¡Descarga Llibre Grau Mitjà y más Monografías, Ensayos en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
RECORDEU
No heu de deixar cap lletra sola a final o a començament de ratlla: d’a -quest i no d ’-aquest l’à -nec i no l ’ànec àvia i no à via àvi a
Unitat 1. Accentuació i dièresi
1.1 La síl·laba. Separació sil·làbica
La síl·laba és el conjunt de sons produït en una emissió fònica. Podem afirmar que en cada paraula hi ha tantes síl·labes com vocals. No obstant això, hi ha casos com ara reina , en què en una mateixa síl·laba trobem dues vocals que es pronuncien en un sol colp de veu: és el cas dels diftongs.
Segons el nombre de síl·labes, les paraules es poden classificar en:
1. monosíl·labes : solament tenen una síl·laba ( casc, bosc, la, got ). 2. polisíl·labes : quan en tenen més d’una i poden ser: bisíl·labes : si tenen dues síl·labes ( ca-sa , bes-coll , an-gle ...) trisíl·labes : si en tenen tres ( ca-ra-gol , re-llot-ge ...) tetrasíl·labes : si en tenen quatre ( ar-qui-tec-te , bi-ci-cle-ta ...)
La separació sil·làbica de les paraules, necessària a efectes prosòdics i ortogràfics, segueix les normes següents:
Se separen els nexes intervocàlics
rr : guer-ra , ter-ra ss : ros-sa , pas-sar sc : es-ce-na ix : coi-xa , bai-xa tj : plat-ja , jut-jat tg : fet-ge , for-mat-ge tz : dot-ze , set-ze l·l : vil-la , il-lu-si-ó
tx : flet -xa, cot-xe tl : vet-la , amet-la tll : rat-lla , rot-llo tm : set-ma-na , at-mos-fe-ra tn : cot-na mm : im-mens nn : An-na , in-no-cent
No se separen els nexes intervocàlics
qu : per-què, pi-quet gu : an-ti-gui-tat ll : se-ge-llet , cab-de-llar
ny : pe-nya , se-nyal ig : ba-teig
També se separen
- Els elements que formen un mot compost: ben-estar , mil- homes , bes-avi ...
- Els nexes que porten h intercalada: al-ho-ra , in-hu-mà ...
2 Quadern de Valencià Mitjà
1.1.1 Els diftongs
Hi ha dos tipus de diftongs:
a) decreixent: la vocal dèbil, i i u , va darrere de la vocal sil·làbica; aquestes vocals funcionen com a semivocals; b) creixent: la vocal u va precedida de les consonants g o q més la vocal; la u funciona com a semiconsonant.
Hi ha casos en què la vocal i o la u funcionen com a vertaderes consonants: quan la vocal dèbil va a principi de mot o entre vocals, i forma síl·laba amb la vocal següent. Vegeu aquests casos: i ogurt , du i a , u ixer , me u a ...
Diftongs decreixents AI mai , aire AU cauré , pau EI rei , reina , remei EU hereu , veure IU viu , estiu OI almoina , boira OU coure , remou UI cuina , buit UU duu , lluu
Diftongs creixents QUA quatre , Pasqua GUA aigua , paraigua QÜE qüestió GÜE ungüent QÜI obliqüitat GÜI pingüí , lingüístic QUO quota , quocient GUO paraiguot
RECORDEU
a) Les formes del singular i de la 3a persona del plural del present d’indicatiu dels verbs de la 1a conjugació acabats en consonat + - iar , com ara estudiar , canviar ... són formes planes i, per tant, no porten accent gràfic. Exemples: estud i e , cop i en , inic i a ...
b) Les paraules que acaben en vocal + - ïtat no acostumen a formar diftong i, per això porten dièresi Exemples: espontaneïtat homogeneïtat
RECORDEU
Perquè hi haja diftong decreixent cal que les vocals dèbils, i i u, vagen darrere de la vocal sil·làbica, és a dir, que: IA, IE, IO i UA, UE, UO no formen diftong, perquè les vocals dèbils van davant.
Separació sil·làbica Separació sil·làbica
Ex: Valènc ia Va-lèn- ci-a Estàt ua es-tà- tu-a barbàr ie Bar-bà ri-e N ue sa nu-e -sa cam io ner Ca- mi-o -ner D uo du-o
4 Quadern de Valencià Mitjà
1.2 Vocalisme tònic i vocalisme àton
El sistema vocàlic del valencià diferencia entre vocals tòniques o fortes i vocals àtones o febles. Aquest sistema consta de set elements d’acord amb la distribució següent:
Vocals tòniques Vocals àtones
i u i u e o e o a a
Exemples : [a]: pa ; []: cel ; [e]: més ; [ ]: bo ; [o]: món ; [u]: autobús.
Com heu pogut comprovar, de vegades, una mateixa grafia pot representar dos sons diferents (concretament la e i la o ). La lletra e representa de vegades el so de la e tancada [e]: ( bé , ser , tres ); en altres casos, però, representa el so de e oberta []: ( verd , cel , terra ...). Paral·lelament, la lletra o representa en uns casos la o tancada [o]: ( caixó , taló , món ), i d’altres, la o oberta [ ]: ( col , porta , pont ).
És important recordar que, en tots els casos, tant la [] com la [ ] es troben exclusivament en posició tònica, és a dir, en la síl·laba en què recau la major intensitat de veu. Per això, si fem un derivat d’una paraula que tinga [] o [ ] i canvia de vocal tònica, aleshores aquesta vocal es tancarà.
Ex: terra [] terreta [e] porta [ ] porter [o]
En canvi, la [e] i la [o] poden aparéixer indistintament tant en síl·labes tòniques com en síl·labes àtones. En una paraula només hi ha una vocal tònica^1 i la resta són vocals àtones.
Les vocals tòniques segons la posició que ocupen en la paraula poden ser:
Agudes : la síl·laba tònica és l’última. Per exemple: anell , cosí , nebot ... Planes : la síl·laba tònica és la penúltima. Per exemple: cérvol , antiga , demana ... Esdrúixoles : la síl·laba tònica és l’antepenúltima. Per exemple: història , fórmula , ciència ...
(^1) Tret dels mots compostos que són el resultat de la unió de dos o més elements. Una paraula composta tindrà per
regla general les mateixes síl·labes o vocals tòniques en els seus components. Així, hi haurà compostos amb dos accents tònics (el primer, secundari; el segon, principal): r o dam ó n , a utop i sta , a ltav e u ...
Unitat 1. Accentuació i dièresi 5
Quan les vocals són obertes l’accent és greu o obert i quan són tancades, agut o tancat. Per això:
a sempre obert (à)
e
segons el timbre pot ser obert (è) o tancat (é)
i
sempre tancat (í)
o
segons el timbre pot ser obert (ò) o tancat (ó)
u sempre tancat (ú)
Aquesta regla és molt fàcil aplicada a les vocals a , i , u ja que únicament tenen un timbre. La dificultat la trobareu en les vocals e i o per la doble possibilitat de pronúncia: com hem exposat anteriorment, poden ser obertes o tancades. És important que feu la diferenciació fònica d’aquestes vocals, ja que és un tret propi del sistema lingüístic del valencià i, a més, moltes paraules que s’escriuen igual, homògrafes, distingeixen el significat per la pronúncia de la vocal. Vegeu-ne alguns exemples:
Dóna (del verb donar amb [o]) i dona (sexe femení, amb [ ]) Ós (animal, amb [o]) i os (part anatòmica, amb [ ]) Móra (fruit, amb [o]) i mora (dona àrab, amb [ ]) Déu (divinitat, amb [e]) i deu (numeral, amb [])
Unitat 1. Accentuació i dièresi 7
1.3 Regles d’accentuació
L’accent gràfic és la ratlleta inclinada que posem sobre algunes vocals. Així tenim, com hem comentat més amunt, dos tipus d’accent: obert o greu (`) i tancat o agut (´). Però l’accent gràfic no es posa sobre totes les vocals tòniques, ja que seria massa feixuc i inútil. Solament portaran accent gràfic:
Classificació dels mots a partir de la síl·laba tònica Terminacions que s’accentuen
Agudes
vocal vocal + s -en, -in
tardà, matí, passió, ningú cabàs, cafés, canyís, confós, confús, Berlín, entén
Planes
les que no acaben en cap de les terminacions anteriors
fràgil, dinàmic, àmbit, cèntim…
Esdrúixoles
totes
sèrie, ciència, àmplia…
Si teniu dubtes a l’hora de posar accent obert o tancat a les vocals e i o és important que recordeu aquestes indicacions:
Les agudes solen ser tancades: café , després , aniré , comprén , nové , avió , camió ...
EXCEPTE : arròs , terròs , açò , això , allò , ressò , repòs , rebò , perquè ... 2
(^2) Recordeu que el català oriental pronuncia i, per tant, accentua les ee obertes d’algunes paraules agudes: la
tercera persona dels verbs de la 2a conjugació acabats en -NDRE (excepte els acabats en -TENDRE i el verb encendre ). Per exemple: depèn, però entén ; els participis acabats en -ès: ofès, permès, omès, etc; els mots següents: vostè, vuitè, interès, xerès, espès , cafè, comitè, alè, francès, anglès, etc. ; unes altres paraules que podem accentuar obertes o tancades segons la varietat dialectal són aquestes: conéixer, véncer, i els imperfets d’indicatiu: déiem, quéiem, etc.
8 Quadern de Valencià Mitjà
Les planes majoritàriament són obertes: dipòsit , sòlid , tèxtil , exèrcit , dèbil ... Quant als verbs, la conjugació sencera respecta l’accent tancat, quan pertoca: déiem, córrec, preméreu (perfet simple).
EXCEPTE :
- els verbs de la 2a conjugació: véncer, créixer, córrer... les formes del verb ser : fóra...
- altres mots, com ara: estómac, cérvol, préstec, feréstec, llépol, furóncol...
Les esdrúixoles majoritàriament solen ser obertes: gènere , història , ciència ...
EXCEPTE : fórmula , pólvora , tómbola , góndola , tórtora , església , Dénia , llémena, feréstega ... Formes esdrúixoles dels verbs de la 2a conjugació: ocórrega...
1.3.1 Divergències de tonicitat
Heu de tenir present que hi ha paraules que no tenen la mateixa síl·laba tònica en castellà que en valencià. Aneu amb molt de compte i fixeu-vos-hi:
Són agudes
alfil avar cautxú ciclop criquet
elit fluor futbol handbol hoquei
humit interval misantrop oboé oceà
però policrom quilogram radar Raimon
timpà tiquet xandall xassís xiclet
Són planes
acne adequa alvèol amoníac atmosfera austríac
cardíac càstig conéixer córrer créixer etíop
intèrfon leucòcit magnetòfon medul·la meréixer míssil
omòplat paréixer policíac rèptil témer termòstat
tèxtil tórcer torticoli véncer vertigen zodíac
Són esdrúixoles
aurèola diòptria
èczema elèctrode
Etiòpia Himàlaia
olimpíada període
pneumònia rubèola
10 Quadern de Valencià Mitjà
pèl, pèls (cabell)
què (relatiu tònic, interrogatiu)
sé (del verb saber )
sí (afirmació)
sóc (del verb ser ) sòl, sòls (terra)
són (del verb ser )
té (del verb tenir )
ús (acció d'usar)
véns, vénen (verb venir ) vés (verb anar )
pel, pels (contraccions de per+el, per+els)
que (relatiu sense preposició / exclamatiu)
se (pronom reflexiu)
si (conjunció)
soc (calçat, tros de fusta) sol, sols (astre, nota, solitud, verb soler )
son (acte de dormir)
te (planta, infusió, lletra i pronom)
us (pronom feble)
vens, venen (verb vendre) ves (reducció de veges )
1.3.4 Que / Què
Accentuarem gràficament aquests elements només quan fan la funció de relatiu amb preposició (es pot substituir pels relatius compostos el qual, la qual, els quals, les quals ) o de pronom interrogatiu (equival a “quina cosa”) 3. Fixeu-vos en els exemples de la graella que teniu a continuació:
QUÈ
INTERROGATIU (equival a “quina cosa”)
Què fas? Què passa? No sabem què estudia.
RELATIU AMB PREPOSICIÓ
(equival al relatiu el qual, la qual, els quals, les quals )
La casa en què visc no és bonica. Les llibretes en què prenc els apunts són roges. El cotxe amb què he vingut és de mon pare. Són qüestions per què no es preocupa ningú.
(^3) Trobareu una explicació més detallada en la unitat 9, 9.3 Els pronoms relatius (p.138) i 9.4 Pronoms
interrogatius i exclamatius (p.143).
REMARQUES
Alguns dels mots formats a partir d’alguna paraula amb accent diacrític mantenen també aquest accent: adéu, rodamón, besnét, subsòl…
Recordeu que els monosíl·labs, llevat que siguen diacrítics, no s’accentuen mai: fa , pla , pa , ben ...
Unitat 1. Accentuació i dièresi 11
1.3.5. Exercicis
1. Accentueu, si cal, els que següents:
a) Els meus pares diuen que he de treballar més b) Sempre fa bromes, que graciós! c) Que vols prendre per a sopar? d) No m’agrada la moto que t’has comprat e) El programa d’ordinador amb que treballes no és massa bo f) Vull que em digues que penses fer g) Que m’has dit que vols? El material de que et vaig parlar? h) Saps a que es dedica? i) El dia que vingues parlarem de l’augment de sou j) No sé de que et queixes k) Vols que parlem de que és el que està passant? l) T’estic preguntant que et passa!
2. Accentueu, si cal, les paraules següents: 1. examen 2. rodamon 3. barnus 4. dilluns 5. esglesia 6. comprem 7. aigua 8. copia 9. dia 10. rafega 11. llapis 12. bustia 13. oxigen 14. virus 15. tennis 16. tragedia 17. individu 18. concorrer 19. aixo 20. anec 21. usuaria 22. misogin 23. Angel 24. diposit 25. paper 26. correu 27. Valencia 28. matalas 29. formula 30. tabu 31. aço 32. Julia 33. espinacs 34. lliço 35. Ramon 36. compren 37. platan 38. porus 39. cataleg 40. Sonia 41. essencies 42. Denia 43. canço 44. tombola 45. pingüi 46. arbitre 47. menjavem 48. temer 49. fideu 50. solid
Unitat 1. Accentuació i dièresi 13
6. Poseu accent en les paraules del text que ho necessiten:
En un dels meus viatges arreu del mon vaig patir un accident que, gracies a Deu, ara puc
contar. Em trobava als Estats Units, en la frontera amb el Canada, i un amic em va
acompanyar a una botiga d’aquestes en que venen escopetes a bon preu. Me’n vaig comprar
una i, despres de llegir-ne les instruccions d’us, vam anar a fer un tomb per un bosc dels
voltants per veure si caçavem qualsevol cosa. El fet es que, una vegada dins del bosc, ens vam
separar i, de sobte, m’apareix al davant un os enorme amb poques ganes de fer amistat. Quina
fera! No us podeu imaginar com son els ossos de grans fins que no en teniu un al davant! Jo
em trobava molt aterrit. Vaig disparar un tret per veure si l’espantava, pero l’unica cosa que
vaig aconseguir va ser enfurir-lo mes encara. Rapidament em va llançar l’urpa que va caure
de ple damunt l’escopeta i la meua ma. A causa del colp, vaig caure redolant per un petit
barranc. Aixo em va salvar, perque va impedir que l’os em seguira. Em vaig salvar pels pels.
Pero, a conseqüencia de la caiguda, em vaig trencar els ossos de la ma i un os de la cama.
Quan em va trobar el meu amic, estava totalment inconscient. Segons m’ha contat, em va
portar a una especie de bruixa, una xicota de pare indi i de mare mora, que sabia molts
encanteris. Em va donar una pocio feta de diverses fruites silvestres (maduixes, gerds, mores,
etc.) que em va fer recuperar els sentits i va recuperar-me de totes les lesions.
Ara que ja em trobe be ho conte com una anecdota curiosa, com una historia que qualsevol
avi conta als seus nets, pero la veritat es que ho vaig passar malament, i si no fora per la
intervencio de la bruixa, tal vegada ara no em trobaria en el mon dels vius.
14 Quadern de Valencià Mitjà
1.4 Dièresi
És un signe gràfic que col·loquem exclusivament sobre la i i la u****. La dièresi té les funcions següents:
1. Indicar la pronúncia d’una u darrere de les consonants g / q i davant de les vocals e / i. Exemples: llengües , lingüístic , qüestionari ...
Recordeu que els aplecs gu i qu amb les vocals a i o no porten dièresi. Exemples: quadre , quota , quocient ...
2. Trencar diftongs decreixents:
2.1 Indicar gràficament que una i o una u no formen diftong amb la vocal anterior o amb la següent ja que són vocals; és a dir, que es pronuncien en emissions de veu diferents. Exemples: raïm , veïna , peüc , heroïna ...
2.2 Indicar que la i / u col·locada entre vocals és tònica i forma síl·laba per si sola en ser una vocal plena. Exemples: conduïa , produïa , conduïen
No obstant això, si podem accentuar les vocals i / u , no hem de posar-hi dièresi sinó accent. Lluís > Lluïsa suís > suïssa país > països beneíem > beneïa reduíeu > reduïen
Convé tenir en compte alguns derivats de cultismes que porten dièresi encara que el mot primitiu tinga diftong.
Formen diftong No formen diftong fluid fluïdesa trapezoide trapezoïdal arcaic arcaïtzant europeu europeïtzant heroi heroïcitat
A més, hi ha altres derivats la pronúncia dels quals no ens indica clarament si una i o una u formen diftong o no. Per tant, cal recordar que porten dièresi: traïdor , continuïtat , espontaneïtat , heterogeneïtat , suïcidi , diürètic,
16 Quadern de Valencià Mitjà
disminuit un 60% en relacio amb l’espessor que tenia en els anys seixanta, segons explica en
l’edicio d’ahir la revista britanica Nature.
Aquesta es la conclusio d’una serie d’analisis fetes al continent Antartic, segons assegura
Jonathan Shanklin, un dels descobridors del forat de la capa d’ozo, el 1985. «Basicament no
hem vist cap retroces. Si hi ha alguna cosa nova, es l’acceleracio de l’engrandiment del forat
en el transcurs dels ultims trenta anys», afirma Shanklin.
3. Poseu accent o dièresi a les paraules que en necessiten:
a) El cirurgia li ha dit que te un greu problema d’acne. b) El consol suis va agrair la col·laboracio als paisos del Tercer Mon. c) Aquell austriac no era un home sa: primer una pneumonia, despres els eczemes en les mans; tot seguit la medul·la i ara l’aturada cardiaca. d) Lluisa volia anar a la residencia perque li feren rapidament una analisi. e) La neta de la mora venia te i cafe molt. f) Raul deia que es un consumidor de cocaina genuina de Berlin. g) Els empresaris venen la fabrica perque s’han arruinat amb l’increment de la quota que l’associacio els ha atribuit. h) Heu de convencer aquella dona perque us done el reptil i l’ensaimada. i) Marius ha traduit una poesia europeista. j) Els veins deien que han produit denou textos arcaistes.
4. Poseu els accents i les dièresis que falten en aquest text:
El menu no es caracteritza per la fluidesa. L’inicia una lliço magistral sobre la recerca
mes important en redaccio; s’exposa la doctrina basica sobre la paraula, la frase, el
paragraf, la puntuacio, etc.; s’hi ensenyen les operacions basiques de pre-escriure,
escriure i reescriure. Tambe es repassa l’equipament minim de l’autor i es presenten
raons poderoses per aprofitar l’eina de l’escriptura en benefici personal. A part de
mostrar la tecnica de la lletra, m’agradaria engrescar els meus lectors a escriure, a
divertir-se i a passar-s’ho be escrivint. Reivindicare l’us actiu de l’escriptura per a l’oci,
per divertir-se, per aprendre, per pensar, per matar el temps, i sempre sense cap
pretensio literaria. La composicio escrita es sinonima de fruir de la linguistica mes
genuina.
Daniel Cassany, La cuina de l’escriptura (adaptat)
Unitat 2. Ortografia
2.1 Vocalisme
Hi ha mots que contenen vocals diferents a les que contenen els mots corresponents castellans i la influència d’aquesta llengua fa que s’hi produesquen interferències. Per evitar-ho, fixeu- vos en els mots següents:
S’escriuen amb A afaitar ambaixada arravatar assassí avaluar
avaria extraversió latrina maragda picaporta
posa rancor sanefa Sardenya
S’escriuen amb E
ametista assemblea ebenista efeminat Empar / emparar Empordà enyorar eruga estendard
esternudar ferm gelea honestedat javelina litre meravella metre monestir
ràfega resplendor revenja santedat següent seguretat sergent vernís
S’escriuen amb I
ambigüitat antiguitat arri! ciment contemporània contenidor
declivi diabetis eclipsi infermeria làctia línia
mantenidor nucli ordinador penis sobirania Tunis
Unitat 2. Ortografia 19
2.1.1 Exercicis
1. Ompliu els buits de les frases següents amb la vocal adient: 1. Tinc la segur___tat que el s___rgent p___lsarà alguna tecla perquè jo no haja de fer unes guàrdies tan av___rrides. 2. És un t___rment, això de veure pertot arreu b___tifarres i emb___tit i estar a règim. 3. Estic s___focat perquè no recorde el tít___l de la pel·lícula, però si hi pense veig el tit___lar com si estigués escrit amb ret___ladors davant meu. 4. Deu s___frir molt, perquè s___spira molt davant la t___mba del seu marit. 5. Durant la seua j___ventut va tenir dos marits: l’un era h___ngarés i l’altre r___manés. 6. L’am___tista que porta l’anell de la sob___rana és m___rav___llosa. 7. L’ass___mblea ha aprovat les propostes g___vernamentals malgrat la seua ambigü___tat. 8. Posa’t el davantal si no vols ___mbrutar-te. 9. Cal que sigu___m rig___rosos i que ___valuem amb honest___dat tots els aspirants, sense deixar-nos s___bornar. 10. Com que no em va agradar el gust del vi, després de tastar-lo el vaig esc___pir. 11. Aquest jersei és molt j___venil. 12. Després de l’accident em vaig quedar at___rdit, t___rbat, no podia enfocar les imatges i suava per tots els por___s de la meua pell. 2. Corregiu les incorreccions, quant a la divergència vocàlica, del text següent:
L’embaixador de Rumania va descubrir en un contenidor de cement el robí -i l’estuig que el contenia- perdut per la princesa el dia de les seues noces. La melanconia i l’anyorança de la princesa per la pèrdua de tan estimada joia va provocar que son pare, el rei Mahmet, convocara una assemblea per discutir i evaluar les possibilitats de recuperar el rubí. Ducs, marquesos, embaixadors i cònsuls de diverses nacions, senyors de les terres del regne, soberans d’altres nacions, i fins i tot una companyia de juglars, discutiren, sota la mirada atenta del rei, la manera de recoperar el rubí arrevatat, sense escr úpuls, de les mans de la princesa, que ja no podia soportar la pèrdua i, aturdida i una mica enfollida, es dedicava a escudrinyar totes les estances del palau. La malaltia de la princesa fou tan greu, que el rei va contractar una e nfermera perquè l’atenguera durant tot el dia i tota la nit, desafiant els eclipses, les tempestes, i les depressions del seu caràcter. Finalment, però, l’atent embaixador li donà en mà a la princesa la tan preada joia.
20 Quadern de Valencià Mitjà
2.2 Consonantisme: les oclusives: p-t-c // b-d-g
Aquestes consonants s’anomenen oclusives perquè, durant el procés d’articulació, primer es produeix un tancament que obstaculitza el pas de l’aire i després hi ha una obertura que deixa eixir l’aire bruscament. El tancament pot fer-se amb els llavis (p,b), les dents (t, d) o el vel del paladar (g, c).
Quan es troben a final de paraula, les consonants oclusives neutralitzen el seu so, fenomen
que de vegades provoca vacil·lacions en l’escriptura (ex. verd [v r ] ; sang [sa k] ). Tingueu
en compte la regla següent.
En síl·labes finals:
EXCEPCIONS!
Mots femenins acabats en –ETUD, -ITUD: inquietud, solitud.
Altres mots: adob, aljub, tub, cub, fred, sud, ànec, mànec, càrrec, espàrrec, fàstic.
La 1a persona del singular del present d’indicatiu dels verbs velaritzats: aprenc, comprenc, entenc, tinc.
Fixeu-vos també en aquests mots:
baptisme acceptar accelerar accent succés recepta conjectura submergir addició suggerir augmentar escriptor repte dubte dissabte sobte captivar capçal pneumàtic pneumònia
2.2.1 Exercicis
1. Ompliu els buits amb l’oclusiva corresponent:
Si la vocal anterior és tònica P – T – C
Exemple: amic, advocat Si no podem aplicar la regla anterior, cal observar els derivats: Derivats amb P – T – C mot amb P – T – C Derivats amb B – D – G mot amb B – D – G
Exemple: àra b (Arà b ia), sor d (sor d a )
