¡Descarga Sociolingüística català y más Apuntes en PDF de Lengua y Literatura solo en Docsity!
apunts català
SOCIOLINGÜÍSTICA
1. Sociolingüística
Disciplina que estudia la relació que hi ha entre la llengua i el seu context social.
● La lingüística tradicional estudia la estructura de la llengua (fonètica, lèxic, gramàtica…). ● La sociolingüística estudia l’ús o el no ús de la llengua. ● Segons Lluís Vicent Aracil, una llengua no és només estructura lingüística, sinó també ús social.
Tenim en compte! → Les llengües depenen del context social i l’ús lingüístic reflecteix trets culturals i socials.
2. Àmbits d’ús i normes d'ús
- ÀMBITS D’ÚS: Són els diferents contextos on s’utilitza una llengua: familiar, educatiu, judicial, mitjans de comunicació, laboral, etc.
Que ho condiciona? → individu (edat, sexe, ocupació), tema, situació, intenció comunicativa…
- NORMES D’ÚS: Cada societat estableix quina llengua o varietat és adequada en cada situació. Segons Aracil, semblen naturals, però són resultat d’un “joc de forces” socials.
Exemples: Parlar castellà amb castellanoparlants encara que sàpiguen català. Parlar castellà als estrangers encara que entenguin català.
3. Comunitat lingüística i consciència lingüística
- COMUNITAT LINGÜÍSTICA: Grup de persones que:
● comparteixen una llengua o varietat lingüística, ● comparteixen normes d’ús.
No tenen perquè coincidir amb un mateix territori, religió o nació.
Elements que defineixen una comunitat lingüística:
a) Comunitat de llengua → Cal compartir la mateixa llengua.
b) Interrelació lingüística → És necessària una comunicació intensa entre els parlants.
c) Actituds lingüístiques → Les actituds i valoracions sobre la llengua poden cohesionar o dividir.
d) Integració simbòlica → Elements que reforcen la cohesió:
● normativa comuna ● registre estàndard ● nom global de la llengua
- CONSCIÈNCIA LINGÜÍSTICA: És la fidelitat i defensa conscient de la llengua pròpia.
Lleialtat lingüística (Weinreich) → Els parlants s’uneixen per:
● resistir el canvi de funcions de la llengua ● evitar interferències lingüístiques
4. Llengües minoritàries i minoritzades
- LLENGUA MINORITÀRIA: Concepte quantitatiu, ja que depèn del nombre dels parlants de l’idioma. No implica menys valor.
Exemples europeus: Català, suec o búlgar: entre 5 i 10 milions. Finès, eslovè o letó: menys de 5 milions.
- LLENGUA MINORITZADA: És una llengua que
● pateix la pressió d’una altra llengua ● perd àmbits d’ús ● obliga els parlants al bilingüisme
Exemples: català, basc, gallec, occità, bretó, etc.
Tenim en compte! → No és el mateix:
● minoritària = pocs parlants ● minoritzada = situació de subordinació
5. Monolingüisme, bilingüisme i plurilingüisme
Monolingüisme → Situació en què només s’utilitza una llengua.
Monolingüisme estatal → És poc habitual. Molts estats tenen diverses llengües. Alguns estats imposen una sola llengua oficial per reforçar la unitat nacional.
Monolingüisme militant → Actitud de qui:
● en un mateix estat hi ha diverses zones ● cada territori té la seva llengua pròpia. Els parlants d’un territori no necessàriament són bilingües. Exemples: Bèlgica, Suïssa o Canadà
Característica principal: Cada llengua domina dins el seu territori. Característiques: ● La llengua dominant ocupa els àmbits formals ● Les normes d’ús determinen quina llengua s’utilitza
6. La diglòssia
El concepte de diglòssia fou definit per A. Ferguson (1959). És una situació en què: ● hi ha una varietat de la llengua considerada alta i prestigiosa ● i una altra varietat de la llengua baixa per a usos informals
Tipus de diglòssia a) Diglòssia interna ● Afecta una mateixa llengua i les seves variants ● Una varietat s’utilitza en literatura, escola i àmbits formals, NO en converses normals
b) Diglòssia externa Concepte ampliat per Joshua Fishman. En una mateixa comunitat: ● llengua A (alta) = llengua de prestigi i usos formals ● llengua B (baixa) = llengua pròpia i usos informals
7. El conflicte lingüístic i la substitució lingüística
Conflicte lingüístic Existeix quan dues llengües competeixen dins una comunitat. La llengua dominant: ● ocupa àmbits d’ús de la llengua pròpia ● pot provocar la desaparició de l’altra llengua
Possibles resultats ● substitució lingüística ● normalització lingüística
Procés de substitució lingüística 1a etapa: bilingüització ● Les classes altes i els joves adopten primer la llengua dominant.
● La llengua dominant entra als àmbits formals.
2a etapa: monolingüització en la llengua dominant ● La llengua pròpia es va abandonant.
Problemes que apareixen a) Autoodi → Els parlants reneguen de la seva llengua i origen. b) Mitificació del bilingüisme → Es creu falsament que les dues llengües conviuen en igualtat. c)Prejudicis lingüístics → Són idees subjectives i sense base científica: llengües superiors/inferiors, fàcils/difícils, cultes/primitives. d) Bilingüisme unidireccional → Només els parlants de la llengua dominada aprenen l’altra.
3a etapa: Desaparició de la llengua dominada.
8. La interferència lingüística
Són canvis provocats per la influència d’una altra llengua. La llengua dominant interfereix sobretot sobre la dominada. Els mitjans de comunicació i l’ensenyament tenen un paper important.
Tipus d’interferències a) Fòniques Introducció de nous sons o fonemes. Exemples: jefe, pijama, bandeja…
b) Lèxiques Entrada de barbarismes. És el tipus més freqüent.
c) Morfosintàctiques
Canvi de gènere d’alguns mots (sa costum, sa compta, sa senyal...); ús pronominal d’alguns verbs intransitius (callar-se, caure’s...); ús de la preposició A amb complement directe ("he vist a en Pere").
9. La normalització lingüística
És una resposta al conflicte lingüístic. Procés per recuperar: ● àmbits d’ús ● nombre de parlants ● normalitat lingüística
Objectius de la normalització ● augmentar parlants, ● augmentar l’ús de la llengua, ● ocupar tots els àmbits, ● crear normes d’ús favorables.
