Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Ejercicios y problemas de álgebra lineal: matrices y determinantes, Ejercicios de Matemáticas

Este documento contiene una serie de ejercicios y problemas resueltos sobre el tema de matrices y determinantes en álgebra lineal. Se incluyen ejemplos de cálculo de determinantes, inversas de matrices, rangos y condiciones de simetría. Además, se discuten casos especiales y se proporcionan soluciones paso a paso.

Tipo: Ejercicios

2015/2016

Subido el 11/04/2016

txell005
txell005 🇪🇸

4 documentos

1 / 20

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
EXERCICIS
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Ejercicios y problemas de álgebra lineal: matrices y determinantes y más Ejercicios en PDF de Matemáticas solo en Docsity!

EXERCICIS

Llúcia Mauri Masdeu

L’any següent:

3. Escriu les matrius següents:

a) en què aii=1, i=1, 2, 3 i aij=0, i≠j.

b) en què b (^) ij=i+j

c) en què c (^) ij=(–1)i+j

4. Considereu les matrius següents:

1. (A+B)C=AC+BC

Matemàtiques I

2. DA+DB=D(A+B)

  1. (AC)t=C t^ At
  2. (DB)t=B tD t

Matemàtiques I

5. Sigui. Trobeu els valors de les incògnites x i y perquè es compleixi que A^2 = A. Busquem A^2 :

Prenem la primera equació i la quarta i busquem aquests x i y

t i i

Les y s’obtenen a partir de la segona o tercera equació.

t i i

Les x s’obtenen a partir de la segona o tercera equació. Per tant, tenim dues possibles solucions: (–2, 3) i (3, –2). Si substituïm aquests valors a les quatre equacions inicials o a les matrius A i (^) A^2 (^) , veiem que es compleix el que cerquem.

6. Digueu per quins valors de a la matriu següent és simètrica.

Una matriu és simètrica si b (^) ij=b (^) ji per i=1,..., n i j=1,..., n. En aquest cas n=3. Nota: Utilitzem la b (^) ij per indicar cada element de la matriu per no confondre amb la incògnita a.

Llúcia Mauri Masdeu

Per tant, necessitem que:

Busquem les solucions d’ambdues equacions de segon grau, i obtenim:

i

Per tant, el valor que compleix les dues equacions alhora és a=2. Així, la matriu serà simètrica sols si a=2.

7. Calculeu els determinants de les matrius següents:

Calculeu les inverses d’aquestes matrius, recordant que “A té inversa si i només si det(A)≠0”. Calculem primer el determinant de les matrius i després, un cop haguem compro- vat que és diferent de 0, calcularem les matrius inverses corresponents:

, ,

Com que els quatre determinats són diferents de 0, existeixen les matrius inverses corresponents. Busquem-les:

Llúcia Mauri Masdeu

(adj D)t

8. Calculeu el rang de les matrius següents. En els casos en què aparegui el paràmetre a∈ R , discutiu el rang segons els valors del paràmetre.

Com que la matriu és de 3x4, el menor d’ordre més gran possible que podem es- collir és de 3x3. Per tant, com a màxim, aquesta matriu tindrà rang 3. Prenem un menor d’ordre 1 qualsevol, per exemple: (sovint aquest pas el donarem per suposat) | 2 |≠ 0

Com que existeix algun menor d’ordre 1 diferent de 0, assegurem que la matriu té rang més gran o igual a 1. Prenem un menor d’ordre 2 qualsevol, tot afegint una fila i una columna al menor anterior, per exemple:

Matemàtiques I

El seu valor és diferent de 0; per tant, assegurem que el rang de la matriu és igual o més gran que 2. Finalment prenem un menor d’ordre 3 qualsevol, tot afegint una fila i una colum- na al menor d’ordre 2 i vegem si el determinant és diferent de 0:

Intentem buscar si hi ha algun altre menor d’ordre 3, amb determinant diferent de 0:

Per tant, com que el menor d’ordre més gran diferent de 0 és d’ordre 2, la matriu tindrà rg(A)=2.

Com que la matriu és de 3x3, el menor d’ordre més gran possible que podem es- collir és de 3x3. Per tant, com a màxim, aquesta matriu tindrà rang 3. Prenem l’únic menor d’ordre 3:

Busquem en quins casos el determinant és 0:

↔ t Sia≠1 o a≠–2 llavors rg(A)=3, ja que existeix un menor d’ordre 3 diferent de 0. t Sia=1, obtenim:

Matemàtiques I

Prenem l’únic menor d’ordre 4:

Busquem en quins casos el determinant és 0:

↔ t Sia≠1 o a≠–1 llavors rg(A)=4, ja que existeix un menor d’ordre 4 diferent de 0. t Sia=1, obtenim:

Prenem un menor d’ordre 1, per exemple:

| 1 |≠ 0

Per tant, podem assegurar que el rang de la matriu és més gran o igual a 1. Prenem un menor d’ordre 2 tot afegint una fila i una columna a l’anterior.

Per tant, podem assegurar que el rang de la matriu és més gran o igual a 2. Prenem un menor d’ordre 3 tot afegint una fila i una columna a l’anterior.

El determinant és diferent de 0; per tant, rg(A)=3. t Sia=–1, obtenim:

Llúcia Mauri Masdeu

Prenem un menor d’ordre 1, per exemple:

|–1|≠ 0

Per tant, podem assegurar que el rang de la matriu és més gran o igual a 1. Prenem un menor d’ordre 2 tot afegint una fila i una columna a l’anterior.

Per tant, podem assegurar que el rang de la matriu és més gran o igual a 2. Prenem un menor d’ordre 3 tot afegint una fila i una columna a l’anterior.

El determinant és diferent de 0; per tant, rg(A)=3.

9. Discutiu el rang de les matrius següents segons els valors dels paràmetres a, b∈ R.

Com que la matriu és de 3x4, el menor d’ordre més gran possible que podem es- collir és de 3x3. Per tant, com a màxim, aquesta matriu tindrà rang 3. Prenem un menor d’ordre 3:

Busquem en quins casos el determinant és 0:

→ ↔ t Sia≠0 o a≠–2 llavors rg(A)=3, ja que existeix un menor d’ordre 3 diferent de 0.

Llúcia Mauri Masdeu

Prenem un menor d’ordre 3 tot afegint una fila i una columna a l’anterior.

El determinant és diferent de 0; per tant, rg(A)=3. Per tant, per a qualsevol valor de a∈ R rg(A)=3.

Com que la matriu és de 3x4, el menor d’ordre més gran possible que podem es- collir és de 3x3. Per tant, com a màxim, aquesta matriu tindrà rang 3. Prenem un menor d’ordre 3:

Busquem en quins casos el determinant és 0: 6 a=0 ↔ a= t Sia≠0 i ∀b∈ R rg(A)=3, ja que existeix un menor d’ordre 3 diferent de 0. t Sia=0, obtenim:

Prenem un menor d’ordre 1, per exemple:

| 1 |≠ 0

Per tant, podem assegurar que el rang de la matriu és més gran o igual a 1. Prenem un menor d’ordre 2 tot afegint una fila i una columna a l’anterior.

d l Per tant, podem assegurar que el rang de la matriu és més gran o igual a 2.

Matemàtiques I

Prenem un menor d’ordre 3 tot afegint una fila i una columna a l’anterior.

t Llavors sia=0 i b≠– 3

(^1) rg(A)=3.

t Llavors sia=0 i b=– 3

(^1) rg(A)=2.

Com que la matriu és de 3x4, el menor d’ordre més gran possible que podem es- collir és de 3x3. Per tant, com a màxim, aquesta matriu tindrà rang 3. Prenem un menor d’ordre 3:

Busquem en quins casos el determinant és 0: –21a+42=0 ↔ a=

t Sia≠2 i ∀b∈ R rg(A)=3, ja que existeix un menor d’ordre 3 diferent de 0. t Sia=2, obtenim:

Prenem un menor d’ordre 1, per exemple:

| 2 |≠ 0

Per tant, podem assegurar que el rang de la matriu és més gran o igual a 1.

Matemàtiques I

Per tant, podem assegurar que el rang de la matriu és més gran o igual a 1. Prenem un menor d’ordre 2 tot afegint una fila i una columna a l’anterior.

t Sia=1 i b≠1, podem assegurar que el rang de la matriu és més gran o igual a 2. Prenem un menor d’ordre 3 tot afegint una fila i una columna a l’anterior.

Com que tots els menors d’ordre 3 són nuls, obtenim que per a=1 i b≠1, El rg(A)=2. t Sia=1 i b=1 obtenim:

Prenem un menor d’ordre 1, per exemple:

| 1 |≠ 0

Per tant, podem assegurar que el rang de la matriu és més gran o igual a 1. Prenem un menor d’ordre 2 tot afegint una fila i una columna a l’anterior.

Escollim un altre menor d’ordre 2, i observem que tots els menors d’ordre 2 són d’aquesta forma. Per tant, rg(A)=1.

10. Comproveu que la matriu és ortogonal per 2 a =^1.

Podem comprovar-ho imposant que compleixi la condició A–1=At.

Llúcia Mauri Masdeu

t A–1=At

o sigui si 2

a =^1 llavors,

Busquem A–1:

(adj A)t

o sigui si 2

a =^1 llavors,

Comprovem que compleix també que (^) A =± 1 :

, o sigui amb 2 a =^1 A = 1.