VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
Situa l’obra en la trajectòria de l’autor i característiques de l’etapa.
Estellés es veié sotmès a l’exili interior, per tant, publicava obres escasses
fins els 70. Per això, a partir d’aquesta data es publiquen poemes refets
o poemaris incomplets.
Podríem situar dos etapes en la poesia de l’autor:
• Fins 1971, es publiquen 4 poemaris, entre ells Llibre de Meravelles.
L’autor crea el seu estil: a través d’un llenguatge col·loquial
aproxima la poesia a un públic ampli, amb temes habituals basats
en la seua experiència.
• A partir del 71, els temes i l’estil es mantindran, però apareix
l’homenatge a personatges o València, en un intent d’inventariar
la base d’identitat valenciana. Aquesta tendència es veu en la
seua obra més extensa: el Mural del País Valencià.
També trobem obres no poètiques com teatre, novel·les, guions
cinemàtics...
Quines característiques generals presenta el gènere en el context
d’escriptura de l’obra?
La poesia patí les conseqüències de la repressió de la postguerra. En la
immediata postguerra, el caràcter poètic era continuista dels corrents
que es conreaven a la preguera (simbolisme) i el seu hermetisme, per
l’ús de llenguatge culte que li proporcionaven un minoritari sector de
lectura.
També s’escriu poesia folklòrica i conservadora, religiosa relacionada
amb els jocs florals.
Molts poetes patiren l’exili exterior on es publica Nabí de Josep Carner i
Elegies de Bierville de Riba. D’altres pateixen l’exili interior i es refugien en
la poesia avantguardista.
Solament a finals dels 50 i durant els 60, es trenca amb l’hermetisme i
comença a escriure’s una poesia més pròxima a la realitat i amb un
llenguatge més entenedor. És la poesia lligada al realisme social,
moviment lligat a Estellés.
CONTEXTUALITZACIÓ
