






Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Solucionario de todos los ejercicios del libero del alumno de economía de empresa de segundo de bachillerato.
Tipo: Ejercicios
Subido el 27/05/2021
4.8
(4)20 documentos
1 / 12
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!







1. Comenta la situació d’una empresa en la qual no hi hagi equilibri financer. Una situació d’absència d’equilibri financer podria ser aquella en què una empresa mostra un excessiu finançament aliè, de mane- ra que genera un endeutament molt elevat que fa difícil tornar els préstecs i els crèdits en els terminis i les condicions acor- dades amb els creditors (bancs, proveïdors, organismes públics, etc.). Aquesta situació pot provocar la suspensió de pagaments i, fins i tot, la fallida de l’empresa. 2. Posa exemples d’elements de l’estructura econòmica i de l’estructura financera del balanç. Alguns exemples d’elements de l’estructura financera del balanç són: j Capital social. j Deutes amb proveïdors. j Reserves. j Préstecs bancaris. I alguns exemples d’elements de l’estructura econòmica del ba- lanç són: j Deutes dels clients. j Existències de mercaderies. j Saldos dels comptes bancaris. j Maquinària.
Immobilitzat Existències Realitzable Disponible Recursos propis Passiu no corrent Passiu corrent
3. Aplica les tècniques d’anàlisi de balanços (percentatges, variacions i representació gràfica) que coneguis per al balanç següent per dos anys consecutius:
Actiu 2011 % 2012 % var. € var. % Immobilitzat Existències Realitzable Disponible
Patrimoni net i passiu 2011 % 2012 % var. € var. % Recursos propis Passiu no corrent Passiu corrent
Actiu Patrimoni net i passiu Actiu Patrimoni net i passiu
Immobilitzat 44 % (^) Recursos propis 48 %^ Immobilitzat 41 % Recursos propis 46 %
Passiu no corrent 19 % Passiu no corrent 21 %
Passiu corrent 33 % Passiu corrent 33 %
Existències 18 % Existències 25 % Realitzable 28 % Realitzable 19 % Disponible 12 %^ Disponible 13 %
5. Classifica de manera funcional els comptes següents, que pertanyen al balanç d’una empresa, i calcula el fons de maniobra. Comenta’n els resultats: Actiu Patrimoni net i passiu Mobiliari Maquinària Edificis AA Maquinària AA Mobiliari Primeres matèries Producte acabat Envasos Accions de cotització oficial Deteriorament per depreciació d’existències Clients Deutors Bancs Caixa
Capital social Reserves legals Reserves voluntàries Obligacions Resultat de l’exercici Proveïdors Proveïdors, efectes comercials que cal pagar Creditors per prestació de serveis Préstecs a ll/t
Actiu €^ % Patrimoni net i passiu €^ % Immobilitzat Existències Realitzable Disponible
Recursos propis Passiu no corrent Passiu corrent
Aquesta empresa presenta un fons de maniobra aparentment gran; per tant, la seva situació patrimonial és equilibrada.
6. Fes una anàlisi patrimonial i financera de l’evolució d’una empresa d’acord amb el seu balanç:
Actiu 2011 2012 Patrimoni net i passiu 2011 2012 Edificis Maquinària Mobiliari AA Maquinària AA Mobiliari Mercaderies Envasos Productes acabats Primeres matèries Clients Provisió insolvències tràfic Bancs Caixa
Capital social Reserves legals Resultat de l’exercici Préstecs a ll/t Proveïdors Efectes comercials que cal pagar Creditors per prestació de serveis Hisenda Pública, creditora
4. Explica el significat econòmic d’un fons de maniobra negatiu.
Un fons de maniobra negatiu implica que l’actiu corrent és in- ferior al passiu corrent; és a dir, que una part del passiu corrent (obligacions de pagament a curt termini) està finançant l’actiu fix (inversions a llarg termini). També es pot observar d’una altra manera: el patrimoni net i el passiu són insuficients per
finançar l’actiu no corrent. Sense altres informacions, això pot ser negatiu per a l’empresa, ja que pot significar l’aparició de risc de suspensió de pagaments. Hi ha empreses, però, que tot i tenir un fons de maniobra negatiu tenen una situació financera normal i equilibrada. Tot això, per tant, depèn del tipus d’acti- vitat econòmica.
j Augmentar el finançament propi mitjançant una ampliació de capital i, així, compensar els deutes que no es poden pagar.
4. Comenta per quina raó es defineix el fons de maniobra com el capital circulant, és a dir, com la part permanent de l’actiu corrent. El fons de maniobra s’anomena també capital circulant , ja que tot i ser una part de l’actiu corrent, es pot dir que és no corrent, o sigui, de l’estructura fixa de l’empresa, perquè es tracta de sal- dos que són permanents a l’empresa: estoc mínim d’existències, saldo mitjà de clients o saldo mitjà de comptes de tresoreria, que es manté per a desemborsaments imprevistos. 5. Fixa’t en els balanços de dues empreses diferents: una empresa industrial fabricant de maquinària metal·lúrgica i una cadena de supermercats. Balanç empresa 1 Actiu P.N. i passiu Immobilitzat Existències Realitzable Disponible
Recursos propis Passiu no corrent Passiu corrent
Balanç empresa 2 Actiu P.N. i passiu Immobilitzat Existències Realitzable Disponible
Recursos propis Exigible a ll/t Exigible a c/t
A partir d’aquesta informació, fes un estudi patrimonial de les dues empreses i, per mitjà de l’estudi del fons de manio- bra, determina quin balanç correspon a cada una.
Empresa 1 Empresa 2 FM 10 000 2 12 000
Si s’observen i s’avaluen els resultats, es pot afirmar que l’em- presa industrial és la 1, ja que presenta un fons de maniobra positiu (10 000 €), i de considerable importància respecte del patrimoni net i el passiu no corrent (12 %). A més, l’actiu no corrent és molt important (74 %), ja que necessita moltes inver- sions permanents per a la seva activitat. De la mateixa manera, la xarxa de supermercats és l’empresa 2, ja que té un fons de maniobra negatiu ( 2 12 000 €) i una estruc- tura patrimonial que ho permet: el finançament amb els pro- veïdors és molt important, les inversions permanents no són tan quantioses i la importància de les existències sobre l’actiu és més rellevant.
6. Una empresa presenta un balanç amb la situació següent:
Actiu 2010 2011 Immobilitzat Existències Realitzable Disponible
Actiu 2010 % 2011 % var. € var. %
Immobilitzat Existències Realitzable Disponible
Patrimoni net i passiu 2010 % 2011 % var. € var. %
Recursos propis Passiu no corrent Passiu corrent
Patrimoni net i passiu 2010 2011 Recursos propis Passiu no corrent Passiu corrent
a ) Calcula el fons de maniobra. b ) Tot seguit, comenta la situació patrimonial. c ) Quins problemes presenta aquesta empresa? d ) Com els resoldries?
7. Determina quin efecte tindria cada una de les operacions empresarials següents sobre el fons de maniobra. Comenta i justifica les teves respostes. j Liquidar totalment un deute amb un proveïdor j Fer una ampliació de capital per ampliar instal·lacions j Comprar mercaderies a crèdit j Adquirir maquinària amb un préstec a ll/t j Dotar l’amortització acumulada de l’immobilitzat j Fer una venda (a preu de cost) j Augmentar les existències amb crèdits a c/t j Vendre un edifici de l’empresa j Descomptar una lletra de canvi en un banc j Fer una venda (amb benefici)
Cal analitzar cada operació amb els comptes afectats i determinar com afecta els grups patrimonials amb els quals es calcula el fons de maniobra (actiu fix, actiu circulant, passiu fix i passiu circulant). Per exemple: j Si es liquida totalment un deute amb un proveïdor, disminueix el passiu circulant (proveïdors) i disminueix l’actiu circulant (bancs o caixa) en el mateix import; per tant, el fons de maniobra es manté. j (^) Quan es fa una venda amb benefici, augmenta l’actiu circulant (clients o caixa i bancs, segons si la venda es fa a crèdit o al comptat) i augmenta el passiu fix (pèrdues i guanys) en l’import del benefici de la venda. Aquest és l’augment del fons de maniobra.
Disminueix Es manté Augmenta
Liquidar totalment un deute amb un proveïdor
Comprar mercaderies a crèdit
Dotar l’amortització acumulada de l’immobilitzat (^)
Augmentar les existències amb crèdits a c/t
Descomptar una lletra de canvi en un banc (^)
Fer una ampliació de capital
Adquirir maquinària amb un préstec a ll/t
Fer una venda (al preu de cost)
Vendre un edifici de l’empresa
Fer una venda (amb benefici) (^)
Aquesta empresa ha evolucionat negativament a nivell patri- monial, ja que el fons de maniobra ha passat de ser positiu a negatiu, amb una reducció del 116 %. Això pot ser una mostra de l’empitjorament de la solvència de l’empresa, ja que està amb un risc manifest de suspensió de pagaments.
8. Una empresa presenta la informació següent:
Actiu 2009 2010 2011 Immobilitzat Existències Realitzable Disponible
P.N. i passiu 2009 2010 2011 Recursos propis Passiu no corrent Passiu corrent
Encara que no ho demana l’activitat, si calculem l’evolució de les principals ràtios financeres es confirma la informació ante- rior, ja que l’evolució és molt negativa el 2011.
2010 2011 Tresoreria Liquiditat Garantia
Fons maniobra 190 500 ràtios Tresoreria Liquiditat Garantia Disponibilitat Autonomia Qualitat deute
En estudiar el balanç, s’observa que globalment hi ha hagut una evolució positiva. El fons de maniobra per als dos anys és correcte i ha millorat molt (increment del 163 %). Pel que fa a l’estructura econòmica, es poden remarcar dos fets: primer, la lleugera disminució de les existències, que pot ser fruit d’una política de reducció d’estocs; i segon, el gran increment del realitzable, possiblement a con- seqüència d’un increment de les vendes o d’una política d’ampliació del crèdit als clients. En l’estructura financera no s’han registrat canvis significatius, llevat del creixement de la importància del finançament aliè.
10. Analitza l’evolució de la situació patrimonial i financera de l’empresa següent:
Actiu 2010 2011 Caixa Bancs Mercaderies Envasos Provisió per depreciació d’existències Clients Efectes comercials per cobrar Deutors Mobiliari Terrenys Edificis Elements de transport AA Mobiliari AA Edificis AA Elements de transport
Patrimoni net i passiu 2010 2011 Proveïdors Préstecs a c/t Efectes comercials que cal pagar Hisenda Pública, creditora Creditors per prestació de serveis Obligacions Préstecs a ll/t Capital social Reserves legals Reserves voluntàries Resultat de l’exercici
Actiu 2010 % 2011 % var. € var. %
Immobilitzat Existències Realitzable Disponible
Patrimoni net i passiu 2010 % 2011 % var. € var. %
Recursos propis Passiu no corrent Passiu corrent
Fons maniobra 3 800 2350 ràtios Tresoreria Liquiditat Garantia Disponibilitat Autonomia Qualitat deute
11. Comenta la situació financera de l’empresa de l’exercici ante- rior i proposa canvis per millorar-ne la situació a curt termini. La situació ha empitjorat en general, començant pel fons de ma- niobra, que ha passat d’un valor correcte a un valor negatiu. La resta d’indicadors financers també mostra l’empitjorament de la situació financera de l’empresa, ja que el valor de les principals ràtios comença a estar a la zona crítica, especialment el valor de les ràtios de tresoreria i liquiditat. L’empresa hauria de reduir la importància del seu exigible a curt termini, ja que no en té assegurat el pagament, amb la qual cosa s’hauria de replantejar la política creditícia a curt termini, rene- gociant les condicions de finançament amb proveïdors i deutors. 12. Quins canvis proposaries a una empresa per millorar la seva ràtio de liquiditat? Per millorar la ràtio de liquiditat (L 5 AC / PC) d’una empresa caldria incidir sobre l’estructura del finançament a curt termini, reclassificar els deutes a curt termini; és a dir, reclassificar-los passant-ne una part a llarg termini, i reduir el termini de cobra- ment als clients. 13. Explica per què és necessària una bona planificació de la tre- soreria de l’empresa. La planificació de la tresoreria consisteix a fer plans i previsions de manera adequada i eficaç sobre els pagaments i els cobra- ments que l’empresa haurà de fer durant un període determinat. És necessaria per tenir una estimació aproximada dels fons de tresoreria que s’han de mantenir durant tot el període i així reaccionar ràpidament davant els imprevistos. 14. Aplica totes les tècniques de l’anàlisi financera estudiades en aquesta unitat al balanç següent:
Actiu Any n Any n + Immobilitzat Existències Realitzable Disponible
P.N. i passiu Any n Any n + Recursos propis Passiu no corrent Passiu corrent
Ràtios Any n Any n 1 1
Tresoreria 1,07 1, Liquiditat 1,61 1, Garantia 2,33 2, Disponibilitat 0,89 1, Autonomia 1,33 1, Qualitat deute 0,53 0,
15. Comenta la relació que hi ha entre planificar la tresoreria de l’empresa i els valors òptims de les ràtios de liquiditat, de tresoreria i de solvència. Observant les ràtios de tresoreria i liquiditat, es pot comprovar si la planificació de la tresoreria de l’empresa ha assolit els seus objectius de liquiditat i de solvència a curt termini. La ràtio de garantia també pot ser una mostra de l’aplicació correcta d’aquest política; no obstant això, té més en compte l’objectiu de solvència de l’empresa a llarg termini. 16. Explica per què la definició del flux de caixa econò- mic (beneficis més amortitzacions) té relació amb l’autofinançament de l’empresa. El flux de caixa econòmic permet avaluar la capacitat d’autofi- nançament de l’empresa, ja que aquest és el finançament que pot obtenir l’empresa reinvertint l’excedent de l’activitat en la pròpia activitat, i aquest excedent de recursos generats per l’empresa és precisament el flux de caixa econòmic. 17. Quines són les ràtios que mesuren la possibilitat de suspen- sió de pagaments o de fallida en l’empresa? Fonamentalment són les ràtios financeres bàsiques: tresoreria, liquiditat i garantia. 18. Quines millores proposaries en la situació financera d’una empresa que presenta el balanç següent?
Actiu P.N. i passiu Immobilitzat Existències Clients Bancs Caixa
Capital Reserves Préstecs a ll/t Proveïdors Creditors
La situació global d’aquesta empresa és bona, encara que es podrien millorar alguns aspectes que no són molt significatius: primer, es podria millorar la qualitat del deute, ampliant el ter- mini de pagament; i segon, l’autonomia financera, que és exces- siva, utilitzant més les possibilitats dinamitzadores que aporta l’endeutament amb finançament aliè.
6. En el cas d’una empresa que estigui en una situació patrimo- nial d’estabilitat financera normal, quina de les afirmacions següents és correcta? a ) El fons de maniobra és positiu. b ) El passiu no corrent és excessiu. c ) El fons de maniobra és negatiu. d ) El passiu corrent és insuficient. Resposta correcta: a ). 7. La ràtio que estudia la solvència immediata de l’empresa és la de: a ) Tresoreria. c ) Disponibilitat. b ) Liquiditat. d ) Qualitat del deute. Resposta correcta: a ). 8. La ràtio de garantia estudia: a ) La solvència a curt termini. b ) L’autonomia financera.
c ) La solvència a llarg termini. d ) La liquiditat a curt termini. Resposta correcta: c ).
9. Si volem estudiar el grau de dependència financera respecte del finançament extern, ho farem amb la ràtio de: a ) Autonomia financera. c ) Qualitat del deute. b ) Solvència a llarg termini. d ) Liquiditat. Resposta correcta: a ). 10. Si la ràtio de liquiditat de dues empreses, A i B, és d’1,17 i 0,35, respectivament, quina de les dues empreses corre més risc de suspensió de pagaments? a ) L’empresa A. b ) L’empresa B. c ) No es pot mesurar amb aquesta ràtio. d ) Cap de les dues empreses. Resposta correcta: b ).
1. Una empresa dedicada a la distribució de components per a la indústria tèxtil disposa al final de l’exercici econòmic del següent patrimoni valorat en euros: j Una furgoneta per a transport: 20 000 j Les aportacions dels socis: 30 000 j Drets de cobrament per la venda de materials: 7 500 j Deute amb la Seguretat Social: 7 000 j Diners en efectiu: 2 500 j Deute amb el banc per retornar en 10 mesos: 10 000 j Reserves: 5 000 j L’immobilitzat material té un fons amortitzat de 32 500 j Al magatzem hi ha materials per valor de 18 000
j Deutes per compres de materials: 12 000 j Un ordinador valorat en 1 500 j Un préstec amb el banc a tornar en tres anys: 43 500 j Un saldo en un compte corrent: 12 500 j Un local en què realitza la seva activitat: 120 000 j Un deute amb proveïdors d’immobilitzat a retornar en 5 anys: 30000 j Lletres acceptades per clients: 3 000 j Lletres acceptades als proveïdors a pagar en 6 mesos: 15 000 Amb aquestes dades es demana:
a ) Confeccionar el balanç de l’empresa classificat per masses patrimonials. (1 punt)
Actiu Patrimoni net i passiu
Immobilitzat Construccions Equips informàtics Elements de transport Amortització acumulada de l’immobilitzat
Existències Mercaderies
Realitzable Clients Clients, efectes comercials per cobrar
Disponible Bancs i institucions de crèdit Caixa
Recursos propis Capital social Reserves
Exigible a llarg termini Deutes a ll/t amb entitats de crèdit Proveïdors d’immobilitzat a ll/t
Exigible a curt termini Proveïdors Proveïdors, efectes comercial que cal pagar Deutes a c/t amb entitats de crèdit Organismes Seguretat Social, creditors
b ) Calcular el fons de maniobra. (0,5 punt) Fons de maniobra 5 Actiu corrent 2 Passiu corrent FM 5 43 500 2 44 000 5 2 500 c ) Interpretar el resultat i proposar millores, si cal. (0, punt) El fons de maniobra és negatiu perquè l’actiu corrent és in- ferior al passiu corrent. Això vol dir que l’empresa pot tenir problemes financers a curt termini, ja que no té capacitat per pagar aquests deutes. Si aquesta diferència no és molt gran, l’empresa podria renegociar els seus deutes amb proveïdors i creditors per ampliar els terminis de pagament a curt termini.
2. Estudiem el cas d’una empresa que es troba en una situació financera incorrecta, ja que té un fons de maniobra negatiu de 990 €. El director financer estudia les següents alternati- ves de què disposa per millorar la seva situació: a ) Utilitzar un préstec a pagar en cinc anys de 1600 € boni- ficat sense interessos a pagar, que prové d’un programa oficial d’ajudes a les empreses amb dificultats. L’import d’aquest finançament el destinaria a liquidar deutes ja vençuts amb proveïdors per valor de 725 €, i la part res- tant s’utilitzarà per millorar la disponibilitat ingressant- ho en un compte corrent. b ) Obtenir un avançament de 18 mesos del pagament de deutes amb Hisenda per impostos pendents per valor de 400 €. El cost d’aquesta operació és del 7% del deute. a ) Obtenir 1700 € de la venda d’unes instal·lacions indus- trials que no intervenen significativament en l’activitat de l’empresa. L’immobilitzat estava comptabilitzat per 1400 €. Els ingressos de la venda es distribuiran amb un cobrament en efectiu del 40%, un cobrament a nou mesos del 30% i la resta es cobraria als 18 mesos. Es demana: 1) Analitzar com es modifica el balanç de l’empresa en cadascuna de les tres opcions anteriors. (0,75 punts) 2) Alguna de les opcions implica canvis en el compte de resultats? Si és així, quantificar l’import. (0,5 punt) 3) Estudiar com cadascuna de les opcions contribueix a millorar la situació financera de l’empresa. Determina quina és la millor opció raonant-ho convenientment. (0,75 punts) 1) Per veure com canvia el balanç de l’empresa en cadascuna de les opcions, s’ha d’observar com varien les masses patrimo-
nials: actiu no corrent, actiu corrent, patrimoni net, passiu no corrent i passiu corrent. A la taula del peu es mostren els increments i els decrements que suposa cada opció.
El resultat del fons de maniobra en cada cas s’obté afegint l’efecte sobre les masses patrimonials que componen el seu càlcul. Observem per exemple com evoluciona amb l’opció a: FM’a 5 2 990 1 875 2 ( 2 725 ) 5 610 FM’a 5 2 990 1 1600 2 0 5 610
Opció Actiu no corrent Actiu corrent Patrimoni net Passiu no corrent Passiu corrent a 0 1 875 (Bancs) 0 1 1600 (Préstecs a ll/t) 2 725 (Proveïdors) b 0 2 28 (Pagament recàrrec financer)
2 28 (Pèrdues) 1 400 (Deutes a ll/t) 2 400 (Hisenda Pública creditora) c 2 1 400 (Immobilitzat material) 1 510 (Deutors a ll/t)
1 510 (Deutors) 1 680 (Bancs)
1 300 (Guanys) 0 0
Aclariments sobre els càlculs: i) l’opció b implica un recàrrec financer (7% · 400 = 28) que se suposa que es paga immediatament i que té un efecte negatiu sobre el resultat de l’exercici (pèrdues de 28). ii) l’opció c implica l’alienació d’un element d’immobilitzat a un preu superior
al valor comptable; això suposa un efecte positiu sobre el resultat de l’exercici (guanys de 300). iii) a l’opció c també cal indicar la forma de cobrament de la venda d’aquest immoble: cobrament en efectiu (40% · 1700 = 680), deutes a cobrar a c/t (30% · 1700 = 510) i deutes a cobrar a ll/t (30% · 1700 = 510).
Opció Actiu corrent Passiu corrent Resultat FM a 1 875 2 725 610 b 2 28 2 400 2 618 c 1 1 190 0 200
Opció Patrimoni net Passiu no corrent
Actiu no corrent
Resultat FM
a 0 1 1 600 0 610 b 2 28 2 400 0 2 618 c 1 300 2 1 400 1 500