¡Descarga Supuesta violación de derechos en artículo periodístico y más Ejercicios en PDF de Comunicación solo en Docsity!
Grau de Comunicació 2n semestre del curso 2017-
Solucionari PAC 1
Règim Jurídic de la Comunicació
- Identificació del dret exercit pel diari Notícies de la Ciutat****. Ha de identificar- se el dret o llibertat que correspongui, o l'element preponderant si es considera que s'exerceixen tots dos, justificant els motius de l'elecció. (2, punts
Tot i que el dret de llibertat d'informació procedeix del de llibertat d'expressió (o, almenys, tenen un origen comú, segons vam veure en l'apartat 2 del Mòdul 1), tots dos estan configurats en la Constitució com a drets autònoms i diferenciats l'un de l'altre , i així és com els hem d'entendre a l'hora de determinar quin és el dret que s'està exercint en cada cas, ja que cada un té unes característiques i uns límits diferents.
El dret exercit pel diari Notícies de la Ciutat en la publicació de la notícia objecte del conflicte és el relatiu a la llibertat d'informació, dret fonamental recollit a l'article 20.1 d) de la Constitució Espanyola (vegeu apartat 5 del Mòdul 1). En efecte, ens trobem davant d'una activitat informativa: la narració d'uns fets o esdeveniments d'actualitat publicats en forma de reportatge o notícia per un diari regional. Encara que podríem considerar que l'article periodístic també emet algun judici de valor o opinió que potser vagi més enllà de la mera constatació d'uns fets (com per exemple, la frase en què s'afirma que els consumidors d'anabolitzants "són joves insegurs, convertits en esclaus de l'estètica, que dipositen ingènuament en aquest tipus de productes l'esperança d'aconseguir un cos perfecte") i que podria semblar emmarcar-se en l'esfera de la llibertat d'expressió, resulta clar que l'element preponderant (veure doctrina de l'element preponderant, esmentada en l'apartat 6.1 del Mòdul 2) en el present cas és el de l'activitat informativa, protegida pel citat dret fonamental a la llibertat d'informació
2. Anàlisi de la legitimitat o correcte exercici de la llibertat d'expressió o d'informació exercides, segons correspongui. (2,5 punts)
Un cop identificat el dret, s'ha d'analitzar i valorar si l'exercici del mateix per part del diari Notícies de la Ciutat ha estat correcte, legítim i, en definitiva, emparat constitucionalment. El mateix apartat d) de l'article 20.1 de la Constitució col·loca la veracitat com a principal requisit o límit per a l'exercici d'aquest dret. Aquest concepte de veracitat no s'ha d'equiparar al de veritat absoluta en tota informació o notícia periodística (apartat 5.1 del Mòdul 1), però sí que requereix que hi hagi hagut en la seva obtenció i difusió una diligència informativa per part del periodista o del mitjà de comunicació que la publica. Aquesta diligència informativa es tradueix en aspectes com la credibilitat de les fonts consultades, l'actitud cap a la veritat per part del periodista, la contrastació de les dades exposades, l'especial cura en la investigació en casos d'especial transcendència o en els que puguin resultar vulnerats drets de la personalitat o la valoració dels fets prescindint de la tergiversació i la confusió (apartat 5.1.1 del Mòdul 1).
Grau de Comunicació 2n semestre del curso 2017-
En el cas que ens ocupa, hem de presumir que el contingut escrit de l'article, és a dir, el text del reportatge, respon a aquests criteris i que, per tant, es tracta d'informació veraç, recollida amb prou diligència professional. Així ho semblen indicar elements com les referències a alguns detalls tècnics (la descripció resumida de la naturalesa i les propietats dels esteroides i anabolitzants) o jurídics (la regulació normativa existent al país respecte d'aquest tipus de productes), les referències a estudis i estadístiques sobre el consum d'aquestes substàncies a Espanya, o el fet que la temàtica del reportatge ja hagi estat abordada i analitzada anteriorment, amb el mateix enfocament, per altres mitjans de comunicació.
No obstant això, l’aspecte rellevant del cas és la inclusió d'una fotografia de l'interior d'un gimnàs clarament definit i identificable. La veritat és que la il·lustració de la notícia amb aquesta fotografia (formant part de la notícia i, per tant, de l'activitat informativa susceptible de ser protegida pel dret fonamental recollit a l'article 20.1 de la Constitució) modifica el seu contingut. Així, el fet d'acompanyar el text amb la imatge del gimnàs FIT provoca en el públic la convicció o com a mínim la sospita que el citat local (o tota la cadena de gimnasos) és protagonista dels fets relatats en el cos de la notícia, de manera que el lector pot arribar a la conclusió que a l'interior d'aquests gimnasos es tolera el consum d'anabolitzants i fins es promou la seva venda. Però si al llarg de tot el reportatge no es feia cap menció al gimnàs FIT i, segons manifesta el mateix diari, la fotografia era només un element gràfic escollit a l'atzar, hem de suposar que aquest gimnàs no formava part de la investigació realitzada per l' periodista que va publicar la notícia i que, per tant, no estava directament implicat en la informació que conformava la notícia.
Aquesta manca de relació del gimnàs amb la investigació realitzada i amb la informació publicada, juntament amb l'associació dels fets amb el gimnàs que es provoca en el lector mitjançant la inserció de la seva fotografia, on es pot identificar el seu nom i el seu logotip, converteix la notícia en informació no veraç, ja que comporta una patent falta de diligència professional i informativa en la selecció de la imatge que acompanya el text (el que pot ser qualificat com a falta de professionalitat, o d'una actitud positiva respecte a la veritat , segons vam veure en l'apartat 5.1.1 del Mòdul 1) i, al mateix temps, esdevé il·legítim l'ús del dret a la llibertat d'informació. I tot això perquè en aquest reportatge que estem valorant la veracitat no consisteix només en el text (el contingut sí que pot respondre en general, com hem vist, als principis de veracitat i diligència informativa), sinó que la fotografia que la il·lustra també forma part integral i fonamental de la mateixa.
- Anàlisi de la presumpta vulneració dels drets a l'honor o dels drets a la pròpia imatge, tant de FIT, SA, com de Pere A. (5 punts)
Encara que podria dir-se que el sol fet que la informació publicada sigui considerada com no veraç ja la converteix en un reportatge no emparat pel dret
Grau de Comunicació 2n semestre del curso 2017-
sense que s'hagués demanat el consentiment als seus representants. No obstant això, el contingut del dret fonamental a la pròpia imatge, lligat a l'àmbit de la intimitat de la persona, protegeix l'interès del titular en què els seus trets físics no es captin o difonguin sense el seu consentiment, de manera que, per la seva pròpia naturalesa , el dret fonamental a la pròpia imatge només té sentit en relació amb la persona física (apartat 1.2 del Mòdul 2).
No obstant això, sí que es podria considerar vulnerat el dret a la imatge de Fit, SA en el seu vessant patrimonial, és a dir, el dret a la seva imatge comercial, que es configura com un dret civil ordinari, sense protecció constitucional (segons vam veure en l'apartat 5.2.2 del Mòdul 2). En la mesura que les empreses, com Fit, SA, tenen un nom i un logotip que són susceptibles de contingut econòmic, i és precisament aquest nom i logotip de l'empresa el que apareix reproduït en la imatge de la notícia i identifica el gimnàs de la fotografia, perjudicant els seus fins comercials, podria concloure que aquest dret ha estat vulnerat, infringint el que disposa l'article 7.6 de la LOPC. Tanmateix, cal tenir en compte que també hi ha altres àmbits de protecció més específics, com la Llei de competència deslleial o la legislació sobre marques, que ja sancionen, entre altres coses, la divulgació de manifestacions falses referides a una societat mercantil per menyscabar el seu crèdit en el mercat, o l'ús il·lícit dels signes associats a la imatge de les persones jurídiques.
Pel que fa a Pere A., tot i que el cas pot presentar alguns dubtes, sembla raonable concloure que el seu dret fonamental a la pròpia imatge tampoc ha resultat vulnerat. Certament, es tracta d'un dret que permet impedir la captació, reproducció o comunicació gràfica, per part d'un tercer no autoritzat, de la imatge d'una persona sense el seu consentiment (apartats 5.1 i 5.2 del Mòdul 2), consentiment que no existia en el cas de Pere A. No obstant això, com s'ha dit, l'element determinant de la imatge per poder invocar la protecció del dret fonamental protegit per la Constitució és la recognoscibilitat de la persona afectada. Aquesta recognoscibilitat s'ha d'entendre referida a tercers: així, el fet que Pere A. s'hagi pogut reconèixer a si mateix en la fotografia per alguns trets físics o per la roba que porta (o, fins i tot, pel tatuatge que s'intueix a la imatge) no vol dir que també sigui reconeixible per a tercers. En aquest sentit, resulta rellevant que aparegui a la fotografia d'esquena i al lluny, de manera que ni es pot veure la seva cara, que és el principal element que permet individualitzar i identificar una persona, ni apareix en un plànol prou proper com per poder ser reconegut. D'altra banda, el fet d'aparèixer "al lluny i en una cantonada" també és significatiu per un altre motiu, ja que això indica que la seva representació gràfica és accessòria i secundària a la fotografia, circumstància que s'ha de tenir en compte encara que la imatge no hagi estat presa en un succés o esdeveniment estrictament públic (apartat 5.2.1 del Mòdul 2).
Si el dret a la pròpia imatge de Pere A. no ha resultat vulnerat, per no resultar prou reconeixible en la fotografia, i en la mesura que el seu nom tampoc apareix citat en cap moment en el text de la notícia,s’ ha de concloure que tampoc resulta vulnerat el seu dret a l'honor. Si no se li reconeix en la fotografia, ningú pot associar el contingut de la notícia amb la seva persona (com hem vist que sí que passa en el cas de Fit, SA), de manera que la seva reputació i seva consideració
Grau de Comunicació 2n semestre del curso 2017-
pública no es veuran danyades, motiu pel qual el seu dret a l'honor romandrà inalterat.
