sobre el tabaco, Apuntes de Trabajo Social

¡Descarga sobre el tabaco y más Apuntes en PDF de Trabajo Social solo en Docsity!

PLA SOBRE EL

TABAQUISME

A LES ILLES BALEARS

PLA LLUITA CONTRA EL TABAQUISME

Conselleria de Salut i Consum Direcció General de Salut Pública i Participació

ÍNDEX

• PRESENTACIÓ
• INTRODUCCIÓ
  • 1. EL TABAQUISME COM A PROBLEMA SOCIAL
  • 1.1. Repercussió sanitària del tabaquisme
  • 1.2. Repercussió sociocultural del tabaquisme
  • 1.3. Repercussions econòmiques de l’hàbit tabàquic
  • 2. CONDICIONADORS QUE PERPETUEN L’HÀBIT TABÀQUIC
  • 2.1. Dependència socioeconòmica
  • 2.2. Dependència farmacològica (física)
  • 2.3. Dependència psicològica i comportamental
  • 3. ESTRATÈGIES PER AL CONTROL DEL TABAQUISME
  • 3.1. Línies d’actuació
  • 3.2. Components per a una estratègia integral
  • 3.3. Estratègies realitzades a Espanya en el decenni 1987-1997
• EL TABAQUISME A LES ILLES BALEARS
  • 1. EPIDEMIOLOGIA DE LES MALALTIES RELACIONADES AMB EL TABAC
  • 1.1. Mortalitat
  • 1.2. Morbiditat
  • 2. L’HÀBIT TABÀQUIC A LES ILLES BALEARS
  • 2.1. Població general
  • 2.2. Població juvenil
  • 2.3. Professionals de la salut
  • 3. RECURSOS DE LA NOSTRA COMUNITAT
  • 3.1. Recursos sanitaris
  • 3.2. Recursos socials
  • 3.3. Recursos mediàtics
  • 3.4. Recursos docents
  • 3.5. Recursos legislatius
  • 3.6. Recursos informatius: bases de dades
  • 3.7. Coordinació i Gestió
  • 3.8. Gestió i regulació
  • 4. ESTRATÈGIES DUTES A TERME
  • 4.1. Plans globals
  • 4.2. Intervencions legislatives
  • 4.3. Intervencions comunitàries
  • 4.4. Intervencions sanitàries
  • 4.5. Estudis poblacionals
  • 4.6. Altres estudis
• PLA D’ACTUACIÓ CONTRA EL TABAQUISME 2003-2007
  • 1. JUSTIFICACIÓ DEL PLA
  • 2. OBJECTIUS DEL PLA
  • 2.1. Objectius generals del Pla:
  • 2.2. Objectius específics:
  • 3. ACTUACIONS ESPECÍFIQUES DEL PLA
  • 3.1. Programa per a la deshabituació de sanitaris
  • 3.2. Programa per a la captació i deshabituació de fumadors per a la població general
  • 3.3. Programa per allunyar l’hàbit tabàquic dels joves
  • 3.4. Programa d’espais sense fum
  • 4. ESTRATÈGIES
  • 4.1. Organització
  • 4.2. Seguiment
  • 4.3. Desenvolupament normatiu
  • 4.4. Potenciar hàbits saludables
• BIBLIOGRAFIA
• ANNEXOS
  • 1. Eixos d’abordatge del tabaquisme i propostes d’estratègies
  • 2. Evolució de les estratègies antitabàquiques a Espanya
  • 3. Pressupost

Aquest Pla representa, per tant, el nostre compromís i a la vegada és una oferta de participació per a tots els ciutadans en la millora de la seva salut, perquè cap pla assoleix els seus objectius sense la col·laboració d’una part important dels seus potencials beneficiaris. Aquesta col·laboració ja ha començat amb la participació d’un grup nombrós de persones a les que vull agrair la seva contribució a les diferents fases d’elaboració del Pla. A més de les que consten en els crèdits d’a- questa publicació, també totes les altres que han contribuït amb les seves aportacions i treball anònim a través de diversos col·lectius. A uns i als altres, moltes gràcies. Finalment, crec que puc anticipar l’agraïment a tantes persones que se sumaran als programes i iniciati- ves que aquest Pla farà possibles, i que tot junt representarà una de les contribucions més positives a la salut de la nostra comunitat.

LA CONSELLERA DE SALUT I CONSUM Aina Maria Salom i Soler

INTRODUCCIÓ

1. EL TABAQUISME COM A PROBLEMA SOCIAL

El tabac és una substància que es comporta en la nostra societat de manera contradictòria. Malgrat l’ex- periència diària, de fa molts anys, que assegura la seva capacitat patògena per a les persones i ser considerada científicament una droga amb capacitat addictiva (reconegut per l’Organització Mundial de la Salut el 1974), continua essent una substància de consum habitual, que se segueix promocionant el seu consum i ha estat una font d’ingressos no menyspreable per a molts governs. En els darrers anys, però, sembla que internacionalment s’està fent un esforç per combatre el que ja és una pandèmia per les repercussions mèdiques, socials i econò- miques que reporta el seu consum al conjunt de la població mundial. L’epidèmia del tabaquisme té una incidència i una prevalença variable país a país, amb patrons de consum que varia també país a país i a mesura que passa el temps en cadascun d’aquests. Segons estimacions de l’Organització Mundial de la Salut hi ha aproximadament 1.15 bilions de fumadors al món, actualment, amb un consum d’una mitjana de 14 cigarretes/dia cada un. D’aquests fumadors, el 82% viuen en països amb ren- des mitjanes i baixes, amb menor control governamental sobre el tabac.

1.1. Repercussió sanitària del tabaquisme

El tabac fumat, produeix unes substàncies que, ja sigui per ser inhalades per part del consumidor o en ser emeses a l’ambient pels efectes de la seva combustió, tenen repercussions diverses en l’organisme del seu con- sumidor i en el dels que habiten l’entorn immediat d’aquest: · Nicotina : substància amb capacitat addictiva, responsable de crear part de la dependència a l’hàbit tabàquic i de patologia per les seves accions a nivell cardiovascular, trombogènica i arritmogènica. · Quitrà : és un conjunt d’hidrocarburs aromàtics policíclics amb capacitat carcinogènica, cocarcinogènica i irritant per a l’organisme. · Monòxid de carboni : actua interferint el transport i utilització de l’oxigen a nivell sanguini. · Altres substàncies : que actuen com irritants respiratoris i ciliotoxines.

Repercussió en fumadors

En els països desenvolupats, la patologia cardiovascular, en concret la cardiopatia isquèmica, és la prime- ra causa de mort relacionada amb el tabac. En països on l’hàbit tabàquic és present de fa dècades, el 90% de càncers de pulmó, el 15-20% d’altres càncers (laringe, boca, esòfag, bufeta orina, ronyó, pàncrees i associat al càncer d’estómac i de coll uterí), el 75% de bronquitis cròniques i emfisema i el 25% de les morts per malal- tia cardiovascular en edats entre 35-69 anys són atribuïbles al tabac. En dones gestants el tabac es relaciona amb increment del nombre d’avortaments espontanis i mort fetal, amb el retard de creixement intrauterí, nou- nats de baix pes i mort sobtada del nounat, com també amb trastorns de creixement i desenvolupament

INTRODUCCIÓ

desfavorits (classes IV i V) (28,2%). De 1990 a 1998, s’ha produït un inici de canvi de patró i, si vuit anys abans, les classes socials que més fumaven eren la I i la II, ara, el 1998, en la classe social III és on trobam una proporció més gran de fumadors. Per a una societat els efectes del tabac suposen haver de tenir una infraestructura i uns recursos mínims per poder atendre totes les demandes socials que aquest hàbit reporta. Aquestes càrregues socials es trobarien a nivell de:

Serveis sociosanitaris

Serveis mèdics, medicació, rehabilitació, residències assistides... Per detecció precoç de fumadors i esti- mular i ajudar a la deshabituació, per assistir les malalties derivades del seu consum i dels seus efectes, per millorar la qualitat de vida dels malalts i familiars amb seqüeles derivades directament o indirectament al con- sum de tabac.

Sector productor

Pèrdues en la producció per malaltia i pèrdua de treballadors per mort. El treballador pot haver de ser reemplaçat per un altre que ha de ser instruït per aquesta nova tasca per deixar el que feia. Pèrdues en el con- junt dels treballadors. Ocupació en el sector productor tabaquer a expenses de deixar de produir en altres sec- tors socialment més interessants.

Provisió de benestar

En cas de malalts, donar benestar suposa més esforç social. En cas de morts, donar benestar als familiars també reporta un esforç social suplementari per compensar la desestructuració que aquella ha suposat.

Serveis socials d’assistència

Bombers (incendis, accidents), policia (accidents), ambulàncies (accidents, trasllats).

Preservació del medi ambient

El tabac produeix pol·lució i deixalles. La contaminació atmosfèrica dels espais tancats i les restes de caixes, embolcalls i llosques de cigarretes que incrementen les deixalles que s’han d’eliminar dels contenidors, del terra dels habitacles, dels espais públics, dels boscs, de les platges...

Recerca i educació

Suposa un increment de recursos humans i materials per a la investigació de com pal·liar els efectes del tabac (a nivell individual i a nivell social). L’educació de la població suposa l’ús de recursos per a fer canviar l’estil de vida de les persones i convèn- cer-la dels efectes nocius del tabaquisme (també a nivell individual i de la societat).

PLA SOBRE EL TABAQUISMEA LES ILLES BALEARS 2003-

Efectes en les persones

· Pèrdua de vides en població jove, amb el que suposa de repercussions familiars i socials, en gent que té pro- jectes de vida començats i que sobtadament deixa l’activitat per mort o malaltia. · Dolor i sofriment per les famílies, la societat i al propi malalt.

1.3. Repercussions econòmiques de l’hàbit tabàquic

Sobre les despeses

A Catalunya, l’any 1995, els costos directes estimats, causats per malalties atribuïbles a l’hàbit tabàquic en els serveis sanitaris (atenció primària, atenció hospitalària i productes farmacèutics), va ser de 28. milions de pessetes; en el cas de les dones va correspondre a 9.687 milions i en el dels homes a 18.787 milions de pessetes. El mateix any, l’estimació dels costos indirectes atribuïbles al tabaquisme a Catalunya (basats únicament en la productivitat perduda per mortalitat atribuïble al tabaquisme, sense comptar amb la produc- tivitat perduda per la morbiditat), va representar 2.867 milions de pessetes en les dones i 63.584 milions en el cas dels homes. Així, els costos que el tabac va representar per a la comunitat l’any 1995, va ser com a mínim uns 76.138 milions de pessetes. En el cas de les dones, el tabaquisme va representar un cost de 12.554 milions (16,5%) mentre que en el cas dels homes el cost va ser de 63.584 milions de pessetes (83,5%). Encara que el cost atribuïble al tabaquisme en el cas de les dones representa una sisena part del cost atribuïble al tabaquis- me total, és raonable pensar que, seguint les tendències d’increment de prevalença de l’hàbit tabàquic en el sexe femení registrades fins ara a Catalunya, aquestes xifres puguin augmentar en un futur no molt llunyà. Per ser estrictes, s’haurien de considerar altres costs com els intangibles (el dolor i repercussions psíqui- ques que suposa la malaltia o els efectes del tabac per al propi malalt i per als familiars); altres costos tangi- bles: costos materials deguts a efectes directes o indirectes de fumar com els incendis (forestals, domiciliaris, de material i vestuari), de neteja de roba impregnada d’olor pel fum de tabac i de neteja o pintura d’habitatges i espais tancats també malmesos pel fum... ; costs d’oportunitat a nivell governamental, el que s’ha deixat de gastar en altres partides per dedicar-se a pal·liar els efectes del tabac o el que es gasta en subvencions en la producció de tabac a costa d’altres partides, i que nivell individual, el que deixa de comprar un fumador en gastar-s’ho en tabac o productes relacionats, o el que es gasta en productes sanitaris per millorar la salut per- duda pel fet de fumar, i que hagués pogut gastar en altres productes, si no hagués emmalaltit per fumar....

Sobre els beneficis

El tabac, evidentment dóna beneficis econòmics als productors, i el fet que els usuaris paguin, de bona gana, aquests productes, facilita encara més aquest increment de beneficis. A Espanya, segons la memòria anual del Consejo Superior de Cámaras de Comercio de España, la indústria de tabac i derivats ha sofert un increment global en la producció de 0.9% entre els anys 1990-1999, encara que durant el 1999 aquesta pro- ducció hagi davallat un 6.1%, les previsions per al proper any és d’un increment de l’1.3%; quant a la creació de llocs de treball, encara que en aquest mateix període han disminuït un 0.4%, en el 1999 han incrementat

INTRODUCCIÓ

Tabac i joventut

Inici precoç del contacte amb el tabac, durant l’adolescència. Segons dades de l’enquesta a la població escolar realitzada pel Pla Nacional sobre Drogues en una mostra de 19.198 estudiants espanyols de 14 a 18 anys d’ensenya- ment primari secundari i de formació professional, l’edat mitjana d’inici a Espanya del contacte amb el tabac va ser de 13.8 i 13.3 anys (1994 i 1996 respectivament). Els grans fumadors han començat a fumar durant aquesta època. L’hàbit tabàquic s’instaura en un 90% quan l’inici del tabaquisme és abans dels 25 anys i més tard com menys desenvolupament econòmic (dificultat d’accés). Hi ha diversos factors que afavoreixen el contacte dels joves amb el tabac: · Curiositat davant el tòxic: l’adolescència és un moment de la vida de màxima susceptibilitat i de recerca d’ex- periències noves, amb tendència a la imitació de conductes de l’adult, sovint s’uneix l’hàbit tabàquic a altres toxicomanies, legals o il·legals. · Difusió freqüent del tabac en mitjans de comunicació, amb missatges dirigits especialment a joves, que forgen actituds heroiques i imatges d’emancipació pel fet de fumar. · Consum difós per grups d’amics, amb identificació tribal. · Poca o nul·la repressió paterna acompanyat o no d’hàbit tabàquic familiar. En un ambient familiar amb pares no fumadors la proporció que els fills, fumin és menor al 10%, però si els dos pares fumen, l’hàbit en els fills barons pot arribar al 67% i al 78% en les filles, si és sols un progenitor és del 50% en els fills i el 62% en les filles. · Nul·la relació inicial tabac-malaltia. El fet que els efectes per la salut del tabac siguin a llarg termini, donen una percepció de risc molt baixa. Segons dades de l’esmentada enquesta sobre drogues a població escolar, en general els estudiants pensen que consumir drogues de comerç legal (alcohol, tabac i tranquil·litzants) causa menys problemes que consumir drogues de comerç il·legal.

El tabac com a bé econòmic

La indústria tabaquera és una font de riquesa en països productors i exportadors. El tabac és un dels deu productes mundialment més consumits i manufacturats i del que depèn major nombre de treballadors, en llocs directes i indirectes.

2.2. Dependència farmacològica (física)

És una substància complexa que posseeix en la seva composició una substància química, la nicotina, un alca- loide similar al neurotransmissor acetilcolina, amb capacitat de crear dependència física, amb uns efectes per a l’organisme en ser-hi present i uns altres efectes per a la seva privació, per la qual cosa es considera una droga. Els efectes de la nicotina són: midriasi, sialorrea, sudoració, augment de la freqüència cardíaca i respi- ratòria, vasoconstricció generalitzada, hipoinsulinèmia, pèrdua de la sensació de gana, secreció d’adrenalina i efecte antidiürètic. Capacitat de crear síndrome d’abstinència davant la seva deprivació. Els seus símptomes són: ansietat, irritabilitat, augment de pes, canvi de caràcter, dèficit intel·lectual i trastorns de la son.

INTRODUCCIÓ

2.3. Dependència psicològica i comportamental

· El consum fumat de tabac produeix un plaer immediat (reforç positiu) i evita el desconfort de l’abstinència (reforç negatiu). · El tabaquisme és una drogodependència que s’incorpora en la conducta de l’individu al llarg dels anys. Malgrat inicialment els components de dependència física és baixa, amb una major influència de la dependèn- cia psíquica (curiositat, imitació, factors culturals i socials i altres factors psicològics), al llarg dels anys, en l’arrelament de l’hàbit va prenent més força el component físic i menys el psíquic. · El desig de tabac en grans fumadors apareix en baixar els nivells de nicotina en sang, produeix una necessi- tat imperiosa de tornar a consumir que pot desembocar en un comportament compulsiu de consum de tabac per satisfer aquesta necessitat.

3. ESTRATÈGIES PER AL CONTROL DEL TABAQUISME

En deixar l’hàbit tabàquic es redueixen els riscs de malalties relacionades, després de 10 a 15 anys de deixar de fumar, la taxa de mortalitat dels que fumaven 20 o menys cigarretes/dia, és similar a la dels no fumadors, però entre els grans fumadors, malgrat baixar el risc, aquest no serà mai com el dels no fumadors. Als Estats Units, més del 80% de fumadors voldrien deixar de fumar. Segons L’enquesta nacional de salut de 1997, les raons esgrimides pel 15% la població espanyola per deixar l’hàbit tabàquic va ser: el 55% per decisió voluntària, el 21% per sentir molèsties a causa del tabac, i un 21% per consell mèdic. Un 13% declara haver deixat de fumar per haver augmentat el seu grau de preocupació pels efectes nocius del tabac i un 7% perquè sentia minvar el seu rendiment psíquic i/o físic. Així doncs, a Espanya, dels que han deixat de fumar, 1 de cada 2 ho ha fet espontàniament, per voluntat pròpia. El tabac, malgrat ser la principal causa previsible de mort i de malaltia de la nostra societat, va ser consi- derat com a problema de salut a partir del 1964. L’abordatge del control del tabaquisme no és senzill, la diver- sitat de factors que intervenen en aquest problema, la majoria d’ells de control difícil des del punt de vista estrictament sanitari, implica que cal la col·laboració d’altres col·lectius professionals i socials, per tant una clara conscienciació de la societat en general i dels governs en concret per poder abordar el problema de mane- ra multidisciplinar, des de diferents instàncies sanitàries nacionals i internacionals, s’han invertit de fa anys, esforços per combatre aquesta epidèmia i lluitar contra tots els condicionants que faciliten la seva perpetuació.

3.1. Línies d’actuació

Diferents iniciatives han sorgit de diferents institucions públiques sanitàries o econòmiques d’àmbit internacional (Organització Mundial de la Salut, Center for Disease Control and Prevention, Banc Mundial, Comunitat Europea) i nacional (Ministeri de Sanitat i Consum, Institut Nacional de la Salut, conselleries de comunitats autònomes) i totes elles proposen que un control global de l’epidèmia es pot aconseguir si es poden assolir quatre objectius bàsics:

PLA SOBRE EL TABAQUISMEA LES ILLES BALEARS 2003-

· Avaluació i anàlisi de l’origen de la desviació. · Instauració de mecanismes per reconduir desviacions detectades en els paràmetres de control dels programes: · Positius: incentivació, promoció, redefinició de paràmetres, ... · Negatius: Sanció, enjudiciament, anul·lació del programa/activitat.. · Replanteig de l’efecte dels mecanismes correctors després d’un nou període de monitorització

Poblacions diana

Identificació de grups específics que poden implicar algun tipus d’actuació diferencial: 1) Població consumidora o potencialment consumidora a) Població general: · Població a la qual es pot accedir únicament des dels mitjans de comunicació i les campanyes publicitàries, o la normativa genèrica. Inclou de forma genèrica a tots els grups de població. Susceptible a prevenció primària : promoció (educació sanitària) i protecció de la salut. · Els fumadors de població són de difícil accés, no és usuària habitual dels serveis sanitaris ni accessible als ensen- yants, susceptibles sols a programes de detecció i sensibilització predominantment a nivell laboral o des d’atenció primària de salut (el 70% de la població visita alguna vegada el seu metge en un any i el 95% ho fa en 5 anys), i a programes individualitzats de deshabituació. Pot requerir estratègies molt específiques, si més no molt oportu- nistes, per accedir-hi. Susceptibles a prevenció secundària : detecció de fumadors i intervenció per deshabituació.

b) Joves-adolescents: · És una població d’unes característiques especials, molt susceptible per aprendre, però que requereix uns mitjans d’actuació i un llenguatge molt propi, a més és objectiu prioritari de la indústria tabaquera, sobre- tot el sexe femení. Hi ha, per sort, un espai i uns professionals qualificats, molt específics, des d’on poder arribar: els centres docents (escoles de primària, secundària i universitat) i el personal docent. · Susceptibles a prevenció primària : promoció (educació sanitària) i a protecció de la salut, i prevenció secundària : detecció de fumadors i intervenció per deshabituació.

c) Fumadors accessibles: · Són els fumadors amb patologia derivada del tabac o dones gestants i parelles de gestants fumadors. Són la població adulta més accessible, acudeix a centres o controls sanitaris des d’on es pot incidir més fàcilment, tenen prou motivació per atendre millor els consells i entrar en programes individuals de deshabituació. · Susceptibles a prevenció secundària : detecció de fumadors i intervenció per deshabituació i prevenció ter- ciària : control i milloria dels efectes del tabac a l’organisme, milloria de qualitat de vida

d) Col·lectius de referència: · Sanitaris (metges, infermeres, apotecaris) i ensenyants (escoles primària, secundària i universitaris). Col·lectius molt importants pel seu rol social i de referència per a la població general i per als que accedei- xen al sistema sanitari els primers, i per la seva repercussió en la formació de persones, els segons.

PLA SOBRE EL TABAQUISMEA LES ILLES BALEARS 2003-

· Susceptibles a prevenció primària : promoció (educació sanitària) i a protecció de la salut i a prevenció secundària : detecció de fumadors i intervenció per deshabituació.

2) Població productora i expenedora de tabac Globalment la indústria tabaquera, sovint multinacionals, és de difícil accés per la seva gran força. Accessible sols des de polítiques clares de promoció de la salut internacionals i nacionals amb pressions legis- latives i econòmiques que en limitin la producció i el mercat: · Reconversió de cultius: polítiques d’incentivació i subvenció. · Reconversió d’indústries: polítiques d’incentivació i subvenció. · Reconversió de comerços: polítiques d’incentivació i subvenció.

3.2. Components per a una estratègia integral

Per a la lluita contra el tabaquisme hem de dissenyar una estratègia integrada (global), continuada en el temps i responsable socialment i econòmicament. Requereix la coordinació entre els diferents actors que intervenen: governs, institucions públiques i privades, entitats socials i entitats, organismes i institucions pro- fessionals així com la pròpia població. El cost d’un programa complet depèn de factors demogràfics, culturals, de la prevalença del tabaquisme, de la infraestructura i organització de la societat i d’altres factors com la pressió de la indústria tabaquera. Podríem agrupar en nou factors els requeriments d’un programa complet:

3.2.1. Programes comunitaris per reduir l’ús del tabac

S’haurien d’impulsar programes comunitaris d’àmbit local (barris, municipis,..), amb gran varietat d’ac- tivitats de prevenció en els quals col·laborin joves en el seu disseny, desenvolupament, implementació i control. Des de totes les administracions, promoure les associacions i organitzacions socials, locals o regionals, reforçar les existents, amb programes d’educació conductual per a joves, pares, ensenyants, educadors, personal sanita- ri, treballadors d’ens públics, líders comunitaris i empresarials....

3.2.2. Programes per al control de malalties cròniques degudes a l’ús del tabac

Promoció d’iniciatives relacionades amb la prevenció i control de malalties relacionades amb el tabac i de millora de qualitat de vida dels afectats. Programes integrals que assoleixen tots els aspectes que la malal- tia pot suposar en requeriments sanitaris i socials.

INTRODUCCIÓ

· La intervenció mínima : consisteix que en una consulta de rutina, el professional sanitari pot proporcionar con- sells breus per tal que el pacient abandoni l’hàbit tabàquic. Aquesta simple intervenció ha demostrat un alt grau d’evidència (grau d’evidència A^1 ), i un gran nombre de fumadors deixa, com a mínim, 6 mesos l’hàbit. · Intervencions d’autoajut (material imprès, escrit, amb recomanacions de com abandonar l’hàbit), submi- nistrat sense suport personal, ha demostrat poc efecte sobre les taxes d’abandonament de l’hàbit. L’impacte és menor i menys segur que les intervencions cara a cara (grau d’evidència B 2 ). · Intervencions de comportament : amb múltiples sessions d’orientació, a nivell individual o en grup. Ensinistrament en tècniques, solució de problemes, suport social dins el tractament (grau d’evidència A). Hi ha una relació entre quantitat de contactes terapeuta-client i l’èxit de l’abandonament de l’hàbit, (grau d’e- vidència A). Les cridades telefòniques de part d’un consultor poden ser més efectives que només els mate- rials d’autoajuda (grau d’evidència B). Altres alternatives: Programes de deixar de fumar per correu, en alguns grups amb una efectivitat del 23% d’abstinència als 12 mesos, i en relació directa al nombre de ses- sions d’autoavaluació contestades. · Tractament substitutiu amb derivats nicotínics : són efectius amb grau d’evidència A per a pegats, xiclets, esprai nasal i inhaladors i grau d’evidència B per als comprimits sublinguals. · Altres tractaments farmacològics : Bupropió (grau d’evidència A), Nortriptilina (grau d’evidència B). · Programes d’estimulació a la deshabituació : tipus “Deixa-ho i guanya” (on se sorteja un premi entre els que han deixat de fumar i entre els testimonis) o tipus “Si no hi tornes, te’l tornem” (on es retornen els costs del tractament si s’aconsegueix deixar l’hàbit).

3.2.8. Monitorització i avaluació

Important el seguiment acurat i continu de tots els processos i activitats iniciades, amb controls estrictes de tots els recursos emprats i dels objectius marcats. Cal dissenyar sistemes de monitorització que detectin desviacions dels criteris marcats en els diferents aspectes: des dels canvis en la prevalença de l’hàbit tabàquic, els de cobertura o cumplimentació dels programes, els de seguiment de normativa, els de compliment de les sancions imposades, els de desviacions pressupostàries o de detecció de trastorns en l’estructura del sistema....

3.2.9. Coordinació i administració

Un programa d’aquestes dimensions, que vol ser complet i multidisciplinar, requereix d’un òrgan de coor- dinació i administració dels recursos, amb capacitat de gestió d’aquests per poder actuar en conseqüència i de forma àgil davant qualsevol variació imprevista.

INTRODUCCIÓ

(^1) Evidència A: les múltiples proves clíniques aleatòries, ben dissenyades, que s’han realitzat, han donat com a resultat un patró constant en les conclusions. 2 Evidència B: s’ha trobat alguna evidència en les proves clíniques, encara que la seva base científica no pot considerar-se òptima.

3.3. Estratègies realitzades a Espanya en el decenni 1987-

Durant aquest període s’han estat aplicant diferents estratègies en el nostre país per combatre el taba- quisme (vegeu l’annex 2). Les iniciatives han estat de tipus normatiu, educatiu, intervencionista i de control, amb campanyes dirigides a la població general, a la joventut i a grups específics de població en alguns casos. Els aspectes normatius s’han basat, en la majoria de casos, en acords o recomanacions internacionals que s’han fet extensives i s’han aplicades al nostre país. Sembla, però, que en el nostre país hi ha vertaders proble- mes a l’hora de fer complir la normativa. L’evolució de la prevalença de fumadors, en el global de la població espanyola, de majors de 15 anys, sembla que s’ha mantingut globalment estable en la darrera dècada, sols ha davallat un 2%, segons les dades obtingudes de les diferents enquestes de salut –anys 1987, 1993, 1995 i 1997 amb prevalences de 38%, 36%, 37% i 36% respectivament–. Però el que ha canviat han estat les característiques dels fumadors. Si es comparen els patrons de consumidors dels anys 1987 i 1997, s’observa la disminució del tabaquisme en tots els grups d’edat menys en el de 25-44 que va incrementar un 4% durant el període esmentat. Si avaluam el sexe, també el patró ha evolucionat en aquests 10 anys, mentre que globalment la prevalença en homes ha anat disminuint fins a un 10.2%, en les dones el fenomen és invers, amb un increment global de fumadores de 4.2%. Aquest patró de canvi, globalment sembla ser generalitzat a tot l’estat espanyol. A Catalunya, en la comu- nitat autònoma que tenim més dades, el 1982 en la població d’edats entre 15-64 anys fumaven el 58.3% d’homes i al 20% de dones, i en el 1998 el 44.4% d’homes i el 30.7% de dones (marcat descens en homes de 13.9% i increment de 10.7% en dones). Quant als grups d’edat, entre els homes s’ha produït una reducció de l’hàbit tabàquic en tots ells, i és sempre el grup de 25-44 anys el més fumador; però en dones l’increment ha estat general en tots els grups d’edat (excepte en el de 15-24 anys que ha disminuït un 2.9%), i és les més fumadores en tota la sèrie, les d’edats entre 15-44 anys encara que l’increment de fumadores més important s’ha produït en el grup de 35-44 anys amb un 28%. Si avaluam la prevalença del tabaquisme ajustant per edat, observam una davallada de la prevalença de 3.7% punts en el període 1982-1998, en població de 15- anys amb el fenomen ja descrit de davallada de 15.3% en els homes, però un increment 7.8% en les dones. En una anàlisi detallada de l’evolució del consum de tabac a Catalunya en relació amb les intervencions fetes, observam que la major davallada de la prevalença es presenta en comparar les dades dels anys 1990 respecte a les de 1986, en la qual es produeix una disminució del consum global fins a un 3.7% a expenses del 7.9% produït en homes i malgrat en dones hi ha un increment de 2.3%. Però si prenem els grups d’edat de 15-24 anys, observam que s’arriba a produir una disminució del 14.2% ( 15.3% en homes i 13% en dones). Durant aquest període a Catalunya es van realitzar campanyes específiques a col·lectius molt concrets: dones gestants, professionals sanitaris en general (especialment els que controlen de gestants: ginecòlegs, pediatres i comares) amb implicació d’institucions professionals, amb cursos de tècniques de cessació tabàquica, i dins de l’àmbit laboral. A nivell estatal (promoguda pel Ministeri de Salut i Consum), sols al 1988 va haver-hi una campanya de prevenció del consum de tabac, dirigit a la població general de sensibilització i de suport per dei-

PLA SOBRE EL TABAQUISMEA LES ILLES BALEARS 2003-