












Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Este documento contiene una serie de ejercicios y problemas resueltos sobre el tema de matrices y determinantes en álgebra lineal. Se incluyen ejemplos de cálculo de determinantes, inversas de matrices, rangos y condiciones de simetría. Además, se discuten casos especiales y se proporcionan soluciones paso a paso.
Tipo: Ejercicios
1 / 20
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!













Llúcia Mauri Masdeu
L’any següent:
3. Escriu les matrius següents:
a) en què aii=1, i=1, 2, 3 i aij=0, i≠j.
b) en què b (^) ij=i+j
c) en què c (^) ij=(–1)i+j
4. Considereu les matrius següents:
Matemàtiques I
Matemàtiques I
5. Sigui. Trobeu els valors de les incògnites x i y perquè es compleixi que A^2 = A. Busquem A^2 :
Prenem la primera equació i la quarta i busquem aquests x i y
t i i
Les y s’obtenen a partir de la segona o tercera equació.
t i i
Les x s’obtenen a partir de la segona o tercera equació. Per tant, tenim dues possibles solucions: (–2, 3) i (3, –2). Si substituïm aquests valors a les quatre equacions inicials o a les matrius A i (^) A^2 (^) , veiem que es compleix el que cerquem.
6. Digueu per quins valors de a la matriu següent és simètrica.
Una matriu és simètrica si b (^) ij=b (^) ji per i=1,..., n i j=1,..., n. En aquest cas n=3. Nota: Utilitzem la b (^) ij per indicar cada element de la matriu per no confondre amb la incògnita a.
Llúcia Mauri Masdeu
Per tant, necessitem que:
Busquem les solucions d’ambdues equacions de segon grau, i obtenim:
i
Per tant, el valor que compleix les dues equacions alhora és a=2. Així, la matriu serà simètrica sols si a=2.
7. Calculeu els determinants de les matrius següents:
Calculeu les inverses d’aquestes matrius, recordant que “A té inversa si i només si det(A)≠0”. Calculem primer el determinant de les matrius i després, un cop haguem compro- vat que és diferent de 0, calcularem les matrius inverses corresponents:
, ,
Com que els quatre determinats són diferents de 0, existeixen les matrius inverses corresponents. Busquem-les:
Llúcia Mauri Masdeu
(adj D)t
8. Calculeu el rang de les matrius següents. En els casos en què aparegui el paràmetre a∈ R , discutiu el rang segons els valors del paràmetre.
Com que la matriu és de 3x4, el menor d’ordre més gran possible que podem es- collir és de 3x3. Per tant, com a màxim, aquesta matriu tindrà rang 3. Prenem un menor d’ordre 1 qualsevol, per exemple: (sovint aquest pas el donarem per suposat) | 2 |≠ 0
Com que existeix algun menor d’ordre 1 diferent de 0, assegurem que la matriu té rang més gran o igual a 1. Prenem un menor d’ordre 2 qualsevol, tot afegint una fila i una columna al menor anterior, per exemple:
Matemàtiques I
El seu valor és diferent de 0; per tant, assegurem que el rang de la matriu és igual o més gran que 2. Finalment prenem un menor d’ordre 3 qualsevol, tot afegint una fila i una colum- na al menor d’ordre 2 i vegem si el determinant és diferent de 0:
Intentem buscar si hi ha algun altre menor d’ordre 3, amb determinant diferent de 0:
Per tant, com que el menor d’ordre més gran diferent de 0 és d’ordre 2, la matriu tindrà rg(A)=2.
Com que la matriu és de 3x3, el menor d’ordre més gran possible que podem es- collir és de 3x3. Per tant, com a màxim, aquesta matriu tindrà rang 3. Prenem l’únic menor d’ordre 3:
Busquem en quins casos el determinant és 0:
↔ t Sia≠1 o a≠–2 llavors rg(A)=3, ja que existeix un menor d’ordre 3 diferent de 0. t Sia=1, obtenim:
Matemàtiques I
Prenem l’únic menor d’ordre 4:
Busquem en quins casos el determinant és 0:
↔ t Sia≠1 o a≠–1 llavors rg(A)=4, ja que existeix un menor d’ordre 4 diferent de 0. t Sia=1, obtenim:
Prenem un menor d’ordre 1, per exemple:
| 1 |≠ 0
Per tant, podem assegurar que el rang de la matriu és més gran o igual a 1. Prenem un menor d’ordre 2 tot afegint una fila i una columna a l’anterior.
Per tant, podem assegurar que el rang de la matriu és més gran o igual a 2. Prenem un menor d’ordre 3 tot afegint una fila i una columna a l’anterior.
El determinant és diferent de 0; per tant, rg(A)=3. t Sia=–1, obtenim:
Llúcia Mauri Masdeu
Prenem un menor d’ordre 1, per exemple:
|–1|≠ 0
Per tant, podem assegurar que el rang de la matriu és més gran o igual a 1. Prenem un menor d’ordre 2 tot afegint una fila i una columna a l’anterior.
Per tant, podem assegurar que el rang de la matriu és més gran o igual a 2. Prenem un menor d’ordre 3 tot afegint una fila i una columna a l’anterior.
El determinant és diferent de 0; per tant, rg(A)=3.
9. Discutiu el rang de les matrius següents segons els valors dels paràmetres a, b∈ R.
Com que la matriu és de 3x4, el menor d’ordre més gran possible que podem es- collir és de 3x3. Per tant, com a màxim, aquesta matriu tindrà rang 3. Prenem un menor d’ordre 3:
Busquem en quins casos el determinant és 0:
→ ↔ t Sia≠0 o a≠–2 llavors rg(A)=3, ja que existeix un menor d’ordre 3 diferent de 0.
Llúcia Mauri Masdeu
Prenem un menor d’ordre 3 tot afegint una fila i una columna a l’anterior.
El determinant és diferent de 0; per tant, rg(A)=3. Per tant, per a qualsevol valor de a∈ R rg(A)=3.
Com que la matriu és de 3x4, el menor d’ordre més gran possible que podem es- collir és de 3x3. Per tant, com a màxim, aquesta matriu tindrà rang 3. Prenem un menor d’ordre 3:
Busquem en quins casos el determinant és 0: 6 a=0 ↔ a= t Sia≠0 i ∀b∈ R rg(A)=3, ja que existeix un menor d’ordre 3 diferent de 0. t Sia=0, obtenim:
Prenem un menor d’ordre 1, per exemple:
| 1 |≠ 0
Per tant, podem assegurar que el rang de la matriu és més gran o igual a 1. Prenem un menor d’ordre 2 tot afegint una fila i una columna a l’anterior.
d l Per tant, podem assegurar que el rang de la matriu és més gran o igual a 2.
Matemàtiques I
Prenem un menor d’ordre 3 tot afegint una fila i una columna a l’anterior.
t Llavors sia=0 i b≠– 3
(^1) rg(A)=3.
t Llavors sia=0 i b=– 3
(^1) rg(A)=2.
Com que la matriu és de 3x4, el menor d’ordre més gran possible que podem es- collir és de 3x3. Per tant, com a màxim, aquesta matriu tindrà rang 3. Prenem un menor d’ordre 3:
Busquem en quins casos el determinant és 0: –21a+42=0 ↔ a=
t Sia≠2 i ∀b∈ R rg(A)=3, ja que existeix un menor d’ordre 3 diferent de 0. t Sia=2, obtenim:
Prenem un menor d’ordre 1, per exemple:
| 2 |≠ 0
Per tant, podem assegurar que el rang de la matriu és més gran o igual a 1.
Matemàtiques I
Per tant, podem assegurar que el rang de la matriu és més gran o igual a 1. Prenem un menor d’ordre 2 tot afegint una fila i una columna a l’anterior.
t Sia=1 i b≠1, podem assegurar que el rang de la matriu és més gran o igual a 2. Prenem un menor d’ordre 3 tot afegint una fila i una columna a l’anterior.
Com que tots els menors d’ordre 3 són nuls, obtenim que per a=1 i b≠1, El rg(A)=2. t Sia=1 i b=1 obtenim:
Prenem un menor d’ordre 1, per exemple:
| 1 |≠ 0
Per tant, podem assegurar que el rang de la matriu és més gran o igual a 1. Prenem un menor d’ordre 2 tot afegint una fila i una columna a l’anterior.
Escollim un altre menor d’ordre 2, i observem que tots els menors d’ordre 2 són d’aquesta forma. Per tant, rg(A)=1.
10. Comproveu que la matriu és ortogonal per 2 a =^1.
Podem comprovar-ho imposant que compleixi la condició A–1=At.
Llúcia Mauri Masdeu
t A–1=At
o sigui si 2
a =^1 llavors,
Busquem A–1:
(adj A)t
o sigui si 2
a =^1 llavors,
Comprovem que compleix també que (^) A =± 1 :
, o sigui amb 2 a =^1 A = 1.