¡Descarga Shakespeare y más Ejercicios en PDF de Literatura solo en Docsity!
SHAKESPEARE
La tradició crítica sol dividir el poemari entre els poemes de 1- consagrats al fair Young (pur, just, recte...--> jove ros i 127-154 estan destinats a “Dark lady”, la meva lady te fils negres. La negror està relacionada amb l’infern, el mal, l’obscè, esclavatge sexual... Però com que jo l’estimo, és igual que vagi en contra de les belleses tradicional però es la meva el fet que sigui negres més indiferent. Shakespeare desautomatitza els conceptes relacionat amb la negror.
Sonet XV
políptoton: relació entre dos paraules amb la mateixa arrel (arbre- arbori) però que tenen terminacions morfològiques diferents. En tenim 4. Les figures relaten una vivència i sentiment de desenfrè i exterritorialitat a conseqüència de la vivència amorosa. Paronomàsia es pur joc fonètic i en el políptoton hi ha el joc fonètic (=arrel), però sol canvia la categoria gramatical.
you-your
youth- youthful
Son políptoton, connectem el tu amb la joventut, com si el tu només pogués ser jove.
You=youth a través del vincle fonètic, hi ha un automatisme semàntic
Engraft es una al·lusió a grafein (escriure ). EN l’explícit hi ha una referencia metaliterària al fet d’escriure del jo poètic destinades al seu amant. Poema: si el temps tot ho pot destruir (tempus fugit), ocasionar decadència, ruïna i mort , l’única opció del poema per fer que l’estimat sobrevisqui i sigui permanent es escriure poemes que ho celebrin.
La poesia, com aa art de la immaterialitat, connectat amb el record, es una cosa que no es mou, per oposició a altres productes que necessàriament moren. Vincula el ponent amb la mort. Mateixos vestits, però gastats envellits, ningú els recorda.
You convoca a joventut, relació immanent entre tu i joventut. A mesura que envelleix, la única opció del jo poètic es escriure poemes que celebrin la juvntutut i desafiïn la decadència del temps.
Les 2 1s estrofes comencem amb una doble subordinada el sonet treballa molt bé la idea del suspens. No descobrim que vol dir fins a la 3a estrofa: then.
Acaba amb una sorpresa, oliva recupera les plantes a l’explícit. Que son les noves plantes? Son els poemes. Jo escric nous poemes sobre tu, celebració de les teves virtuts, tu no moriràs. Injectar el poeta en noves plantes, nous poemes. NO hi ha cap obscenitat per part del poema.
El temps no com un guany, sinó una despesa. Com alternativa al desgast, no hi ha altre que immortalitzar i fer viure el jove en els seus versos. Les coses orgàniques tenen un punt de perfecció, però es efímer. El mon com un teatre d’aparences (Plató). Vers 6: f. Poètica (cheered and checked).
Síntesi conceptual: perquè t’estimo, declaro la guerra al temps renovant la teva vida en nous versos. Comparació entre botànica i poesia. El jardiner empelta, el poeta que escriu també dona vida, eternitzant la bellesa del jove.
Sonet 17: també tenim bons políptons
Number-numbers
Touches-touched
Es interessant per la relació que estableix entre crear i procrear, no pel fet que la invitació es pugui complir o no. Ens creiem el vincle entre crear i procrear, el fet que pel poeta els versos son els seus fills, pel poeta el fet de crear no deixa de ser una procreació perllongacio d’ell mateix. Els versos coma fills propis, el poeta programa la seva fama.
Sonet 43
Gracies al fet que els ulls estiguin tancats que els espectacles mentals del somni i el malson tenen preeminència. Sembla escrit com a conseqüència de la vivència de l’absència de dia de l’estimat pel que sigui (no dona les raons de l’absència, impossibilitat de veure l’objecte amorós.
EL jo poètic es veu reduït a veure i a conviure amb el seu estimat a la nit, es a dir, el moment en que la ment es absolutament lliure, sense ser destorbada pel dia. La ment pot somiar i converteix l’objecte amorós en l’espectacle dels espectacles allò que tenim accés gràcies als somnis.
Resum filòsof: la vivència del sentiment amorós com a conseqüència de l’absència ha provocat una brutal inversió de la percepció del mon del subjecte. Per una banda, converteix la presència en absència (amb els ulls oberts la presència es absent)i al costa de la conversió de la presencia a l’absència amb els ulls oberts. Amb els ulls tancats, converteix l’absència en presència, es a dir , en producció onírica.
LA presència en absència, el que veu de dia perd importància, per això esdevé absència. Perquè tu ocupes l’àmbit espiritual meu, amb tant insistència que jo no percebo la resta de coses. Viu de somnis i no de realitat.
Composicions de oposits. Es una reivindicació de la visió per damunt de la vista, en contra de la visió ordinària , Es preconitza
la exacerbació dels espectacle mental personals que fan que els subjecte sigui algú singular que viu l’experiència que no pot compartir amb ningú.
Els primers versos son molt clars. EL dia esta dotat d’absència. Darkly brigut, are bright in dark dark- dakly i la repetició de bright (quiasme retòric que relaciona nu sintagma amb l’altre). Quiasme: construcció creuada. EL primer sintagma es veu emmirallat en el 2n hemistiqui. Estableix paral·lelisme i oposicions i vincula uns ermes amb els altres. Darkl- dark/ briht-bright. Vincle semàntic
Dark bright
Bright dark
L’ull es qui emet llum , enlloc de l’òrgan de visió que acull la llum del mon. L’ull es llum en la fosc. Els ulls doten les coses de llum. Es un òrgan de producció, enlloc de recepció.
quan tanco les parpelles veig l’espectacle dels somnis on et contemplo i aquesta ulls intern de parpelles tancades es capaç de convertir-se en llum a la fosca. Darkly des del punt de vista literal perquè es de nit. La meva ment pot poblar el meu mon amb la teva imatge.
Contràriament a una antítesi, l’oxímoron es un curtcircuit semàntic molt mes potent, no es fosc i brillant, sinó foscament lumínic. L’oxímoron es una figura olt mes il·lògica en termes de racionalitat. NO puc diferenciar un element de l’altre.
Hi ha un plànol literal (darkly perquè es de nit i meta perquè esta poblat de tu, la cosa més brillant).
2a estrofa:
La segona ombra te un sentit literal, però la primera ombra es una imatge mental. SI la imatge mental que tinc que tu (somnis) fa ombra
EL dia del judici= final dels temps, no fa referència a la mort.
Quan el jo poètic diu que viurà fins el dia del judici no podrà viure mes del que es possible viure. Tu t’aixecaràs el dia del judici, no aixecaràs cap judici.
Mars- wars funció poètica no noes fònica, sinó gràficament (W_M)
HI ha un contrast entre les meravelles de les estructures arquitectòniques, però que per fortes que siguin acabaran desfent-se (marbre, pedra,or).
Find room tipus de lloc creat per la poesia, entitat immaterial. Contrast entre realitats materials (Símbols de perennitat i estabilitat –or,marbere- acaben marcint-se). La poesia que t un espai aparentment fràgil, pel que es immaterial, es etern. La poesia va mes enllà del marbre, làpida, fonaments... El fet que ocupi un espai immaterial (cor, records.) no serà mai inexpugnable. No hi ha guerra ni tempesta que m’ho pugui extirpar, perquè es un àmbit moral, espiritual i intel·lectual es meu propi, privat i intransferible.
Mentre jo sigui viu, serà meu, i quan jo mori vindran altres lectors que ho recuperaran, per això seràs lliure fins e dia de judici final
Contraposa dos espais diferents i dona a un les virtuts que sembla que hauria de tenir altre. La mesura com quelcom immaterial recull la perennitat i immortalitat que haurien de tenir els monuments, marbre, fonaments...
Si la poesia està feta de tu, ets tu qui la dotes d’unes coses semàntiques que no tenen les altres estructures, monuments, edificis... Ni mart podrà acabar amb això.
Poema d’Horaci fa un elogi de si mateix com a poeta. Considera superior la seva obra, l’assimila a un monument, superior a tot, qualsevol elements de la natura. Llibre com a monument, construcció arquitectònica. EL llibre compara amb un monument, perquè evoca a la perennitat, perfecció, simetria, construcció i lloc on viure. Allò que Horaci està dient (el meu llibre em donarà la meva fama poètica). Baudelaire fa el contrari (veu esquerdada), Shakespeare dedica el seu poema a la glòria de l’estimat. EL poeta mostra consciencia de la seva debilitat (captatio benevolentia). Horaci: el seu llibre com monument pot fer oblidar les piràmides, el pas del temps i a la destrucció per part de la natura. “no moriré del todo”. Libitina deessa dels morts. LA referencia a la verge silencia fa referencia a les grans vestals, que mantenien encesos els focs sagrats dels seus temples. Aufido referencia a un riu.
Vaig ser el primer en porta les cadències eòliques als tons eòlics. vaig importar les tradicions poètiques greges, va a adoptar la cultura grega a la romana (va extrapolar tot el que va aconseguir gracia a la llatinitat). Melpómene: musa de la poesia. EL llorer de delfos es l’atribut d’Apolo, emblema de la fama.
Shakespeare en fa una gran inversió, enlloc de parlar de la fama del productor, ho fa de la fama dels destinatari, encara que hi veiem un cert orgull poètic, ja que es ell qui li dona la fama.
- EL poeta es aquell qui coneix la literatura anterior, els clixés i l lite que s’ha escrit en els segle precedents. Tota originalitat ha de passar per una relació mantinguda amb la tradició-
SHAKESPEARE SONET 71
GRADATIO Descendent en la importància del jo poètic. LA veu poètica calla perquè el poema acaba, en benefici del tu, el
Anem del me del 1r vers i acabem amb el my poor name (jo com a simple record),
hand (6), degradació respecte del jo, es un dels constituent), this verse (sinècdoque), en lloc de dir la meva obra, parlo del meu vers.
Va del material a l’immaterial, degradació del jo. Anem del mortal al perenne, de l’efímer al mes immortal, a mesura que dotem l’immaterial del record. Descendent en els termes i ascendents en el sentit. Dedica la degradació el jo poètic.
SONET 116,
molt polèmic per l’ús que fa del terme marriage. E parla d’un matrimoni entre dos homes.
Relació entre marriege i impedients , que el poeta no vol entre la unió de dos animes lleials. El terme impediment es utilitzat pels capellans a les cerimònies de casament. EL terme impediment es clarament deliberat al costat de marriage.
El terme ànimes (true minds) fa de pantalla al terme cossos. En la mesura que no hi ha matrimonis de dues animes no n’hi ha, ja que es una unió de cossos per reproduir-se. Sabem que Shakespeare diu alguna cosa mes que a unió de dos ànimes. HI ha un impediment: son dos homes.
Ell juga amb e vocable impediment per després negar-lo (oh, no resposta a al reserva suscitada en els lectors al casament entre dos homes). Juga amb la veu de la col·lectivitat que podria tenir alguna reserva a propòsit d’aquest impediment. Oh, no pressuposa una exclamació anterior i la desfà. Let me not desafiament retòric, contra el sentit comú.
El poema després agafa un canvi de rumb, quan en lo de parlar d’aquest tema es dedica a una declaració d’amor a la idea de la fidelitat mútua i a la paciència. Políptoton doble; alters- alteration/ remover/remove (disposats de manera creuada amb termes que
tenen a veure amb l’alteració, quan el políptoton es l’emblema de una alteració morfològica.). Significat i significant van completament units (el politpltpon implica una alteració).
Hi ha dos símils que ja havíem vist en Petrarca: metàfora nàutica ( sempre immòbil far, el far eren els ulls de Laura en la navegació espiritual, l’amor dona fixesa i solidesa) i la metàfora còsmics (7) l’amor es una estrella, una guia. L’amor es un far, estrella polar, punt de referencia.
1 metàfora cultural 2 metàfora natural. EL far construït pels home i l’estrella natural. HI ha la referencia al pas del temps que tot ho gasta. Temps com un arc dibuixa per la falç, que degrada llavis i galtes, n’elimina l’esplendor i el color. Els humans son mortal, com les fulls d’herba segades per la falç del temps. EL símil es dedueix, els humans som mortals com les fulles d’herba.
Vers 12 doom (el dia del judici), el jo poètic parla de l’amor que va mes enllà de la mort física i que perdurarà en el record dels altres fins que s’acabi tot per tothom.
L’apariat final es una mica dèbil si tot e que dic es un error, jo no he escrit mai. Poc convincents retòricament, jo he escrit i tu has estimat vol dir que jo tinc raó quan accepto la condició eterna de l’amor. Es fluix des de el punt de vista lexico-semàntica.
SONET 151
Aprofita el valor polisèmic que tenen alguns termes. Love (1,2,14) i conscienc a(1,13) inici i final. L’amor pot ser vist en terme carnal o espiritual i la consciencia admet dos valors (distinció entre b ei mal i el valor de coneixement carnal, segons la etimologia de consciencia (com+scire), coneixement deks òrgans sexuals coneixement de la sexualitat femenina (poema dedicat a la dark lady).
Betray en un cas vol dir seduir i en l’altre trair, juga amb el doble sentit.
SHAKESPEARAE: sonet 130
HI ha un error a la traducció a l’apariat final. Tenim una comparació d’igualtat, però Oliva la fa de superioritat (mal). La trad. Castellana es mes adequada.
Shakespeare es un autor altament metalingüístic, busca una sèrie de símils entre les virtuts fisques i les entitats de la natura , per dir que els símils son falsos, que la seva estimada es molt imperfecte, en comparació a les altres dames idealitzades, comparades amb dees, dels altres poemes.
Els símils son falsos, part de la tradició poètica, son falsos. Po sa en descobert els procediments retòrics de la descriptiu puellae, remarcant que son procediments irreals, literaris i per tant fàcils. Demostra que un sonet pot anar contra la literatura, que ha donat una visió falsa de la dona. Empra els símils per negar- los.
Aparell retòric propi de la comparació: far more, no such roses, more delight, far more and as any. Te la virt.tt de mostrar el procediment de la comparació. El vers num 11 és un manlleu que agafa del vers 9 del sonet 157 de Petrarca.
La meva amant trepitja terra i pols, es mortal, una dona com les altres, no s’enlaira com al cel. Sonet metaliteraris, i la desautomatització del tòpic, veure que es un tòpic i obra la porta a buscar imatges més personals i originals. Empra els tòpics per dir que s’ha de canvi d’estil, de manera de dir procediments contra procediment. ´”pel cel crec que la meva estimada es TAN extraordinària com qualsevol que sigui descrita amb símils falsos.
Shakespeare diu que l’amor es un objecte poètic , ens obliga a no fer gaire cas de la varietats dels sonets, hi ha un joc. Divisió dels objectes en dos sexes, li permet parlar d’una manera molt més àmplia de l’amor.
