LLIÇÓ 4. El procés d’adquisició de l’herència
27-03-2012
•Criteri de l’adquisició automàtica (sistema germànic), si bé sempre amb opció a rebutjar-la.
•Criteri de l’adquisició per acceptació (sistema romanista), amb una ficció de retroactivitat Sistema del Dret
Català.
Art. 411-5: Adquisició de l'herència L'hereu adquireix l'herència deferida amb l'acceptació, però els efectes
d'aquesta es retrotrauen al moment de la mort del causant.
4.1 L’obertura de la successió. L’herència jacent: l’administració.
El procés d’acceptació de l’herència s’origina amb l’obertura de la successió i la crida dels hereus.
L’obertura de la successió té com a fet determinant la mort de la persona, fet que marca el moment en que es
produeix questa obertura. Art. 411-2.1 La transcendència jurídica del moment es fonamental per marcar quins son
els hereus vocats (data i hora), però no en determina el lloc, el lloc d’obertura serà el del darrer domicili del causant
(competència judicial) I si no on es troben la major part dels béns. art 411-2.2.
L’obertura de la successió HERÈNCIA JACENT: expressa la situació en que es troba l’herència en espera de la seva
acceptació. Aquesta interinitat pot ser llarga per causes diverses, per exemple, mentre es determina l’hereu
certament, o que existeix una condició suspensiva o simplement que el cridat trigui en acceptar, art. 441-12, el cridat
té 30 anys per acceptar o repudiar.
Conservació del patrimoni del causant mentre dura la pendència. Per tant en interès del futur titular i dels tercers
titulars d’algun dret contra el causant, els creditors del causant, cal, doncs, que hi hagi algú que s’ocupi de l’herència
jacent administrador.
L’administrador gestiona l’herència jacent mentre dura la situació d’interinitat, vetllant per la conservació de l’herència
i la seva productivitat. L’administrador de l’herència en té també la representació. Aquest administrador pot ser:
- Judicial. En la intestada, per petició dels interessats, art 797 i ss LEC.
- Voluntària. Pot correspondre a una persona designada pel testador designant una administració ad hoc,
sobretot si la pendencia es causada pel testador. ( institució de marmessor universal, substituint l’administrador).
En defecte de marmessor o d’administrador i que l’hereu ja sigui conegut, art. 411-9, legitima llavors al propi cridat
per administrar l’herència jacent, actuant com a fet i no com a dret, perquè actuar com a dret seria una acceptació
tàcita de l’herència ( només poden fer actes de manteniment, conservació i exercicis d’accions possessòries).
411-9.3 Administració judicial.
Sempre que els cridats fossin varis, l’acceptació d’un d’ells extingeix l’herència jacent. 411-9.4.
4.2 La crida dels hereus. Les fonts.
La font pot ser la voluntat del causant (testament o heretament) o la llei (intestada)
Art. 411-3. Prevalença d’ordenació voluntària per sobre de la legal (Confirmat per 441-1).
Estableix també l’absoluta incompatibilitat entre s. Voluntària i legal NEMO PRO PARTE.
Incompatibilitat entre institució testamentària universal i l’heretament.
Els hereus que arribin a ser-ho hauran estat designats exclusivament per l’ heretant, exclusivament pel testador o
exclusivament per la llei Però tampoc successivament (semel heres) com ajuda al nemo pro parte.
4.3 Els efectes de a crida. Vocació i delació.
La vocació a l’herència es l’efecte jurídic més immediat de la crida i atorga una legitimació per succeir. El subjecte
vocat pot arribar a succeir el causant, però com a vocat té només una simple expectativa x ser hereu, pot no arribar
a ser-ho.
En canvi la delació (oferir) pressuposa necessariament la prèvia vocació, es presenta com una vocació preferent,
atorgant al vocat la legitimació per acceptar o repudiar l’herència. Es el dret a succeir mitjançant l’acceptació, art.
461-1 i 461-12.
Quan la llei parla de l’hereu es refereix a la última fase en que ja s’ha acceptat l’herència. La manera de veure més
clars aquests conceptes es amb la successió intestada (tema 15) perquè es més uniforme i sense especialitats
introduïdes pel testador.
•La llei crida a totes les persones art. 441-2, però no tots son vocats, d’entrada en queden fora els que han
premort al causant perquè, sobre aquests, la crida que la llei fa queda ineficaç, per tant no hi ha vocació. Tots
els cridats vius son vocats, però no tots arribaran a tenir la delació. Art. 442-1, Els vocats preferents a favor
dels quals l’herència es defereix preferentment (fills i descendents). Tenint en compte que hi haurà vocats que
mai arribaran a tenir la delació, la seva vocació quedarà sense efecte.
DRET DE SUCCESSIONS
1
