Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Análisis de la Cultura Política: Sistemas Electorales y Circunscripciones - Prof. Pano Pey, Apuntes de Ciencia Política

Una introducción a la cultura política, con un enfoque especial en los sistemas electorales y las circunscripciones electorales. Se explica el concepto básico de cultura política, su importancia y cómo se ha estudiado a lo largo de los años. Se detalla el papel de las elecciones y los sistemas electorales, incluyendo tipos como mayoritario y proporcional, y el concepto de sistema electoral. Además, se abordan los componentes de los sistemas electorales, como la circumscripción electoral, la forma de la candidatura, la forma de votación y las barreras efectivas y legales.

Tipo: Apuntes

2014/2015

Subido el 02/10/2015

edurandez
edurandez 🇪🇸

3.4

(31)

14 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
4. El procés polític
4.1 La cultura política: el tema de cultura política és molt complex (té darrere un aparell
metodològic complex) Es defineix com el conjunt d’actituds, valors i comportaments que tenen
els individus cap al sistema polític i que ve poden desenvolupar-se amb un sentit de suport
(ajudar el sistema polític) o de rebuig i resistència (obstaculitzar el sistema polític) i també
podem trobar termes mitjos. Aquesta explicació genèrica va agafar més empremta durant els
anys 60/70. Al volum “The civil culture”, Almond i Verba: van desenvolupar un aparell
contractual i metodològic que permetia un anàlisi empíric (van demostrar que hi havia
diferències substancials entre els Estats que afectaven el propi posicionament de l’individu
respecte l’Estat) van constituir una sèrie d’elements que feien possible ordenar els altres
components que estaven desordenats i sotmetre’ls a models estadístics (sondejos, enquestes...)
És molt complicat arribar a conclusions unívoques sobre la cultura política.
4.2 Eleccions i sistemes electorals: les eleccions són un mecanisme que permet prendre
decisions, identificar els individus que arriben i conformen les institucions i formar governs.
Respon normalment a dos criteris de configuració:
1. De tipus majoritari: l’objectiu essencial és identificar un guanyador
2. De tipus proporcional: l’objectiu essencial és traslladar les diferents sensibilitats
existents en la societat a la configuració de la institució. (tot i que de vegades no és
exacte, no es fa una foto exacta de la societat, s’hi apliquen filtres)
4.2.2 Concepte de sistema electoral: El sistema electoral és un conjunt d’elements que traslladen
els vots dels individus en unitats de representació.
Sistema electoral:
No és innocu: efectes, normalment previsibles, i que han estat previstos. (Alguns
sistemes beneficiaran uns partits, d’altres a un altre...)
L’aproven i el modifiquen aquells que ja estan a la institució.
Element configurador bàsic del sistema polític i del sistema institucional. És molt
important i per tant qualsevol canvi és un fet políticament molt sensible.
*Catalunya no llei electoral pròpia, la única de les 17 comunitats autònomes (els polítics no
es posen d’acord)
4.2.3 Components dels sistemes electorals
4.2.3.1 Circumscripció electoral: és la unitat bàsica dels electors a la qual se li assigna un
determinat nombre d’electes. Normalment es correspon amb una delimitació territorial prèvia
(però no és obligat). Poden actuar de forma independent entre elles o de forma juxtaposada
(tenir interaccions). És un dels elements més importants del sistema electoral.
Normalment la classificació la fem a través d’un concepte que anomenem “magnitud”. La
“magnitud de la circumscripció” es definiria com el número d’electes a triar. Delimita les
possibilitats de que un sistema funcioni de forma proporcional, no és imprescindible ni l’únic
element determinant però és molt important, dota de valor els vots. Es distingeix entre:
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Análisis de la Cultura Política: Sistemas Electorales y Circunscripciones - Prof. Pano Pey y más Apuntes en PDF de Ciencia Política solo en Docsity!

4. El procés polític

4.1 La cultura política: el tema de cultura política és molt complex (té darrere un aparell metodològic complex) Es defineix com el conjunt d’actituds, valors i comportaments que tenen els individus cap al sistema polític i que ve poden desenvolupar-se amb un sentit de suport (ajudar el sistema polític) o de rebuig i resistència (obstaculitzar el sistema polític) i també podem trobar termes mitjos. Aquesta explicació genèrica va agafar més empremta durant els anys 60/70. Al volum “The civil culture”, Almond i Verba: van desenvolupar un aparell contractual i metodològic que permetia un anàlisi empíric (van demostrar que hi havia diferències substancials entre els Estats que afectaven el propi posicionament de l’individu respecte l’Estat) van constituir una sèrie d’elements que feien possible ordenar els altres components que estaven desordenats i sotmetre’ls a models estadístics (sondejos, enquestes...)

És molt complicat arribar a conclusions unívoques sobre la cultura política.

4.2 Eleccions i sistemes electorals: les eleccions són un mecanisme que permet prendre decisions, identificar els individus que arriben i conformen les institucions i formar governs. Respon normalment a dos criteris de configuració:

  1. De tipus majoritari: l’objectiu essencial és identificar un guanyador
  2. De tipus proporcional: l’objectiu essencial és traslladar les diferents sensibilitats existents en la societat a la configuració de la institució. (tot i que de vegades no és exacte, no es fa una foto exacta de la societat, s’hi apliquen filtres)

4.2.2 Concepte de sistema electoral: El sistema electoral és un conjunt d’elements que traslladen els vots dels individus en unitats de representació.

Sistema electoral:

  • (^) No és innocu: té efectes, normalment previsibles, i que han estat previstos. (Alguns sistemes beneficiaran uns partits, d’altres a un altre...)
  • L’aproven i el modifiquen aquells que ja estan a la institució.
  • Element configurador bàsic del sistema polític i del sistema institucional. És molt important i per tant qualsevol canvi és un fet políticament molt sensible.

*Catalunya no té llei electoral pròpia, la única de les 17 comunitats autònomes (els polítics no es posen d’acord)

4.2.3 Components dels sistemes electorals

4.2.3.1 Circumscripció electoral: és la unitat bàsica dels electors a la qual se li assigna un determinat nombre d’electes. Normalment es correspon amb una delimitació territorial prèvia (però no és obligat). Poden actuar de forma independent entre elles o de forma juxtaposada (tenir interaccions). És un dels elements més importants del sistema electoral.

Normalment la classificació la fem a través d’un concepte que anomenem “magnitud”. La “magnitud de la circumscripció” es definiria com el número d’electes a triar. Delimita les possibilitats de que un sistema funcioni de forma proporcional, no és imprescindible ni l’únic element determinant però és molt important, dota de valor els vots. Es distingeix entre:

  • Uninominals: magnitud de la circumscripció = 1. Quan la magnitud és molt baixa el sistema funcionarà de forma majoritària.
  • (^) Plurinominals: magnitud de la circumscripció > 1. És necessari que la magnitud de la circumscripció sigui alta perquè el sistema funcioni de manera proporcional. (>9 si la resta de components ho fan possible serà un sistema proporcional, entre 9 - 5 depèn del sistema i < 5 és molt difícil que funcioni de manera proporcional)

Efectes o distorsions que es poden produir en el disseny de la circumscripció:

  • Malapportionment: consistiria en que el rati dels electors per cada electe no es mantingui estable en tot el territori. (Passa en el cas català respecte els 3 territoris i Barcelona) Divisió del núm. d’electors entre el d’electes que han de sortir.
  • Gerrymandering: nom ve per un governador -> Elbridge Gerry: fa un disseny de la circumscripció per afavorir una de les candidatures, fent dissenys peculiars de la circumscripció que donin avantatge a una determinada candidatura en un territori.

4.2.3.2 Forma de la candidatura:

  • Uninominals : tries un sol candidat
  • Plurinominals : donen diferents opcions. Essencialment 3
    1. Tancades i bloquejades: són candidatures que inclouen els noms ordenats de tots els candidats. En aquest cas els ciutadans no poden modificar res. Voten aquella candidatura en bloc, tal i com ha estat configurada.
    2. Tancades i no bloquejades: tot i plantejar una determinada disposició dels candidats dins de la llista, permeten que els electors introdueixin modificacions. El més habitual d’aquest sistema és que es puguin efectuar vots per preferències (ex: prefereixo el candidat 3 que l’1, danesos)
    3. Obertes: en aquest cas el que trobem (llista oberta) és que l’elector pot triar lliurament el candidat que vota entre tots els candidats que es presentin entre totes les candidatures.

Sistema de percentatge: s’efectua un vot menys que el número d’electes a triar, això permet que es representin la min

4.2.3.3 Forma de votació (de vot)

Uninominals: =

Plurinominals:

  • Tancades i bloquejades: =
  • (^) Tancades i no bloquejades : =
  • Obertes: hi ha un sistema que s’aplica normalment que es diu “panachage” en el que s’efectua un vot menys del número d’electes a triar( és a dir, si s’han de triar 4 senadors, podrem posar 3 vots) això serveix perquè obtingui representació la minoria majoritària (perquè la gent normalment fa vots en bloc)

past the post). Sistema clàssic del Regne Unit, no s’havia posat mai en dubte, però ara que els partits poden sortir damnificats comencen a tenir poder, volen canviar-ho.

  1. Majoria absoluta: la majoria absoluta es definiria com el número sencer posterior a dividir la xifra en qüestió entre 2. Arribar a obtenir majoria absoluta es pot produir de forma espontània o pot ser que no passi espontàniament. Sistema més habitual: doble volta (Ballotage) -> suposa que es torna a produir una elecció bé amb els dos candidats que han obtingut millor resultat, bé amb els candidats que superen un determinat percentatge de vot. Cas clàssic de les eleccions presidencials franceses [arriben a la segona volta els més votats: a la 1a volta es vota amb el cor (al candidat que un vol) i a la 2a es vota amb el cap (al candidat que més t’agrada o menys et desagrada)]. També permet fer vots estratègics i aliances estratègiques entre les candidatures (algú que no ha passat a la 2a volta pot fer aliances amb algú que sí que ho hagi fet i demanar als seus votants que el voti, cosa que podria fer que assolissin objectius comuns)

En resum dels punts 4.2.3 :

Tradicionalment es pensava que la manera de definir un sistema com a majoritari o proporcional només es feia mirant les fórmules electorals, però en els darrers anys, la teoria ha decidit considerar el sistema majoritari o proporcional en funció dels efectes conjunts de tota la resta dels components dels sistemes electorals :

  • Sistema molt majoritari : circumscripció electoral petita, barrera legal alta i fórmula electoral majoritària Tendència de partits a funcionar de manera bipartidista perquè desapareix l’incentiu de votar al petit.
  • Sistema molt proporcional : circumscripció electoral gran, barrera legal baixa i fórmula electoral proporcional. Tendència d’anar cap a sistemes pluralistes, dóna lloc a partits petits, es busca arribar a acords entre els partits -> sistema que tendeixi al consens -> reivindicació dels sistemes petits.

4.2.4. Principis representatius i components

4.2.5. Els sistemes electorals espanyols:

La CE diu que els sistemes electorals espanyols han de funcionar de manera proporcional (LOREG), el sistema d’Hondt és el sistema més estès en totes les eleccions que funcionen de sistema proporcional. La dificultat de que hi hagi un sistema proporcional a Espanya és que les circumscripció sigui petita (és l’element clau en aquest aspecte). Per pràcticament totes les eleccions menys les municipals, la circumscripció és la província.

En les eleccions al Parlament (se celebren conjuntament Congrés i Senat) per un mandat de 4 anys, es renova l’òrgan complet:

  • Congrés: Es parteix d’una distribució de diputats que seria el que defineix la magnitud de la circumscripció de 2 diputats per província (excepte Ceuta i Melilla-> 1 sol diputat). Els diputats restants s’assignen amb un sistema similar a Hare. Barrera legal 3%, llista tancada i bloquejada, sistema d’Hondt.
  • Senat: S’escullen 4 senadors dels que podem votar a 3 (perquè accedeixi a la Institució la minoria majoritària, acostumem a votar per l’ordre alfabètic dels noms de les llistes)

Municipals : tres sistemes possibles:

  1. Règim comú : a la major part de municipis >250 habitants. En aquest cas el sistema funciona amb uns components similars a les generals espanyoles i catalanes: llistes tancades i bloquejades i sistema d’Hondt. La LOREG estableix quants regidors es corresponen per cada municipi, comença amb 5 i s’assigna 1 més per més habitants.
  2. A més de 1000 habitants, 9 regidors. Per això el legislador puja la barrera al 5% per evitar que entrin partits petits. Sistema de llistes obertes i sistema de panachage.
  3. Sistema fins a 250 habitants: les llistes són obertes, s'escullen 5 regidors i se'n voten 4 (panatage), els menors de 100 habitants tenen dues possibilitats: - Llistes obertes amb un panachage de 3 regidors – se’n van dos. - (^) Consell Obert: sistema assembleari, es tria per majoria simple l’alcalde i tots els veïns del municipi formen part de l’assemblea.

En tots els sistemes de llista és obligat (als municipis de més de 3000 habitants) incloure llistes que tinguin un sistema partidari (no hi hagi més del 60% ni d'homes ni de dones).