¡Descarga Seminari PR y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
Grau de Mestre d'Ed.Infantil / Grau de Mestre d'Ed.Primària
PRÀCTICUM 1. TFG 1
Curs 2012-
SEMINARI PRÀCTICA REFLEXIVA
Activitat d'avaluació
Prof.: Mariona Llopart
Descriu i analitza una situació didàctica que hagis viscut durant les
pràctiques seguint la pauta següent:
DESCRIPCIÓ INTERACCIÓ DIDÀCTICA (dia, hora, docents, nombre d’alumnes, matèria,...):
Dia: 05-12-
Hora: de 11:30 a 13:
Docents: Tutora i jo (practicant)
Nombre d’alumnes: 25
Matèria: Ciències socials
Distribució de l’aula: Els alumnes estan assentats per parelles mirant la pissarra i a la mestra.
Objectiu principal de la sessió: conèixer les comarques de la província de Girona.
Descripció de la sessió:
Per començar la sessió, la mestra els hi va ensenyar un mapa de Catalunya, amb la pissarra digital, dividit per províncies i els hi va dir que treballarien les comarques de la província de Girona durant tota la sessió.
A continuació, els hi va donar una fitxa amb un mapa mut de les comarques de la província de Girona i els hi va fer copiar les comarques del mapa de la pissarra, mentre anaven comentant a quina comarca estaven i anaven diferenciant les comarques de muntanya, de costa i d’interior.
Una vegada van tenir apuntades totes les comarques al mapa, els hi va explicar que a cada comarca hi ha una ciutat més important que s’anomena capital comarcal i també les varen escriure en el mapa.
Tot seguit, la mestra els hi va dir que estiguessin 10 minuts estudiant les comarques i les capitals comarcals perquè els hi preguntaria un per un. De manera que cada un havia de dir una comarca i la seva capital comarcal diferent a l’anterior. Si fallaven, havien de copiar les comarques i les capitals comarcals a la llibreta de medi.
Finalment, els hi va dir que per el pròxim dia havien de saber-se-les de memòria perquè els hi faria un control amb un mapa mut.
Processos cronogenètics:
La mestra té molt programat tot el que s’ha de dur a terme durant la sessió i amb el temps que dedicarà a cada part. És poc flexible amb el temps.
Els alumnes tenen clar el temps que disposen a la sessió ja que les de medi sempre duren un hora i mitja. Durant les diferents parts de la sessió, la mestra adverteix a els alumnes del temps que tenen per fer una determinada activitat o aprendre’s de memòria alguna cosa, per exemple que disposen de 10 minuts per estudiar les comarques.
Processos topogenètics:
Abans de començar la sessió la mestra explica les tasques que es durant a terme i especifica quina és la finalitat de les activitats que es realitzaran.
La mestra especifica a els alumnes que al finalitzar la sessió hauran de saber a quina comarca estem i quines comarques hi ha a la província de Girona.
Regulació:
No hi ha una autoregulació del seu aprenentatge ja que penso que l’alumne no parteix dels seus propis erros i no reflexiona sobre aquests. El fet que quan fallen al dir les comarques els hi faci copiar a la llibreta, penso que l’alumne no és conscient d’allò que ha fallat i perquè ho ha fallat.
El no haver-hi feedback entre els alumnes i la mestra, fa que no es puguin identificar les dificultats i els errors i tenir la oportunitat de trobar camins per solucionar-los.
Cada alumne té el seu procés d’assimilació dels continguts i un ritme d’aprenentatge diferent i per tan, penso que no se’ls ha de tractar tots per igual. Cadascú necessitarà un temps i una manera determinada per saber-se de memòria, per exemple, les comarques.
Devolució:
No dóna responsabilitat en els alumnes en el seu procés ensenyament-aprenentatge perquè puguin ser més autònoms. Tampoc deixa que sorgeixin noves aportacions per part dels alumnes per tal d’arribar a crear nous coneixements.
Transfereixen el que han après de manera oral i en la pròxima sessió de manera
escrita. Els alumnes no han hagut de pensar, se’ls hi ha donat totes les directrius del que han de fer molt pautades.
Institucionalització:
No parteix de les necessitats i interessos dels alumnes per tan, no els motiva a trobar altres sabers fora de la institució classe. Els alumnes es mostren sense ganes de
Els alumnes no son controladors dels seus sabers, la mestra és qui diu el que han d’aprendre i com ho han d’aprendre.
amb els fills, ens trobem amb una “intoxicació afectiva” que moltes vegades provoca en els nens un sentiment de poder i perfecció equivocats. Són uns nens amb un nivell baix de tolerància a la frustració i dificultat en la decisió de desitjos, el que genera una mena d’ inadaptació social. Com que tenen aquest sentiment de superioritat, no fan una bona socialització.
He vist que aquest nen no té cap límit, té una actitud desafiadora envers els adults que l’envolten i que normalment mostra una certa actitud agressiva. Per això, d’acord amb el que diu Barudy, penso que des de l’escola no hauria de ser així i que si fa alguna cosa malament ho hauria de saber, parlar amb ell o fer-li un càstig i no deixar- li passar, ja que així penso que només es crea més sobreprotecció.
La tutora coneix la família i el nen, i sap les seves reaccions i per tan és l persona més indicada per dir-me com haig d’actuar amb ell. Però durant tot el temps que he estat fent les pràctiques no he vist cap canvi en la seva conducta, per aquesta raó crec que la manera com actua la mestra amb ell tampoc funciona, sinó que cada vegada s’accentuen més les seves conductes agressives. El fet que la mestra tracti aquest alumne així, els altres companys no entenen perquè a ell no li diu que el que fa esta malament i a els altres sí.
A les classes amb altres mestres, he vist que no es comporta d’aquesta manera i que quan el castiguen o parlen amb ell sobre el que ha fet malament, se’n adona i no ho torna a fer. A la vegada m’he fixat que els hi té més respecte.
Considero que no sóc ningú per jutjar a la mestra ni dir com ho hauria d’haver fet perquè no ho sé ni jo. Encara em falta moltíssim per aprendre i sobre tot em falten estratègies i experiència per saber com actuar en cada moment. Però, vistes les dues maneres d’interaccionar amb ell, dedueixo que es millor dir-li el que ha fet malament en comptes de deixar-li passar.
Com he dit abans, no estic jutjant la manera d’educar dels avis d’aquest nen ni de la mestra ja que sovint jutgem tot el que no s’ajusta als nostres ideals pedagògics. Però després d’observar les reaccions del nen i amb la informació que em va proporcionar la mestra del seu entorn familiar, penso que la mestra hauria de canviar la seva actitud amb el nen i dir-li el que està bé i malament i entendre que a casa doncs manen els seus avis i a l’escola els mestres. Fins i tot veig necessari que els mestres d’aquest alumne i els seus avis es reuneixin per prendre consciència del problema i entre tots decidir la millor manera d’actuar amb ell.
La millora de la convivència escolar comença per la responsabilitat compartida de tots els membres de la comunitat educativa, implicats directament o indirectament en l'educació. Per això, és necessari fomentar la col·laboració família-escola perquè tant pares com professors disposin de més informació sobre els menors i sàpiguen així preveure els problemes de convivència que puguin sorgir ABELLÓ. L i altres (2007).
ANÀLISI SITUACIÓ 2
Fragment d’anàlisi:
Excursió a la capçalera de l’Onyar.
27-11-
Concepte i definició:
Els alumnes de cicle mitjà van anar a veure el naixement del riu Onyar. Vam anar fins a la capçalera amb autobús i allà ens estaven esperant dos monitors per fer-nos l’explicació sobre la fauna i la flora de la zona.
No se’ls hi va explicar a els alumnes la finalitat de l’excursió, no sabien el que hi anaven a fer ni quina finalitat tenia.
Va ser força catastròfic ja que van passar molts accidents i imprevistos: dos nens es van estar pegant amb pals, una nena va caure a dins el riu i no portàvem roba de recanvi, el monitor es va passar 3 hores parlant i les dues ultimes hores no hi havia ningú que l’escoltés, un nen va tirar a una nena per les escales de l’autobús, un nen no volia participar a cap activitat ni joc que fèiem i va endinsar-se pel bosc, va aparèixer un gos que es va menjar el dinar d’un nen, entre altres coses.
Al final de l’excursió van fer joc lliure i jocs cooperatius les dues classes juntes.
Reflexió/Noves propostes/Interrogants per aprofundir:
Dins un espai tan gran costa molt controlar a tots els alumnes, per molt que vulguis no pots i em vaig posar molt nerviosa. Em vaig sentir molt frustrada al no poder
