¡Descarga Análisis del sistema de herencia catalán: particiones, profesionales y collaciones - Prof. y más Apuntes en PDF de Derecho de la Unión Europea solo en Docsity!
CRITERIS DE SOLUCIÓ - PAC 4
Recordatori important: Us recordem a tots que aquestes són tan sols indicacions relatives al contingut mínim
i aproximat que es demanava respecte de cada una de les preguntes formulades. Les vostres respostes han de
ser sempre originals, és a dir, fruit de la vostra reflexió personal i expressades també de manera original, no han de reproduir el que es pugui localitzar en la Guia de lectures, GES, manuals o altres documents.
Cal tenir en compte que es valoraran principalment els arguments que es donin i la seva justificació, no tant la contestació per si mateixa. Les respostes, hauran d'esmentar necessàriament (no transcriure) els articles del CCCat que s'utilitzin com a argumentació. També és convenient recórrer a la jurisprudència i/o a la doctrina, per justificar les vostres respostes.
Presentació i Objectius
Presentació
El quart exercici d’AC s’estructura en dos parts. Cal respondre de manera raonada totes les preguntes i fonamentar les respostes en normes jurídiques.
Objectius L’exercici ha de permetre a l’estudiant treballar i aprofundir els continguts del mòdul 4 i l’adquisició de les següents competències: I.- Coneixements acadèmics i disciplinaris: Conèixer el sistema català d'adquisició de l'herència i els seus efectes.
Aprendre les particularitats que presenta la regulació de la comunitat hereditària en el dret successori català i la regulació dels procediments de partició de l'herència.
Entendre els mecanismes de protecció del dret hereditari i dels interessos dels creditors hereditaris en el sistema successori català.
II.- Professionals:
- Saber identificar i relacionar les institucions jurídiques estudiades i aplicar els coneixements teòrics adquirits a supòsits de fet extrets de la realitat.
- Conèixer, consultar i utilitzar les fonts jurídiques (legals, jurisprudencials i doctrinals).
- Llegir i entendre sentències i redactar breus textos jurídics (clàusula testamentària) i fer-ho de manera fonamentada.
- Aprendre a argumentar jurídicament.
- Saber adaptar-se als canvis legislatius, estudiar i comprendre les novetats legislatives.
III.- Transversals i generals
- Capacitat d’estructurar informació.
- Capacitat d’anàlisi i de síntesi.
- Treball amb les TIC.
- Autoorganització del treball i de l’estudi.
- Capacitat d’avaluació crítica del coneixement.
Enunciats de la PAC
Cal tenir en compte que es valoraran principalment els arguments que es donin, la seva justificació, no tant la resposta per si mateixa. Les respostes hauran d'esmentar necessàriament (no transcriure) els articles del CCCat. que s'utilitzin com a argumentació i justificar perquè es consideren aplicables. També és convenient recórrer a la jurisprudència (Guia de Jurisprudència que se us va adjuntar), per justificar les vostres respostes.
I.- PRIMERA PART.-
I. Respon raonadament les següents qüestions:
1. Quina diferència principal hi ha entre acceptació pura i simple i a benefici d’inventari?
La principal diferència és que en l’acceptació de l’herència pura i simple l'hereu respon de les obligacions del causant i de les càrregues hereditàries, no solament amb els béns relictes, sinó també amb els béns propis, indistintament; mentre que en l’acceptació de l’herència a benefici d’inventari l’hereu nomes respon amb els bens propis de l’herència.
2. El pagament per part dels hereus de l’ impost de successions implica l’acceptació de
l’herència?
No necessariament, ja que es pot considerar com un acte de mera conservació o administració. S’exceptua llògicament si el pagament l’han fet amb diners del propi difunt, ja que en aquest cas sí que ens troben amb un acte dispositiu.
3. Què vol dir que un bé és col·lacionable? Per què la col·lació no afecta al cridat que
repudia l’herència?
Que la donació feta per el testador en vida al seu fill legitimari s’ha de tenir present en la partició de l’ herència ja que el beneficiat haurà de reduir de la seva quota hereditària el valor de la donació feta pel seu pare.
Per que el fonament de la col·lació es basa en la presumpta voluntat del causant d’evitar desigualtats entre els cohereus, si l’hereu cridat repudia l’herència no arriba a ser mai hereu
4. En el testament de Pere disposa: “Deixo tota la meva herència al meu germà Lluís i el
meu amic Frederic”. Al morir Pere, Lluís i Frederic fan la partició de l’herència que comprèn una casa en Sitges per valor de 250.000€ i diferents comtes en el banc per un valor igual al de la casa. Lluís es queda amb la casa de Sitges i Frederic amb els diners; Pere tenia un fill Cristian que va tenir amb una dona quan era jove, però que no va tenir
El caudal de la parella consistia en els següents béns, tot al 50% cadascú.
- una casa a Vic valorada en 400.000 €
- un apartament a Platja d’Aro valorat en 325.000€
- un fons d’inversió per valor de 250.000€
- diners en llibretes i comtes corrents per valor de 125.000€
El solar donat a la Natàlia es va valorar a l’escriptura de donació per valor de 42.000€, però al temps de la mort dels seus pares s’ha revalorat molt i ara s’ estima que el seu valor és de 125.000€
Respon raonadament les següents qüestions:
1.-Qui són els legitimaris d’ en Joan? Hi ha algú preterit? Sí ,no? per què?
Són legitimaris el seu fill Pere, per dret propi; i els fills d’Aleix, Núria i en Pep; i les filles de la Natàlia, Berta i Carla, per dret de representació. No hi ha legitimaris preterits ja que malgrat el seus néts no figuren en el testament s’entenen nomenats directament per la llei i per tant no hi ha preterició errònia.
2.- Qui és o són els hereus de Joan? i de l’Anna?
L’hereva de Joan serà la seva dona, ja que malgrat no ha pogut acceptat l’herència ha sobreviscut el causant i per tant seran els hereus de l’Anna els qui per l’exercici del dret de transmissió podran acceptar o repudiar l’herència del primer causant.
Al haver mort Anna sense testament s’haurà de procedir a l’obertura de la successió intestada i per tant seran hereus per terceres parts els seus dos fills Aleix i Pere i les seves netes Berta i Carla per dret de representació de la seva mare Natàlia.
3.- Que hagués passat si l’Anna hagués mort abans del seu marit Joan?
Que s’hauria aplicat la substitució prevista en el testament i per tant serien hereus cridats la Natàlia i en Pere, malgrat que al haver premort la Natàlia, tot acreixeria a favor d’en Pere que seria l’únic hereu malgrat la llegítima que podrien reclamar els legitimaris.
4.- Quines conseqüències provoca la revalorització del solar donat a la Natàlia i la premoriència d’aquesta
Que la valoració dels bens col·lacionables s’ha de tenir en comte en el moment de fer la partició, per tant s’ha de tenir en comte l ‘import de la llegítima que li correspondria a la Natàlia que seria 51.041,6 € ( resultat de sumar el valor de l’herència, més el valor de la meitat de la donació en el moment de fer la partició, dividit entre quatre i després entre el nombre de legitimaris, tres). Per tant, si no s’hagués revalorat es podria reclamar la diferència entre 42.000 € i els 51.041,6 €; com ara el valor del solar és superior el que per legitima correspon, les netes de Joan, no podran
reclamar res per llegítima, ja que el bé donat a la seva mare s’imputa a la llegítima que aquestes tenen dret a reclamar de conformitat amb l’article 451-8-3 CCCat.
5.- Com es repartirà l’herència de Joan i de l’Anna? Determineu els drets que els diferents interessats tenen en l’herència. Concreteu els drets en euros, tenint en comte els valors exposats.
Herència de Joan .-
Serà hereva la seva dóna i els legitimaris tindran dret a reclamar el que per llegítima els hi correspon, amb les precisions que hem dit en la pregunta anterior.
Herència de l’Anna .-
Com hem dit abans son hereus en l’herència de l’Anna en Pere, l’Aleix i les filles de Natàlia Berta i Carla; en Pere i Aleix tindran dret a una tercera part de l’herència de l’Anna i Berta i Carla el terç restant. Mirem ara els béns de l’Anna:
- ½ indivisa de la casa a Vic valorada en 400.000 €, per tant 200.000€
- ½ indivisa d’un apartament a Platja d’Aro valorat en 325.000€, per tant, 162.500€
- ½ indivisa d’un fons d’inversió per valor de 250.000€, per tant, 125.000€
- ½ indivisa de diners en llibretes/comtes corrents per valor de 125.000,per tant 62.500€
Valor total = 550.000 € / 3 = 183.333,33 € L’Aleix tindrà dret a 183.333,33 € En Pere tindrà dret a 183.333,33 € La Berta i la Carla tindran dret a 183.333,33 €, es a dir, 91.650,00€ cadascuna.
Però a més en l’herència de l’Anna també hi havia el dret de transmissió en l’herència del seu marit i per tant s’haurà de determinar els béns d’en Joan es a dir:
- ½ indivisa de la casa a Vic valorada en 400.000 €, per tant 200.000€
- (^) ½ indivisa d’un apartament a Platja d’Aro valorat en 325.000€, per tant, 162.500€
- ½ indivisa d’un fons d’inversió per valor de 250.000€, per tant, 125.000€
- ½ indivisa de diners en llibretes/comtes corrents per valor de 125.000,per tant 62.500€
Valor total = 550.000 € / 3 = 183.333,33 €
S’ha de tenir en comte la donació amb caràcter col·lacionable fet per Joan a la seva filla, s’han de complir les disposicions testamentàries, la col·lació també s’ha de tenir en comte en la successió intestada, per tant els 62.500€, es resten de la quota que s’atribueix a les netes i es reparteix proporcionalment entre els hereus per mantenir la igualtat en la successió:
L’Aleix tindrà dret a 183.333,33 € + 20,833,33 = 204.166, 66 € = 204.167 € En Pere tindrà dret a 183.333,33 € + 20.833,33 = 204.166, 66 € = 204.167 € La Berta i la Carla tindran dret a 120.833,33 € + 20.833,33 = 141.666,66€ /2 = 70.833,33€ per cadascuna = 70.833 €
