Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
SOLUCIO PAC1 DRETS HUMANS SEMESTRE 2019-2020
Tipo: Ejercicios
1 / 16
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
Semestre Setembre 2019 - Febrer 2020 Unitat 1: MÓDULS 1, 6 I 7. Solucionari PAC 1 SOLUCIONARI PAC 1 PAC 1. – FONAMENTS TEÒRICS, GLOBALITZACIÓ I RELACIONS DELS DRETS HUMANS
La PAC 1 s’estructura en tres parts: A la primera part es formulen 10 afirmacions relacionades amb les matèries estudiades a la Unitat 1. Es proposa que l’estudiant respongui si són veritables o falses, bo i justificant la resposta donada. La segona part consisteix en un exercici de investigació sobre les acciones de política exterior dels estats i la comunitat internacional a la República del Sudan. La tercera part consisteix en un exercici d’argumentació sobre la Mutilació Genital Femenina. Objectius L’objectiu es valorar si l’estudiant ha assimilat el contingut i els conceptes bàsics de la Unitat 1, així com la seva capacitat de relacionar els coneixements adquirits. Competències que es treballen en aquesta PAC: Competències específiques:
Per les teories ius naturalistes , el dret natural és únic, universal i immutable, motiu pel qual defensen que és igual per a tots i té validesa per a tot el món, en totes les societats i en totes les èpoques ( V ). Vertader. El iusnaturalisme es fonamenta en dues grans tesis: el dualisme del concepte de dret i la superioritat del dret natural sobre el dret positiu. Aquest dret natural està compost per un conjunt de normes o principis de justícia amb una existència objectiva i prèvia a la de qualsevol dret positiu, i es caracteritza pels trets d’unitat, universalitat i immutabilitat. Així, el dret natural és únic i igual per a tots; no hi ha diversos conjunts de normes naturals i principis de justícia en funció de la societat o l’època històrica.
5. La imposició de sancions internacionals com embargaments comercials a Estats que no respecten el dret internacional dels drets humans constitueix un instrument propi de models graduals de promoció exterior dels drets humans ( F ). Fals. La imposició de sancions és un instrument propi de model intervencionista en la promoció exterior dels drets humans. 6. La major part dels drets socials adquireixen naturalesa jurídica en textos normatius nacionals i internacionals a principis del segle XX ( V ). Vertader. Són anomenats “drets de segona generació” que adquireixen naturalesa jurídica en textos normatius nacionals i internacionals principalment a inicis del segle XX 7. Com a regla general, els drets socials es defineixen com a drets de comportament i no de resultat, motiu pel qual se’ls reconeix naturalesa universal i justiciable ( F ). Fals. Com a regla general, els drets de segona generació són categoritzats com a drets de comportament i no de resultat, la qual cosa els fa perdre la seva naturalesa universal i justiciable. L’absència del seu gaudi no crea un dret subjectiu individual o col·lectiu que permeti, amb motiu de la seva violació, demandar algú, Estat o particular, per obtenir algun tipus de reparació. 8. La Declaració Universal dels Drets Humans no contempla cap menció als drets econòmics, socials i culturals ( F ). Fals. La Declaració proclama com a ideal comú de la humanitat la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals indispensables per a la dignitat i el lliure desenvolupament de la Solucionari PAC 1
personalitat de qualsevol ésser humà (art. 22), i es refereix explícitament al reconeixement i garantia de diversos drets com ara el dret a la feina lliure, a la protecció contra la desocupació i a la fundació de sindicats (art. 23), al descans (art. 24), a un nivell de vida adequat que asseguri les necessitats bàsiques i a rebre prestacions socials per raó d’atur, malaltia, invalidesa, viduïtat, vellesa o maternitat (art. 25), a l’educació elemental gratuïta i obligatòria (art. 26) o el dret a participació de la vida cultural i del progrés científic (art. 27) per tots.
9. La responsabilitat social de l’empresa té naturalesa obligatòria ( F ). Fals. La Responsabilitat Social de l’Empresa defensa que les empreses integrin de manera voluntària aquelles estratègies convenients perquè les operacions mercantils prenguin en consideració també objectius de progrés social i protecció del medi ambient. 10. Autors de l’escola realista com H. Morgenthau defensen la necessitat que els Estats promoguin la defensa dels drets humans en la seva política exterior ( F ). Fals. Per aquest autor “El principi de la defensa dels drets humans no pot ser aplicat de manera consistent en política exterior perquè pot i estarà en conflicte amb altres interessos que poden ser més importants que la defensa dels drets humans”. PART II – INVESTIGACIÓ Solucionari PAC 1
En el cas de la República del Sudan hi ha una sèrie de mesures restrictives imposades tant per organismes internacionals com el Consell de Seguretat de Nacions Unides – UNSC Resolució 1556 (2004), 1591 (2005) i 1945 (2010)- i la Unió Europea –Decisió del Consell 2014/450/CFSP i UE Regulació del Consell 747/2014-. L’embargament de material d’armament consisteix en la prohibició d’exportar, vendre, proveir o transferir armament i tecnologia militar al Sudan. Tot i així, la Unió Europea preveu certes excepcions i llicències sobre aquest embargament – Decisió del Consell 2014/450/CFSP i Regulació del Consell 747/2014-. Al 2004, la Unió Europea va imposar mesures als Estats Membres que prohibien l’abastiment de suport tècnic, financer o de similar natura a les activitats militars directa o indirectament, a qualsevol persona, entitat o institució a Sudan o que tingués un us a Sudan. Al 2005, les Nacions Unides van imposar restriccions de viatges, congelació d’actius a certes persones considerades d’estar impedint el procés de pau, que constituïssin una amenaça a la estabilitat de Darfur i de la regió, o que estiguessin cometent violacions de drets humans o que vulneressin qualsevol de les mesures establertes a resolucions prèvies, principalment aquelles relacionades amb l’embargament d’armament. Arran dels canvis polítics al país, principalment la separació de Sudan del Sud al 2011, les mesures restrictives de la Unió Europea varen ser substituïdes per la Regulació del Consell 747/2014 i la Regulació sobre el Sudan (Sancions financeres de la Unió Europea). Tanmateix, es va crear un règim especial pel Sudan del Sud. Cronologia de les principals mesures al Sudan: Regulació del Consell 747/2014. 24 de Novembre de 2011, Regulació del Consell 1215/2011, que esmena la Regulació del Consell 131/2004, per aplicar aquelles mesures tant a Sudan com a Sudan del Sud. 16 de Gener de 2004, Regulació de la Comissió 131/2004. 18 de Juliol 2005, Regulació del Consell 1184/2005, que implementa les mesures de la Resolució del Consell de Seguretat 1591 (2005) a la Unió Europea. L’Annex I compren les persones designades pel Comitè de Sancions de l’ONU arran de la Resolució del Consell de Seguretat 1591 (2005). Solucionari PAC 1
26 de Gener de 2004, Regulació del Consell 131/2004, que implementa les mesures de prohibició d’abastiment d’assistència tècnica, financera o d’activitats militars o relacionades, amb excepcions, directa o indirectament a qualsevol persona o institució al Sudan o per a un ús al Sudan.
En base a la informació sobre la situació de la Mutilació Genital Femenina a la República del Sudan, l’estudiant haurà de realitzar la investigació necessària per a adreçar les preguntes. La Mutilació Genital Femenina a la República del Sudan La Mutilació Genital Femenina (MGF) és una vulneració dels drets humans que pateixen nenes i dones adolescents arreu del món. A la República del Sudan, específicament a la part nord i sud del país son les regions on la pràctica està més estesa. La ràtio de prevalença de MGF al Sudan és del 86%, fet que posiciona al país entre els vuit països amb una taxa més alta de pràctica arreu del món. La MGF es duu a terme principalment per comadrones formades (63% de les circumcisions) i per les comadrones tradicionals (28.7% de les circumcisions). Aquest patró varia significativament depenent de l’àrea de residencia. A els àrees urbanes, les comadrones formades circumciden al 77.9% de les dones, en comparació al 56.7% a les àrees rurals. La pràctica de la MGF cada cop és més i més medicalitzada, amb comadrones especialitzades que prenen el lideratge, tenint els professionals sanitaris un rol minoritari. El percentatge de dones entre 15 i 49 anys mutilades per comadrones preparades ha incrementat un 66,4% en comparació els períodes entre 1966-1979 i 2000-2014. La MGF té severes conseqüències, tant físiques com psicològiques. Les víctimes sovint pateixen traumes psicològics, tant temporals com de per vida, dessagnaments, fòbies, ansietat i fòbies sexuals a llarg termini, entre d’altres. Contràriament a la ètica professional de les comadrones, les dones comadrones amb una preparació prèvia, les comadrones de les comunitats i les infermeres són les principals perpetradores d’aquesta mutilació, essent el sector sanitari el major contribuent a la alta ràtio de medicalització. La creença comú és que la MGF és beneficiosa per a la salut de les dones, així com la neteja, i té moltes connexions amb la religió i la cultura tribal africana. Però, no hi ha cap evidencia sobre els beneficis d’aquesta pràctica. Tot i que la legislació Sudanesa prohibeix específicament aquesta pràctica, no hi ha cap mecanisme de responsabilització ni de denúncia. La pràctica està profundament arrelada a la societat sudanesa, essent un tema molt sensible del qual les comunitats tenen poc o cap coneixement sobre informació verídica. La MGF ha esdevingut una norma social.
Femenina a la República del Sudan. Quin seria l'argument de partida en cadascuna d'aquestes perspectives? En l’avaluació d’aquesta resposta, es prendrà en consideració la capacitat de l’estudiant de projectar els pressupòsits conceptuals de les teories de fonamentació dels drets humans al cas plantejat, i més singularment els arguments que s’esgrimeixen des de la moral social i la moral crítica. L’estudiant ha de ser capaç d’identificar la moral social com aquell conjunt de judicis, principis o normes morals que manté o defensa la majoria de membres d’una societat determinada en un moment històric donat. Altrament, ser capaç de definir la moral crítica com aquells judicis, principis o normes morals als quals s’ha arribat com a fruit d’una activitat de reflexió o discussió racional i que tenen pretensió de validesa o correcció universal. Es valorarà com l’estudiant identifica els principals arguments que es plantegen quan es debat entorn a la Mutilació Genital Femenina i detectant que la majoria dels arguments d’aquells que la defensen com a pràctica ancestral acostumen a planejar en l’àmbit de la moral social, mentre que els arguments que la critiquen i que emfasitzen el dret fonamental a la integritat física i moral i a la dignitat de la dona, se situen primordialment en el camp de la moral crítica. La Mutilació Genital Femenina és una violació de drets humans de dones i nenes, particularment el dret a la salut, seguretat i integritat física i el dret a no ésser sotmès a tortures i tractaments cruels, inhumans o degradants així com el dret a la vida en els casos en que s’acaba produint la mort del pacient. La intervenció quirúrgica de la part exterior de la vagina afecta al desenvolupant físic i sexual de les nenes i dones. De vegades, arribada a la fase inicial del matrimoni, les víctimes necessiten l’assistència d’un ginecòleg per prepara la vagina per a la interacció sexual, afectant al plaer sexual i tenint greus conseqüències psicologies tant del marit com de la muller. Tot i que el seu origen és principalment tribal de certes regions d’Àfrica, sovint se li atribueix un origen religiós vinculat a l’Islam. Els dos principals textos religiosos de l’Islam són el Coran, que és el llibre sagrat que recull les paraules del profeta Mohammed com a mediació de Déu per governar al poble, i la Sunna o Sharia, que és el la interpretació del Coran d’acord amb el comportament o missatge del profeta. Cap d’aquests dos textos recull cap referència directa o indirecta a la Mutilació Genital Femenina. Solucionari PAC 1
diferències, comparteixen dues tesis bàsiques: la primera, de tipus descriptiu, vinculada al jo considerat en el seu context; una segona de tipus normatiu, centrada en rebutjar la neutralitat estatal i la concepció perfeccionista de la política. En el que concerneix a la primera tesi, defensen que els individus vénen condicionats per les relacions socials i culturals. Variables com la família, l’entorn, la cultura, les creences religioses o les tradicions ancestrals, entre d’altres, condicionen decisivament la manera de veure i entendre el món. D’aquesta manera, els individus només prosperen i es realitzen de forma plena dins els límits i context determinat per l’entorn cultural, dins les pràctiques pròpies de la comunitat on viuen. Aquest entorn condiciona la pròpia fonamentació i reconeixement del catàleg de drets que regularan aquestes relacions socials en general, i dels drets que empararan diferents col·lectius en particular i molt especialment les dones. La segona tesi, de caràcter normatiu, defensa que els vincles culturals (tradicions, creences, moralitat, entre d’altres) són valuosos i mereixen ser protegits. L’Estat no només ha de reconèixer, sinó promoure activament aquests vincles i elements culturals que conformen la idea d’una vida bona, que s’associa sempre a una determinada visió cultural tradicional, i que es considera moralment superior a les altres. Tota concepció perfeccionista fa prevaldre certs fins col·lectius sobre els individuals. Aquests arguments poden ser esgrimits, doncs, per emparar certes reivindicacions col·lectives des del dret (per exemple, el reconeixement de la Sharia o la Torà, o el reconeixement de lleis tradicionals de certs grups ètnics, amb prevalença o exclusió sobre la legislació estatal). Es valorarà especialment la capacitat de l’estudiant de projectar aquests raonaments al cas de la discriminació de la dona emparada des del dret i la costum.
Des del punt de vista de la moral social, les persones que promouen aquesta pràctica consideren que la part exterior de l’òrgan sexual femení produeix excitament sexual a nenes a adolescents i les condueix a buscar una satisfacció sexual. Per tal d’evitar aquesta recerca de la satisfacció sexual, que en molts casos es considera promiscuïtat, duen a terme aquesta pràctica per tal d’insensibilitzar la part exterior de l’òrgan. La corrent de pensament moderna nega cap tipus de relació de l’Islam amb aqueta pràctica i es posiciona en l’educació dels nens i nenes enlloc de mutilar-les. Materials Per a la realització d'aquesta PAC cal haver estudiat els mòduls 1, 6 i 7 que formen part de la Unitat 1 i haver llegit la GES 1. Recorda que cal citar les fonts emprades per respondre les preguntes dels diversos apartats de la PAC. Solucionari PAC 1
Format de lliurament El document de resolució de la PAC només ha de contenir els enunciats i les respostes. Elimineu la resta d'apartats (Presentació i Objectius, Materials, Criteris d'avaluació, Format i Data d'entrega). L'extensió indicativa del conjunt de respostes d'aquesta PAC és de 8 pàgines , en format Arial, pt 11, Int. 1,5. També cal indicar el nom complet a l'interior de l'exercici. Data de lliurament La data de lliurament de l'exercici és el dia 17 d’octubre de 2019 a les 24 h. No es corregiran ni es tindran per presentats els exercicis lliurats fora d'aquest termini. Verifiqueu el document que és tramès a través de l’aplicatiu perquè no es corregiran exercicis que no es corresponguin amb els enunciats de la PAC 1 del curs. Els criteris per a la solució de la PAC i les qualificacions es publicaran el 25 d’octubre de 2019 als espais corresponents de l'aula. Solucionari PAC 1
