Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


sintaxis catalán bachillerato, Apuntes de Catalán

recopilación de la sintaxis de bachillerato

Tipo: Apuntes

2018/2019

Subido el 13/01/2019

miriamlc
miriamlc 🇪🇸

4

(4)

6 documentos

1 / 10

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Sintaxi
L’oracio◌ simple
L’oracio◌ (O) és la unitat sintàctica ba◌sica estructurada per un conjunt
de regles i capac◌ de vehicular un pensament complet. Es compon d’un
subjecte (SN) i d’un predicat (SV) travats per la concordanc◌a de persona
i nombre, expressada en la exio◌ verbal (FLEX): (O => SN FLEX SV)
Tipus d’oracio◌ simple
Atenent al tipus de predicat (verbal o nominal), l’oracio◌ pot ser:
Predicativa: si el predicat és verbal
Atributiva: si el verb e◌s copulatiu (ser, estar, semblar) i, per tant,
el predicat és nominal
Atenent a la modalitat, l’oracio◌ pot ser:
enunciativa: si exposa, conta o descriu quelcom (funcio◌
referencial):
interrogativa: si demana una informacio◌ (funcions conativa i
referencial):
interrogativa total, si espera una resposta del tipus si o no
interrogativa parcial: si s’espera un sintagma per resposta
exclamativa: si expressa una emocio◌ (funcio◌ expressiva o
emotiva)
exhortativa: si expressa un manament (funcio◌ conativa):
Atenent al grau de certitud, l’asseveracio◌ pot expressar:
èmfasi de l’asseveracio◌: si es vol recalcar el convenciment
probabilitat: si es matisa que es creu que el que es diu e◌s el
me◌s segur
dubte: si es matisa que el que es diu no es veu gens segur
Català
12/1/19
Miriam linuesa
9
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa

Vista previa parcial del texto

¡Descarga sintaxis catalán bachillerato y más Apuntes en PDF de Catalán solo en Docsity!

Sintaxi

L’oracio◌́ simple

L’oracio◌́ (O) és la unitat sintàctica ba◌̀sica estructurada per un conjunt de regles i capac◌̧ de vehicular un pensament complet. Es compon d’un subjecte (SN) i d’un predicat (SV) travats per la concordanc◌̧a de persona i nombre, expressada en la flexio◌́ verbal (FLEX): (O => SN FLEX SV) Tipus d’oracio◌́ simple Atenent al tipus de predicat (verbal o nominal), l’oracio◌́ pot ser: Predicativa: si el predicat és verbal Atributiva: si el verb e◌́s copulatiu (ser, estar, semblar) i, per tant, el predicat és nominal Atenent a la modalitat, l’oracio◌́ pot ser: enunciativa: si exposa, conta o descriu quelcom (funcio◌́ referencial): interrogativa : si demana una informacio◌́ (funcions conativa i referencial):

interrogativa total , si espera una resposta del tipus si o no interrogativa parcial: si s’espera un sintagma per resposta exclamativa: si expressa una emocio◌́ (funcio◌́ expressiva o emotiva)

exhortativa: si expressa un manament (funcio◌́ conativa):

Atenent al grau de certitud , l’asseveracio◌́ pot expressar:

èmfasi de l’asseveracio◌́: si es vol recalcar el convenciment probabilitat: si es matisa que es creu que el que es diu e◌́s el me◌́s segur dubte : si es matisa que el que es diu no es veu gens segur

12/1/ Miriam linuesa

L’oracio◌́ composta l’oracio◌́ composta e◌́s un conjunt d’oracions o cla◌̀usules d’un peri◌́ode travades per molts elements de cohesio◌́ (elisió de subjecte, pronominalitzacio◌́, refere◌̀ncia a elements anteriors, correlacio◌́ temporal...) i que formen una unitat de sentit. Les proposicions d’un peri◌́ode estableixen entre elles relacions de juxtaposicio◌́, coordinacio◌́ i subordinació. La juxtaposicio◌́: és la unio◌́, sense conjuncions, de les cla◌̀usules o proposicions d’una oracio◌́ composta. Les relacions lo◌̀giques entre oracions (causalitat, il·lacio◌́, temporalitat, finalitat, condició...) s’han de recone◌̀ixer pels elements proso◌̀dics (entonacio◌́) i, d’una manera molt especial, pel context

conjuncions de coordinacio◌́: les quals, a me◌́s, expliciten les relacions lo◌̀giques entre proposicions (unio◌́, disjunció, oposicio◌́...). Cal tenir present, pero◌̀, que la conjuncio◌́ i pot emmascarar altres relacions lo◌̀giques (causa, posterioritat, ...), com a l’exemple, on indica consequ◌̈ència (‘aixi◌́ doncs’):

  • Copulativa: Indica mer enllac◌̧ entre elements equivalents i independents amb les conjuncions: i, ni.
  • Disjuntiva: Uneix i contraposa elements vistos com a contradictoris mitjançant les conjuncions: **o, o be◌́.
  • Adversativa:** Uneix dos termes o proposicions indicant, pero◌̀, que s’oposen totalment o parcialment. Es val de les conjuncions: **pero◌̀, sino◌́ / ara bé, no obstant aixo◌̀, a pesar d’aixo◌̀, en canvi, tanmateix, més aviat, aixi◌́ i tot.
  • Il·lativa:** Coordina dues oracions tot indicant consequ◌̈ència, de forma que la segona e◌́s consequ◌̈ència

12/1/ Miriam linuesa

- d’infinitiu: intoroduides per un verb en infinitiu. Només té funció la substantiva. - interrogatives: introduides per: quina, quin, quant, quanta, qui, què, quan, on i com. El nexe també té funció. - de relatiu: introduïdes pel pronom relatiu qui, precedit o no d’un determinant o d’un pronom o bé pel pronom relatiu que, en aquest cas precedit sempre per algun determinant o pronom. El nexe té funció. - Adjectives: s’introdueixen amb un promo relate I la seva funció es CN. Es poden sustituir per un adjectiu i admeten el/la qual. El nexe té funció. **- tipus:

  • especificatives:** sense comes - explicatives: amb comas - adverbials:

12/1/ Miriam linuesa

FUNCIONS SINTA◌̀CTIQUES Subjecte (Subj): un constituent obligatori de l’oracio◌́ (un SN o una oracio◌́ subordinada) que concorda en persona i nombre amb el verb:

  • Pronominalitzacio◌́ : Substitucions possibles del subjecte de 3a persona ja conegut:
  • El SN determinat per ell, ella... o Ø (elisió de subjecte): [L'Eva] cau [ella] cau / [Ø] cau (subjecte el·líptic); SN(Subj) Pron (Subj) SN(Subj)
  • El nucli del SN no determinat per en 1: Passen [dos busos] [en] passen [dos]. SN(Subj) Pron (Subj) Num
  • L’oracio◌́ subordinada substantiva per aixo◌̀ o Ø (elisió de subjecte):

M’estranya [que calli][aixo◌̀] m’estranya / [Ø] m’estranya (subj. el·líptic).

  • Valor sema◌̀ntic: segons el verb:
    • agent (en activa):

12/1/ Miriam linuesa

  • ES : acte reflexiu ex: ell es pentane tots els dies
  • EL LA ELS LES : introduit per articles, demostratius i possesius

ex:la tinc (tinc la tela adreça)

  • EN : introduit per numerals, quantitatius, indefinits ex: en comprarà ( comprarà melons)
  • HO: substitueix això o allò ex: no se què hem de for ( no ho se)
  • Complement indirecte (CI): és un sintagma preposicional (SP => a + SN [+animat]) exigit com a complement pel verb amb un SN generalment referit a persones o e◌́ssers animats: Regala un ram de roses [a l’Anna] [li] regala un ram de roses.
  • Pronominalitzacio◌́: Substitucions pronominals del complement indirecte
  • 1a persona: EM I ENS ex: ens han reservat entrades ( a nosaltres)
  • 2a persona: ET I US ex: t’has comprar un chotee nou? ( per a tu)
  • 3a persona:
  • ES : acte reflexiu ex: s’ha pentinat els cabals
  • LI I ELS : resta de casos

Complement circumstantial (CC): CCM: com?

12/1/ Miriam linuesa

CCL: on? CCT: quan? CCI: amb que? CCcompanyia: amb qui? Pronominalitzacio◌́: Possible substitucio◌́ pronominal de CC: (hi o en)

HI: ccm EN: ccl introduit per la preposició de HI: ccl sense preposició de

Atribut (Atr): és una unitat sintàctica exigida per un verb copulatiu (ser, estar, semblar, esdevenir) que alhora e◌́s complement del subjecte (amb el qual concorda); e◌́s, doncs, un complement doble (del subjecte i del verb):

Pronominalitzacio◌́: Substitucions possibles de l’atribut ja conegut mitjanc◌̧ant els pronoms àtons ho (el me◌́s frequ◌̈ent); el, la, els, les; o en:

EL LA ELS LES: porten com a determinants articles, demostratius o possesius.

HO: verbs semblaro estar

Complement predicatiu: és un sintagma [SN, SA, SP, GO (PP)] que, a me◌́s de ser complement d’un verb predicatiu, és complement del subjecte o del complement directe. És un adjectiu.

Pronominalitzacio◌́: Substitueixen el complement predicatiu (de subjecte o de CD), obligatori o no, els pronoms cli◌́tics segu◌̈ents:

HI: majoria de predicatius ex: aquests arbres hi apunten ( apunten alt)

  • EN: verbs fer-se dir-se elegir nomenar

12/1/ Miriam linuesa

  • P + GO (GO: oració d’infinitiu):

Complement de l'adverbi (CAv): és una unitat sintàctica, no exigida, que complementa un adverbi.

Morfologia: Poden fer de complement de l’adverbi:

  • elSP
  • l’O. Relatiu

12/1/ Miriam linuesa