¡Descarga Solución llibre mitja y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Valenciano solo en Docsity!
Solucionari
Unitat 1. Accentuació i dièresi
1.1.2 Exercicis
1. Separeu en síl·labes les paraules següents:
pro-gres-siu se-pa-ra-ci-ó ac-ci-o-nar llan-ter-ner il-lu-si-ó es-ce-na re-mo-lat-xa pan-xa mas-sa mò-mi-a cór-rer pas-sat-ge mun-ta-nya pit-xer lleig set-ci-èn-ci-es gui-tar-ra a-quell mot-le ex-cel-lent pa-pa-llo-na or-gue rei-na ho-rit-zó lle-ó mis-si-ó in-ex-pert cai-xa ba-teig gui-neu comp-ta-go-tes fus-te-ri-a ra-to-lí ac-ci-o-nar lin-güís-tic es-criu-re mai ca-ça pa-llis-sa il-le-gal peix res-tric-ci-ons subs-tan-tiu ve-ï-na sub-has-ta co-et dic-ci-o-na-ri se-nyo-ra as-sut-ze-na es-cor-pí ben-a-ven-tu-rat síl-la-ba xar-xa re-tau-le veig
2. Indiqueu quines paraules contenen diftong i de quin tipus és:
Diftong creixent Diftong decreixent Sense diftong I , U consonàntica
Esquadra Roure Pueril Joia Llengua Aneu Acció Peuet Quadre Pou Actuar Moure Pua Neu Suor Alcoi Llibreria Espai Tia Remei Gandia Subjuntiu Sensació Cultiu Bresquilla Ciutat Cua Mai Joan Arcaic Figuera Cuir Xavier Cocentaina Italià
2 Solucionari Quadern de Valencià Mitjà
1.3.5. Exercicis
1. Accentueu, si cal, els que següents:
a) Els meus pares diuen que he de treballar més b) Sempre fa bromes, que graciós! c) Què vols prendre per a sopar? d) No m’agrada la moto que t’has comprat e) El programa d’ordinador amb què treballes no és massa bo f) Vull que em digues què penses fer g) Què m’has dit que vols? El material de què et vaig parlar? h) Saps a què es dedica? i) El dia que vingues parlarem de l’augment de sou j) No sé de què et queixes k) Vols que parlem de què és el que està passant? l) T’estic preguntant què et passa!
2. Accentueu, si cal, les paraules següents:
- examen
- rodamón
- barnús
- dilluns
- església
- comprem
- aigua
- còpia, copia, copià
- dia
- ràfega
- llapis
- bústia
- oxigen
- virus
- tennis
- tragèdia
- individu
- concórrer
- això
- ànec
- usuària
- misogin
- Àngel
- dipòsit
- paper
- correu
- València
- matalàs
- fórmula
- tabú
- açò
- Júlia
- espinacs
- lliçó
- Ramon
- compren / comprèn (comprén)
- plàtan
- porus
- catàleg
- Sònia
- essències
- Dénia
- cançó
- tómbola
- pingüí
- àrbitre
- menjàvem
- témer
- fideu
- sòlid 3. Accentueu les frases següents:
a) Núria està investigant l’esperit avantguardista durant un període de temps determinat pel Departament d’Història. b) Vés al concert d’oboè (d’oboé) que un músic austríac farà despús-demà a Monòver. c) L’atmosfera que es crea en un partit de futbol s’adequa al vertigen col·lectiu que estem vivint. d) Han anat a Etiòpia vint-i-cinc oftalmòlegs perquè volen investigar l’augment de diòptries en homes de més de trenta-cinc anys.
4 Solucionari Quadern de Valencià Mitjà
Ràpidament em va llançar l’urpa que va caure de ple damunt l’escopeta i la meua mà. A
causa del colp, vaig caure redolant per un petit barranc. Això em va salvar, perquè va
impedir que l’ós em seguira. Em vaig salvar pels pèls. Però, a conseqüència de la caiguda,
em vaig trencar els ossos de la mà i un os de la cama.
Quan em va trobar el meu amic, estava totalment inconscient. Segons m’ha contat, em va
portar a una espècie de bruixa, una xicota de pare indi i de mare mora, que sabia molts
encanteris. Em va donar una poció feta de diverses fruites silvestres (maduixes, gerds,
móres, etc.) que em va fer recuperar els sentits i va recuperar-me de totes les lesions.
Ara que ja em trobe bé ho conte com una anècdota curiosa, com una història que qualsevol
avi conta als seus néts, però la veritat és que ho vaig passar malament, i si no fóra per la
intervenció de la bruixa, tal vegada ara no em trobaria en el món dels vius.
1.4.1 Exercicis
1. Poseu accent o dièresi en les paraules que en necessiten:
raïm empudeint Biscaia fluïdesa Marràqueix obeiria
lingüístic taüt arruïnar aïllament megàlit aïllar
roí traïdor Raül Ucraïna obeíeu països
egoista suïcidi ruïna Himàlaia creiem / crèiem pòdium (créiem) proïsme ensaïmada obeïx oboè (oboé) proteïna beneir
seua traït diürn fruita reinstaurar seduïda
suïssa agraïment elit diòptria homogeneïtat enquesta
2. Poseu els accents i les dièresis que calguen en el text següent:
El forat de la capa d’ozó sobre l’Antàrtida ha augmentat amb regularitat els últims deu
anys, i en l’actualitat ha arribat a un dels nivells de màxima gravetat possible. La capa
d’ozó ha disminuït un 60% en relació amb l’espessor que tenia en els anys seixanta,
segons explica en l’edició d’ahir la revista britànica Nature.
Aquesta és la conclusió d’una sèrie d’anàlisis fetes al continent Antàrtic, segons assegura
Jonathan Shanklin, un dels descobridors del forat de la capa d’ozó, el 1985. «Bàsicament
no hem vist cap retrocés. Si hi ha alguna cosa nova, és l’acceleració de l’engrandiment del
forat en el transcurs dels últims trenta anys», afirma Shanklin.
Unitat 1. Accentuació i dièresi 5
3. Poseu accent o dièresi a les paraules que en necessiten:
a) El cirurgià li ha dit que té un greu problema d’acne. b) El cònsol suís va agrair la col·laboració als països del Tercer Món. c) Aquell austríac no era un home sa: primer una pneumònia, després els èczemes en les mans; tot seguit la medul·la i ara l’aturada cardíaca. d) Lluïsa volia anar a la residència perquè li feren ràpidament una anàlisi. e) La néta de la mora venia te i cafè (café) mòlt. f) Raül deia que és un consumidor de cocaïna genuïna de Berlín. g) Els empresaris venen la fàbrica perquè s’han arruïnat amb l’increment de la quota que l’associació els ha atribuït. h) Heu de convèncer (convéncer) aquella dona perquè us done el rèptil i l’ensaïmada. i) Màrius ha traduït una poesia europeista. j) Els veïns deien que han produït dènou textos arcaistes.
4. Poseu els accents i les dièresis que falten en aquest text:
El menú no es caracteritza per la fluïdesa. L’inicia una lliçó magistral sobre la recerca
més important en redacció; s’exposa la doctrina bàsica sobre la paraula, la frase, el
paràgraf, la puntuació, etc.; s’hi ensenyen les operacions bàsiques de prescriure,
escriure i reescriure. També es repassa l’equipament mínim de l’autor i es presenten
raons poderoses per aprofitar l’eina de l’escriptura en benefici personal. A part de
mostrar la tècnica de la lletra, m’agradaria engrescar els meus lectors a escriure, a
divertir-se i a passar-s’ho bé escrivint. Reivindicaré l’ús actiu de l’escriptura per a l’oci,
per divertir-se, per aprendre, per pensar, per matar el temps, i sempre sense cap
pretensió literària. La composició escrita és sinònima de fruir de la lingüística més
genuïna.
Daniel Cassany, La cuina de l’escriptura (adaptat)
Unitat 2. Ortografia
2.1 Vocalisme
2.1.1 Exercicis
1. Ompliu els buits de les frases següents amb la vocal adient: 1. Tinc la seguretat que el sergent polsarà alguna tecla perquè jo no haja de fer unes guàrdies tan avorrides. 2. És un turment, això de veure pertot arreu botifarres i embotit i estar a règim. 3. Estic sufocat perquè no recorde el títol de la pel·lícula, però si hi pense veig el titular com si estigués escrit amb retoladors davant meu. 4. Deu sofrir molt, perquè sospira molt davant la tomba del seu marit. 5. Durant la seua joventut va tenir dos marits: l’un era hongarès (hongarés) i l’altre romanès (romanés). 6. L’ametista que porta l’anell de la sobirana és meravellosa. 7. L’assemblea ha aprovat les propostes governamentals malgrat la seua ambigüitat. 8. Posa’t el davantal si no vols embrutar-te. 9. Cal que siguem rigorosos i que avaluem amb honestedat tots els aspirants, sense deixar-nos subornar. 10. Com que no em va agradar el gust del vi, després de tastar-lo el vaig escopir. 11. Aquest jersei és molt juvenil. 12. Després de l’accident em vaig quedar atordit, torbat, no podia enfocar les imatges i suava per tots els porus de la meua pell. 2. Corregiu les incorreccions, quant a la divergència vocàlica, del text següent:
L’ambaixador de Romania va descobrir en un contenidor de ciment el robí –i l’estoig que el contenia– perdut per la princesa el dia de les seues noces. La malenconia i l’enyorança de la princesa per la pèrdua de tan estimada joia va provocar que son pare, el rei Mahmet, convocara una assemblea per discutir i avaluar les possibilitats de recuperar el robí. Ducs, marquesos, ambaixadors i cònsols de diverses nacions, senyors de les terres del regne, sobirans d’altres nacions, i fins i tot una companyia de joglars,
8 Solucionari Quadern de Valencià Mitjà
discutiren, sota la mirada atenta del rei, la manera de recuperar el robí arravatat, sense escrúpols, de les mans de la princesa, que ja no podia suportar la pèrdua i, atordida i una mica enfollida, es dedicava a escodrinyar totes les estances del palau. La malaltia de la princesa fou tan greu, que el rei va contractar una infermera perquè l’atenguera durant tot el dia i tota la nit, desafiant els eclipsis, les tempestes i les depressions del seu caràcter. Finalment, però, l’atent ambaixador li donà en mà a la princesa la tan preada joia.
2.2 Consonantisme: les oclusives: p-t-c // b-d-g
2.2.1 Exercicis
1. Ompliu els buits amb l’oclusiva corresponent:
a) L’amic d’Alfred ha canviat d’actitud i enguany sí que vol anar al Carib. b) He fet una sol·licitud per entrar en el club d’escacs de Madrid. c) En la paret del despatx de l’advocat hi ha un quadre amb un prat verd i un sol groc. d) No comprenc la seua inquietud. És massa poruc per a ser bandit. e) Em fa fàstic pensar en un ànec guisat: Donald era tan dolç! f) Tinc l’estómac rebolicat des que he vist l’actuació del mag fent màgia. g) És molt violent: m’ha fet un pessic i un arrap. h) Crec que David no sap que té molta sort. En l’accident quasi es queda cec, sord i mut, però al final s’ha recuperat. i) No vages tan ràpid! La rapidesa no és garantia de perfecció. j) Està en la plenitud de la seua joventut, però encara no sap com soltar l’accelerador i no accepta cap consell.
2.3 Consonantisme. Les variants de la essa: essa sorda i essa
sonora
2.3.1 Exercicis
1. Escriviu C o Ç:
cel circular obediència braç abundància adreçar raça plaça atroç ignorància apedaçar pedaç Puçol cendra balança cançó març cirera vèncer (véncer) oficina cigró cistella llençol façana
10 Solucionari Quadern de Valencià Mitjà
t) La porta de l’antesala té les frontisses rovellades. u) Els interessos de l’Associació d’Amics d’Andalusia van ser analitzats pels congressistes durant el mes de març. v) La pissarra de la meua classe és verdosa. w) La dona rossa portava una rosa a la mà.
5. Feu el mateix amb el text següent:
El Rabosa, assassí eivissenc, es trobava desesperat. La balança de la justícia queia sobre ell com una maça, sense compassió. La jutgessa no acceptava la seua presumpció d’innocència. Ell tenia l’esperança que la dotzena d’anys que havia passat a la presó haguera provocat una metamorfosi en el seu caràcter. Però l’atzar no sempre el podria afavorir. Ja va tenir molta sort quan, en el primer judici, el jurat va prendre la decisió de concedir-li la llibertat condicional. Això va ser com si li oferiren un viatge a un oasi. Però, en aquesta ocasió, no hi havia cap argument que recolzara la seua innocència. El disseny que prenia el procés l’abocava a un atzucac.
2.4 Consonantisme: la b i la v
2.4.1 Exercici
1. Completeu les paraules següents amb B o V segons corresponga:
a) No trobe enlloc l’escovilló. b) La circumval·lació per anar a Còrdova està plena de revolts i, amb tanta corba, em marejaré i vomitaré. c) El partit que es jugava al pavelló cobert era molt avorrit. d) El xiquet porta la gavardina bruta perquè s’ha rebolcat pel fang. e) T’hauràs d’espavilar si vols conquistar aquella xica tan esvelta. f) No té ni un pèl a la calba, però la seua calvície resulta arravatadorament sexy. g) Qui posarà el cascavell al gat? h) Abans d’arribar a l’hospital li van embenar el braç i li van traure sang de la vena. i) Encara que sé que té una vasta formació i que és molt sabuda, m’han dit que és molt maleducada i molt basta, característiques que emboiren la seua saviesa. j) Se’m va rebentar la roda del cotxe quan feia un avançament en l’autovia i gairebé bolque. k) Aquest pintallavis fa gust d’almívar. l) L’avi mirava l’avet bocabadat, quasi li queia la bava perquè era un arbre preciós.
Unitat 2. Ortografia 11
2.5 Consonantisme. Fricatives i africades: g, j, tg, tj, x, tx, ig, ix
2.5.1 Exercicis
1. Empleneu amb J, G, TJ, TG:
dijous dirigir enginyer enveja Jesús rajola rellotge
objecció girar jeràrquic conjunt ferotge garatge miratge
pitjor formatge gerani viatge desitjós girafa jersei
esponja platja pluja ajustar targeta joc bajoca
2. Empleneu amb X, TX, IG:
xoc fletxa xoriç
cotxe dutxa perxa
arxiu ganxo motxilla
empatx sandvitx roig
escabetx solfeig xavos
3. Empleneu els buits amb les grafies correctes (no han de ser necessàriament les que hem repassat en aquesta unitat):
a) Han rebutjat el projecte del gendre d’Eugeni, encara que presentava molts avantatges. b) El subjecte d’aquesta frase té un substantiu i un adjectiu. c) Jesús i Jeremies seran massatgistes i ajudaran la gent que jeurà davant seu en una llitera a relaxar-se. d) No em puc imaginar una imatge més lletja ni pitjor que un metge botijós i geperut amb un fetge a les mans. e) He viatjat per tot Europa, però mai he trepitjat sòl egipci. f) Li han posat una injecció en la natja amb una xeringa gegant. g) El millor que pots fer és desitjar que Joan no s’enutge. h) Ets un capritxós i aquest capritx no te’l pense consentir perquè sé que si puges a la roda que gira et marejaràs. i) Enmig de tot aquell desig vaig sentir un mareig que em va fer imaginar que desapareixeria d’aquest món sense queixar-me. j) M’he fet una taca de lleixiu en el jupetí nou i crec que quan s’eixugue quedarà tacat.
Unitat 2. Ortografia 13
f) Volia anar a pescar, però no tenia hams. g) Hem de viure amb harmonia i mirant amb esperança l’horitzó. h) Aquesta composició està feta usant només hendecasíl·labs. i) L’hostessa va eixir corrents com un co∅et quan es va assabentar de la notícia. j) Ahir vaig escoltar aquesta simfonia interpretada per la filharmònica de Londres. k) Hem fet el que hem pogut, però ∅em sembla que no n’hi ha prou. l) Hom diu que l’∅ombra de l’∅om és allargada.
2.8 Consonantisme: les consonants geminades
2.8.1 La ela geminada ( l·l )
2.8.3 Exercicis
1. Completeu els buits de les frases següents amb l, ll, l·l, tl o tll : 1. Té l'apartament en una zona molt tranquil·la de la ciutat. 2. El menjar que serveixen en aquest restaurant és excel·lent. 3. El president va eixir il·lès (il·lés) de l'atemptat. 4. S'ha comprat una parcel·la per a fer-se un xalet. 5. Té una col·lecció de segells molt important. 6. Passà el test d'intel·ligència amb un bon resultat. 7. Li concediren una beca de col·laboració i escrigué una novel·la. 8. No han solucionat res, la proposta ha estat nul·la. 9. La celebració de l'acte es va declarar il·legal. 10. Va venir l'electricista i em va instal·lar el fil musical, però encara treu un so massa metàl·lic. 11. Sol·licitàrem l'assistència al col·loqui sobre satèl·lits. 12. Ahir al col·legi va posar una pel·lícula bèl·lica. 13. El van col·locar dins una cel·la de càstig. 14. Ha presentat una proposta paral·lela on fa al·lusió als temes encara no solucionats. 15. La il·luminació que han instal·lat a la circumval·lació és pàl·lida. 16. Han al·legat desconeixement de la llei en l’apel·lació presentada. 17. Han elaborat un projecte que consta d’un miler de fulls. 18. He estat col·laborant en la solució d’un sil·logisme d’una complicació il·limitada. 19. Cavil·lar massa pot provocar problemes capil·lars que desemboquen en alopècia. 20. Mireia és una dona molt alegre i treballadora. 21. Els lletrats haurien d'estudiar més literatura hel·lènica. 22. El bitllet té una ratlla intel·ligentment dissenyada. 23. Hem perdut el litigi contra els titulars del transatlàntic. 24. A causa de trencar ametles em fa mal l'espatla. 25. Camil·la té les pupil·les pàl·lides: cal buscar una solució.
14 Solucionari Quadern de Valencià Mitjà
- És una dona molt liberal: ha permès (permés) la rebel·lió dels seus fills. 2. Com a recapitulació final, ompliu els buits de les frases següents amb la grafia corresponent. Si no cal posar-hi res, marqueu-ho amb el símbol ∅.
Un investigador privat no ha de tenir miraments a l’hora d’encarregar-se d’un cas. L’any
passat em va arribar l’encàrrec d’investigar la misteriosa desaparició d’una princesa d’un
petit comtat d’Hongria. Els pares de la princesa l’havien enviada a un convent perquè
s’educara sota l’estricta vigilància de les monges. El cas és que un dia l’abadessa es va
adonar que no havia assistit a l’oració de mitjanit, i va ser llavors quan va esclatar
l’escàndol.
La meua arribada va ser com un raig d’esperança, tant per als pares com per a les
religioses. Ràpidament vaig fer una enquesta per a saber qui va ser l’última persona que la
va veure. Una jove novícia va afirmar que la va observar mentre feia un passeig solitari
per una platja propera al convent, i que una mica més tard va sentir com s’allunyava un
automòbil. Aquesta dada va fer augmentar les sospites d’un rapte.
Però al dia següent tot es va aclarir. Un majordom de palau va trobar la xica acompanyada
d’un xicot ben plantat a la casa per als convidats. Resulta que la xica s’avorria al convent i
va decidir fugir amb l’ajuda d’aquest jove que havia conegut la setmana passada en una
visita a la taverna del poble. Després d’aquest desenllaç impressionant, la meua missió
havia acabat.
16 Solucionari Quadern de Valencià Mitjà
3. Ompliu els espais buits d’aquest text amb les formes de l’article en singular, la preposició de o les contraccions corresponents:
Rellotges de sol: ombres del passat
Diu l’especialista alemany que el temps és la durada i la successió d’activitats subjectes a mudança, i que es mesura per fenòmens successius esdevinguts a intervals irregulars, com el cicle solar, el lunar, etc. I, efectivament, des de l’antiguitat, el decurs del temps s’ha associat a l’alteració regular dels astres sobre el firmament. Així, les unitats de mesura temporals en l’actualitat són bàsicament les mateixes que ja usaven les primitives civilitzacions: el segle, l’any, el mes, la setmana, l’hora, el dia, el minut, etc.
Tot i admetent la capacitat exclusiva de la humanitat per a representar el decurs del temps, és a través dels rellotges que aquesta experiència pren forma física i esdevé una eina amb un pes definitiu en l’evolució de la història social, cultural i científica. Per això no sembla desgavellat afirmar que el rellotge és l’exemple més representatiu de l’home.
Joan Olivares ( Mètode , núm. 26, 2000. Adaptació)
4. Traduïu les frases següents^1 :
a) Sopar tan aviat / prompte no em permet veure la sèrie de TV que més m’agrada. b) Els dissabtes em dedique a netejar el menjador i la cuina. c) El 1998 l’empresa de mon pare / del meu pare va fer fallida, per la qual cosa els treballadors es van manifestar / es manifestaren davant la Conselleria. d) Que treballes tant no t’ajudarà a recuperar-te econòmicament. e) Dilluns em compraré el cotxe que despús-ahir et vaig ensenyar. f) Ens veurem en la festa que demà a la nit (de nit) organitzen els meus amics d’Eivissa. g) Ta mare t’ha dit que pares taula amb l’ajuda del teu cosí. h) No m’abelleix gens viatjar durant tot el cap de setmana per França.
3.4 L'article neutre lo
3.4.1 Exercicis
1. Corregiu l’article neutre que apareix en les frases següents^2 :
- Ja has mirat això que et vaig portar?
- Els veïns de dalt sempre pensen en les seues coses. Mai no canviaran.
- Potser vaja al cinema amb Jordi. T’hi apuntes? - Pere sempre diu les mateixes coses.
- Tan neta com sempre anava i ara sembla una miserable!
(^1) La traducció que s’ofereix en aquest solucionari és una de les opcions possibles. Potser que hi haja altres
solucions amb temps verbals, lèxic o construccions diferents que siguen totalment vàlides. (^2) Les solucions que s’ofereixen no són les úniques vàlides.
Unitat 3. Determinants I: l’article 17
- La cosa més estranya de totes és que Teresa va venir sense cotxe.
- Això que tu vols no és possible.
- Enguany es portarà les coses blanques i les negres.
- Tan divertit com és llegir i vosaltres sempre esteu mirant la televisió!
- La veritat és que els jutges sempre teniu raó.
- Vine tan prompte com pugues perquè hem d’anar-nos-en a Elx!
- Tant em fa que no vingues! La decisió és teua.
- No vull que digues als meus pares res sobre l’accident de trànsit. - Sortosament, cada dia augmenta el consum de les coses ecològiques. 2. Traduïu les frases següents amb les solucions genuïnes^3 :
- Els amics de la seua veïna han celebrat el casament a cor què vols.
- El llanterner diu que ha de canviar l’aixeta, si no el problema persistirà.
- El metge ha telefonat i ha dit que vages tan prompte com pugues a la seua consulta.
- Aquest cantant és el millor de l’estiu.
- D’ara endavant has de seguir una dieta baixa en calories i greixos animals.
- El treball, l’hauràs de fer tan bé com sàpies perquè el corregirà el coordinador.
- Allò que més m’agrada d’Isabel és la seua simpatia i amabilitat.
- Mai faig les coses a la babalà perquè així m’ho van ensenyar els meus pares.
- El meu marit no m’estima gens ni mica.
- Mira com de gran s’ha fet el nebot de la teua germana.
- Segons sembla, l’examen s’ajornarà perquè el president del tribunal ha emmalaltit.
- Tan bonic com és viure junt a la teua família en un poble de l’interior!
- Aquesta vegada Cristina almenys ens va saludar quan ens va veure.
- Aquella casa no és prou gran per a tota la nostra família. 3. Corregiu els errors que trobeu en les frases següents^4 :
- No sé de què et queixes si sempre fas allò que vols.
- L’obra de teatre que vam veure despús-ahir no em va agradar gens.
- No he vist aquesta pel·lícula de què parles, per això no puc opinar.
- És difícil explicar què és el que m’ha passat.
- Heu d’acabar açò ràpidament. La resta (de coses) no corre tanta pressa.
- Aquesta nit fan les coses de sempre: futbol i més futbol.
- Ja sou prou grans com per a fer aquestes bajanades.
- He d’anar-me’n de viatge, per la qual cosa no podré anar al sopar d’antics alumnes del col·legi.
(^3) La traducció que s’ofereix en aquest solucionari és una de les opcions possibles. Pot ser que hi haja altres
solucions amb temps verbals, lèxic o construccions diferents que siguen totalment vàlides. (^4) Les solucions que s’ofereixen no són les úniques vàlides.
Unitat 4. Determinants II: demostratius, possessius,
numerals, quantitatius i indefinits
4.1 Demostratius
4.2 Possessius
4.3 Numerals
4.3.5 Exercicis
1. Escriviu amb lletra les expressions numèriques següents:
a) Mil nou-cents noranta-dos; vint-i-dos milions sis-centes setze mil quatre-centes disset (dèsset) pessetes. b) L’u de juny. c) Joan vint-i-tres. d) Cinquena simfonia. e) Dues jaquetes i una bufanda. f) Pere tercer; fill segon; d’Alfons tercer. g) Pàgina vint-i-dos. h) Les tres cinquenes parts. i) Vint-i-tres milions cinc-centes seixanta-set mil dues-centes vint-i-dues pessetes. j) Dues quartes.
4.4 Quantitatius
4.4.1 Exercicis
1. Completeu els buits següents amb quant o quan , tant o tan :
a) quan d) quan b) quant e) tan; quan c) tant f) tant; quan
20 Solucionari Quadern de Valencià Mitjà
2. Completeu els espais buits amb els adverbis de quantitat següents: gens , massa , prou , quasi , menys , bastant , almenys
a) massa d) menys b) gens e) quasi c) almenys f) bastant; prou
3. Completeu cada frase amb una de les formes que hi ha entre parèntesis. Compte amb la flexió de gènere i nombre:
( quan / quant ) 1. Quan ( tan / tant ) 7. Tan
- Quant 8. Tan
- Quan 9. Tant
( prou / bastant ) 4. Prou ( gaire / molt ) 10. Gaires
- Prou 11. Molt
- Bastants 12. Moltes
4.5 Indefinits
4.5.1 Exercicis
1. Ompliu els buits de les frases següents amb un dels indefinits que hi ha entre parèntesis:
( tot / tota / tots / totes ) 1. Totes
- Tot
- Tots
( algú / algun ) 1. Algun
- Algun
- Algú
( cadascú / cadascun / 1. Cadascun
cadascuna ) 2. Cadascú
- Cadascuna 2. Traduïu^5 :
a) Algunes persones han vingut a la consulta per demanar cita. b) El gos està un poc prim. c) El mateix director va venir i ens va donar la mala notícia. d) Hem tret bastants diners de la rifa però no sabem si en tindrem prou per al viatge.
(^5) La traducció que s’ofereix en aquest solucionari és una de les opcions possibles.
