¡Descarga Sentencia 122/2012: análisis intimidación en contratos audiovisuales - Prof. Seuba y más Apuntes en PDF de Derecho Privado solo en Docsity!
SEMINARI 4.
Resum Sentència 2: STS, 1a, Sec. 1a, 15.3.2012 (RJ 2012\4886; MP: Antonio Salas Carceller).
Ens trobem davant de la sentencia 122/2012 de 15 de març, que respon al recurs de Cassació número 356/2009, pertanyent a la jurisdicció civil que va tenir com a ponent a l’excel·lentíssim Senyor Antonio Salas Carceller. La part actora és Star Line TV Productions, S.L., contra la Sociedad Estatal Televisión Española, S.A.
Antecedents de fet.
Star Line TV Productions, S.L, va presentar una demanda al jutjat de Primera Instància de Madrid, demanant que primerament es declares la nul·litat del contracte amb la Sociedad Televisión Española, S.A, que va tenir data el 20 de maig de 2005 sobre la realització dels capítols compresos entre el 92 i 95 de la sèrie “Ana y los Siete”, al·legant que no era vàlid atès que s’havia realitzat amb intimidació per part de la cadena de televisió, i tornar tot el material audiovisual. Conseqüentment, la Sociedad Estatal Televisión Española hauria d’abonar 1.417.905, 20# més interessos.
La part acusada va respondre a la demanda oposant-se als fonament de fets i dret declarats per la part demandant. El jutge de Primera Instància, a data de 12 de juny de 2007 desestimà la demanda absolent a TVE del càrrecs de la demanda i imposant els costos del judici a Star Line TV Productions, S.L.
Contra la sentència del 12 de juny de 2007, Star Line TV Productions, S.L, va apel·lar en la Secció 25a de l’Audiència Provincial de Madrid, aquesta també desestimà el recurs, subscrivint la sentència de l’altre òrgan jurisdiccional i a més, condemnà a pagar els costos a la part recorrent.
Star Line TV Productions S.L realitzà recurs extraordinari per infracció processal basant-se en la vulneració de l’article 216, 218 1 i 2, i 326 en relació amb el 319 de la Llei d’Enjudiciament Civil.
El recurs de cassació també presentat es basa en la infracció dels articles 1265 i 1267 del Codi Civil Espanyol, en relació amb l’article 120 del TR de la llei de Propietat Intel·lectual.
El Tribunal Suprem va dictar un auto el 2 de març de 2010 per la qual s’admetien a tràmit els dos recursos.
No es va sol·licitar per totes les parts la celebració en vista pública i al no estimar-se necessària pel Tribunal no es va celebrar.
Fonaments de fet
La part demandant sostenia en la seva al·legació que havia mantingut una relació contractual amb la Sociedad Estatal Televisión Española S.A per la producció de la sèrie “Ana y los Siete”,contracte
que es va amplira des de 2001 fins 2005 per prorrogues. Lúltim contracte celebrat el 20 de maig de 2005 tenia la clausuula segons la qual TVE quedava absolta de pagar el preu acordat a Star Line TV Productions S.L, si la Sra. Cecilia interposava accions judicials que tinguessin conseqüències privatives en l’emissió dels capítols, la Sra. Cecilia va realitzar accions judicials que van tenir com a resultat la prohibició d’emissió dels capítols del 92 al 95 per parts de TVE. La Sociedad Estatal Televisión Espanyola, S.A, adherint-se a la clàusula no pretenia realitzar el pagament de la producció, raó per la qual Star Line TV Productions S.L., demanda la seva nul·litat perquè va estar realitzada per intimidació.
La demanda va ser desestimada en Primera Instancia i en Segons, contra aquesta resolució la part actora presenta el recurs per infracció processal i de cassació.
L’audiència provincial va basar la seva sentència en els raonaments següents. Primerament la part actora no demostra que hagi sigut coaccionada per la part demandada en cap moment. Alhora, el contracte subjecte de conflicte tenia des dels seus inicis la problemàtica de la participació de la Sra. Cecilia, fet sobre el qual Star Line TV Productions S.L, no va tenir inconvenients a realitzar la producció dels quatre capítols sense la intervenció d’aquesta, és més, de les comunicacions produïdes entre les dues parts es denota una clara voluntat de seguir amb la producció per part de Star Line TV Productions, mentre TVE respongué a una conducta més cauta sobre la viabilitat de la realització dels capítols sense la protagonista.
Es desestimà que hi hagi infracció processal dels articles 216, 218 1 i 2, i 326 en relació amb el 319 de la Llei d’Enjudiciament Civil. Atès que es fa una relació sense vinculació amb el cas de la vulneració de principis com el de rogació, exigència de motivació de les sentència i de la claredat, precisió i congruència, pel fet de que el tribunal no va prendre la consideració jurídica (no fet) de què la Sociedad Estatal Televisión Española era la productora, tot i això, aquesta qüestió no és la plantejada en el litigi, consegüentment no s’ha d’aprofundir en l’assumpte. Cal remarcar que el caràcter de productora o no de la Sociedad Estatal Televisión Española no afecta a l’essència de la qüestió, contràriament al que al·lega la part demandant.
El recurs de cassació vers la infracció dels articles 1265 i 1267 del Codi Civil Espanyol, en relació amb l’article 120 del TR de la Llei de Propietat Intel·lectual també fou desestimat.
Primerament es torna a citar que no té cabuda en aquest recurs la decisió de qui és la productora.
Tot seguit, el tribunal Suprem justifica que no hi hagut la intimidació que al·lega la part actora subscrivint els motius i raonaments donats per l’Audiència Provincial. Doncs TVE només es protegia de forma legitima mitjançant la clàusula de possibles eventualitats que poguessin perjudicar l’objectiu del contracte, fet que no ha de ser confós amb la intimidació. Així és doncs, que com la part demandant va firmar el contracte un cop ja iniciat el procés de producció dels capítols per la seva pròpia voluntat, no es pot derivar d’aquestes accions la conclusió de intimidació per parts de la Sociedad Estatal Televisión Española, S.L.
Preguntes:
a. Què és el metus reverencialis? Produeix efectes jurídics?
El concepte de metus reverencialis correspon al comportament temorós de no acontentar a la persona amb qui es té un contracte, però que hi hagi metus reverenciales no comporta cap efecte jurídic.
El metus reverncialis el podem trobar descrit e l’article 1267 del Codi Civil Espanyol :“El temor de desagradar a les persones a els qui es deu submissió i respecte no anul·larà el contracte.”
b. Quin vici del consentiment afecta al contracte de 20 de maig de 2005 segons Star Line
TV Productions S.L i per què?
El vici que al·lgea Star Line TV Productions és el vici d’intimidació. La intimidació segons l’article 1267 del Codi Civil Espanyol és aquell vici que suposa un temor racional i fundat que es realitza en vers una de les parts contractuals sobre sofrir un mal imminent greu en la seva persona i béns o en els de el seu cònjuge, descendents o ascendents. Així doncs, és questa amenaça de patir un dany o prejudici que provoca que la part realitzi una acció que d’altre manera no realitzaria.
Star Line TV Productions al·lega que s’ha produït intimidació per part de la Sociedad Televisión Española S.L, en el contracte de 20 de maig de 2005 doncs la no realització del contracte suposaria una pèrdua dels beneficis obtinguts del contracte.
c. Explica els requisits que s’han de donar perquè concorri el vici d’intimidació.
Els dos requisits principals per poder fer referència al vici d’intimidació són; per un costat l’amenaça i l’altre com a conseqüència de la primera la creació d’un estat de por a un individu.
Quan parlem d’amenaça ens referim a l’anunci d’un mal o perjudici imminent i greu sobre el propi individu, persones properes o el seu patrimoni. A més és necessari que hi hagi un enllaç causal entre l’amenaça i el consentiment.
Referent a l’estat de por al qual es troba sotmès l’individu aquest ha de ser racional i fonamentat, que de vegades tal i com estableix l’article 1267 s’ ha d’atendre a “l’edat i a la condició de la persona”.
d. Considera l’Audiència Provincial què es donen aquest requisits en el cas? I el
Tribunal Suprem? Analitza els seus arguments.
Tant l’Audiència Provincial com el Tribunal Suprem consideren que no hi ha cas de vici d’intimidació.
En el cas de l’Audiència Provincial, aquesta considera que no s’ha demostrat que la part demandada realitzes qualsevol tipus d’intimidació o acció il·lícita en la realització del contracte. També s’al·lega que en tot el procés anterior de la firma del contracte Star Line TV Productions, S.L., es va mostrar interessada i insistent en la realització dels capítols amb la intervenció o no de la Sra. Cecília.
El Tribunal Suprem per la seva part, confirma i subscriu la doctrina empleada per l’Audiència Provincial i afegeix que no és il·lícit el fet que la Sociedad Estatal Televisión Española S.L poses una clàusula com a mètode de prevenció per possibles contratemps atès que ambdues parts eren coneixedors de la voluntat de la Sra. Cecilia, i que per tant, no s’ha de confondre aquest fet perfectament legal amb el de la intimidació.
