¡Descarga Sistemas Electorales y más Resúmenes en PDF de Ciencia Política solo en Docsity!
SISTEMES ELECTORALS
INTRODUCCIÓ
Un règim polític és un conjunt de regles, procediments i institucions que estableixen com s’organitza l’exercici del poder polític sobre una població, i en particular determina tres qüestions bàsiques: qui ostenta el poder, com s’exerceix el poder, i quins són els límits d’aquest poder. I a trets generals, en funció d’això els règims polítics es poden reduir a democràcies o dictadures. Per altra banda, les democràcies podien ser representatives, o directes. Actualment, la majoria de democràcies són representatives de manera que hi ha procediments democràtics per elegir els representants polítics, que seran qui prendrà les decisions en nom dels ciutadans i votants; perquè no és viable que cada ciutadà expressi la seva opinió individualment. ELS COMPONENTS DEL SISTEMA ELECTORAL Els components bàsics del sistema electoral són: la circumscripció o districte electoral; la barrera legal; la forma de candidatura i del vot; i la fórmula electoral. CIRCUMSCRIPCIÓ ELECTORAL La circumscripció electoral és tot el conjunt d’electors a partir del qual es procedeix, segons els vots emesos, a la distribució d’escons. Per tant, no s’associa la circumscripció electoral amb l’extensió territorial o el volum demogràfic d’un districte, sinó que la circumscripció només fa referència un territori concret. Per altra banda, existeixen dues categories de circumscripcions: o Uninominals : on els diferents competidors es juguen un sol escó o Plurinominals : on entren en joc 2 o més escons). D’aquesta manera, com més gran de tamany és una circumscripció, més precisió hi haurà en la proporcionalitat del sistema electoral (representació de diversos candidats i de minories). Districtes uninominals PROS CONTRES Per un costat, implicaria que hi hauria més apropament (i coneixement) entre representat i elector perquè són propers. Si hi ha aquesta proximitat, hi ha més possibilitat de control ( accountability ) del representant per part de l’elector (Randall this is us) Com a inconvenients, les circumscripcions uninomials, fan més difícil la representació de grups minoritaris (perquè guanyen els partits més grans). I des del punt de vista de la relació política, incentiven per una banda el localisme (és a dir, els incentius dels polítics són molt localistes) i per l’altra, el clientelisme (donar tracte de favor a canvi de suport). En les categories plurinominals, aquesta situació és a la inversa. Per tant els efectes del sistema electoral, com en altres sistemes institucionals, no són unívocs. Això és, que un disseny electoral pot portar comportar efectes positius en un sentit però negatius en un altre (trade-offs). Així doncs, el sistema electoral és el conjunt de regles a través de les quals els votants poden expressar les seves preferències polítiques i traduir-les al poder polític (amb la transformació dels vots en escons). Segons la magnitud de la circumscripció, doncs, variarà el nombre d’escons atribuïts, de maners que dins d’un mateix país, la circumscripció pot variar segons les eleccions. Aquesta assignació d’escons en funció de la població és el que es coneix com prorrateig, i aquest determina el nombre d’escons que pertanyen a una circumscripció en funció del seu tamany demogràfic.
EL LLINDAR O BARRERA ELECTORAL
La barrera electoral fa referència a una quantitat mínima (en tant per cent) de vots que necessita la llista electoral (o candidatura) d’una formació política per tal d’obtenir representació al Congrés dels Diputats o el que és el mateix, per a poder entrar a la fórmula electoral i, per tant, al repartiment d’escons (pdoen variar dins d’un mateix país). Així mateix, però, existeixen sistemes que funcionen amb dues voltes (com a França) de manera que per accedir a la segona volta s’han d’aconseguir 12,5% dels electors inscrits. La finalitat última de les barreres electorals que s’estableixen en certs sistemes electorals és, per tant, excloure del repartiment d’escons aquells partits que no obtenen el nombre de vots que fixa aquesta barrera (en el cas d’Espanya, aquest nombre és actualment del 3%; a Alemanya és del 5%) per reduir la fragmentació. Així, es pot dir que fan una funció des-proporcionalitzadora del resultat, de manera que els partits polítics que no han obtingut un nombre de vots per sobre d’aquest llindar, no podran participar en el repartiment dels escons. LA FORMA DE LA CONADIDATURA I LA FORMA DE VOTACIÓ La forma de la candidatura i la forma de votació fan referència al grau d’influència de l’elector en l’elecció dels seus representants. La forma de candidatura Per una banda, la forma de candidatura té a veure amb llaços entre votants i candidats; i els vincles entre candidats i partits. I la candidatura pot ser unipersonal o per llista: o Unipersonal (sistemes majoritaris): un candidat de cada partit en cada circumscripció o Llista (sistemes proporcionals): cada partit presenta una llista de candidats que sol coincidir amb la magnitud de la circumscripció (per a 20 escons en joc, es presenten 20 candidats). Els tres tipus de llista més freqüents són: TANCADES I BLOQUEJADES Els partits confeccionen una llista EN un ordre determinat, i si els electors s’inclinen per una formació o per una altra hauran d’acceptar aquesta llista sense poder establir preferències de jerarquia. És a dir, el vot és una de les llistes partidàries (Alemanya, Espanya al Congrés dels Diputats...) DESBLOQUEJADES I TANCADES I NO BLOQUEJADES poden establir una alteració en l’ordre de la llista confeccionada pel partit, de manera que es vota a la llista però no a l’ordre d’aquesta. (Finlàndia, Àustria, Suècia...) OBERTES L’elector pot escollir qualsevol candidats sense importar la formació a què aquest pertanyi, i fins i tot d’altres llistes (Suïssa, Senat espanyol...) I cada tipus de llista té pros i contres: Tancades i bloquejades Desbloquejades i obertes Pros Afavoreixen l’estructura organitzativa dels partits Afavoreixen la competència entre partits (menys pes en l’aparell de partits); i hi ha una relació més directa entre elector i representant contres Restringeixen preferències d’electors Més protagonisme dels líders que dels partits; risc de clientelisme En últim terme, el que es busca amb la fixació d’una barrera o llindar electoral és corregir les fórmules proporcionals de manera que es redueix la proporcionalitat d’aquestes per aconseguir l’estabilitat del govern (en favor dels grans partits i en detriment dels més petits), no deixant entrar al Parlament minories que puguin generar una fragmentació excessiva. Així doncs, els interessos d’un sistema electoral determinaran si es tindrà o no una barrera electoral, atenent a si el seu objectiu busca la governabilitat, o, per contra, la participació de les minories.
Hi ha també una gran varietat de fórmules proporcionals però es poden classificar en dues grans modalitats: fórmules basades en un quocient, i fórmules basades en un divisor: a. Fórmules basades en un quocient (o de resta major) b. Fórmules basades en un divisor Aquestes calculen un quocient o quota (que varia segons la fórmula utilitzada) i després es divideix el nombre de vots obtinguts per a cada partit per aquest quocient. I el resultat correspon als escons d’aquell partit. D’aquesta manera, el nombre d’escons de cada partit és el nombre de vegades que cap el quocient en el nombre de vots de cada partit. Per altra banda, si hi ha escons que queden pendents de repartir, aleshores es tenen en compte els restos majors (vots sobrants), amb què s’assignen els escons que falten als partits amb restos majors. Consisteix en dividir el nombre de vots de cada partit per una sèrie de divisors, i s’ordenen els quocients resultants de forma decreixent. Un a un, es distribueixen els escons a aquests quocients, de manera que s’atorga un escó cada vegada al partit que tingui la mitjana més elevada fins a cobrir el total d’escons (Fórmula d’Hondt) a.1. HARE (v/m) (Alemanya, i per part d’escons a Àustria, Islàndia, Bèlgica...) Determina un quocient o quota (divideix el total de vots emesos en un districte per la seva magnitud). Repartiment 1: vots de cada partit/quota. (es pren el nombre enter: 623.239/87.594=7,11) 7 escons per a PSOE, 3 per a IU. Repartiment 2: s’assignen els escons restants a les majors restes (són vots sobrants, sense assignar encara a escons). PSOE + PP = (7+3) = 10 escons (en falten 2 encara per repartir). Aquests 2 escons es fixen en els partits que tenen un nombre de vots sobrants major. Ens fixem en els decimals. Per tant: 7,11; 3,86; 0,66... on hi ha més vots sobrants és PP (s’emporta el següent escó), IU (s’emporta el següent escó). c.2. IMPERIALI (Itàlia, fins el 1993) Es divideix el total de vots del districte per la magnitud del districte més 2. Per tant, no resulta un quocient més petit i això tindrà efectes en la distribució d’escons. Repartiment 1 : vots de cada partit/quota. (nombre enter). I com es veu a la taula, en el primer repartiment ja es reparteixen tots els escons, de manera que no fa falta atendre als vots restants. Però si en lloc de 8 i 4 fos 8 i 3, es faria el mateix que abans, atribuint l’escó que falta al partit que tingués major nombre de vots sobrants. Tanmateix, amb aquesta fórmula la distribució dels escons ha estat diferent: el PSOE tenia 7 escons, i ara en té 8. I el PP en tenia 3 i ara 4, de manera que IU es queda sense escons. Per tant, de les dues fórmules, la que afavoreix més als partits grans és aquesta última. Procediment: total vots districte (v)/magnitud districte (m) v/m = 1.051.128/12 = 87. Procediment: total vots districte (v)/magnitud districte (m) + 2 v/m + 2 = 1.051.128/12 + 2 = 75.080,
b.1. Fórmula d’Hondt (Espanya, Portugal, Bèlgica): divisió per 1, 2, 3, 4, 5... b.2. Saint-Laguë (Dinamarca durant part del segle XX): divisió per 1, 3, 5, 7... b.3. Saint-Laguë modificada (Suècia, Noruega...): divisió per 1.4, 3, 5, 7, 9... El procediment és dividir els vots que rep cada formació política per diversos divisors (1,2,3,4...) i a mesura que s’obtenen quocients es distribueixen de major a menor (el més elevat s’emporta el primer escó i així successivament, fins a completar tots els escons). La llei d’Hondt tendeix a afavorir els dos primers partits grans en detriment dels partits petits i mitjans. El procediment és el mateix però els divisors són 1,3,5,7,etc. Amb aquesta fórmula es tendeix a afavorir els partits entremitjos, moderant la força dels dos primers. Tendeix a afavorir els partits entremitjos, moderant la força dels dos primers. EFECTES DEL SISTEMA ELECTORAL, TIPOLOGIES I INTENCIONALITAT EFECTES POLÍTICS
1. Efectes sistèmics (Són de naturalesa macro i afecten a aspectes generals del sistema polític): a) Proporcionalitat: La relació entre la proporció de vots i la proporció d’escons. Com més s’ajusta la proporció de vots que tenen els partits i la proporció d’escons que tenen els Parlaments, més proporcionalitat hi ha. Hi ha diversos elements electorals que afecten la proporcionalitat: o Fórmules : les proporcionals asseguren un repartiment proporcional envers les majoritàries o Magnitud: com més gran és un districte o circumscripció, es genera més proporcionalitat (els districtes petits tenen més proporcionalitat perquè es permet l’accés a partits petits i mitjans, si és petit, el pastis se’l reparteixen els partits grans). b) Territorialitat: nivell d’equilibri en representació política del territori. Diverses formes d’atendre a la representació territorial, per exemple: Eleccions Magnitud de districte Congrés dels Diputats Nombre d’escons fixe (2) + variable segons població Parlament de Catalunya Nombre d’escons fixe amb diferències entre districtes (85 BCN i 17 Girona) Parlament Basc Nombre d’escons fixe i igual per a tots els districtes (25 Àlaba, 25 Guipuzkoa i 25 a Bizkaia) 1 3 5 7 FINAL PSE 230728 (1) 76909,3 (4) 46145,6 (6) 32961,1 3 EAJ-PNV 194511 (2) 64837 (5) 38902,2 (7) 27787,2 3 PP 114783 (3) 38261 (8) 22956,6 16397,5 2 EB-B 27374 9124,6 5474,8 3910, EA 19484 6494,6 3896,8 2783, 1 2 3 4 FINAL PSE 230728 (1) 115364 (3) 76909,3 (6) 57682 (8) 4 EAJ-PNV 194511 (2) 97255,5 (5) 64837 (7) 48627,75 3 PP 114783 (4) 57391,5 38261 28695,75 1 EB-B 27374 13687 9124,6 6843, EA 19484 9742 6494,6 4871 1 3 5 7 FINAL PSE 230728 (1) 76909,3 (4) 46145,6 (6) 32961,1 3 EAJ-PNV 194511 (2) 64837 (5) 38902,2 (7) 27787,2 3 PP 114783 (3) 38261 (8) 22956,6 16397,5 2 EB-B 27374 9124,6 5474,8 3910, EA 19484 6494,6 3896,8 2783, La que més beneficia els partits petits és la Saint-Laguë, després la Saint-Laguë modificada i la d’Hondt és la que menys els afavoreix. El vot en blanc no té incidència en el repartiment d’escons, sinó que només contribueix a la barrera electoral. En un sistema de partit integrat per dos partits (bipartidista pur): socialistes 60% i centre-dreta 40 %. Si això es traduís en que el primer tingués 60% dels escons i l’altre el 40%; hi hauria una proporcionalitat perfecta (la mateixa proporció d’una cosa es tradueix en la mateixa proporció de l’altra).
TIPOLOGIES DE SISTEMES ELECTORALS
Es poden establir classificacions bàsiques de sistemes electorals. A grosso modo, hi ha dues grans categories: sistemes majoritaris i sistemes proporcionals Majoritaris L’expressió típica és que existeixen circumscripcions uninominals + fórmules majoritàries, de manera que s’afavoreix l’aparició del bipartidisme en el Parlament, i el control del govern per un d’aquests. A favor En contra Contribueix a la governabilitat (afavoreix que no hi hagi un excés de fragmentació al parlament. Com a conseqüència, s’afavoreix la conformació d’un govern i la seva estabilitat en el temps. Els representants tenen mes autonomia respecte els seus partits, perquè se sent més lleial als electors, que l’han escollit) Es redueix el pluralisme polític, en tant que es veuen beneficiats els grans partits en relació a l’accés als escons. D’aquesta manera, els partits petits i mitjans no obtenen representació (infra- representació). Per altra banda, indueix a un vot estratègic i pot generar apatia i pot afavorir el clientelisme. Proporcionals L’expressió típica és que hi ha districtes o circumscripcions plurinominals + fórmules proporcionals, que afavoreixen una representació més proporcional dels resultats en els Parlaments, de manera que hi ha un ajustament més pròxim entre la proporció de vots i la proporció d’escons. A favor En contra Permet una assignació més equitativa i plural dels vots (reflecteix millor una societat plural), possibilita un major marge de maniobra al votant en tant que té més oferta d’opcions polítiques al seu abast; més competència i competitivitat política (perquè hi ha més partits) i facilita la conformació de governs de coalició, de manera que afavoreix el control del govern per oposició. Facilita la fragmentació del sistema de partits, amb la qual cosa es poden generar situacions d’inestabilitat governamental; debilita la capacitat d’elecció directa i clara d’un govern (pactes i aliances entre partits); i existeix més sotmetiment del representant al partit (deu la seva lleialtat al partit que l’ha posat a la llista, i no tant al votant) INTENCIONALITAT DELS SISTEMES ELECTORALS Un sistema electoral (com tot disseny político-institucional) no és un instrument neutre respecte els interessos polítics. Així doncs, el disseny dels sistemes electorals no és neutre en relació a qüestions polítiques, perquè segons com es dissenyin els sistemes electorals els polítics obtindran un millor o pitjor accés a escons i posicions de representació política. Per tant, els sistemes electorals són conseqüència dels partits, assemblees i governs prèviament existents (cadascun té preferències per fórmules institucionals que puguin consolidar o augmentar el seu poder relatiu). Segons Colomer, els partits segueixen la regla Micro-mega: els partits, els tipus de governs i les assemblees que existeixen afecten a la configuració dels sistemes electorals. Els partits polítics tenen preferències diferents sobre el sistema de partits segons si tenen arrelament o no en un país. Concretament, Colomer fa referència a la regla del Miro-mega: el gran prefereix allò petit, i el petit prefereix allò gran. És a dir, quan hi ha sistemes de partits amb pocs partits (bipartidistes, per exemple) i on hi ha assemblees legislatives petites (amb pocs congressistes) es tendeix a sistemes electorals amb magnituds petites i quotes petites per assignar escons. Per contra, quan hi ha sistemes multi-partidistes i assemblees legislatives grans, hi ha circumscripcions molt grans i quotes grans (per exemple: en un Parlament petit, s’assegura la representació dels partits grans).
Això es pot interpretar com “les lleis de Duverger cap avall”: en lloc d’efecte del sistema electoral sobre el sistema de partits (Duverger), aquí es veu l’efecte del sistema de partits sobre el sistema electoral (relació causal en sentit invers). Reducció de nombre de tamany de Parlaments En processos de transició a la democràcia el disseny del sistema electoral és una qüestió clau, perquè beneficia uns interessos polítics i en perjudica uns altres. El sistema electoral espanyol (amb circumscripcions petites i fórmula electoral d’Hondt pel Congrés i vot limitat en el Senat) afavoreix a grans partits. Avui en dia, PSOE i PP. La intencionalitat del sistema electoral condueix a marcats biaixos en el disseny: o Gerrymandering (gerry + salamander): fa referència al disseny intencional dels districtes electorals. o Sistemes electorals aparentment proporcionals, però amb afectes majoritaris (ex: quan en districtes molt petits - de menys de 8- s’apliquen fórmules proporcionals com la d’Hondt - que beneficien a partits grans-, tindrà un efecte majoritari) o Mala repartició de porcions: sobre representar els districtes despoblats de manera intencional ELS LÍMITS DE LA ENGINYERIA ELECTORAL Tot i que els sistemes electorals estiguin orientats cap a una direcció per obtenir certs resultats, a la pràctica aquests resultats no sempre s’obtenen. Això és perquè els sistemes electorals no operen al vuit: es poden definir les regles però que quan s’apliquen topen amb altres regles de joc, pràctiques polítiques informals i altres factors de l’estructura social d’un país. Per tant, el sistema electoral forma part del sistema polític i està interrelacionat amb una determinada estructura social. La decisió sobre el disseny electoral, doncs, no és una qüestió de tècnics sinó de polítics. Per aquesta raó, existeixen dues situacions en les quals els polítics estan disposats a fer reformes o Quan perceben que un conjunt alternatiu de regles (modificació de regles) els facilitarà una supervivència política més efectiva. o Quan el sistema electoral genera desafecció entra la ciutadania, els polítics (tot i que saben que el sistema electoral podrà comportar una pèrdua en el repartiment d’escons) poden considerar reformar-lo si creuen que no fent-ho obtindran un càstig per part dels votants en les eleccions. L’impacte del sistema electoral sobre el sistema de partits, la seva organització interna i els votants; és resultat d’una complexa interacció entre una diversitat de regles formals, pràctiques polítiques informals i factors no institucionals (clientelisme, clivatges existents, concentració del vot en uns districtes....)
