¡Descarga selectivitat audiovisuals y más Apuntes en PDF de Cultura Audiovisual solo en Docsity!
L1_Fotografia l: de la càmera obscura a l'aplicació
mòbil
La càmera obscura
L’antecedent immediat, i el principi en el qual es basa la fotografia és la càmera obscura. La càmera obscura, ja descrita per Aristòtil en el segle IV abans de Crist, és una habitació o capsa buida totalment tancada a la llum excepte per un forat; els raigs lluminosos que provenen de l’exterior il·luminat penetren a través d’aquest orifici a l’interior de la cambra i projecten a la paret contrària a la del forat la imatge exterior reduïda, invertida i amb els seus colors naturals. Representació d'una càmera obscura, per Meggar Durant el renaixement, artistes com Leonardo da Vinci o Alberto Durero van aplicar-la per dibuixar.
Canaletto: Basílica dels sants Giovanni e Paolo , a Venècia. Dibuixos realitzats utilitzant una càmera obscura Actualment trobem projectes artístics, on es reconstrueixen càmeres estenopeiques, com és el cas del projecte Stenop. FRANCOIS 1ER ● STENOP.ES ● from Romain Alary on Vimeo.
Història de la Fotografia
Història de la Fotografia En la invenció de la fotografia s’apleguen una sèrie de descobriments tant de l’òptica com de la química que, coneguts uns des de l'antiguitat i d’altres gràcies a l’avanç de les ciències durant el segle XIX, donen com a resultat el procediment que avui coneixem com fotografia. El pioner va ser Joseph Nicéphore Niepce , el qual l’any 1826, va obtenir les primeres imatges, utilitzant una càmera obscura i una làmina de metall sensibilitzat amb un material anomenat betum de judea. Aquestes primeres fotografies eren molt deficients i el temps d’exposició molt prolongat. Només amb la col·laboració que va establir amb Louis Daguerre el nou invent va aconseguir una aplicació eficient i comercial essent conegut com a Daguerrotip. Aquest consistia en una imatge positiva sobre una làmina de coure que prèviament havia estat tractada amb una imprimació argentada i sensibilitzada amb vapors de mercuri, col·locada a la càmera obscura i exposada, revelada i fixada. Com es pot veure el procés era llarg i costós, però tot i així, fou l’inici d’una indústria que a tots els països va tenir un increment vertiginós.
"L'Escala" - William Henry Fox Talbot al 1845 Amb el procediment de Talbot i d’altres més referents a la sensibilitat del material, qualitat dels objectius, ús del vidre com a suport, va ser possible fer fotografies en més poc temps i es va poder sortir de l’estudi a la recerca de noves temàtiques. Els primers retratistes van ser influïts per la pintura, però la fotografia va demostrar ser un art autònom i amb les seves pròpies normes i gràcies a la feina dels retratistes es va popularitzar i va aconseguir una àmplia difusió.
- 1839. Es pot considerar l’any de la invenció oficial de la fotografia , Daguerre i Fox Talbot van fer públics els seus invents, el govern francès la va considerar un invent d'interès nacional. John Eilliam Herschel va donar el nom de “fotografies” a les imatges fixes obtingudes. Els pioners del nou art aviat van descobrir que aquest podria ser un mitjà eficaç com testimoni i document del seu moment històric i van sortir a recórrer el món, a captar la vida quotidiana de la gent a la feina, a la guerra, divertint-se, a casa en la intimitat, en fi, allò que constitueix la vida social. Tot això fou incrementat pels nous sistemes de reproducció de la indústria editorial, la qual utilitzant la fotografia als mitjans de comunicació massiva, li van assignar a la
imatge un paper fonamental en la transmissió d’informació de tot tipus, fent bona la dita que una imatge val per mil paraules. A finals del segle passat l’impuls decisiu en la modernització de la fotografia va ser degut al nordamericà George Eastman , el qual va introduir el suport de cel·luloide per a substituir el vidre, permetent fer fotos en seqüència sobre una tira flexible i transparent (patentada l'any 1884). Per a complementar això va treure al mercat càmeres petites, fàcils de fer servir i a baix cost. La seva empresa es va anomenar Kodak (us sona ;) ), i va ser factor clau en la difusió i consum massiu d’un producte que posava a l’abast de qualsevol persona la producció de fotografies. Cartell publicitari de la càmera kodak. Fixeu-vos en el que ens diu l'eslògan d'aquest cartell. "vosaltres premeu el botó... i nosaltres farem la resta." Les instruccions d'ús eren molt senzilles, i el fotògraf amateur només havia de fer les fotografies que cabien al carret, fins a 100, i enviar la càmera a la fàbrica Kodak, on s'encarregaven de revelar-les i enviar al propietari les imatges positivades en paper i la càmera carregada de nou. Aquestes càmeres no tenien visor, per tant l'enquadrament era intuïtiu, i les imatges obtingudes eren rodones.
Càmera Leika 1 La següent fita serà l'aparició de la pel·lícula de color Kodachrome , fabricades per Eastman kodak, el 1935 i la Agfacolor el 1936, amb les que s’aconseguien transparències en color o diapositives. La pel·lícula Kodacolor va iniciar el 1941 la fotografia en color sobre paper.
Diapostivia a color Kodachrome Pel·lícula per a fotografies a color kod A finals de la dècada de 1930 van a parèixer als Estats Units la revista Life i Look , a Gran Bretanya Picture Post i a França VU. Aquestes publicacions contenien treballs fotogràfics i textos relacionats. I van obrir el món de la comunicació a gran escala en imatges impreses.
A la segona meitat del segle XX la fotografia ja té un llenguatge ben desenvolupat i madur, la tecnologia ha anat perfeccionant els aparells, la imatge fotogràfica té en l'actualitat molts usos, estils mitjans en què es reprodueix, etc. No obstant això algunes de les qüestions que ja es plantejaven en els seus inicis es continuen proposant: la dicotomia entre fotografia com a representació objectiva de la realitat, fotografia - ficció, fotografia directa vs fotografia manipulada, la fotografia considerada com a art... L'aparició de la fotografia digital, encara aporta més amplitud al mitjà, alhora que afegeix altres qüestionaments. Imatges de l'obra de Sandy Skoglund. Artista i fotògrafa, realitza imatges fotogràfiques d'escenes prèviament preparades. De fet, la càmera més popular actualment no és pròpiament una càmera fotogràfica, sinó un smartphone! Si obríem la lliçó amb una imatge del projecte stenop.es, la tancarem ara amb un cartell que mostra cronològicament les 100 càmeres fotogràfiques més importants de la història:
Infografia de Pop Chart Lab I amb les imatges del cineasta Wim Wenders a " Leica Camera". Curtmetratge realitzat per a la casa Leica, en motiu de l'edició de Photokina 2008 (Fira celebrada a Colònia - Alemanya-). Observeu com ens presenta la càmera dels de l'accent en el plaer del fotògraf. Leica Camera AG.
Els oficis de la cultura - Fotografia: Ouka Leele
L'Ofici del fotògraf. Ouka Leele, Premi Nacional de Fotografia 2005, comparteix els seus secrets amb una jove aficionada a la fotografia. La seva primera càmera analògica, l'evolució des del blanc i negre a la fotografia pintada. Els seus secrets a la foto digital. Traiem el cap a la cambra fosca per aprendre la fotografia des del seu origen, i al magatzem de les obres d'aquests 30 anys d'experiència professional d'Ouka Leele. I ens meravellem amb Inèdites,
Observeu que en aquesta imatge les línies de l'edifici convergeixen en un punt, tot i que realment són arestes de façanes paral·leles i perpendiculars. Aquest efecte de distorsió està causat per la perspectiva cònica, que fa que els objectes més allunyats a nosaltres es es mostrin més petits que els propers. Els objectius gran angular de les càmeres fotogràfiques permeten fotografiar grans espais, obtenint imatges amb gran profunditat de camp (observeu que la imatge està ben enfocada des del primer pla fins als més allunyats) i on s'accentua aquesta distorsió perspectiva. La fotografia Tilt-Shif ha sorgit en la recerca de la creació de lents que permetin fotografiar grans espais, sense obtenir imatges amb aquestes característiques. Un dels resultats d'aquesta recerca ha estat un objectiu basat en ús de lents descentralitzables, amb el que s'obtenen efectes que han interessat a fotògrafs i aficionats al món de la imatge. Amb aquest, es generen imatges que creen la sensació d'estar observant la fotografia d'una miniatura, o creant un efecte oníric.
Objectiu Tilt-Shift Canon TS-E Imatge tilt-shift publicada per baldheretic a flickr.com Clica al següent enllaç o trobaràs més imatges realitzades amb aquesta tècnica http://webdesignledger.com/inspiration/40-awesome-examples-of-tilt-shift- photography O mira el vídeo "The sandpit", de Sam O'Hare, ens mostra imatges en moviment d'una dí a la ciutat de Nova York. Observeu que els trets diferencials d'aquestes fotografies són:
- els tipus d'enquadrament: Gran Pla General ( molt millor si és un pla zenital , és a dir realitzat des d'una posició superior als objectes fotografiats )
- la saturació dels colors ( que crea efecte artificial)
- la profunditat profunditat de camp reduïda ( observeu que en aquestes imatges només veurem ben enfocats els objectes situats a certa distància del fotògraf, els altres - més propers o més allunyats- estaran desenfocats, el que fa que aquestes imatges que ens recordin fotografies d'objectes o element naturals molt petits realitzades amb un objectiu macro) Per a crear imatges amb aquest efecte, utilitzarem els objectius abans descrits, per tant, necessitarem càmeres reflex d'objectius intercanviables i lents
Autofocus Opció autofocus i manual Control automàtic Opció de control automàtic i manual Més lenta Permet altes velocitats
Els objectius
Un objectiu és un conjunt de lents convergents i divergents que formen part de l'òptica d'una càmera tant fotogràfica com de vídeo. La seva funció és rebre els feixos de llum procedents de l'objecte i modificar la seva direcció fins a crear la imatge òptica, rèplica lluminosa de l'objecte. Aquesta imatge la captarà el suport sensible: sensor d'imatge en el cas d'una càmera digital, i pel·lícula sensible en la fotografia química. Existeixen diferents tipus d'objectius segons la distància focal de la lent utilitzada:
- Objectius gran angulars : Objectiu l'angle del qual de visió és major al de l'objectiu normal (generalment entre 60 i 180º). S'utilitzaran per als plànols generals on ens sigui necessari abastar un gran angle de visió. La seva característica principal és que proporcionen gran profunditat de camp. Solen distorsionar la imatge fent corbes les línies rectes. per Toshio Kishiyama. http://www.flickr.com/people/toshio1/
- Objectiu normal : Amb un angle entre 40 i 65º s'assemblen a la visió de l'ull humà. La seva utilitat se centra en la representació d'escenes sense càrrega dramàtica. La seva profunditat de camp és moderada. No sol presentar-se distorsió de la imatge com en els angulars, conservant-se la perspectiva original. A més, aquests objectius solen tenir una gran lluminositat. "Milagros documentados". Adriano Agulló
- Teleobjectius : L'angle de visió és menor que el de l'objectiu normal (generalment menor de 30º). Permeten acostar objectes situats a grans distàncies. Així aconsegueixen augmentar la grandària de les imatges respecte a l'objecte real. Per contra la seva profunditat de camp és reduïda i el seu punt d'enfocament crític. Imatge de blogdelfotografo.com
- Objectius macro : Permeten l'enfocament a molt curta distància. S'utilitza per a objectes molt petits situats a poca distància de la lent. http://www.phototips.es/
- Objectiu ull de peix : Es tracta d'un angular extremadament ampli, arribant fins als 180º. Proporcionen una profunditat de camp extrema, i
Com es veu en la imatge, la foto feta amb un zoom de 35 mm té una profunditat de camp més gran que la foto feta amb un zoom de 100 mm. Imatge publicada a thewebfoto.com
El diafragma
En fotografia, el diafragma és un sistema de làmines fines que permeten l'estrenyiment variable. Està situat entre les lents de l'objectiu i permet graduar la quantitat de llum que entra a la càmera. Sol ser un disc o sistema d'aletes, i permet ajustar i controlar el pas de la llum. Les progressives variacions d'obertura del diafragma s'especifiquen mitjançant el nombre f, que és la relació entre la longitud focal i el diàmetre d'obertura efectiu.
Philip Northeast, a aviewfinderdarkly.com
