Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


solucio pac3 2017, Apuntes de Derecho

Asignatura: Introduccio al dret, Profesor: , Carrera: Dret, Universidad: UOC

Tipo: Apuntes

2017/2018

Subido el 04/01/2018

sergioyuste
sergioyuste 🇪🇸

4.1

(11)

5 documentos

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
03.508/20. 506/13.500/22.011 INTRODUCCIÓ AL DRET
Semestre Set. 17 Feb. 18
Unitat d’Aprenentatge 3. Mòdul 3
Prova d’avaluació continuada – PAC 3
CONCEPTES JURÍDICS BÀSICS
Presentació i objectius
Enunciats: descripció teòrica de la pràctica a realitzar
Materials
Criteris d'avaluació
Format lliurament
Data lliurament
Presentació
Presentació i objectius
Aquesta PAC es proposa desenvolupar els objectius i competències indicats a la unitat
d’aprenentatge 3, seguint les pautes del Pla Docent. Per aquesta unitat s'estableixen els
següents objectius específics:
- Adquirir el domini d'un utillatge conceptual comú a totes les branques del Dret
- Subministrar els coneixements que permetin estructurar els rudiments d'una teoria general del
Dret
- Aproximar-se als conceptes bàsics de la teoria del Dret i de la ciència jurídica
A banda, aquesta PAC treballa les competències següents, d’acord amb el Pla Docent:
Grau de Dret
Competències transversals
- Ús i aplicació de les TICs
- Comunicar-se correctament, oralment i per escrit, tant en les llengües pròpies com en
una llengua estrangera
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga solucio pac3 2017 y más Apuntes en PDF de Derecho solo en Docsity!

03.508/20. 506/13.500/22.011 INTRODUCCIÓ AL DRET

Semestre Set. 17 – Feb. 18 Unitat d’Aprenentatge 3. Mòdul 3

Prova d’avaluació continuada – PAC 3

CONCEPTES JURÍDICS BÀSICS

  • Presentació i objectius
  • Enunciats: descripció teòrica de la pràctica a realitzar
  • Materials
  • Criteris d'avaluació
  • Format lliurament
  • Data lliurament

Presentació

Presentació i objectius Aquesta PAC es proposa desenvolupar els objectius i competències indicats a la unitat d’aprenentatge 3 , seguint les pautes del Pla Docent. Per aquesta unitat s'estableixen els següents objectius específics:

  • Adquirir el domini d'un utillatge conceptual comú a totes les branques del Dret
  • Subministrar els coneixements que permetin estructurar els rudiments d'una teoria general del Dret
  • Aproximar-se als conceptes bàsics de la teoria del Dret i de la ciència jurídica A banda, aquesta PAC treballa les competències següents , d’acord amb el Pla Docent: Grau de Dret Competències transversals
    • Ús i aplicació de les TICs
    • Comunicar-se correctament, oralment i per escrit, tant en les llengües pròpies com en una llengua estrangera
  • Treballar en equip i en ambients multidisciplinars, així com les relacions interpersonals Competències específiques
  • Cerca, obtenció i ús de les fonts jurídiques (legals, jurisprudencials i doctrinals)
  • Comprensió de les diferents formes de creació del Dret, la seva evolució històrica i la seva realitat actual
  • Desenvolupament d'un discurs jurídic correctament estructurat, tant de manera oral com escrita
  • Anàlisi de la realitat social des de la perspectiva del Dret com a sistema regulador de les relacions socials Grau de Criminologia Competències transversals
  • Comunicar-se correctament, oralment i per escrit, tant en les llengües pròpies com en una llengua estrangera Competències específiques
  • Desenvolupar l'activitat criminològica d'acord amb els principis constitucionals, els drets fonamentals i les llibertats públiques
  • Situar el fenomen criminal en el context personal, social i jurídic en el qual es desenvolupa Grau de Relacions Laborals i Ocupació Competències transversals
  • Capacitat per a buscar, identificar, organitzar i utilitzar adequadament la informació Competències específiques
  • Capacitat per a analitzar la realitat social des de la perspectiva del dret com a sistema regulador de relacions socials
  • Capacitat per a interpretar el sistema jurídic des d'una perspectiva interdisciplinar i d'acord amb els valors ètics, per a aplicar-los a supòsits fàctics Descripció de la pràctica La prova consta de dues parts. La primera part (4 punts) consisteix en 8 afirmacions en què l'estudiant ha d'assenyalar si són vertaderes o falses, i justificar breument la resposta. La segona part ( 6 punts) consisteix en un seguit de preguntes relacionades amb diversos conceptes centrals del mòdul que s’han de respondre de manera argumentada. RECORDEU QUE PEL CORRECTE SEGUIMENT DE L’AVALUACIÓ CONTINUADA, TAMBÉ ÉS NECESSARI RESPONDRE EL QÜESTIONARI CORRESPONENT, DISPONIBLE A L’ESPAI MOODLE DE L’AULA. ÉS MOLT RECOMANABLE RESPONDRE EL QÜESTIONARI ABANS DE REALITZAR LA PAC. RECORDEU QUE EL QÜESTIONARI ES TANCA AUTOMÀTICAMENT A LES 23:59 HORES DE LA DATA LÍMIT DE LLIURAMENT DE LA PAC, I QUE AIXÒ INCLOU ELS 15 MINUTS DE TEMPS PER RESPONDRE’L, DE MANERA QUE SI S’INICIA DESPRÉS DE LES 23:

de si l'ha dut o no a terme per pròpia voluntat, o preveient el seu resultat. Un exemple de responsabilitat objectiva seria aquest, una pòlissa subscrita entre una companyia d'assegurances i el vehicle assegurat, per la qual es responsabilitza la companyia asseguradora de manera indirecta en la cobertura a danys en tercers en el cas d'accident. La companyia ha de pagar encara que el conductor no volgués provocar el dany, o no ho hagués pogut evitar.

  1. En Joan pot designar el seu gos Ulisses com a únic hereu, ja que aquest té personalitat jurídica. FALS. Encara que una primera línia d'argumentació establiria l'assimilació dels animals a les persones físiques, en la qual es podria argumentar la seva consideració com a persones morals; i una segona línia podria servir per justificar l'atribució de personalitat jurídica als animals com la personalitat jurídica artificial que assignem a les entitats col·lectives que li permetria ser destinataris de normes que reconeixen els seus drets, en el nostre ordenament jurídic no se'ls reconeix com a subjectes de dret, de manera que no poden heretar béns.
  2. Tenir un dret subjectiu en sentit tècnic es relaciona amb la possibilitat d'obtenir el compliment d'una obligació i, si escau, iniciar un procés judicial. VERTADER. Segons Kelsen, tenim un dret subjectiu en sentit tècnic quan tenim oberta la possibilitat de reclamar judicialment el compliment d'una obligació. Això no implica, òbviament, que necessàriament hàgim d'utilitzar la via judicial per obtenir el compliment d'aquesta obligació, però per tenir un dret en sentit tècnic ha la possibilitat que en algun moment sigui possible interposar una acció processal. Segona Part ( 6 punts) Responeu de manera argumentada les qüestions següents:
  3. Seguint la visió de Hohfeld, expliqueu les diferents posicions de correlació que podem trobar entre A (Agència Tributària) i B (la senyora Sánchez) en la situació jurídica de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). Segons la teoria de Hohfeld, hi ha quatre posicions diferents de correlació: dret-deure, potestat- subjecció, immunitat-incompetència, i privilegi-no dret. En el cas d'A i B es formularien de la següent manera:
    • A (Agència Tributària) té el dret de recaptar aquest impost d'acord amb els principis de progressivitat, de generalitat i de capacitat econòmica que regeixen en el nostre ordenament jurídic. El conjunt dels administrats, inclosa la senyora Sánchez, tenen el deure correlatiu de pagar aquest impost atenent els esmentats principis. Per tant, A té una posició jurídica de dret sobre B perquè B té una posició jurídica de deure sobre A.
  • A (Agència Tributària) té una potestat en tant que òrgan recaptador sobre B (la senyora Sánchez) perquè B està subjecta a la voluntat d'A en relació amb l'impost de la renda de les persones físiques. A podrà exigir B el pagament d'aquest impost i, si escau els interessos meritats si B no ho volgués pagar o es retardés en el pagament.
  • A té una posició d' immunitat sobre B perquè B és incompetent per alterar la situació jurídica de A, la situació de recaptador de l'impost sobre sobre la Renda de les Persones Físiques.
  • A també té una situació general de privilegi sobre B pel que fa a la recaptació de la quantitat de l'impost ja que B té una situació de no dret respecte de A, en no poder negar-se a que A realitzi aquesta recaptació.
  1. El Nacho, de 9 anys, jugava a tirar petards amb els seus amics al parc proper a casa seva, sota la supervisió del seu pare. El Nacho va ficar un petard en un pot i el va llançar dins d'una paperera. Com a conseqüència d'aquesta acció, la paperera va esclatar en trossos i un d'ells va donar un cop a la mà dreta d’en Carlos, que li va suposar l'amputació de la mateixa i l'obliga ara a portar una pròtesi. Els pares d’en Carlos van demandar als del Nacho. Raoneu quina modalitat de responsabilitat es podria atribuir en aquest cas. Respecte de la responsabilitat dels pares del Nacho aquesta seria una responsabilitat indirecta o vicaria. Els pares estarien responent per un acte que ha realitzat una altra persona (el seu fill) sense que ells hagin previst ni volgut aquesta acció.

La responsabilitat indirecta és atribuïble als pares. L'article 1902 del Codi Civil puntualitza que "el que per acció o omissió causa dany a un altre, intervenint culpa o negligència, està obligat a reparar el dany causat". Així mateix, l'article 1903 del Codi Civil, en els seus punts 1 i 2, manté que "l'obligació que imposa l'article anterior és exigible, no només pels actes o omissions propis, sinó pels d'aquelles persones de qui s'ha de respondre. Els pares són responsables dels danys causats pels fills que estiguin sota la seva guarda". Des d'un model de responsabilitat subjectiva, podríem indicar que els pares del Nacho mereixen rebre una conseqüència jurídica negativa per l'acció del seu fill a causa de que han abandonat el seu deure de vigilància respecte al seu fill menor, incorrent així en culpa. En aquest sentit podria argumentar-se que el pare va incórrer en "culpa in vigilando", en la mesura que va desatendre la vigilància i no va evitar l'acció del Nacho. En tot cas, podria puntualitzar-se que com assenyala l'apartat sisè de l'article 1903 del Codi Civil la responsabilitat que concreta el precepte no procedeix quan les persones implicades hagin provat que "van emprar tota la diligència d'un bon pare de família per prevenir el mal", de tal manera que aquest hagi estat fruit de la mala sort però no culpa de ningú.

  1. A partir del cas anterior construïu quatre frases (una per a cada cas) en les que s'utilitzi l'expressió "responsabilitat" entesa com a capacitat, funció, reacció i causalitat, explicant-los breument. La resposta a aquesta pregunta és oberta, per tant, la seva valoració dependrà de la capacitat de formular frases i explicar-les demostrant que s'ha entès el concepte de responsabilitat en les seves diferents accepcions. Així, per exemple, podria proposar-se les següents frases: a) El Nacho no és responsable dels seus actes. Responsabilitat entesa com a capacitat, en la mesura que sent un menor (té 9 anys) no té plena consciència dels seus actes. b) Els pares tenen la responsabilitat de vigilar els seus fills. Responsabilitat entesa com a funció, ja que es vincula a un conjunt d'accions que els progenitors han de dur a terme per desenvolupar el seu rol. c) Els pares del Nacho són responsables del dany causat pel seu fill. Responsabilitat entesa com a reacció, en tant que fa referència a la reacció jurídica (o si escau moral) davant el resultat de l'acte de Nacho que es considera criticable, sancionable o reprobable. d) L’explosió de la paperera en trossos va ser la responsable que en Carlos patís l'amputació d'una mà. Responsabilitat entesa com causalitat, ja que es fa referència a allò que va provocar un determinat resultat, en aquest cas l'amputació de la mà de Carles, sense que això en principi suposi cap tipus d'implicació jurídica o valoració moral.
    1. Si el president dels Estats Units Donald Trump decideix imposar una condemna penal a Kim Jong Il per entendre que les diferents activitats que està realitzant com a líder de Corea del Nord es poden considerar com a actes terroristes o crims contra la humanitat, podria considerar-se aquesta condemna una sanció des de la teoria de Kelsen? Raoneu la resposta. Una sanció des de la teoria de Kelsen comporta un acte coactiu, resultat de la conducta o omissió d'un individu, que priva d'un bé i dictada per l'autoritat competent. Per aquesta última raó, el cas que es planteja no suposa una veritable sanció en sentit kelsenià, atès que el govern nord- americà no té competència per dictar condemnes penals contra un govern estranger, ni tan sols quan sigui molt clara l'autoria del delicte. En els nostres ordenaments, només els tribunals de justícia, seguint el procediment pertinent, poden establir condemnes. Per tant, en l'esquema de Kelsen no seria una sanció. Materials Per a la realització d’aquesta PAC és necessari haver estudiat el mòdul 3 de l’assignatura.