sentit de la vida, Apuntes de Etología

¡Descarga sentit de la vida y más Apuntes en PDF de Etología solo en Docsity!

TREBALL SOBRE EL

LLIBRE “ EL SENTIT

DE LA VIDA ” de

Francesc Torralba

Anna Peralta García Grup 1M-B Societat, família i escola II Persona, cultura, religió i valors Blanquerna 2014

ÍNDEX

1. Introducció…………………………………………………………….….

2. Temes………………………………………………………………….….

3. Conclusió………………………………………………………………….

LA VIDA

El segon capítol tracta sobre el perquè vivim, una de les preguntes més inquietants segons Francesc Torralba, en aquest capítol explica que pensar en la pròpia mort és enfilar el camí cap a una vida plena de sentit. Meditar sobre la pròpia absència és la millor ocasió per valorar, més a fons, aquesta presència que ara i aquí gaudim.

Personalment, penso que moltes persones es pregunten: Què hi haurà després de la mort? Per què estem aquí? Jo simplement dic, que hem de viure el dia a dia, sense pensar en un futur, sense preocupar-nos pel què vindrà, o que passarà quan morim. La vida és un camí, un camí que has de recórrer tu sol, i per tant has de ser feliç, sinó, no val la pena recórrer aquest trajecte sense un objectiu clar; la felicitat. Tal i com diu en aquest capítol al pensar en la nostra mort, valorem més a qui tenim al costat, qui ens recolza en els moments més difícils, qui ens estima i ens ho demostra. Com diu el probervi “ un no sap el que té fins el ho perd” A vegades, estàs tan segura de tenir alguna cosa i que et vagi tan bé, que a la mínima que pots no t'importa perdre. Perquè estàs tan bé que penses que podràs seguir igual sense ell. I quan et vols adonar, tot ha canviat i res és igual. Quan t'adones del valor de la persona que està al teu costat? Bé diu la dita que ningú sap el que té fins que ho perd. Què lamentable que moltes persones no s'adonin del veritable valor o la importància que pot tenir la persona que està al costat d'ells, sinó fins que aquesta persona ja es va anar i no tornarà mai.

Com vam treballar a classe, hi ha dos perspectives principals en la reflexió filosòfica sobre l’antropologia, i una d’elles diu l’ésser humà és més que un simple animal, i es caracteritza per les seves relacions amb els altres, i és que les persones no podem viure sense estar relacionats amb l’entorn, amb la gent que ens envolta ja que necessitem comunicar-nos, expressar el que sentim.. Tal i com va dir el sociòleg jueu alemany Norbert Elias “L’individu és un procés dinàmic, obert, on el social i l’individual estan íntimament barrejats”.

Un altra idea treballada a classe és la necessitat de l’altre per sobreviure, personalment estic totalment d’acord amb aquesta afirmació, penso que no podríem viure sense algú al nostre costat que ens estimi, que ens cuidi i es porti bé amb nosaltres, ja que necessitem a un altra persona per comunicar i per formar la nostre identitat. Necessitem crear vincles amb els altres, i d’això surt la felicitat, el fet de conviure amb persones les quals estimes, et sents feliç. La qual cosa et fa pensar en el sentit de la vida, el perquè estem aquí, i enlloc de pensar en la mort, valorem les persones que tenim al costat i ens sentim satisfets i orgullosos d’on estem i amb qui. Viure amb la mirada atenta a la mort ens desperta, ens estimula a fruir de tot el que se'ns ofereix ara i aquí, ens esperona a no deixar per més endavant el que podem fer ara, ens exigeix ser més responsables, ens estimula a vetllar per la qualitat de les nostres accions i paraules...ens permet dotar d'un valor únic cada moment viscut.

IDENTITAT

En el cinquè capítol del llibre, L'ara ple. Al·legat contra l'avorriment explica que el que enriqueix l'ésser de la persona són els valors ètics, les conviccions, les creences. La riquesa interior és l'arrel d'una vida amb sentit. Això ho podem relacionar amb el que vam parlar a classe sobre persona i els drets humans. Tothom té una dignitat i uns valors que va desenvolupant al llarg de la seva vida, depenent de l’educació que hagis rebut, tindràs una concepció diferents sobre els valors. També podem dir que cadascú té unes creences pròpies, ja siguin religioses o no. I tot això fa que cada persona sigui única, ja que com hem treballat a classe cada ésser humà representa una realitat singular, intransferible i irrepetible. La persona és aquesta realitat única desplegada en aspectes i dimensions diverses. Penso que per crear la identitat d’un mateix ha de passar bastants anys, fins que no ets adult i saps en el que realment hi creus, en el que no

treballat a classe, de que no som lliures? no som lliures de totes aquelles coses que no podem triar ni decidir, com per exemple l’apariencia física, el dia de neixament, el gènere, els pares, el país, l’època… Totes aquestes coses no les podem decidir, ja que no depenen de nosaltres, per tant en aquests moments podríem dir que no som lliures. En canvi hi ha molts altres moments en els que si som lliures, són aquells moments que podem decidir. Com va dir F. Savater en Ètica per al meu fill “Som lliures de respondre d’una manera o altra a allò que ens passa (obeir o rebel·lar-se, ser prudents o temeraris, venjatius o resignats, vestir-nos segons la moda o disfressar-nos)” Aquesta frase dóna molt a pensar, és una frase molt interessant ja que tot allò que vivim, és el que hem decidit viure, per tant som lliures. D’una manera o altre, la llibertat condiciona la nostra responsabilitat, ja que alhora de escollir alguna cosa que volem fer, som els responsables de les nostres accions. Aquest llibre també es planteja la pregunta: Per què som lliures? Som lliures perquè tenim la capacitat de prendre consciència, de fer projectes i canviar la realitat. Nosaltres no funcionem per instints com els animals, nosaltres pensem i actuem segons unes normes mentals, els valors morals. Tal i com hem treballat a classe sabem que aquesta llibertat de decidir es redueix si tenim en compte el respecte a la llei, el respecte als altres i a la responsabilitat respecte a ells, la pressió social, la mirada, les costums… I és que moltes vegades per culpa de la societat no podem expressar-nos lliurement. Quants cops no ens hem posat la roba que volíem per por al què diran? O no hem dit o fet una cosa per por al que diguin els altres? Hi ha vegades que no podem ser del tot lliures per culpa de la societat, ja que molts cops aquesta ens impedeix fer el que realment desitgem.

Vivim en un món lliure i, suposadament, tenim la llibertat d'escollir què volem pensar, ser o fer, és a dir, tots tenen la llibertat interior que decidim què fer amb ell. La realitat és que vivim en un món altament condicionat influenciada pels mitjans de comunicació i les persones. Tendim a fer el mateix que els que altres pensen. Sembla com si no ens agradés utilitzar les nostres ments, només seguir el líder. Els "famosos” estan venent el que pensen, utilitzant productes que q ells

els agraden nosaltres només els seguim. Llibertat ja no és la mateixa paraula; està canviant el seu significat. Entenem per llibertat a la capacitat d'ésser humà d'actuar segons la seva pròpia voluntat, tota la seva vida. Ser responsable de les seves accions. Però, en aquest dia, la gent ja no funciona segons la seva pròpia voluntat, simplement, simpatitza amb algú i després li agrada totes les seves opinions i idees, i per tant està influenciat per ell. Cada cop l'ésser humà depèn més dels altres que d’ell mateix. Em sembla que cada un agafi el que li agradi de cada persona, ja que podem aprendre molt, quedar-se amb el bo i descartar el pitjor, però també crec que és necessari, de tant en tant, pensar per nosaltres mateixos, per forjar la nostra manera de ser i el nostre caràcter segons el que pensem. Persones que saben pensar per si mateixos són realment lliures i independents, autònoma la gent que no necessita algú per crear la seva manera de ser i pensament. Són les persones que acrediten una plena maduresa, una bona personalitat i que al final més es pot aprendre.

CONCLUSIÓ

M’ha agradat molt llegir-me aquest llibre ja que fa reflexionar sobre temes molt importants i presents en les nostres vides, com la vida en si, l’amor, la felicitat.. Temes que mentres vas vivint, no et dones compte de la importància que tenen. Francesc Torralba dóna una visió molt