¡Descarga Selectividad economia y más Apuntes en PDF de Economía de la Empresa solo en Docsity!
4. Factors que condicionen les decisions de localització i dimensió de l’activitat econòmica de
- 1.la direcció estratègica
- 1.1 Nivells de l’estratègia
- Procés de disseny i presa de decisions estratègiques
- 3.Anàlisi intern: Concepte i anàlisi de la cadena de valor.
- 3.1 Avantatge competitiu..........................................................................................................
- l’empresa.
- 4.1 La localització
- 4.2 Dimensió..............................................................................................................................
- 4.3 La deslocalització
- 4.4 Els clústers
- Anàlisi de les estratègies de creixement intern i extern de l’empresa
- 5.1 Creixement intern
- 5.2 Creixement extern...............................................................................................................
- Estratègies de diversificació i hòldings empresarials
- 6.1 Diversificació
- 6.2 Holdings
- El procés d’internacionalització de l’empresa...........................................................................
- Les PIMEs...................................................................................................................................
Les estratègies, son el conjunt de decisions que una empresa pot prendre sobre actuacions per realitzar, sobre els recursos que pot utilitzar en aquestes accions, i tot això per assolir una sèrie d’ objectius. La direcció estratègica significa el procés de gestió d’una estratègia empresarial.
1.1 Nivells de l’estrategia
Corporativa S’encarrega de prendre les decisions relacionades amb l’objectiu o abast global de l’empresa, amb la intenció de satisfer les expectatives dels propietaris o dels gestors i afegir valor a es diferents àrees de l’empresa. De negoci Fa referència a aspectes més concrets, com la definició dels elements que poden fer competitius el producte de l’empresa dins el seu mercat o segment de mercat. Operativa o funcional Busca gestionar de manera eficient els recursos de l’empresa, a escala d’un departament o més general, tenint com marc de referència les estratègies de ‘empresa a escala superior (corporativa i de negoci). Es busca que els diferents departaments o àrees contribueixin a l’èxit d’una estratègia corporativa o de negoci.
Direcció estratègica i creixement empresarial
Estratègies corporatives Estratègies de negoci Estratègies operatives
Activitats primàries : són aquelles que configuren el procés de transformació bàsic de l’empresa i inclouen les tasques següents:
- Logística interna. Recepció emmagatzematge..
- Producció. Transformació.
- Logística o distribució externa. Emmagatzematge, transport….
- Màrqueting i vendes. Venda del producte o servei
- Servei postvenda. Tasques de manteniment, venda de peces de recanvi… Activitats de suport: són les activitats que donen reforç a les activitats primàries de l’empresa perquè aquestes es puguin dur a terme correctament:
- Aprovisionament. Compra de diversos factors, matèries primeres, maquinària….
- Desenvolupament de tecnologia. Accés, gestió i manteniment de la tecnologia, activitats de desenvolupament i recerca.
- Administració de recursos humans. Selecció, contractació, formació del personal.
- Infraestructura. Activitats vinculades a la direcció de l’empresa, administració comptable, finances, planificació estratègica….
3.1 Avantatge competitiu
Una estratègia competitiva té com a objectiu fonamental l’obtenció d’un avantatge competitiu, es a dir definir una característica o una qualitat que faci que l’empresa superi la competència de manera genèrica i sostinguda. Exemples d’estratègia competitiva:
- Preus reduïts - Diferenciació del producte - Preu reduït-diferenciació
- Baixos costos de producció - Diferenciació segmentada Estratègia de diferenciació. Estratègia de lideratge en costos. Estratègia d’enfocament, segmentació o especialització. Fer que el producte sigui significativament diferent del dels competidors o fins i tot que hi hagi la percepció que és únic. El client pot arribar a pagar més per el producte, ja que es comporta com si hi hagués un monopoli, és menys sensible al preu i més fidel. Produir amb els costos més baixos, de manera que es pugui oferir a un preu inferior al de la competència per mitjà d’un avantatge a escala productiva o operativa. Centrar-se en un segment del mercat, aplicant la diferenciació i/o el lideratge en costos. Es pot aplicar el lideratge en costos, s’obtenen marges comercials importants per a produir amb costos baixos. Es pot aplicar la diferenciació, oferint un valor afegit significatiu, per tal de justificar els preus mes elevats.
4.1 La localització
S’entén per localització el lloc que s’escull físicament per ubicar una empresa o un negoci.
- Demanda del mercat - Les comunicacions i el treball - Legislació
- Proveïment de matèries primeres - Subministraments - Inversió i finançament
- El mercat de treball - Cost de construcció i solar - Des. Econòmic de la regió
4.2 Dimensió
La dimensió es la capacitat de producció, de manera que està determinada per una sèrie de factors, com la tecnologia, el nombre de treballadors o el mercat.
4.3 La deslocalització
És el trasllat d’activitats productives des de països industrialitzats fins a països en desenvolupament que es caracteritzen per tenir nivells inferiors de la seva renta per càpita i per tan salaris més baixos. Hi ha empreses que deslocalitzen nomes una part de la producció, és a dir, subcontracten, amb la finalitat de reduir costos. En minimitzar costos, les empreses aconsegueixen produir a preus més barats que la competència i ser mes competitives. A l’hora de triar una localització es tria el lloc de destinació per es infraestructures, la legislació, l’estabilitat política, el possible creixement del país, etc.
4.4 Els clústers
Es denomina clúster a la concentració geogràfica d’empreses, institucions i universitats que comparteixen interès per un sector econòmic concret. És un grup d’empreses del mateix negoci que tenen reptes estratègics similars. Hi ha molta varietat de clústers en indústries com ara de l’automoció, de les tecnologies de la informació o del sector farmacèutic. Els clústers són estratègies empresarials que permeten als empresaris, tant individualment com col·lectivament, ser més competitius. Les característiques que tenen els clústers són les següents: Hi ha una concentració geogràfica de l’activitat econòmica. S’especialitzen en un sector concret. La seva activitat beneficia tota la regió geogràfica. Cooperen amb l’administració pública, les universitats i altres empreses. Hi ha una dualitat entre col·laboració i competència entre els seus membres. Els clústers es consideren elements de l’economia que generen oportunitats de creixement, treball i riquesa.
6.1 Diversificació
Les estratègies de diversificació es caracteritzen perquè l’empresa afegeix simultàniament nous productes i nous mercats als ja existents. La diversificació pot esser horitzontal, vertical i concèntrica.
- Horitzontal: s’amplia l’oferta mitjançant productes complementaris o substitutius del principal. La diversificació horitzontal pretén aprofitar les experiències comercials i tècniques en el llançament de nous productes i mercats, procurant acudir a béns complementaris i substitutius que col·locarà a mercats nous però de la mateixa naturalesa
- Vertical: una empresa assumeix el cicle complet de fabricació i distribució dels productes, des de l’adquisició i elaboració dels materials, passant pels semielaborats i arribant al producte final. La diversificació vertical cerca la col·locació de productes relacionats amb el cicle complet d’explotació dels sector base de l’empresa matriu, utilitzant una política d’adquisició, participació i control en empreses filials.
- Concèntrica: l’empresa cerca nous productes amb sinèrgies tecnològiques o de màrqueting amb les línies de productes actualment existents, malgrat vagin dirigits a una nova classe de consumidors.
6.2 Holdings
Un holding empresarial és una companyia que controla les activitats d’altres a través de la propietat de totes o d’una part significativa de les seves accions. El principal avantatge d’aquest tipus d’estructura empresarial és l’eficiència fiscal, aquest avantatge pot ser major quan la seu del holding es troba situada en un país amb una legislació fiscal més flexible o amb uns tipus impositius més reduïts. La internacionalització es la obertura als mercats internacionals, és a dir, les operacions que du a terme una empresa per vincular-se amb els mercats internacionals. Multidomèstica Una empresa utilitza una estratègia multidomèstica quan descentralitza la seva organització en cada país en el qual opera, és a dir, l’empresa dóna una resposta més diferenciada per cada país on està ubicada cada filial, segons les seves necessitats locals. Podríem parlar, doncs, d’un conjunt d’empreses domèstiques unides per una propietat comuna. Global La internacionalització global tracta d’obtenir un avantatge competitiu comú amb una centralització de recursos globals per tots els països en els quals opera, i tota l’administració la fa des del país d’origen. Les filials tenen poca independència i capacitat per proposar estratègies o nous productes. Transnacional La internacionalització transnacional elimina barreres geogràfiques i utilitza totes les seves estratègies de producció i de vendes sense tenir en compte de on provenen. L’empresa transnacional podríem dir que té una visió global del mercat, però actua de manera local. En aquest cas, es barregen una mica les dues estratègies anteriors, ja que cada filial, en algun moment, es pot convertir en empresa coordinadora de forma global. En l’empresa multidomèstica, les filials actuen de forma independent; en la global, de forma dependent, i en la transnacional, interdependent.
Les pimes han quedat al marge d’aquesta internalització, ja que la seva capacitat exportadora no ha estat suficient. Les petites i mitjanes empreses han de mirar de créixer per millorar la seva competitivitat en un món més global. El creixement és signe de fortalesa, vitalitat i salut. El créixer molt pot tenir inconvenients com l’augment de la burocràcia, menys flexibilitat o lentitud d’adaptació a l’entorn. avantatges Inconvenients
- Organització més flexible.
- Facilitat de comunicació entre el personal.
- Integració del personal.
- Aprofitament dels espais que deixen les grans empreses.
- Generen més llocs de treball i no la dependència del les multinacionals.
- Poca formació (empresarial i tècnica).
- Obsolescència tecnològica.
- Poca capacitat financera
