Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


solitud,victor catala, Apuntes de Historia

Asignatura: Genere i Histora, Profesor: Mary Nash, Carrera: Història, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 19/01/2014

b7ly
b7ly 🇪🇸

3.7

(13)

5 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
PASTOR.
El pastor, en canvi, és un home lluitador, noble, creient,
treballador. La Mila se situa enmig d’aquests dos
personatges o, dit d’una altra manera, enmig del Bé i el
Mal, o de la Saviesa i la Ignorància.• Simbolisme. • El seu
oci el converteix en guia de ramats però alhora en guia
d'ànimes. • Símbol del món dels desperts. La seva
consciència superior contrasta amb la multitud adormida i
insensible. Ex.: "la gent d'aquí és nícia(...) Hi ha cops que
me fan una pena, si sapiguéssiu! Pobrics!." • Representa el
món humà. La intel.ligència. Físic. El contrari d'un home
mascle.(baixet, prim, mirada ampla, innita). Vida. Vidu,
sense lls per adversitats, sol. (Connexions amb la Mila:
malcasada, anhels maternals, òrfena). Pastor/ànima.
Sintetiza els valors positius en contraposició als valors
negatius de l'ànima. Valors positius. Esl valors morals que
donaran conança a Mila (bo, savi, agradós)ens remetran
a d'altres més simbòlics (pare, amic, condent, guia,
poeta...). Superhome niestzschià. És un model moral i
estètic fàcil de relacionar amb l'artista messiànic del
modernisme que amb la ment sàvia i intel.ligent, domina
l'entorn i mitjançant la paraula i l'art és capaç de
transformarlo en un altre de superior, d'ordre moral i ètic.
Funció: El guia. Es converteix en guia de Mila precisament
perquè a través de la paraula domina la realitat i el seu
coneixement forma part del camí iniciàtic de la Mila amb
l'objectiu que trobi la seva pròpia paraula. Contrasta amb la
manca de apraula del Matias i l'ànima. Llenguatge.
Inspiració,
espontaneisme. Llenguatge ruralitzant (tret modernista)
que intenta copsar i recuperar l'ànima catalana originària.
Les rondalles denoten coneixement del medi rural. Natura.
Relació ecològica que contrasta amb la indiferència d'en
Matias i l'actitud destructora de l'ànima.
ÀNIMA.
Simbolisme. • Representa el món antihumà (instint). I això
el deneix física i moralment: "Té més pòstis de bèstia que
de persona", "és la cosa més roïna de la muntanya". •
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga solitud,victor catala y más Apuntes en PDF de Historia solo en Docsity!

PASTOR.

El pastor, en canvi, és un home lluitador, noble, creient, treballador. La Mila se situa enmig d’aquests dos personatges o, dit d’una altra manera, enmig del Bé i el Mal, o de la Saviesa i la Ignorància.• Simbolisme. • El seu ofici el converteix en guia de ramats però alhora en guia d'ànimes. • Símbol del món dels desperts. La seva consciència superior contrasta amb la multitud adormida i insensible. Ex.: "la gent d'aquí és nícia(...) Hi ha cops que me fan una pena, si sapiguéssiu! Pobrics!." • Representa el món humà. La intel.ligència. Físic. El contrari d'un home mascle.(baixet, prim, mirada ampla, infinita). Vida. Vidu, sense fills per adversitats, sol. (Connexions amb la Mila: malcasada, anhels maternals, òrfena). Pastor/ànima. Sintetiza els valors positius en contraposició als valors negatius de l'ànima. Valors positius. Esl valors morals que donaran confiança a Mila (bo, savi, agradós)ens remetran a d'altres més simbòlics (pare, amic, confident, guia, poeta...). Superhome niestzschià. És un model moral i estètic fàcil de relacionar amb l'artista messiànic del modernisme que amb la ment sàvia i intel.ligent, domina l'entorn i mitjançant la paraula i l'art és capaç de transformar−lo en un altre de superior, d'ordre moral i ètic. Funció: El guia. Es converteix en guia de Mila precisament perquè a través de la paraula domina la realitat i el seu coneixement forma part del camí iniciàtic de la Mila amb l'objectiu que trobi la seva pròpia paraula. Contrasta amb la manca de apraula del Matias i l'ànima. Llenguatge. Inspiració, espontaneisme. Llenguatge ruralitzant (tret modernista) que intenta copsar i recuperar l'ànima catalana originària. Les rondalles denoten coneixement del medi rural. Natura. Relació ecològica que contrasta amb la indiferència d'en Matias i l'actitud destructora de l'ànima. ÀNIMA. Simbolisme. • Representa el món antihumà (instint). I això el defineix física i moralment: "Té més pòstis de bèstia que de persona", "és la cosa més roïna de la muntanya". •

Símbol de la capacitat com agent destructor (contrari al pastor). • Símbol de la potència reproductora (contrari al Matias) Físic. Animalització: ulls de boc, dents feridores, genives rogenques (símbol de voracitat), nou punxeguda, extremitats com grapes peludes. Valors negatius. Lladre, violador, assassí. Representats tots ells per un ganivet. Subhome. Estat més primitiu de la humanitat segons Nietzsche. És vícitma i botxí alhora. No és altra cosa que matèria i pels principis d'aquesta es regeix (inèrcia i causalitat). Funció: catalitzador de la tragèdia. Es converteix en l'assassí del pastor i en el violador de la Mila. Llenguatge.Manca de paraula que el situa a l'extrem oposat del pastor.. Profereix exclamacions guturals. (Hu,hu,hu,hu...). bramuls, respiració propera a una fera. Continua l'animalització començada en la descripció física. Dicció vacil.lant, frases molt curtes, molts punts suspensius que denoten una conversa poc fluïda. Natura. No té sensibilitat ecològica. És un caçador furtiu. En aquesta obra la complicitat entre bella i bèstia (Mila/Ànima) no és possible. L'autora prefereix mostrar una visió ancestral i crua més pròxima al conte de la caputxeta vermella /llop que mostra l'exercici de la bestialitat sexual sobre la dona.

L’Arnau de Sant Ponç juga un paper lligat amb el desig. La Mila pot veure en aquest noi, tan ben plantat, la potència i la bellesa de la joventut. En algun moment de la novel·la, la Mila descriu els seus llavis, molt molsuts. L’Arnau de Sant Ponç simbolitza el desig, la carn, les ganes de viure i de sentir d’una dona que se sent infinitament sola. ARNAU Manifesta l'enamorament sincer per la Mila i està disposat a renunciar a casar−se amb la seva promesa. Símbol. Desig i potència sexual. Físic. Jove i ben plantat. Mila. Desferma la seva sexualitat. Per fi desitja i és desitjada. Però aquí arriba la contradicció: no satisfà les seves ànsies sexuals ni de maternitat. I la negativa no és per qüestions morals perquè bé estava disposada a lliurar−se al pastor. L'explicació potser és que ella reconeix en el pastor un ésser superior, ella vol "ser pastor" i en l'Arnau veu un

És una dona que sent la força de l'amor en diverses possibilitats: conjugal, extraconjugal, maternal, social, etc. Tot constrastant−ho amb les pors, la insatisfacció i la frustració. Tot això expressat des d'un jo femení. Acompleix el seu desig de comunicació amb el pastor però no resol l'acompliment sexual. Sent i desitja però cap dels dos homes a qui està disposada a entregar−se la desitgen. (Pastor i Matias) Aquí està el seu drama. Físic. Pocs detalls perquè això no és important. Sabem que és jove, de bon veure i poques coses més. El que importa d'aquest personatge és la seva evolució interior. Món interior. Amb poques coses emprèn un viatge cap la individualitat, l'autonomia. El trajecte s'esglaona en tres trams en els quals a poc apoc, es trencaran els aspectes morals que impedeixen l'evolució de la protagonista: la por, la ceguesa i el desconeixement propi i de l'entorn. 1ER TRAM

  • Manca de desicions: canvi de residència de forma involuntària. • Dependència: Com s'ho hauria fet la primera nit, si s'hagués de cuidar de tot soleta?. • Inconsciència: Se sentí novement inquieta i mortificada sense saber per què.
  • Por: És mala cuca la por i cal desniar−la • Inestabilitat emocional. És un manat de nervis. • Ceguesa. "Repari que vós sempre goiteu enlaire com els ceguets... Cal escampar els uis pertot, dona..." • Ingenuïtat. Vós seu massa bona... El procés evolutiu serà la superació d'aquests entrebancs morals. La Milaés encara un "ésser" en potència subjecte als lligams de la matèria. Davant la por al desconegut té dues opcions: ignorar el nou espai o aventurar−s'hi. Per això quan apareix el pastor no dubta, entreveu la seva singularitat i opta per deixar−se guiar. 2on tram. • 1ª part. Passar a l'acció. Combatre el medi. Realitza el primer acte individual, segellat amb el vistiplau del mestre: la neteja. Posar ordre al caos. Mila copsa que el pastor és un ésser superior i sent que el seu ésser està obert al canvi i al moviment. • 2ª part.Afirmació del seu criteri. Culmina en l'ascensió al Cimalt, Mila vol ser com el pastor. D'aquí que confongui els impulsos físics amb els espirituals. El rebuig

sexual del pastor i la seva edat la porten a qüestionar el mestre, a afermar el seu criteri i a conèixer les limitacions del seu jo de carn i ossos. 3er. Tram. • Camí en solitari. És necessària la desaparició del mestre perquè Mila faci el camí en solitari, passi de noia/ovella a dona/pastor. • Darrera prova. A recer del protector/pastor no era possible l'actuació de l'Ànima/llop. Ara li resta l'encarament amb la crua realitat, la darrera prova del viatge que l'autora polaritza en la violació. • Claror i enteniment. Arriben després de la dolorosa experiència i d'aquí passa a assumir la soledat. Veiem que al final del 3er. Tram els trets inicials caracteritzadors de la Mila s'han regirat. Ara és conscient, hi veu i per tant no tem. És a la vora de Nietzsche "arriba a ser el que ets". És a punt de tenir una veu pròpia i de partir a la recerca d'una pròpia vida.

.