1
SOLUCIONARI PAC1
El més important és que l’alumne i per tant, l’escrit que entregui a la PAC1, mostri un esforç
d’anàlisi i pensament sociològic, que evidenciï la reflexió i la utilització dels diversos materials
proposats a la PAC1. En cap cas, s’avaluarà l’exactitud d’una resposta - no existeixen veritats
absolutes -, però si l’itinerari i procés reflexiu d’anàlisi dels casos a través de teories i de
conceptes. De fet, el que es busca aquesta assignatura com a principal aprenentatge, és la
introducció al pensament sociològic, a la interrogació i la fugida de la realitat i els discursos
més observables i imperants. També, l’alumne ha de mostrar una comprensió mínima de les
principals teories i conceptes. Però sobretot, ha de mostrar la coherència en el seu discurs
lligant les imatges del llibre amb el material acadèmic.
Pregunta 1
A partir de dos exemples del llibre de Bermúdez, R. analitza sí segons la terminologia de
Durkheim, l’imaginari de la població afroamericana dels Estats Units d’Amèrica podria
considerar-se com un fet social. I si analitzem aquest mateixos exemples des de la perspectiva
weberiana, quins elements servirien per a l’anàlisi en aquest cas?
Abans d’entrar amb els autors, cal mencionar que les teories són aproximacions a una realitat
d’estudi i en cap cas, veritats absolutes. El més important és conèixer les perspectives
teòriques i conceptuals dels autors per veure i entendre com analitzaven un mateix objecte
d’estudi. Així doncs, l’objectiu resideix en veure quines són les diferències que presenten els
autors, segons els seus marcs teòrics, per apropar-se a una realitat i establir un diàleg entre
ells.
Un dels aprenentatges fonamentals d’aquesta PAC, més enllà de les diferents visions, és el que
s’anomena en Sociologia el “continuum sociològic entre l’estructura i l’agència”. A través de
Durkheim, Weber, o altres autors com Marx o Giddens, s’observen les diferències que
ofereixen entre estructura i agència per analitzar fenòmens socials. En el cas de Durkheim i
Weber, veiem clarament on posen el pes del seu anàlisi.
L’imaginari de la població afroamericana dels Estats Units d’Amèrica sí que es pot considerar
com un fet social segons la terminologia de Durkheim. Una de les màximes metodològiques de
Durkheim és que els fets socials s’han de tractar com “coses”. L’objectiu d’aquesta premissa, a
nivell metodològic, és que els fets socials s’han d’estudiar com els objectes de la naturalesa. En
aquest sentit, tenint en compte la PAC, cal mencionar que l’existència del fet social - imaginari
- és independent del marc de referència o de la percepció del subjecte. Seguint amb la PAC, el
que Durkheim identificaria com a objecte d’estudi seria el que representa, és a dir “una
representació col·lectiva”. Per tant, des d’un punt de vista sociològic, començant amb
Durkheim, parlem de l’imaginari de la població d’origen afroamericà (o raça negre) com a
representació col·lectiva d’un grup de membres. Una representació col·lectiva que suposa una
manifestació de la consciència col·lectiva.
També caldria comentar el caràcter extern, condicionant i general del fet social.
- Extern: previ a l’individuo + funcionament independent de l’ús que li fa el propi
individu. Introducció al concepte d’estructura.
- Condicionant: el fet social, imaginari, te un poder irresistible i coactiu que exerceix un
control sobre l’individu. L’individu no ho veu com una coacció perquè hi accepta
participar; en cas que no ho acceptés, hi haurien càstigs, fracassos, etc. Anul·la el
poder de l’agència/individu.
- General: el fet social, imaginari, te un caràcter general que indica creences i pràctiques
que no es poden considerar atributs individuals ni tampoc universals.
