Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


El sentit de la vida, Apuntes de Ciencias de la Educación

Asignatura: Persona, cultura, religio i valors, Profesor: Assumpta Sendra, Carrera: Educació Primària, Universidad: URL

Tipo: Apuntes

2016/2017

Subido el 16/05/2017

annaroigefeixas
annaroigefeixas 🇪🇸

3.8

(8)

5 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
EL SENTIT DE LA VIDA
Ens passem la vida actuant, però en sabem el per què?
És a dir, actuem per què les coses que fem tenen un
sentit, o actuem per buscar-lo? El sentit de la vida va
estrictament relacionat amb les nostres aspiracions,
frustracions i la seva relació amb la nostra realitat.
En el llibre El sentit de la vida de Francesc Torralba,
l’autor separa en dues parts la seva obra: la primera
s’anomena Despertar-se d’un somni i la segona Viure
amb sentit. Ja en el començament del llibre veiem
l’al·legoria de la vida i el tren. Qui el condueix?
Nosaltres? Sabem on va, o ens estimem saber només on
estem? Totes aquestes qüestions formen part de la
constitució antropològica humana, les que, amb l’ajuda de la losoa, han suposat
el motor del pensament humanitari. L’antropologia losòca, per tant, és aquella
que s’encarrega d’analitzar el sentit de l’existència humana, la raó de ser i el sentit
últim de la condició humana. Com ho analitzem, doncs? A partir de la nostra
conducta? A partir de les nostres accions? Són reexions i preguntes que apareixen
amb la pròpia existència, i com que la de cadascú és diferent, és relativa. Una de les
idees que podem veure exposades al començament del llibre és que depèn de la
percepció de cadascú valorar quin és el sentit de tot plegat i que, la percepció del
temps, la durada de les nostres vivències i la incertesa de no saber cap a on anirem
hi juguen un gran paper. El lòsof Bochensky tenia molt clar que l’ésser humà és
persona perquè és diferent dels altres animals. Ho som? Els inquieta als altres
animals la idea de no saber si el que fem val la pena? Seguint una mica la idea de
Francesc Torralba en el capítol El pas del temps. Ja torna a ser Nadal!, necessitem
trobar sentit a les coses que fem perquè així en som conscients, les vivim i les
gaudim i, al nal de tot, podrem dir que la nostra existència no ha sigut inútil? És
això el que ens preocupa més, ser oblidats? Totes aquestes preguntes afecten al
concepte que tenim de nosaltres mateixos, a la nostra identitat, per tant, són
estrictament un problema veritablement humà, ja que, formen part de la condició
humana i ens acompanyen a totes les etapes de la nostra vida. Aquestes han estat
tractades dins de l’aula en l’apartat de Persona, el llibre te molta relació amb el
temari ja que parla no només de les persones i la manera que tenim de trobar un
sentit a la vida, sinò també de com trobar aquest sentit a partir de l’inuència de la
religió i de tot allò que ens envolta ja sigui la societat, la nostra cultura o la dels
altres.
Ens condiciona el fet de saber que un dia morirem i per tant cada dia forma part del
comte enrere. Si és així, doncs, per què vivim? Aquesta pregunta conforma el títol
del segon capítol, on hi podem veure que en temps de crisi és quan la pregunta pel
sentit hi és més present, ja que, contràriament, quan gaudim les coses no ens
preocupem tant pel sentit perquè l’identiquem com la mateixa causa del gaudi.
Per què les reexions més profundes arriben quan ens trobem en situacions límit.
Rita Monné Torróntegui
1Educació Infantil
Grup B Matí
Persona,cultura,religió i valors
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga El sentit de la vida y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

EL SENTIT DE LA VIDA

Ens passem la vida actuant, però en sabem el per què? És a dir, actuem per què les coses que fem tenen un sentit, o actuem per buscar-lo? El sentit de la vida va estrictament relacionat amb les nostres aspiracions, frustracions i la seva relació amb la nostra realitat. En el llibre El sentit de la vida de Francesc Torralba, l’autor separa en dues parts la seva obra: la primera s’anomena Despertar-se d’un somni i la segona Viure amb sentit. Ja en el començament del llibre veiem l’al·legoria de la vida i el tren. Qui el condueix? Nosaltres? Sabem on va, o ens estimem saber només on estem? Totes aquestes qüestions formen part de la constitució antropològica humana, les que, amb l’ajuda de la filosofia, han suposat el motor del pensament humanitari. L’antropologia filosòfica, per tant, és aquella que s’encarrega d’analitzar el sentit de l’existència humana, la raó de ser i el sentit últim de la condició humana. Com ho analitzem, doncs? A partir de la nostra conducta? A partir de les nostres accions? Són reflexions i preguntes que apareixen amb la pròpia existència, i com que la de cadascú és diferent, és relativa. Una de les idees que podem veure exposades al començament del llibre és que depèn de la percepció de cadascú valorar quin és el sentit de tot plegat i que, la percepció del temps, la durada de les nostres vivències i la incertesa de no saber cap a on anirem hi juguen un gran paper. El filòsof Bochensky tenia molt clar que l’ésser humà és persona perquè és diferent dels altres animals. Ho som? Els inquieta als altres animals la idea de no saber si el que fem val la pena? Seguint una mica la idea de Francesc Torralba en el capítol El pas del temps. Ja torna a ser Nadal!, necessitem trobar sentit a les coses que fem perquè així en som conscients, les vivim i les gaudim i, al final de tot, podrem dir que la nostra existència no ha sigut inútil? És això el que ens preocupa més, ser oblidats? Totes aquestes preguntes afecten al concepte que tenim de nosaltres mateixos, a la nostra identitat, per tant, són estrictament un problema veritablement humà, ja que, formen part de la condició humana i ens acompanyen a totes les etapes de la nostra vida. Aquestes han estat tractades dins de l’aula en l’apartat de Persona, el llibre te molta relació amb el temari ja que parla no només de les persones i la manera que tenim de trobar un sentit a la vida, sinò també de com trobar aquest sentit a partir de l’influència de la religió i de tot allò que ens envolta ja sigui la societat, la nostra cultura o la dels altres.

Ens condiciona el fet de saber que un dia morirem i per tant cada dia forma part del comte enrere. Si és així, doncs, per què vivim? Aquesta pregunta conforma el títol del segon capítol, on hi podem veure que en temps de crisi és quan la pregunta pel sentit hi és més present, ja que, contràriament, quan gaudim les coses no ens preocupem tant pel sentit perquè l’identifiquem com la mateixa causa del gaudi. Per què les reflexions més profundes arriben quan ens trobem en situacions límit.

Rita Monné Torróntegui 1Educació Infantil Grup B Matí Persona,cultura,religió i valors

Per sort, les nostres vides són un projecte, ens anem fent mica en mica més conscients a mesura que vivim més experiències, ens anem construint una identitat. Cada presa de decisions, cada cosa que fem i deixem de fer forma part de nosaltres. Ens movem cap a un lloc o un altre buscant el sentit o pretenem que sigui el sentit de les coses el que ens faci actuar? En el llibre també podem veure que no depèn només de nosaltres mateixos, també depèn de la societat, cultura i món en el que vivim, les persones amb les que coincidim...el sentit també canvia segons la percepció que tenen aquests diferents grups. En una societat tant accelerada com la que vivim, on sembla que cada vegada més ens veiem substituïts per les màquines, no només canvia el sentit de la pregunta sinó que queda en dubte quin és el sentit dels humans en aquest món. Temps com els nostres condueixen a la pèrdua d’identitat, d’objectius, d’expectatives i, per tant, de sentit. Pel filòsof Kant, per exemple, aquelles decisions que prenen sentit són aquelles que les realitzem pel deure. Torralba, però, no basa el sentit en l’ètica, si més no, no la mateixa que Kant. Per l’autor, el sentit de la vida no el trobem en saber cap on anem, sinó està en aprofitar totes aquelles coses que ens trobem pel camí i treure’n el màxim suc, exprimir les experiències per tal que siguin significatives.

M’agradaria fer un petit incís, per a destacar el tercer capítol El do d’ésser. Prendre consciència. En aquest fragment del seu relat Torralba ens fa protagonistes d’una obra de teatre. Moltes vegades no som conscients de què som, i també de que hi som. Partint d’aquesta noció de consciència, podem crear-nos el nostre camí, decidir a on es dirigeix el nostre tren, decidir el guió de les nostres escenes. Ser conscients de la nostra existència comporta una gran responsabilitat, i al mateix temps, també una gran llibertat. Per què hi som? Qui ens ha ficat en aquest tren? Déu? És més fàcil atribuir les penes i les glòries a un Ser Superior que no pas prenent responsabilitat dels nostres actes? No ho sabem, però una manera de trobar el sentit a les nostres accions és entendre el nostre camí com una oportunitat de triar lliurement. Ens agrada ser-hi? A vegades quan les coses van malament, només volem fugir. És signe de poca resiliència? O simplement, potser, ens sentim que volem ser-hi quan les coses van rodades. Tot i això, però, crec que ser-hi en els mals moments ens pot ajudar a trobar el sentit a la resiliència. Hi som a la mort, a la guerra, als accidents? Què ens provoca la mort d’un ser estimat? Por, tristesa? És difícil trobar sentit a les accions al veure com està el nostre món. La frustració i el fracàs poden ser conseqüències d’una lluita que no troba la llum. Tot i això, aquesta lluita, interna o externa, és necessària. Tot i la buidor que podem sentir, com diu Torralba a la seva obra, cal fer que els homes sentin cridats a fer, a actuar sent autèntics amb nosaltres mateixos. Per fer-ho, hem de ser capaços d’admirar-nos i d’admirar, que els anys viscuts no es converteixin en un bagatge que cansi, ens encegui i ens destrossi; si ens deixem meravellar, potser, tindrem més força per lluitar i tirar endavant.

Finalment, faré un petit esment a tres fragments del llibre, que m’han semblat molt interessant; El primer de tots el trobem en el capítol La bellesa que salva: “El sentit de la vida rau en la bellesa que podem degustar en el decurs de l’existència”¹. Fent referència a l’idea exposada en la metàfora del tren com a referència a la nostre vida, ja que no sabem què ens espera al final de la nostra existència, viurem amb