Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Organización y funcionamiento del sistema sensorial: Sensación y percepción de la visión, Apuntes de Fisiología

El proceso de captación y transmisión de la información visual a través del sistema nervioso, desde los receptores sensoriales hasta la interpretación cerebral. Se detalla la transducción sensorial, la organización cortical y las características de la retina, incluyendo la codificación espacial y la diferencia entre conos y bastones.

Tipo: Apuntes

2015/2016

Subido el 08/10/2016

mireia__4732
mireia__4732 🇪🇸

3.9

(7)

5 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
SENSACIÓ I PERCEPCIÓ
Els sistemes sensorials (5 sentits) capten informació i la manen al cervell (aferències
sensorials).
En els receptors sensorials es produeix la transducció (codificació sensorial). Des d’allí, la
informació viatja per les vies sensorials (específiques per a cadascun dels sentits) fins a les
àrees de projecció cortical primària, on es dona una primera descodificació que es completa en
les àrees de projecció secundaries o d’associació. A continuació, la resposta viatja per les vies
motores (eferències motores).
Existeixen dos tipus de codificació sensorial:
-Espacial: diferents estímuls alteren l’activitat de diferents neurones
-Temporal: a major intensitat de l’estímul més ràpida és la taxa de descarrega dels axons
Organització cortical del sistema sensorial en àrees:
Primàries. Entrada directa des de relleus nuclis talàmics
Secundàries. Entrada des de la primària
D’associació. Associen diferents sistemes sensorials
Característiques d’eixes àrees:
-Organització jeràrquica
L’anàlisi del senyal és cada vegada més complex. Quant més alt és el nivell danyat més
complex (que no greu) és el dèficit.
-Segregació funcional
Dins de cadascuna de les regions existeixen subzones.
-Processament paral·lel
Cadascun dels nivells treballa en paral·lel
-La sensació és un procés més bàsic, la percepció més complex
Rebem informació de l’entorn des dels receptors sensorials. Els estímuls modifiquen els
receptors i mitjançant diversos processos, alteren el seu potencial de membrana. Aquest procés
és la transducció sensorial.
Finalment la informació arriba al cervell.
VISIÓ
L’ull
Es manté en la seua posició i es mou gràcies als músculs extraoculars, units a l’escleròtica, la
capa externa del globus ocular.
En la part anterior de l’ull es troba la còrnia que permet el pas a la llum. La llum es regulada
per la grandària de la pupil·la. El cristal·lí situat darrere l’iris, permet l’acomodació.
Després de passar pel cristal·lí, la llum a traves l’humor vitri i incideix sobre la retina. En la
retina estan les cèl·lules receptores: bastons i cons, els fotoreceptors.
La retina conté prop de 6 milions de cons i 120 milions de bastons. En concret els cons aporten
informació dels detalls més fins i de la visió en color. La fòvea és la regió central de la retina,
amb la màxima agudesa, conté sols cons. Mentre que els bastons tenen poca agudesa visual,
ens permeten veure en la obscuritat o amb una llum feble. Predominen en la perifèria.
La retina esta formada per 5 capes de cèl·lules:
1. Cons i bastons: transducció de la llum en impuls nerviós
2. Bipolars
3. Horitzontals
4. Amacrines
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Organización y funcionamiento del sistema sensorial: Sensación y percepción de la visión y más Apuntes en PDF de Fisiología solo en Docsity!

SENSACIÓ I PERCEPCIÓ

Els sistemes sensorials (5 sentits) capten informació i la manen al cervell (aferències sensorials).

En els receptors sensorials es produeix la transducció (codificació sensorial). Des d’allí, la informació viatja per les vies sensorials (específiques per a cadascun dels sentits) fins a les àrees de projecció cortical primària, on es dona una primera descodificació que es completa en les àrees de projecció secundaries o d’associació. A continuació, la resposta viatja per les vies motores (eferències motores).

Existeixen dos tipus de codificació sensorial: -Espacial: diferents estímuls alteren l’activitat de diferents neurones -Temporal: a major intensitat de l’estímul més ràpida és la taxa de descarrega dels axons

Organització cortical del sistema sensorial en àrees:

  • Primàries. Entrada directa des de relleus nuclis talàmics
  • Secundàries. Entrada des de la primària
  • D’associació. Associen diferents sistemes sensorials

Característiques d’eixes àrees: -Organització jeràrquica L’anàlisi del senyal és cada vegada més complex. Quant més alt és el nivell danyat més complex (que no greu) és el dèficit.

-Segregació funcional Dins de cadascuna de les regions existeixen subzones.

-Processament paral·lel Cadascun dels nivells treballa en paral·lel

-La sensació és un procés més bàsic, la percepció més complex

Rebem informació de l’entorn des dels receptors sensorials. Els estímuls modifiquen els receptors i mitjançant diversos processos, alteren el seu potencial de membrana. Aquest procés és la transducció sensorial. Finalment la informació arriba al cervell.

VISIÓ

L’ull Es manté en la seua posició i es mou gràcies als músculs extraoculars, units a l’escleròtica, la capa externa del globus ocular. En la part anterior de l’ull es troba la còrnia que permet el pas a la llum. La llum es regulada per la grandària de la pupil·la. El cristal·lí situat darrere l’iris, permet l’acomodació. Després de passar pel cristal·lí, la llum a traves l’humor vitri i incideix sobre la retina. En la retina estan les cèl·lules receptores: bastons i cons, els fotoreceptors. La retina conté prop de 6 milions de cons i 120 milions de bastons. En concret els cons aporten informació dels detalls més fins i de la visió en color. La fòvea és la regió central de la retina, amb la màxima agudesa, conté sols cons. Mentre que els bastons tenen poca agudesa visual, ens permeten veure en la obscuritat o amb una llum feble. Predominen en la perifèria.

La retina esta formada per 5 capes de cèl·lules:

  1. Cons i bastons: transducció de la llum en impuls nerviós
  2. Bipolars
  3. Horitzontals
  4. Amacrines
  1. Ganglionars: els seus axons formen el nervi òptic que porta la informació al cervell

Els fotoreceptors fan sinapsi amb les cèl·lules bipolars. Estes neurones connecten amb les cèl·lules ganglionars. A més, es troben les cèl·lules horitzontals i amacrines.

Els axons de les cèl·lules ganglionars de la retina porten informació a la resta de l’encèfal. Ascendeixen mitjançant el nervi òptic fins el nucli geniculat lateral dorsal del tàlem. Aquest esta format per sis capes de neurones que formen dos sistemes visuals independents: -dos capes internes Magnocel·lulars Responsable del moviment, forma i profunditat -quatre capes externes parvocel·lulars Permet percepció del color i detalls fins (només existeix en els primats)

Vies visuals

-Àrea 17/ Primària: processa forma, color i profunditat.

  1. nervi òptic
  2. quiasma òptic
  3. tracte òptic
  4. nucli geniculat lateral del tàlem
  5. radiacions òptiques
  6. escorça occipital -Àrees 18 i 19 / Secundària: s’encarrega del moviment
  7. nervi òptic
  8. colicles superiors
  9. nucli pulvinar del tàlem

La representació de les imatges visuals a la retina es donen mitjançant una codificació espacial o retinotòpica (cada mòdul es dedica a l’anàlisi de característiques d’un àrea del camp visual). Açò es repeteix en el cos geniculat i a l’escorça occipital.

L’àrea visual primària també denominada escorça occipital, escorça estriada o fissura calcarina, és on té llloc la primera descodificació cortical de l’estímul visual. Es troba organitzada en capes de neurones que rodegen a uns conglomerats neuronals anomenats blobs o bombolles. Els blobs s’encarreguen de la visió del color, mentre que altres neurones codifiquen l’orientació (cèl·lules simples), el moviment (cel. complexes), la freqüència espacial i la disparitat binocular.

Lesió: ceguesa cortical o escotoma La ceguesa cortical és la ceguera causada per lesions en les radiacions òptiques o en l’escorça occipital. Alguns subjectes amb escotomes, tenen capacitat de respondre a estímuls visuals malgrat que no són conscients de la presència de l’estímul. La majoria dels inputs a l’escorça visual d’associació procedeixen de l’escorça estriada i estes connexions són necessàries per a una percepció visual normal.

Una lesió en les àrees 18 i 19 (àrea visual secundària) amb la 17 intacta dona lloc a l’agnòsia visual, que consisteix en la incapacitat de reconèixer allò que es veu. Les diferents característiques dels objectes se processen en distintes àrees cerebrals, que poden lesionar-se de manera separada, afectant només eixa característica de l’estímul. Com per exemple, la prosopagnosia, la incapacitat de reconèixer rostres concrets, i l’acromatòpsia, lesió del v8, que provoca una visió sense color.

Mecanismes corticals Funcions: Primària V Forma V2, V3,VP Moviment V3A, MT temporal medial/ V