Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Análisis de Anthony Downs sobre el voto y las elecciones, Apuntes de Ciencia Política

Anthony downs analiza la importancia del voto y las funciones de las elecciones, diferenciando entre beneficios intrínsecos y extrínsecos, y explicando cómo la presión social puede influir en el proceso. Además, aborda el sufragio universal, los sistemas electorales y la forma de candidatura y votación.

Tipo: Apuntes

2018/2019

Subido el 09/04/2019

amandapacheco
amandapacheco 🇪🇸

4.7

(3)

9 documentos

1 / 13

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
BLOC 6 SISTEMA ELECTORAL
2 sist electoral, 16 maig tipo test.
14 maig CA tipo test TOT 20%
6.1.1 Elements
6.1.2 Tipus
6.1.3 Efectes
6.1.4 Intencionalitat
2. El sistema electorals espanyol
Per què anem a votar?
Atenent a les conclusions de la Teoria del càlcul racional el vot s’explica per un
comportament en base a les preferències de l’individu en càlculs cost-benefici.
(An economic theory of democracy 1957. Anthony Downs)
Però si només ens basem en aquests reflexions la gent no hauria d’anar a votar ja
que el cost de fer-ho (desplaçament, informació...) és molt superior a la capacitat
(benefici) de ser determinant amb el nostre vot.
Per què anem a votar?
El vot presenta la particularitat de que tot el que s’aconsegueixi mitjançant aquest
esforç (anar a votar) serà gaudit igualment per aquells que no hagin realitzat els
mateixos esforços que els que si han anat a votar (Problema de l’acció
col·lectiva. Mancur Olson). Aquest problema el trobem al parlar del vot, anar a
otra el planteja, consisteix en el fet de que eisteixen persones que es benficiaran
del resultat sense pagar els costs d’aquest resultat (gorrones). En ultima instancia
aquests costs generaran per exemple un mon mes net (en el cas del reciclatge),
també es beneficiarà la persona que porta un 4x4 ultra contaminant. També es el
cas del treball en equip.
No obstant, el cert és que la gent vota (La paradoxa del vot), tot i així la gent
segueix anant a votar. Com explicar-ho? Mirem de fer-ho de dues maneres:
Votem donat que sobrevalorem la nostra influència, pensem que els altres són
com nosaltres i que tampoc votaran , per tant, podem concloure que hem
d’anar a votar per a que el nostre partit tingui opcions (La ilusión del votante.
Quattrone&Tversky).
La segona explicació incorpora un nou element a l’equació del cost/benefici.
Consisteix en un incentiu positiu de tipus psicològic basat en la satisfacció
que provoca el fet d’anar a votar. Les crítiques rebudes per aquesta teoria se
centren en el fet que aquesta explicació pot donar resposta a tot, i per tant, a
res. “Si todo es rosa, nada es rosa”; si la satisfaccion lo explica todo, en
realidad no explica nada.
No ir a votar esta mal visto socialmente estigmatización social. “si no vas a
votar, luego no te quejes”. Señalar x parte del grupo a aquel que no participa.
PRESIÓN SOCIAL. Incentivo que procede de lo grupal y nos situaría en un
Amanda Pacheco
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Análisis de Anthony Downs sobre el voto y las elecciones y más Apuntes en PDF de Ciencia Política solo en Docsity!

BLOC 6 SISTEMA ELECTORAL

2 sist electoral, 16 maig tipo test. 14 maig CA tipo test TOT 20% 6.1.1 Elements 6.1.2 Tipus 6.1.3 Efectes 6.1.4 Intencionalitat

  1. El sistema electorals espanyol Per què anem a votar?
    • Atenent a les conclusions de la Teoria del càlcul racional el vot s’explica per un comportament en base a les preferències de l’individu en càlculs cost-benefici. (An economic theory of democracy 1957. Anthony Downs)
    • Però si només ens basem en aquests reflexions la gent no hauria d’anar a votar ja que el cost de fer-ho (desplaçament, informació...) és molt superior a la capacitat (benefici) de ser determinant amb el nostre vot. Per què anem a votar?
    • El vot presenta la particularitat de que tot el que s’aconsegueixi mitjançant aquest esforç (anar a votar) serà gaudit igualment per aquells que no hagin realitzat els mateixos esforços que els que si han anat a votar (Problema de l’acció col·lectiva. Mancur Olson). Aquest problema el trobem al parlar del vot, anar a otra el planteja, consisteix en el fet de que eisteixen persones que es benficiaran del resultat sense pagar els costs d’aquest resultat (gorrones). En ultima instancia aquests costs generaran per exemple un mon mes net (en el cas del reciclatge), també es beneficiarà la persona que porta un 4x4 ultra contaminant. També es el cas del treball en equip.
    • No obstant, el cert és que la gent vota ( La paradoxa del vot ), tot i així la gent segueix anant a votar. Com explicar-ho? Mirem de fer-ho de dues maneres:
      • Votem donat que sobrevalorem la nostra influència, pensem que els altres són com nosaltres i que tampoc votaran , per tant, podem concloure que hem d’anar a votar per a que el nostre partit tingui opcions (La ilusión del votante. Quattrone&Tversky).
      • La segona explicació incorpora un nou element a l’equació del cost/benefici. Consisteix en un incentiu positiu de tipus psicològic basat en la satisfacció que provoca el fet d’anar a votar. Les crítiques rebudes per aquesta teoria se centren en el fet que aquesta explicació pot donar resposta a tot, i per tant, a res. “Si todo es rosa, nada es rosa”; si la satisfaccion lo explica todo, en realidad no explica nada. No ir a votar esta mal visto socialmente estigmatización social. “si no vas a votar, luego no te quejes”. Señalar x parte del grupo a aquel que no participa. PRESIÓN SOCIAL. Incentivo que procede de lo grupal y nos situaría en un

mal lugar al no participar. Esto se avala analizando la gente que dice que va a votar y el de la gente que realmente ha votado. El primero siempre es superior al segundo, hay mas gente que dice que va a votar que gente que realmente vota. Per què anem a votar?

  • Cal diferenciar entre:
    • Beneficis intrínsecs (íntims)
    • Beneficis extrínsecs (socials)
  • D’aquesta manera la pressió social serviria per explicar com es compensen els costos de votar superior als beneficis, és a dir, per què votem. Hi ha més gent que diu que vota de la que realment ho fa. Eleccions
  • Gran transcendència política. En democràcia, potser la màxima.
  • Reconeixement de la voluntat popular
  • Obren l'accés a l'exercici del poder
  • Moment clau on els ciutadans són actors polítics Eleccions
  • Funcions de les eleccions (i)
  • Generar participació
  • Expressen les preferències de l'electorat
  • Escollir entre programes
  • Permeten que els ciutadans influeixin en política
  • Produir representació
  • Seleccionar i escollir a elits polítiques i els seus líders
  • Atorgar un mandat representatiu
  • Reflectir a les institucions el pluralisme de la societat Eleccions
  • Funcions de les eleccions (ii)
  • Proporcionar govern
  • Crear recolzament polític que sustenti el govern
  • Crear una oposició parlamentària que controli el govern
  • Establir l'orientació general de les polítiques públiques
  • Oferir legitimació
  • Contribuir a la socialització política i a la formació d'una cultura política determinada
  • Establir comunicació política opinió pública – elit política 1
  • Definició:
    • Conjunt d'electors a partir del qual es procedeix, segons la distribució de vots emesos, a la distribució d'escons.
  • Element més important: magnitud del districte
    • Nombre d’escons que es reparteixen a aquell districte (≠ extensió territorial, volum demogràfic...)
    • 2 tipus de districte segons la magnitud
      • Districtes uninominals (1 escó)
      • Districtes plurinominals (2 o més escons)
    • Com es determina la magnitud? Sovint segons la població, però variants...
  • Atenció, la circumscripció en un mateix país pot canviar segons les eleccions!
    • Espanya i l’exemple de les eleccions legislatives i les europees
  • La magnitud del districte és essencial per la proporcionalitat! Pot determinar quants escons acabarem donant a un districte (per la quantitat de gent que hi viu) Districte electoral
  • Pros i contres de districtes uninominals:
    • Pros:
      • Acostament (i coneixement) entre representant i elector. Cercanía.
        • Possibilitat de control ( accountability ) al representant.
  • Contres:
  • Dificulta la representació de minories (sobretot si no estan geogràficament concentrades). El que no gana, desaparece. Las minories no estan representades. (= en districtes petits) - Incentiva el localisme i clientelisme
  • ... en Plurinominals és al revés. Llindar electoral/ barrera electoral
  • Definició
    • Percentatge mínim de vots (vàlids) necessari perquè una candidatura pugui entrar en el repartiment d'escons. No tens perquè rebre algun escany, estas en condicions d’optar a algun.
  • També conegut com a barrera electoral...
  • Pot ser per districte o pel total del país o bé combinació d’ambdós
  • Pot ser diferent en un mateix país segons l’elecció
  • Objectiu:
    • Reduir fragmentació de la representació governabilitat, estabilitat...
  • A Espanya, a nivell provincial (NO NACIONAL) amb un mínim de 3% dels vots vàlids de cada circumscripció (incloent vots en blanc). Si un partit no hi arriba, no^ 0 30 1 entra a la possibilitat de repartiment en aquell districte. No te efecte, a espanya, tots els partits que queden abaix de la barrera, tampoc els hi hauria tocat ningun escons a aquests partits que es queden abaix del partit electoral (2,8. 1,5...). hi ha barrera electoral, però en el nostre model no té efectes. A Madrid i bcn sense barrera potser algun partit si que podria rebre algun escó.

La barrera legal es el percentatge que es necessita per aconseguir un últim escó. quantitat mínima de vots que necessita una llista electoral per a tenir dret a què li sigui aplicada la fórmula electoral i poder participar així en el repartiment d'escons. La barrera electoral estableix percentatge per entrar al Reparto de escaños, la finalitat es de rebaixar la fragmentació parlamentaria, els que estan per abaix del requisit, ja no poden optar a escons, medida que rompe proporcionalidad. Com mes altes siguin, mes lògica majoritària crean, amb els límits elimino els partits petits, dificulto la proporcionalitat. La barrera electoral es fa servir tant en sistemes electorals proporcionals com en sistemes majoritaris amb la fórmula de majoria absoluta. La barrera pot consistir en un percentatge mínim de vots o bé en una quantitat mínima de vots i busca impedir l'excessiva fragmentació de les institucions. Vot en blanc: afavoreix als partits mes votats. Tot i que no ajuda a repartir escons, computa com a vot vàlid, si el vot vàlid creix, el 3% també creix, puja la barrera electoral. Perjudica als partits petits, si la barrera es mes alta, necessita mes bots, li costarà mes sentar-se a la taula on es reparteixen els escons, per tant, un competidor menys. Forma de candidatura i votació -com es pot manifestar el vot i la candidatura

  • Fan referència a què pot escollir el votant respecte les candidatures
    • Tipus de candidatura
      • Unipersonal: cada partit presenta només un candidat a cada districte.
      • Llista/ Plurinominal: cada partit presenta una llista de candidats (nombre en funció de la magnitud del districte) - Tancades i bloquejades: vot a una llista sense poder alterar ordre dels candidats. Nomes decideixes quina llista escollir - Tancades i desbloquejades: vot a una llista (sense eliminar ni afegir ningun nom), però amb possibilitat d'alterar l'ordre - Obertes: vot a candidats, fins i tot de llistes diferents. Donen mes capacitat d’influència al elector. Configures tu l’ordre. Diferents modalitats. És així al senat i votem a 3 (podem ser de ideologies diferents). Al cd cerradas y bloqueadas i senat obertes Forma de candidatura i votació
  • Càlcul matemàtic pel qual es converteixen els vots en escons a cada districte. Mecanismos que nos permiten convertir preferencias individuales en preferencias agregades.
  • Gran diversitat, però dos grans grups
    • Majoritàries: sorgeixen abans i gran implantació fins IIGM
    • Proporcionals: més modernes

Majoritària –-1-----2---------------/--------------4------3-proporcional

  1. Majoria simple: majoria relativa
  2. Majoria a dues voltes: la mitad +1 de votos. Por tanto hay más gente representada
  3. Quota Hare, lo mes semblat a una regla de 3.
  4. Llei d’hont, de media mayor

A. Fórmules majoritàries i. Majoria relativa (o pluralitat)/simple: el que obté la majoria simple dels vots en un districte s’emporta tota la representació (first-past-the-post) puedes ganar en votos però no en escaños.

  • Normalment s’aplica en districtes uninominals
  • En el total d’un país, un partit pot guanyar en vots però no en escons...
  • Efectes principals:
    • Redueix la competència en cada districte a 2 partits
    • Genera normalment un sistema bipartidista
    • Facilita la formació de governs (en generar sistema de 2 grans partits). Poca representatividad de minories però fàcil governabilidad.

ii. Majoria absoluta a dues voltes: a la 1a volta un candidat ha d’aconseguir la majoria absoluta dels vots, si no, 2a volta i només cal majoria simple. Si no arribem a la majoria absoluta: o segona volta o alternatiu (preferencial)

  • En alguns casos, 2a volta només els 2 candidats amb més vots a la 1a
  • Tot sovint, expressió de segones o terceres preferències (“candidat menys dolent”) i sovint vot estratègic (no sincer) a la 2a volta
  • Incentius a aliances entre partits (coordinació electoral)

B. Fórmules proporcionals / distributives

  • Els escons es reparteixen en proporció als vots obtinguts (no el que guanya s'emporta tot).
  • Gran varietat, però 2 grups principals:
    • Fórmules basades en un quocient (quotes o del residu major): 2 passos Sumas de tots els partits el numero de vots que hi ha en total i ho divideixes amb els escons que posteriorment es repartiran, això acaba donant la quota. Numero de vots entre la quota per repartir escons. Si la quota es 15.000 i un partit té 5 o 10.000 vots no rebrà escó perquè no caben els 15.000 total de vots. I si sobren escons perquè no caben més, se li dona al següent que te més residu. El residu son els vots que es queden sense escó. Si la quota es 15.000 i el partit ha obtingut 32.000 vots, s’emporta 2 escons i te un residu de 2.000.
      1. Es calcula un quocient (o quota)=> q=vots/numero d’escons que es reperteixen. i després es divideix el nombre de vots de cada partit pel quocient. El nombre d'escons de cada partit és el nombre de vegades que cap el quocient en el nombre de vots de cada partit.
      2. S’assignen els escons que falten als partits amb restes majors
  • Hare (Alemanya, i parcialment a Àustria, Islàndia, Bèlgica); Hagenbach- Bischoff (Luxemburg i Suïssa); Imperiali (Itàlia fins 1993). Hay variantes de esta: Droop (q=(v/m+1)+1), Imperiali (q=v/m+2), imperiali reforzada (q=v/m +3).
  • Fórmules basades en un divisor (“promedios”): es divideix el nombre de vots de cada part per una sèrie de divisors i s'ordenen els quocients resultants de forma decreixent. Un a un, es distribueixen els escons i s'atorga cada vegada al part que tingui el quocient més elevat fins a cobrir el total d'escons.
  • D'Hondt (Espanya, Portugal, Bèlgica, etc.): divisió per1,2,3,4,5...
  • Sant-Laguë (Dinamarca durant part dels. XX): divisió per1,3,5,7,9...
  • Sant-Laguëmodificada (Suècia, Noruega, etc.): divisió per1.4,3,5,7,9...

Fórmula electoral

  • Afavoreix la formació i estabilitat de govern (un partit guanya i obté prou suport legislatiu)
  • Els representants tenen més autonomia respecte als seus partits
  • Els partits petits i mitjans: privats de representació (o infra-representats).
  • Indueix a un vot estratègic i pot generar apatia.
  • Es pot afavorir el clientelisme Proporcional s
  • Assignació més equitativa i plural dels vots (major reflex d'una societat plural)
  • Possibilita un major marge de maniobra al votant
  • Ofereix un major grau de competitivitat política
  • Facilita la possibilitat de governs de coalició
  • Afavoreix el control del govern per oposició
  • Facilita la fragmentació del sistema de partits (inestabilitat del govern)
  • Debilita la capacitat d'elecció directa i clara d'un govern (pactes entre partits)
  • Més submissió del representant al partit.

Efectes dels sistemes electorals

  • 3 grans tipus de conseqüències o efectes polítics dels sistemes electorals:
    • Sobre el sistema en general (sistèmics)
    • Sobre el comportament de les elits polítiques
    • Sobre el comportament dels votants
  • Sistèmics
    • (^) (Des)Proporcionalitat: diferència entre % vots i % d’escons
      • Depèn de fórmules, però sobretot de magnitud!!!!! A menys magnitud, menys proporcionalitatàcas espanyol
    • Territorialitat: equilibri en la representació política del territori
      • Escons “més barats” típicament a zones més rurals (els vots dels votants de ciutat valen menys)
    • Rendició de comptes ( accountability ): grau de control als representants polítics
      • Més fàcil en districtes uninominals o llistes desbloquejades o obertes
        • Teòricament, també menys incentius a la corrupció amb districtes uninominals o amb llistes obertes, però no tan clar
    • (^) Sistema de partits i tipus de govern: la seva fragmentacióà Llei de Duverger
      • Bipartidisme en sistemes electorals majoritaris sense segona volta. Major tendència a governs monocolor.
      • Multipartidisme amb segones voltes o sistemes proporcionals. Major tendència a governs de coalició.

1

  • Governs unipartit
  • Elits polítiques
  • Estratègies de competició política
  • Major targeting geogràfic (agenda més localista) quan hi ha districtes claus que en circumscripcions úniques, per exemple...
  • Major competència pel votant medià (pel centre) en sistemes majoritaris
  • Afectació en l’organització interna dels partits
  • Menor rellevància dels aparells dels partits amb sistemes de llistes obertes o desbloquejades... Efectes dels sistemes electorals
  • Votants
  • Major vot estratègic en sistemes majoritaris o en districtes de magnitud baixa
  • Vot estratègicàvot “no sincer” (no a la primera preferència del votant)
  • Ex. Vot a PSOE d'un simpatitzant d'IU a Sòria.
  • Desafecció?
  • Major si llistes tancades? Intencionalitat als sistemes electorals
  • Sistema electoral No neutre respecte interessos polítics
  • Regla micro-mega (Colomer)
  • Els (pocs) partits grans volen magnituds de districte petites i regles amb quotes petites
  • Els (múltiples) partits petits prefereixen magnituds grans i quotes grans
  • enllaç
  • Reformes com a joc de suma zeroàuna modificació beneficiaria a alguns i en perjudicarà d’altres (el pastís a repartir (nombre d’escons) és finit)àcas català...
  • En processos de transició cap a la democràcia, qüestió clau
  • Sistema electoral espanyol
  • Districtes de magnitud petitaàAfavoreix partits grans
  • Escons molt més cars a districtes urbans à Afavoreix partits conservadors Intencionalitat als sistemes electorals
  • Segons Óscar Alzaga, polític de la UCD durant la transició: “El sistema electoral español es absolutamente original, infinitamente más original de lo que parece a primera vista, y es bastante maquiavélico. (...) Fue pactado por el gobierno pre- democrático con las fuerzas de la oposición, fue elaborado por expertos, entre los cuales tuve la fortuna de encontrarme y el encargo real consistía en formular una ley a través de la cual el gobierno pudiese obtener mayoría absoluta. [...] Puesto que los sondeos electorales daban a la UCD en torno al 36-37% de los votos, se buscó hacer

seran en funció de criteris demogràfics, quanta gent hi viu en cada districte. Per això bcn decideix 35 i caceres 6. La diferencia radica en la població, no es proporcional el Reparto d’escanys, la diferencia hauria de ser mes gran, la magnitud es determina del districte (numero d’escanys que escull cada un) a espanya son 2 sense criteri demogràfic i la resta sí amb criteri demogràfic. Això genera un efecte de territoris mes representats que altres, com poder fer que la representació sigui proporcionalitat pura? Demogràficament. A espanya hi ha una distorsió de caràcter majoritari, on es sobrerepresenta a alguns territoris (els de base rural, despoblats) i alguns infrarepresentació (molts mes industrials i poblats

- bcn- amb ideologies mes treballadores) sesgo conservador. Prorrateo de escaños. Un voto no vale lo mismo que otro de otro lugar. Sobrerepresentamos e infrarepresentamos algunos territorios.

En circumscripciones pequeñas -como en Soria (2 escaños)-, se pierden votos al no haver representacion por falta de escaños.