIOGRAFIA DE REFERÈNCIA
Manuals d'anàlisi de polítiques públiques:
Aguilar, L. 1992. La hechura de las políticas públicas. México. M.A. Porrua. 4 vols.
Aguilar, L. 1996 Problemas públicos y agenda de gobierno, México, Miguel Ángel Porrúa.
Ballart, X. 1992 ¿Cómo evaluar programas y servicios públicos?Madrid. Ministerio para las Administraciones Públicas.
Baumgartner, F.R. i Jones B.D. 1993. Agendas and instability in American politics. Chicago: The University of Chicago Press.
Colebatch, H.K. 2002. Policy. Wiltshire: Open University Press
Goodin y Klingemann. 2001. Nuevo Manual de Ciencia Política, Madrid: Istmo (capítols 24-27).
Hill, M. ed. 1997. The policy process. A reader. London: Prentice Hall/Harvester Wheatsheaf.
Hogwood, B.; Gunn, L. 1984. Policy analysis for the real world. New York: Oxford University Press
John, P. 1999. Analysing public policy. London: Pinter.
Kingdon, J. 1995. Agendas, alternatives, and public policies. New York. HarperCollins. 2nd edition.
Knoepfel, P.; Larrue, C.; Varone, F. 2001. Analyse et pilotage des politiques publiques. Basel. Helbing and Lichtenhahn.
Lane, J. 1993. The public sector. Concepts, models and approaches. London. Sage.
Mény, Y.; Thoenig, J. 1989. Las políticas públicas. Barcelona. Ariel. (traducció 1992)
Mahoney, J. i D. Rueschemeyer. 2003. Comparative historical analysis in the social sciences. Cambridge: Cambridge University Press.
Parsons, W. 1997. Public Policy. Cheltenham: Edward Elgar.
Pressman, Jeffrey y Aaron Wildavsky. 1998. Implementación: cómo grandes pectativas concebidasen Washington se frustran en Oakland.México: FCE.
Sabatier, P.A. 1999. Theories of the policy process. Oxford: Westview Press.
Sabatier, P.A. i H.C. Jenkins-Smith. 1993. Policy change and learning. An advocacy coalition theory. Oxford: Westview Press.
Stone, D. 2002. Policy paradox. The art of political decision-making.London: Norton.
International Journal of Public Administration
International Public Management Journal
Governance
Journal of European Public Policy
Journal of Policy Analysis and Management
Journal of Public Admistration Research and Theory
Public Administration -an international quarterly.
