EL SENTIT DE LA VIDA
Ens passem la vida actuant, però en sabem el per què?
És a dir, actuem per què les coses que fem tenen un
sentit, o actuem per buscar-lo? El sentit de la vida va
estrictament relacionat amb les nostres aspiracions,
frustracions i la seva relació amb la nostra realitat.
En el llibre El sentit de la vida de Francesc Torralba,
l’autor separa en dues parts la seva obra: la primera
s’anomena Despertar-se d’un somni i la segona Viure
amb sentit. Ja en el començament del llibre veiem
l’al·legoria de la vida i el tren. Qui el condueix?
Nosaltres? Sabem on va, o ens estimem saber només on
estem? Totes aquestes qüestions formen part de la
constitució antropològica humana, les que, amb l’ajuda de la filosofia, han suposat
el motor del pensament humanitari. L’antropologia filosòfica, per tant, és aquella
que s’encarrega d’analitzar el sentit de l’existència humana, la raó de ser i el sentit
últim de la condició humana. Com ho analitzem, doncs? A partir de la nostra
conducta? A partir de les nostres accions? Són reflexions i preguntes que apareixen
amb la pròpia existència, i com que la de cadascú és diferent, és relativa. Una de les
idees que podem veure exposades al començament del llibre és que depèn de la
percepció de cadascú valorar quin és el sentit de tot plegat i que, la percepció del
temps, la durada de les nostres vivències i la incertesa de no saber cap a on anirem
hi juguen un gran paper. El filòsof Bochensky tenia molt clar que l’ésser humà és
persona perquè és diferent dels altres animals. Ho som? Els inquieta als altres
animals la idea de no saber si el que fem val la pena? Seguint una mica la idea de
Francesc Torralba en el capítol El pas del temps. Ja torna a ser Nadal!, necessitem
trobar sentit a les coses que fem perquè així en som conscients, les vivim i les
gaudim i, al final de tot, podrem dir que la nostra existència no ha sigut inútil? És
això el que ens preocupa més, ser oblidats? Totes aquestes preguntes afecten al
concepte que tenim de nosaltres mateixos, a la nostra identitat, per tant, són
estrictament un problema veritablement humà, ja que, formen part de la condició
humana i ens acompanyen a totes les etapes de la nostra vida. Aquestes han estat
tractades dins de l’aula en l’apartat de Persona, el llibre te molta relació amb el
temari ja que parla no només de les persones i la manera que tenim de trobar un
sentit a la vida, sinò també de com trobar aquest sentit a partir de l’influència de la
religió i de tot allò que ens envolta ja sigui la societat, la nostra cultura o la dels
altres.
Ens condiciona el fet de saber que un dia morirem i per tant cada dia forma part del
comte enrere. Si és així, doncs, per què vivim? Aquesta pregunta conforma el títol
del segon capítol, on hi podem veure que en temps de crisi és quan la pregunta pel
sentit hi és més present, ja que, contràriament, quan gaudim les coses no ens
preocupem tant pel sentit perquè l’identifiquem com la mateixa causa del gaudi.
Per què les reflexions més profundes arriben quan ens trobem en situacions límit.
Rita Monné Torróntegui
1Educació Infantil
Grup B Matí
Persona,cultura,religió i valors
