¡Descarga Sensació i Percepció y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
2. SENSACIÓ I PERCEPCIÓ
- Sensació: Informació que rebem (de forma inconscient) a partir dels nostres sentits i receptors específics que és carent de significat. Anirà a parar a una part específica del cervell per interpretar aquesta informació.
- Percepció: Experiència conscient d’una sensació, interpretació de la sensació (s’interpreta a través de processos d’aprenentatge anterior com l’anàlisi, comparació, relació...). Medi ambient! Informació sensorial(sensació) inconscient! Unitat significatives(Percepció) conscient o Fase física(energia que prové dels estimuls del voltant) Ex: imatge! Transducció! Fase fisiologica (Enviat a l’àrea del cervell que la pogui interpretar)! Cervell ETAPA SENSORIAL 1. Fase de detecció: Rebem estímuls ambiental i ens fitxem amb algun en concret(arriben receptors sensorials). 2. Fase de transducció: Transformació d’energia que rep cada receptor sensorials (propia de l’estimul) en energia electroquímica(la que pot interpretar el cervell). 3. Fase de Transmissió: Envia info/energia a l’àrea específica del cervell on es pogui interpretar. ETAPA PERCEPTIVA 1. Fase on la informació: " S’Identifica " Reconeixer estímuls " Identificar estímuls(forma part d’una categoria) " Categoritzar " Calcular distància i magnitud
Quins són els diferents models que expliquen la percepció?
- Empirista! Intenten explicar com funcionen els sentits(percepció) pero tenin en compte l’experiència,aprenentatge i memoria. Allò que he experimentat es el que existeix. Sol creuen en allò que ha Passat per l’experiència
- Model de la Gestalt! Gestalt=Forma. Consideren la percepció= un tot. ‘’La suma de les parts en un tot, es diferent a la suma de les parts en un altre tot’’. La Gestalt interpreta la percepció com un tot, però no sempre el tot són les mateixes parts.
- Model conductual! Analitza de forma objectiva el comportament de les persones pero tenint en compte els aspectes psico-‐físics(reacció que
provoca un estímul físic en un individu). Es pregunta quina reacció té l’individu enfront un estímul.
- Model cognitiu! Intenta explicar el process perceptiu tenint en compte tots els factors que afecten a la percepció.
- Model de processament de la info! Basat amb el sist computacional.Intenta explicar tot desde l’esquema de funcionament d’un ordinador. Intenta explicar procés perceptiu com un esquema de funcionament de màquina( si és sí una cosa, si es no altre cosa).
Factors que incideixen en el procés de percepció d’un estimul
Externs
Intensitat de l’estímul( ex: soroll fort capta atenció )
La repetició: si el detecto més vegades, capta més l’atenció
Mida: Quan més gran,més facil de captar
Novetat: Algo que no he vist mai, capta més l’atenció
Interns(propis del subjecte)
Personalitat del observador: Com jo sóc, idees..?
La motivació: Si tinc ganes, percebo amb més facilitat.
Interés( _ex: Si m’agrada algo o estic enterada de algo, percebo la cosa de
forma diferent que si no sé del tema)_
La cultura: Segons la cultura,dones més importància a un estímul o altre.
Nivell d’atenció: + atenció= + facilitate per percebre.
Perquè serveix percebre?
Localitzarme física-‐temporalment en el medi(consciència espai-‐temps)
Consciència personal( coordinar-‐te,relacionarte..)
Regular els nivells d’activació(estar alerta depenent de la situació)!
Aconseguir un equilibri (no molta perquè bloqueja i no poca perquè no podem viure). Neccesitem hores de son per despres contestar millor als estímuls! Combinació activació-‐repòs
Indicador elements que poguin provocar dolor
Activació de plaer
2 .1-‐ LA PSICOFÍSICA Consisteix en analitzar els estímuls físics i veure quins efectes té en el subjecte amb l’objectiu de mesurar-‐ho, sistematitzar-‐ho (inici de la psicologia experimental). Serveix per saber la capacitat d’una persona per percebre un estímul, Estímul : Qualsevol forma d’energia a la que puguem responder Llindar : Quantitat d’energia que els organismes necessitem per a ser estimulats. La quantitat d’energia depen del tipus d’estímul(segons sigui vista,olfacte..)
La intensitat experimentada augmenta linealment, mentre l’estímul (increment físic) logaritmicament
MÉTODES DE LA PSICOFISICA CLÁSSICA
Metode dels limits Objectiu!Discriminar o defiier com es el llindar absolut. Procés!Per poder fer-‐ho es comença amb un estímul baix i es va augmentant fins que ja no arribo a veure la pujada d’intensitat perque es molt fort. Despres a l’inrevés( PROCEDIMENT ASCEDENT O DESCENDENT). Busco! Saber en quin moment l’objecte percebeix l’estímul Dues errades:
- Habituació: Dius que ho sents per habit
- Anticipació: Ho preveus i ho dius abans de que passi. Metode de l’error premig Objectiu!Calcula el llindar diferencial( 2 estímuls). Procés!Hi han dos estímuls, un es canvia fins que es percep la diferència(ascendant-‐descendent).És poc précis però rapid. Metode d’estimuls constants Objectiu!Determina el llindar absolut i diferencial. Procés!Et posen estímuls de tota mena de d’intensitat i és fan promitjos. Molt més eficaç
PSICOFÍSICA COMTEMPORANIA
Llei d’Stevens No veu correcte les lleis de Weber I Fecner (volien mesurar en quin moment dona resposta a un estimul). Objectiu Steven Vol saber quin impacte psicològic té un estimul determinat, per tant mesura directament les sensacions, assignant un valor numeric Proposa que la magnitud de la resposta es relaciona amb la intensitat de l’estímul elevada a certa potència n. Es pregunta Quina valoració psicològica fa un subjecte a una carac específica de l’estimul! Valoració psicològica davant d’un estímul
MÉTODES DE LA PSICOFÍSICA COMTEMPORÀNIA
Mètode de comparació de parells Métode! Se li donen a un subjecte diversos productes i emparellats i ell tria quina li sembla millor. Objectiu!Determinar qualitat del producte. Valoració amb escala d’opinions( El que tingui opinions positives) Mètode d’ordenació: Objectiu! Determinar l’ordre de qualitat de diferents productes. Métode!Tots els estímuls es presenten de forma simultània. Valor segons de l’ordre(ordenar estímuls). Es fa el valor mig dels evaluadors. Metode d’escales de valoració Respon a l’escala Likert (tipo test) Métode!Disseny de molts qüestionaris(Puntua de 1 a...) +! Es poden valorar aspectes molt diversos 2.2 ELS SISTEMES SENSORIALS En funció del lloc:
- Exteroreceptors: Responen als 5 sentits clàssics. Estan a la superfície del cos i distribuïts de formes diferents. Ens posen en contacte amb la realitat externa.
- Propioreceptors: Saber la tensió muscular, com m’haig de dirigir i aconseguir sensació d’equilibri. Responen a dos tipus de sentits: o Sentit cinestèsic: Situats als músculs,tendons i articulacions. L’objectiu es detectar la posició relativa del nostre cos per poder mantenir tensió muscular o Sentit vestibular: té a veure amb l’equilibri. Situat a l’oida interna. Controla els tres tipus de moviments del cap.
- Interoreceptors: Situat a les vísceres.. Saber com es troben els nostres òrgans( sensació cenestesia! Tenir sensació de gana o sed).
- Dermoreceptors :Tenim ubicats a les diferents capes de la pell(alguns identifiquen calor, altres temperatura, altres dolor..)
- Nocioreceptors: Terminacions nervioses lliures situades a qualsevol part del nostre cos, ens indiquen dolor. En funció de l’energia:
- Quimioreceptors: Detecten substàncies químiques, volàtils o solubles. Responen al sentit del olfacte i el gust
- Cornea: S’encarrega del 80% del enfoc de imatges. Formada per proteines i aigua. No conté cap vas capil·lar perquè la seva funció és rebre la visió i si n’hi hagués l’entorpirien.
- Cristal.lí: És como una mena de lent. Participa en un enfoc de les imatges en un 20%(imatge optima). Fa el moviment flexible per enviar la informació correcta a la fóvea. Amb el temps aquesta funcionalitat de moviment es va deteriorant ( vista cansada), el cristal·li perd flexibilitat a l’hora d’enfocar. El procés d’acomodació és deteriora(vista cansada).!Mobilitat degut al múscul ciliar que fa la tensió i destensió i així enfoca millor.
- Humor Vitri: Substància gelatinosa amb funció de mantenir estructura rodona al ull. Es va deteriorant amb el temps i es desprenen pigments.
- Humor Aquós : Fluid format per aigua(99%). Serveix de nutrient i mantenir hidratada la cornea i manté l’estructura del cristal.li. S’ha de mantenir en una pressió normal , perquè de no fer-‐ho podria esdevenir glaucoma( afecta al nervi òptic)! Pot provocar ceguera. Capes del globus ocular/ull! Diàmetre de 25 cm i 7 grams L’esclaròtica La 1r capa. Per davant es transparent! perquè pogui entrar la llum(cornea). Àrea del nostre organisme molt vulnerable, hi han receptors que busquen si hi han factors que ens poden dir si hi han factors nocius( vassos sanguinis). L’objectiu es mantenir forma rodona. Coroide Capa intermitja d’on surten els musculs cilials(ajuden al cristal.lí a enfocar). Conté dos elements importants(vassos sanguinis i cel.lules de pigments foscos). Els vassos sanguinis serveixen per aportar els nutrients als fotoreceptors visuals.A mes la cel.lula amb pigments foscos absorveixen els rajos per tal d’evitar tenir probelmes a nivell visual. Retina És important perque es on hi han els receptors visual(trasducció) o fotoreceptors. També hi han vassos sanguinis per nutrir, estan en connexió amb la capa coroides.
Elements importants de la retina
- Punt cec : àrea on no hi ha cap receptor visual. Hi surten els axons que van al nucli geniculat que formen el nervi òptic. Canal de comunicació fins el còrtex. No hi ha ni cons ni bastons.
- Fòvea : Zona de la retina on hi ha la màxima concentració de cons i baston. Petita cavitat on hi ha la màxima capacitat de fotoreceptors-‐ receptors visuals (cons i bastons) sobretot on hi ha molts cons : màcula. Els cons i els bastons estan de forma invertida a la direcció de la llum. Fora de la fóvea trobem més bastons que cons.
- Epiteli pigmentat : nutrients que alimenten els cons i els bastons. Està en contacte amb la membrana coroides.
- Punt cec: part de la retina on no hi ha receptors visuals perquè està ocupat pel nervi òptic.
- Bastons: encarregats de la visió lateral. S’ubiquen al voltant dels cons (zona perifèrica de la fòvea).
- Cèl·lules bipolars: cada con connecta amb una cèl·lula bipolar; en canvi els bastons poden connectar molt d’ells amb una cèl·lula bipolar.
- Cèl·lules amacrines: cèl·lules connectores.
- Cèl·lules ganglionars: envien informació de les amacrines a l’àrea del còrtex occipital passat pel nucli geniculat lateral.
- Quiasma òptic: la informació que prové de la part inferior de l’hemisferi esquerre canvia d’hemisferi, mentre que la part externa es queda al mateix hemisferi esquerre, i amb el dret passa el mateix.
- Nucli geniculat lateral: està estructurat per capes i cadascuna té una especialitat.
CONS I BASTONS
Tenen característiques diferents. És en aquestes cèl·lules on es produeix la transducció gràcies a una proteïna que es diu opsina i la molècul·la rutineno i de l’unió d’aquestes en sorgeix la rudopsina que possibilita que la informació pugui ser rebuda pel cervell. CONS: -‐ 6 milions de cons a l’ull -‐ Màxima concentració a la fòvea és per això què és la zona de màxima nitidesa visual (receptors centrals). -‐ S’encarreguen de l’agudesa visual, d’identificar el detall de la informació i de la visió del color. En el cas dels cons, hi ha uns tipus de rodopsina que detecten un color determinat: -‐ eritolabe (vermell) -‐ clorolabe (verd) -‐ cianolabe (blau) Els cons estan especialitats en reaccionar davant de les longituds d’ondes d’informació externa, en funció del tipus de redepsina que tenen són sensibles a un color o altre. s’han descobert tres tipus de substancies quimiques que reaccionen en diferents londituds d’onda. BASTONS: -‐ 120 milions de bastons a l’ull. -‐ Principalment al voltant de la fòvea (receptors perifèrics). S’encarreguen del blanc i negre, o visió nocturna, detecten el grau de lluminositat de la imatge que percebem i són més sensibles a la lluminositat.
Com percebem nosaltres els colors?
El sistema visual percep el color, pero tenim un sistema molt limitat. Ens causa alteracions o disfuncions.
. Colors càl.lids: Superior a 600 nanometres . Colors freds: Inferior 600 nanometres Hi ha fenòmens que alteren el color
- Contrast de color successiu: visió de diferents colors en el lloc on hi havia altres colors. Quan jo passo d’una tonalitat o altre, hi ha uns segons que vec la tonalitat anterior a sobre de la que estic mirant alguna( receptor activat i fins que no es desectiva.
- Contrast de color simultani: un color es percep millor que un altre en una combinació de dos colors.
- Efecte post imatge o contrast de color successiu: visió de diferents colors en el lloc on hi havia altres colors.
- Color subjectiu: visió d’un estímul blanc i negre tenint la sensació que es en color; memòria de color = observació de diferents imatges (es veu un tomàquet blau; després segurament es diu que és vermell).
Teories sobre la percepció dels colors
Volien saber com percebem els colors
- TEORIA TRICROMÀTICA Young i Helmholtz. Existeixen 3 tipus de receptors bàsics que sintonitzen, processen o són sensibles a diferents longituds d’ona (LO) o colors. 1 a longitud onda curta! blau , un altre a longitud onda mitjana! verd i l’altre a la longitud d’onda llarga! Vermell Falta l’explicació dels daltonics ni per quina raó es donava l’efecte de la postimatge( es podien veure altres colors). Perquè els daltònics poden veure el color groc i no el vermell?
- TEORIA DELS OPONENTS Hering. El sist de percepció de colors funciona a través de tres Canals formats per parells de colors:
- Vermell-‐verd
- Groc-‐blau
- Blanc-‐negre Va poder explicar perquè les persones daltòniques podien veure el color groc, són receptors diferents. Cada con veu un sol dels colors, no pot veure’ls alhora els dos. O s’inhibeix un color o es percep l’altre. Podem percebre els dos colors de la parella antagònica però no pel mateix con.
- TEORIA DEL DOBLE PROCÉS : Devalois i Jacobs. Totes dos teories anterior són correctes el que passa és que es produeixen de forma successiva. Mentre la retina percep els diferents colors mitjançant els receptors corresponents, al nucli geniculat lateral es produeix el procés explicat per la teoria dels oponents, en les cèl·lules ganglionars. 1 -‐ passa al 1r anàlisis a la retina 2 -‐passa al 2n anàlisis al nucli genicular. Trets bàsics To: grau en que un so resulta alt o baix. Diferència entre notes altes i baixes Frequencia : nombre de crestes d’onda que es produeixen en un segon(quantitat de ondes que hi ha en un segon). Cicle: Distància entre les crestes d’onda que es produeixen en un segon. Amplitud : Volum, intensitat, quan més altes siguin les ondes hi haurà menys o més intensitat Timbre: Diferencia en quant a la qualitat d’uns sons. Depèn dels sons harmònics que acompanyen a un so principal. A nivell físic, les ondes sonores es mesuren amb hertz. La sensació del volum del so és el que s’anomena decibels.
Sistema auditiu
L’oida es divideix en:
- Oída externa: Format per el pavelló auricular (té aquesta forma per recollir millor el so), el timpà i el conducte auditiu extern. Pavelló auricular: Recullir les ondes del nostre voltant. L’OÏDE
Lesions a nivell auditiu Sordesa de conducció, neurosensorial i central De conducció: Lessió al conducte auditiu extern i mitjà. La més comuna d’aquest tipus és la pèrdua de flexibilitat dels tres ossets(amb els anys)., això s’anomena sordesa òssea. La persona que la pateix perd capacitat auditiva ja que s’ha vist deteriorada la amplificació dels sons. Solució: Audifon. -‐ Sordesa neurosensorial : Afectació del nervi o de les cèl·lules piloses (de l’òrgan de corti). Solució: Estimular el nervi auditiu per facilitar la transmissió d’informació. -‐ Sordesa central : Lesió en el lòbul temporal(cervell) que impossibilita l’audició, irreversible. Teories explicatives de com podem escoltar -‐ Teoria de lloc o tonotòpica desenvolupada per Békésy: Depenent del lloc on es troben les cèl·lules de l’òrgan de corti a la membrana basilar identifiquen un so o un altre. Les zones més pròximes a la finestra oval identifiquen el to més alt(agut)i les més allunyades el to més baix(greu). Això es produeix com si espolséssim un llençol, a la part més propera hi ha més ones i a la llunyana menys. Però aquesta teoria no pot explicar els tons baixos perquè les cèl·lules basilars, per sota de 50 hz vibren de la mateixa manera. Finestre oval! + aprop= ondes amb més freqüència i – aprop= ondes amb menys frequencia. Segons el lloc on arriba el so de la membrana vàsilar hi ha una representació o una altre. La membrana no es un tot. -‐ Teoria de la freqüència : La membrana basilar funciona com un tot, funcionament únic. En funció de com arriben les ones a la membrana basilar i la seva freqüència es percebrà un so o un altre. De forma que es poden explicar les tonalitats baixes. Però la velocitat màxima de les neurones és de 1000 Hz per segon i per tant no es poden percebre els tons alts, l’explicació que la teoria hi dóna és el (per sobre de 100 Hz): Principi de la decàrrega o andana :consisteix en què, si percebem un so de 1200 Hz s’envia en un període molt petit de temps l’energia electroquímica corresponent a 1000 Hz i 200 Hz(mili segons després). De forma que, com es produeix tan ràpidament es sumen els valors de les dos. Factors que depenen de la percepció -‐ Percepció del volum: Depèn de l’amplitud, durada, sorolls de fons, trets d’escolta i freqüència. -‐ Localització auditiva: El so que resulta depèn de la diferència en la freqüència entre dos tons. El fet de tenir dos canals auditius ajuden a
identificar la direcció del so i la distància (gràcies a que arriba abans a una orella que a l’altra) Percepció de sons simultanis: El so que resulta depèn de la diferència en la freqüència entre els dos ton Aquests fenòmens es produeixen gràcies a( si sento un soroll d’esquenes se d’on bé perquè): -‐ Les diferències d’intensitat interauricular( no la mateixa intensitat en la dreta o a l’esquerra). -‐ Diferència de temps interauricular -‐ Efectes de l’orella (forma del pavelló...) -‐ Moviment -‐ Context i entorn Vinculat amb el gust. Únic sistema sensorial que no passa pel tàlam, via directa al còrtex. Capacitat molt àmplia de percepció d’olors. No hi ha nom per totes les olors perquè és molt difícil descriure les qualitats de cada olor. 5000000 de cèl·lules receptores en cada forat nassal que es regeneren cada 8 setmanes. Funcionament Cèl.lules receptores: tenen cel.lules que permeten reconèixer les olors. Agafen info del exterior Cèl.lules de suport: Mantenir de forma òptica les cèl.lules receptores. Aquesta info va al bulb, concretament al glomèrul(transducció d’olors)! Area olfactiva primaria. No fa falta que passin per tàl.lem perquè el bulb ja fa l’interpretació. Aquesta info va per els diferents canals que conecten l’olfacte:
- Cortex olfactiu primari: del glomèrul al lòbul temporal
- Cortex olfactiu secundari: del flomerul al lòbul frontal
- Amigdala(s’associa amb experiències passades). Info Exterior! Cèl.lules receptores! Glomèrul(al bulb)! Tres canals! Cervell Feromones: Sustancies químiques que serveixen per preservar l’espècie. Es creu que en els humans existeix però no hi ha constatació clara de que funcionin igual que als animals. Es creu que estan dins de l’organ vomeronasal. L’OLFACTE
- Interorreceptors! M’indiquen com funcionen els diferents òrgans del meu cos. Quadre de receptors(estudiar) Dos tipus de tacte:
- L’ actiu : produeix quan jo voluntàriament toco elements externs per tal de coneixer-‐ne les característiques.
- El passiu. l tacte passiu es dóna quan de forma involuntària es pren contacte amb algun element extern i se’n detecten les característiques (duresa, temperatura...). (falta cervell, on es percep) No tothom percep el dolor igual,depèn del context fa que percep el dolor d’una manera o una altre(factor fisiològic i psicològic). El dolor no es un fenomen universal.Ens podem adaptar al dolor(quan més el sents menys dolor et fa)! És subjectiu. No es poden fer experiments amb el dolor. Hi han dos dolors: Dolor fàsic: breu però molt intens(clavar-‐se un clau) Dolor tònic: menor intensitat però més temps( mal de cap o dolor posterior a clavar-‐se un clau) Les dones són més sensibles al tactes i més resistents al dolor. Hi han àrees amb més receptors sensorials i per tant més facilitat de captar el dolor. Serveix per donar-‐nos informació sobre posició i moviment del nostre cos amb relació amb l’entorn( ens permet relacionar-‐nos amb l’entorn). Hi ha sensors distribuïts per l’organisme de la pressió muscular.
- Hipotonia: persona amb manca de tensió muscular
- Hipertonia: massa rigidesa. Encarregada de donar informació per tenir posició argüida,recte,poder desplaçarme i així interactuar amb l’entorn. Aquesta info la donen els òrgans tendinosos de Golgi.
SENTIT CINESTÈSIC
Ens dona informació sobre l’equilibri en relació amb l’entorn. La vista+ sentit vestibular+receptors ens donen info de l’equilibri i en el sentit de la orientació espacial. tipus
- Estàtic: Manteniment de la posició del cos en relació amb la gravetat
- Dinàmic: Manteniment de la posició del cos en resposta a moviments sobtats. Components
- El sistema de conductes semicirculars , que indiquen els moviments de rotació! hi ha un líquid que es diu endolimfa, quan moc el cap també es mou el líquid.La info que rebu del canal semicircular i el moviment del líquid es el que provoca lequilibri dinàmic
- Els òrgans amb otòlits !El sàcul i l’utriculs tenen els otòlits que es desprenen quan jo bellugo el cap i ens dona info de l’equilibri estàtic. Funcionament Envia senyals principalment a les estructures neuronals que controlen els moviments dels ulls (que es demostra amb el reflex vestibular (o vestibulocular)), i dels músculs que ens mantenen en posició vertical.
SENTIT VESTIVULAR
