¡Descarga Seminari 1 dret processal y más Apuntes en PDF de Derecho Procesal solo en Docsity!
INTRODUCCIÓ AL DRET PROCESSAL
GRUP 1
CURS 2018 / 2019
Professor: Ramon Escaler Bascompte SUBGRUP 101: divendres 2 de novembre (10.30.00-12.30 hores) SUBGRUP 102: dimarts 30 d’octubre (10.30-12.30 hores) SUBGRUP 103: dimarts 23 d’octubre (10.30-12.30 hores) SUBGRUP 104: dijous 25 d’octubre (10.30-12.30 hores) ACTIVITAT 1 LA DEFENSA Amb l’ajuda dels materials que s’indiquen respon de manera raonada a les qüestions que es plantegen a continuació, referides a la defensa i l’assistència jurídica gratuïta.
1. Indica almenys tres diferències entre els Advocats i els Advocats de l’Estat. En un principi, tant un Advocat com un Advocat de l’Estat tenen la obligació de posseir el títol de graduat en Dret per a poder exercir com a tal. No obstant, s’estableix la primera diferència entre aquests dos en el fet que l’Advocat professional haurà de cursar uns estudis de postgrau en una Universitat o en una Escola de Pràctica Jurídica acreditada i, a més a més, haurà d’estar incorporat a un Col·legi d’Advocats, essent aquest un requisit necessari per a exercir. D’altran banda, l’Advocat de l’Estat serà seleccionat mitjançant un concurs-oposició entre llicenciats en Dret. La segona diferència queda reflectida en l’àmbit de treball. Així, trobem que els Advocats de l’Estat són funcionaris públics que formen part del Servei Jurídic de l’Estat, i que representen i defensen a aquest, als organismes autònoms, als òrgans constitucionals i, en general, als diversos nivells de l’administració pública davant els tribunals de justícia ( art. 551 LOPJ ). En canvi, l’Advocat professional podrà ser autònom o instal·lar-se en una empresa privada, defensant i representant a partiuclars i entitats empresarials (persones físiques o jurídiques). A més a més, en els litigis de caràcter penal trobem que, sense valorar primer la situació econòmica del demandat, se li posarà al seu servei un Advocat de l’Estat com a garantia del dret a la tutela judicial efectiva. Quan es tracti d’altres qüestions, podran optar a un Advocat de l’Estat aquells ciutadans que no disposin de suficients recursos econòmics per a cobrir el cost d’un Advocat. En canvi, l’Advocat professional defensarà aquelles persones que es puguin permetre pagar els honoraris establerts, tenint així la possibilitat el client d’escollir un Advocat de confiança. Finalment, pel que fa respecte a la remuneració, tots dos cobren uns honoraris professionals. De totes maneres, en el cas dels Advocats , la quantitat d’aquests pot ser acordada lliurement amb el client, seguint les normes deontològiques i de competència de mercat, sense estar sotmesa a aranzel. No obstant, els Advocats de l’Estat són retribuïts amb uns honoraris professionals a càrrec dels pressupostos de l’Estat i d’acord amb l’impost establert legalment en cada cas, ja que la seva assistència és gratuïta respecte al client a qui està defensant, sempre i quan no s’hagi establert cap tipus de contracte que digui el contrari. La defensa: Los abogados. Dins Francisco RAMOS MÉNDEZ (2016), El sistema procesal español (10a ed., p.105-119). Barcelona: Atelier.
2. Imagina’t que ja han passat 4 anys i has superat la darrera assignatura que et quedava per a acabar el Grau en Dret a la UPF. Quins requisits hauràs de complir per a poder exercir com a advocat? Els requisits generals a complir per a l’ingrés en l’advocacia són acreditar com a condicions generals d’aptitud les següents qüestions: - Ser de nacionalitat espanyola o d’algun Estat membre de la Unió Europea. - Ser major d’edat i no estar incriminat de cap causa d’incapacitat (veure causes d’incapacitat). - Estar en possessió del títol de llicenciat en Dret o d’un Grau que el substitueixi, o d’un títol estranger homologable. - Obtenir el títol de professional d’advocat mitjançant un curs de postgrau impartit en una Universitat i en una Escola de Pràctica Jurídica acreditada. - Inscriure’s en un col·legi d’advocats, habilitant-me així a exercir en tot el teritori nacional, sense cap altre requisit. - Estar mancat d’antecedents penals que inhabilitin per a l’exercici de l’advocacia i no estar sotmès a causes d’incompatibilitat o prohibició. - Prestar jurament o promesa de obeir la Constitució i la resta de l’ordenament jurídic (art. 544,1 LOPJ). - Formalitzar l’ingrés en algun dels sistemes de previsió, com mutualitats, seguretat social, etc. - Donar-se d’alta en l’impost d’activitats econòmiques. - Contractar una assegurança de responsabilitat civil. La defensa: Los abogados. Dins Francisco RAMOS MÉNDEZ (2016), El sistema procesal español **(10a ed., p.107-108). Barcelona: Atelier. Llei 34/2006, de 30 d’octubre, sobre l’accés a les professions d’Advocat i Procurador dels Tribunals, BOE 260 § 18870 (2006).
- Llegeix el supòsit de fet i contesta les qüestions proposades: Els srs. Soler es disposaven a gaudir del seu sopar a la seva terrassa del seu apartament de Calvià quan literalment els hi va caure la paret de l’edifici contigu al damunt. Sortosament no van patir danys personals greus, encara que el sostre del seu àtic va quedar molt malmès. Els srs. Soler contracten els serveis d’un arquitecte per esbrinar les causes del sinistre. L’arquitecte dictamina que les obres de enderrocament i rehabilitació que s’estan portant a terme a l’edifici del costat són les responsables del sinistre.** a) ¿Seria possible solucionar el problema acudint a un arbitratge? Entre els mètodes per a la resolució de litigis el més desenvolupat legislativament i a la pràctica és l’arbitratge. En general, l’arbitratge és una forma, escollida de manera voluntària per les parts, de resolució de litigis per mitjà d’un àrbitre o àrbitres. Aquests, assumeixen la mateixa posició que un jutge, i decideixen la controversia amb força vinculant per a les parts. D’aquesta manera, la resolució d’un litigi per mitjà de l’arbitratge seria la més semblant al judici. Així doncs, davant d’un litigi les parts poden fixar lliurement el model de judici arbitral per a la resolució del conflicte, sense necessitat de remetre a cap tipus de llei processal. La única limitació en aquests, serà el respecte de les garanties
b) L’advocat de confiança de l’empresa constructora “CONSTRUCCIONS CALVIÀ” està col.legiat al ICAB. Tenint en compte que el plet tindrà lloc a Palma de Mallorca, ha de col·legiar-se l’esmentat lletrat a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de les Illes Balears, o pagar alguna quota a l’esmentat Col·legi, per tal de poder intervenir davant els Jutjats de Palma? Primer cal remarcar, que la col·legiació és obligatòria per a poder exercir l’Advocacia a Espanya. De totes maneres, la incorporació a un sol Col·legi d’Advocats és suficient per a poder exercir en tot el territori nacional, essent aquest Col·legi el del domicili professional, únic o principal. Aquest sistema de col·legiació única facilita la mobilitat professional de l’advocat, al permetre el lliure exerecici en tot l’àmbit estatal sense necessitat de més tràmits que els imprescindibles, i potencia la lliure elecció de l’advocat per part dels clients. La col·legiació única existeix des de l’entrada en vigor de la Llei 25/2009, tot modificant la Llei de Col·legiats Professionals 2/1974 de 13 de febrer. D’aquesta manera, des del 2009 els Col·legis ja no poden exigir als seus professionals cap comunicació prèvia, habilitació o pagament d’una contraprestació econòmica pel fet que un advocat exerceixi en un territori diferent al de la seva col·legiació d’origen. De la Llei 17/2009 de 23 de novembre sobre el lliure accés a les activitats de servei i el seu exercici, trobem que l’article 4.2 de la llibertat d’establiment dels prestadors de serveis explicita que “Cualquier prestador establecido en España que ejerza legalmente una actividad de servicios podrá ejercerla en todo el territorio nacional.” De totes maneres, l’article 3 diu que aquest punt no s’aplicarà en cas que la comunitat autònoma (en aquest cas les Illes Balears) tingui una normativa comunitària concreta que el contradigui. Per tant, la resposta la trobarem en la normativa del Col·legi d’Advocats de les Illes Balears. L’article 11e) de l’Estatut de l’ICAIB dictamina que la incorporació al Col·legi d’Advocats de les Balears exigirà uns requisits, que són els estàndards per a poder exercir com a advocat en qualsevol part del territori espanyol i també uns d’exclusius: “Formalizar el ingreso en la Mutualidad General de la Abogacía, Mutualidad de Previsión Social a prima fija o en el régimen especial de Trabajadores Autónomos de la Seguridad Social, o en el Régimen General, en los casos previstos en el art. 25.4 del presente Estatuto.” Un cop presentada la demanda, el jutjat no l’admet fins que la part actora no faci la designa apud acta al seu procurador. ➢ Què es una designa apud acta i com es fa? És un acte jurídic documentat que es formalitza davant del Federat Judicial. Mitjançant aquest, s’atorga a un procurador la facultat de representació del procés, és a dir, se li dóna el poder de representar i realitzar per al client tots els actes que es fan al llarg d’un procediment judicial. D’aquesta manera, tots els escrits que siguin presentats al Jutjat aniran encapçalats amb el nom del Procurador, qui manifesta que sempre actua com a representant de la part. Per atorgar-la, cal acudir presencialment a qualsevol Oficina Judicial, i presentant el DNI o passaport, fer la declaració de voluntat davant del Federat Judicial. En cas de
ser un representant d’una societat mercantil, cal comparèixer amb una copia original dels poders. Article 24 sobre l’apoderament del procurador, de la Llei 1/2000, de 7 de gener, de l’Enjudiciament Civil, BOE 7 § 323 (2000). ➢ Quina altra forma existeix per tal d’atorgar la representació a un procurador? També existeix la forma de poder notarial, en la qual el notari dóna fe que una persona (física o jurídica) autoritza a un procurador a representar-lo en els jutjats i davant de tot el procediment. Article 24.1 sobre l’apoderament del procurador, de la Llei 1/2000, de 7 de gener, de l’Enjudiciament Civil, BOE 7 § 323 (2000). “El poder en que la parte otorgue su representación al procurador habrá de estar autorizado por notario o ser conferido apud acta por comparecencia personal ante el letrado de la Administración de Justicia de cualquier oficina judicial o por comparecencia electrónica en la correspondiente sede judicial.” ➢ Assenyala les diferències entre una i altra forma La primera diferència s’estableix en el cost. Mentre que l’apoderament apud acta davant del Secretari Judicial és gratuït, l’atorgament de poders al procurador davant de Notari té un cost, que dependrà, entre d’altres factors, del número de professionals designats, i dels fulls de l’escriptura. Una altra dissimilitud a destacar, és el fet de que l’apoderament apud acta serveix únicament pel litigi en qüestió, que s’identificarà degudament en l’acta del Secretari Judicial. Per contra, el poder notarial permet un ús reiterat del mateix mentre no sigui revocat. Finalment, cal diferenciar que el poder notarial es pot atorgar en qualsevol notaria de tot l’Estat, mentre que l’ apud acta cal comparèixer davant el Secretari Judicial de, en principi, qualsevol oficina judicial d’Espanya. Articles 23 i 24 sobre l’apoderament del procurador, de la Llei 1/2000, de 7 de gener, de l’Enjudiciament Civil, BOE 7 § 323 (2000). Estatuto General de los Procuradores de los Tribunales de España. Article 453 de la Llei Orgànica 6/1985, de 1 de juliol, del Poder Judicial, BOE 157 § 12666 (1985). c) A l’audiència prèvia del judici, compareix l’advocat de l’arquitecte i el seu procurador, però no el seu client. El jutge té a la part per incompareguda a l’audiència prèvia (veure art. 414 LEC) i no deixa parlar a l’advocat ni, per tant, proposar prova. Pot l’advocat de l’arquitecte recórrer aquesta resolució? Amb quin argument? D’acord amb l’Article 414.2 sobre la finalitat, el moment processal i els subejctes intervinents en l’audiència de la Llei d’Enjudiciament Civil, l’Advocat de l’arquitecte
li erròniament el dia i l’hora, i al·legant que tothom té dret a una defensa davant dels Tribunals. Tot i que l’Advocat va ser qui no va comparèixer davant dels Tribunals, l’empresa constructora no podria exigir-li responsabilitats, ja que la seva falta quedaria justificada per un error comès pel procurador. En tot cas, s’hauria d’exigir una certa responsabilitat al procurador del tipus disciplinària o, fins i tot, econòmica (donat que l’empresa constructora ha estat ovligada a pagar les costes). La defensa: ¿Son responsables los profesionales jurídicos?. Dins Francisco RAMOS MÉNDEZ (2016), El sistema procesal español (10a ed., p.120-122). Barcelona: Atelier. ➢ Si resulta que l’advocat no va comparèixer per una tallada de llum a l’aeroport del Prat, el matí del mateix judici. És correcta la decisió del jutge? Es podria recórrer? Amb quin argument? (veure art. 183 LEC). En base a l’Article 183 sobre la sol·licitud d’un nou senyalament de vista, de la Llei d’Enjudiciament Civil, al tractar-se d’una causa de força major, haurà d’haver-hi un nou senyalament de vista, sempre i quan l’Advocat hagués notificat de manera immediata al Tribunal la impossibilitat d’assistir al judici el dia senyalat. Per tant la decisió del jutge seria correcta en el cas que l’Advocat no hagués comunicat l’impediment per presentar-se al plet. En cas contrari, és a dir, si l’Advocat hagués notificat al Tribunal la incidència, la decisió d’aquest seria incorrecta i, per tant, es podria recórrer, acollint-se a l’Article 183 de sol·licitud de nou senyalament de vista de la LEC. Article 183 sobre la fsol·licitud d’un nou senyalament de vista, de la Llei 1/2000, de 7 de gener, de l’Enjudiciament Civil, BOE 7 § 323 (2000). f) Un cop obtinguda la sentència de primera instància, l’advocat de l’empresa constructora renuncia a continuar la tramitació del plet per discrepàncies amb el seu client, ja que l’advocat creu que no val la pena recórrer en apel·lació mentre que el client vol interposar recurs. Pot l’advocat renunciar a continuar portant la defensa del seu client? Un dels drets fonamental dels advocats és el dret al lliure exercici de la professió. La LOPJ recalca que, en la seva actuació davant dels tribunals, els advocats són lliures i independents (art. 542,2 LOPJ). Així, un Advocat pot acceptar o rebutjar la direcció d’un cas o renunciar a ell en qualsevol fase del procediment, sempre que no es produeixi indefensió al client. La defensa: Los abogados. Dins Francisco RAMOS MÉNDEZ (2016), El sistema procesal español (10a ed., p.112). Barcelona: Atelier.
4. Llegeix el supòsit de fet i contesta les qüestions proposades: El sr. Pedro Listón, ciutadà español, aprofita la caiguda de les parets per entrar a robar material de construcció, fet pel que es detingut “in fraganti” aquella mateixa nit. El Sr. Pedro Listón, ciutadà español, treballa de paleta en una altra empresa constructora, amb un sou mitjà de 900 euros mensuals.
a) Té el Sr. Listón dret a un advocat d’ofici? Podrà sol·licitar l’assistència jurídica gratuïta o tindrà dret a la mateixa sense necessitat d’acreditar insuficiència de recursos? L’Article 24 de la Constitució Espanyola reconeix el dret fonamental de qualsevol persona a obtenir la tutela judicial efectiva de jutges i tribunals en l’exercici dels seus drets i interessos legítims, sense que en cap cas pugui produir-se indefensió. D’altra banda, emparat per l’Article 119 de la Constitució Espanyola, l’assistència jurídica gratuïta està garantitzada a aquells que no disposen de recursos per a cobrir les despeses del litigi. En compliment d’aquesta garantia constitucional, la Llei 1/1996, de 10 de gener, reguladora de l’assistència jurídica gratuïta, té la finalitat de garantir l’accés a la justícia en condicions d’igualtat a tots els ciutadans. Cal remarcar, que el Sr. Listón tindrà dret a sol·licitar l’assistència jurídica gratuïta sempre que ho faci abans de presentar la demanda, tal i com es recull en l’Article 8 de la citada llei. En l’Article 3 de la Llei 1/1996, de 10 de gener, el qual regula els requisits bàsics de l’assistència jurídica gratuïta, es manifesta que es reconeixerà el dret d’assistència jurídica gratuïta a aquelles persones físiques que comptin amb uns ingressos econòmic bruts anuals que no superin el doble de l’indicador públic de renda vigent en el moment d’efectuar la sol·licitud, quan es tracti de persones no integrades en cap unitat familiar. Prenent per cas que el Sr. Listón forma part d’aquest supòsit, i que efectua la sol·licitud d’assistèncai jurídica gratuïta en la renda vigent del 2018, podríem contestar a la pregunta de la següent manera: Donat que el Sr. Listón té uns ingressos mensuals de 900 euros bruts, això suposaria un sou de 10.800 euros anuals. Pel 2018, l’indicador públic de renda d’efectes múltiples (IPREM) està fixat en una quantitat mensual de 537,84 euros i anual de 6.454,03 euros. Concloent, el Sr. Listón tindria dret a una assistència jurídica gratuïta donat que els seus ingressos anuals no superen el doble de l’IPREM. Los costes: ¿Cuánto cuesta un litigio?. Dins Francisco RAMOS MÉNDEZ (2016), El sistema procesal español (10a ed., p.357). Barcelona: Atelier. La defensa: La asistencia jurídica gratuita. Dins Francisco RAMOS MÉNDEZ (2016), El sistema procesal español (10a ed., p.123-127). Barcelona: Atelier. b) L’empresa Construccions Calvià es troba afectada per la crisi immobiliària i sol·licita el benefici d’assistència jurídica gratuïta per a poder actuar com a part. Pot una societat ser titular del benefici d’assistència jurídica gratuïta? Tal i com regula l’article 23 de la llei orgànica 1/2000, de 22 de març, reguladora del dret d’associació i fundacions inscrites en el Registre administratiu corresponent, podran sol·licitar les entitats gestores i els serveis comuns de la Seguretat Social, és a dir, les associacions d’utilitat pública, l’assistència jurídica gratuïta en el cas que no tinguin recursos per litigar. D’aquesta manera, si l’empresa Construccions Calvià és una entitat d’ús públic, sí que podrà sol·licitar aquest servei. Font: www.icab.cat
Instruccions:
1. La resposta a les preguntes s’haurà de penjar a l’aula global prèviament a la data prevista per cada seminari.
2. Cal respondre de forma motivada, citant el precepte, la llei i/o la font
consultada en la que han basat la resposta. No importa l’extensió, sinó que
les respostes siguin raonades.
**3. Durant la sessió es resoldran els dubtes dels alumnes sobre el tema de la defensa.
- En els darrers minuts del seminari, els alumnes hauran de respondre a una pregunta del tema del programa per a verificar que l’han estudiat amb anterioritat a la sessió (valor aprox. pregunta 0,75 p. + 0,25 entrega en termini). MATERIALS per la resolució de la pràctica
- RAMOS MÉNDEZ F.,** El Sistema Procesal Español **, Ed. Atelier, 10ª edició, 2016.
- Ley 1/1996 de 10 de enero de Asistencia Jurídica Gratuita
- Ley 34/2006, de 30 de octubre, sobre el acceso a las profesiones de Abogado y Procurador de los Tribunales.
- Real Decreto 775/2011, de 3 de junio, por el que se aprueba el Reglamento de la Ley 34/2006 y Real Decreto 150/2014, de 7 de marzo, por el que se modifica el citado Reglamento
- www.icab.cat
- Reglament del Servei de Defensa d’Ofici i Assistència Jurídica Gratuïta del ICAB (DOGC nº5865, de 26-4-2011)**
