¡Descarga sintaxis catalán bachillerato y más Apuntes en PDF de Catalán solo en Docsity!
Sintaxi
L’oracio◌́ simple
L’oracio◌́ (O) és la unitat sintàctica ba◌̀sica estructurada per un conjunt de regles i capac◌̧ de vehicular un pensament complet. Es compon d’un subjecte (SN) i d’un predicat (SV) travats per la concordanc◌̧a de persona i nombre, expressada en la flexio◌́ verbal (FLEX): (O => SN FLEX SV) Tipus d’oracio◌́ simple Atenent al tipus de predicat (verbal o nominal), l’oracio◌́ pot ser: Predicativa: si el predicat és verbal Atributiva: si el verb e◌́s copulatiu (ser, estar, semblar) i, per tant, el predicat és nominal Atenent a la modalitat, l’oracio◌́ pot ser: enunciativa: si exposa, conta o descriu quelcom (funcio◌́ referencial): interrogativa : si demana una informacio◌́ (funcions conativa i referencial):
interrogativa total , si espera una resposta del tipus si o no interrogativa parcial: si s’espera un sintagma per resposta exclamativa: si expressa una emocio◌́ (funcio◌́ expressiva o emotiva)
exhortativa: si expressa un manament (funcio◌́ conativa):
Atenent al grau de certitud , l’asseveracio◌́ pot expressar:
èmfasi de l’asseveracio◌́: si es vol recalcar el convenciment probabilitat: si es matisa que es creu que el que es diu e◌́s el me◌́s segur dubte : si es matisa que el que es diu no es veu gens segur
12/1/ Miriam linuesa
L’oracio◌́ composta l’oracio◌́ composta e◌́s un conjunt d’oracions o cla◌̀usules d’un peri◌́ode travades per molts elements de cohesio◌́ (elisió de subjecte, pronominalitzacio◌́, refere◌̀ncia a elements anteriors, correlacio◌́ temporal...) i que formen una unitat de sentit. Les proposicions d’un peri◌́ode estableixen entre elles relacions de juxtaposicio◌́, coordinacio◌́ i subordinació. La juxtaposicio◌́: és la unio◌́, sense conjuncions, de les cla◌̀usules o proposicions d’una oracio◌́ composta. Les relacions lo◌̀giques entre oracions (causalitat, il·lacio◌́, temporalitat, finalitat, condició...) s’han de recone◌̀ixer pels elements proso◌̀dics (entonacio◌́) i, d’una manera molt especial, pel context
conjuncions de coordinacio◌́: les quals, a me◌́s, expliciten les relacions lo◌̀giques entre proposicions (unio◌́, disjunció, oposicio◌́...). Cal tenir present, pero◌̀, que la conjuncio◌́ i pot emmascarar altres relacions lo◌̀giques (causa, posterioritat, ...), com a l’exemple, on indica consequ◌̈ència (‘aixi◌́ doncs’):
- Copulativa: Indica mer enllac◌̧ entre elements equivalents i independents amb les conjuncions: i, ni.
- Disjuntiva: Uneix i contraposa elements vistos com a contradictoris mitjançant les conjuncions: **o, o be◌́.
- Adversativa:** Uneix dos termes o proposicions indicant, pero◌̀, que s’oposen totalment o parcialment. Es val de les conjuncions: **pero◌̀, sino◌́ / ara bé, no obstant aixo◌̀, a pesar d’aixo◌̀, en canvi, tanmateix, més aviat, aixi◌́ i tot.
- Il·lativa:** Coordina dues oracions tot indicant consequ◌̈ència, de forma que la segona e◌́s consequ◌̈ència
12/1/ Miriam linuesa
- d’infinitiu: intoroduides per un verb en infinitiu. Només té funció la substantiva. - interrogatives: introduides per: quina, quin, quant, quanta, qui, què, quan, on i com. El nexe també té funció. - de relatiu: introduïdes pel pronom relatiu qui, precedit o no d’un determinant o d’un pronom o bé pel pronom relatiu que, en aquest cas precedit sempre per algun determinant o pronom. El nexe té funció. - Adjectives: s’introdueixen amb un promo relate I la seva funció es CN. Es poden sustituir per un adjectiu i admeten el/la qual. El nexe té funció. **- tipus:
- especificatives:** sense comes - explicatives: amb comas - adverbials:
12/1/ Miriam linuesa
FUNCIONS SINTA◌̀CTIQUES Subjecte (Subj): un constituent obligatori de l’oracio◌́ (un SN o una oracio◌́ subordinada) que concorda en persona i nombre amb el verb:
- Pronominalitzacio◌́ : Substitucions possibles del subjecte de 3a persona ja conegut:
- El SN determinat per ell, ella... o Ø (elisió de subjecte): [L'Eva] cau [ella] cau / [Ø] cau (subjecte el·líptic); SN(Subj) Pron (Subj) SN(Subj)
- El nucli del SN no determinat per en 1: Passen [dos busos] [en] passen [dos]. SN(Subj) Pron (Subj) Num
- L’oracio◌́ subordinada substantiva per aixo◌̀ o Ø (elisió de subjecte):
M’estranya [que calli][aixo◌̀] m’estranya / [Ø] m’estranya (subj. el·líptic).
- Valor sema◌̀ntic: segons el verb:
12/1/ Miriam linuesa
- ES : acte reflexiu ex: ell es pentane tots els dies
- EL LA ELS LES : introduit per articles, demostratius i possesius
ex:la tinc (tinc la tela adreça)
- EN : introduit per numerals, quantitatius, indefinits ex: en comprarà ( comprarà melons)
- HO: substitueix això o allò ex: no se què hem de for ( no ho se)
- Complement indirecte (CI): és un sintagma preposicional (SP => a + SN [+animat]) exigit com a complement pel verb amb un SN generalment referit a persones o e◌́ssers animats: Regala un ram de roses [a l’Anna] [li] regala un ram de roses.
- Pronominalitzacio◌́: Substitucions pronominals del complement indirecte
- 1a persona: EM I ENS ex: ens han reservat entrades ( a nosaltres)
- 2a persona: ET I US ex: t’has comprar un chotee nou? ( per a tu)
- 3a persona:
- ES : acte reflexiu ex: s’ha pentinat els cabals
- LI I ELS : resta de casos
Complement circumstantial (CC): CCM: com?
12/1/ Miriam linuesa
CCL: on? CCT: quan? CCI: amb que? CCcompanyia: amb qui? Pronominalitzacio◌́: Possible substitucio◌́ pronominal de CC: (hi o en)
HI: ccm EN: ccl introduit per la preposició de HI: ccl sense preposició de
Atribut (Atr): és una unitat sintàctica exigida per un verb copulatiu (ser, estar, semblar, esdevenir) que alhora e◌́s complement del subjecte (amb el qual concorda); e◌́s, doncs, un complement doble (del subjecte i del verb):
Pronominalitzacio◌́: Substitucions possibles de l’atribut ja conegut mitjanc◌̧ant els pronoms àtons ho (el me◌́s frequ◌̈ent); el, la, els, les; o en:
EL LA ELS LES: porten com a determinants articles, demostratius o possesius.
HO: verbs semblaro estar
Complement predicatiu: és un sintagma [SN, SA, SP, GO (PP)] que, a me◌́s de ser complement d’un verb predicatiu, és complement del subjecte o del complement directe. És un adjectiu.
Pronominalitzacio◌́: Substitueixen el complement predicatiu (de subjecte o de CD), obligatori o no, els pronoms cli◌́tics segu◌̈ents:
HI: majoria de predicatius ex: aquests arbres hi apunten ( apunten alt)
- EN: verbs fer-se dir-se elegir nomenar
12/1/ Miriam linuesa
- P + GO (GO: oració d’infinitiu):
Complement de l'adverbi (CAv): és una unitat sintàctica, no exigida, que complementa un adverbi.
Morfologia: Poden fer de complement de l’adverbi:
12/1/ Miriam linuesa
