Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Subordinades explicacions, Resúmenes de Catalán

Tipus de Subordinades i l'explicació.

Tipo: Resúmenes

2022/2023

Subido el 10/05/2023

rebeca-stetcu
rebeca-stetcu 🇪🇸

1 documento

1 / 9

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Subordinades explicacions
Què fer abans de tot? Separar l'oració principal de la subordinada.
Les subordinades van introduïdes per nexes, relatius, conjuncions. Aquest nexe, relatiu,
conjunció, etc. ACOSTUMA a fer una funció dins de l’oració principal. TOTA oració
subordinada fa una funció sintàctica que va cap a l’oració principal.
3 tipus de subordinades:
1. Substantives
2. Adjectivals
3. Adverbials
Subordinades substantives
A l’hora de substituir la subordinada la podem substituir per un SINTAGMA NOMINAL (SN)
Fan la funció que faria un NOM en una oració simple.
• Si són conjuncions no fan cap funció dins de la subordinada.
Si són pronoms tindran una funció sintàctica dins la subordinada que caldrà també
analitzar.
Són equivalents a un substantiu o pronom.
O. Principal O. Subordinada
L’Anna proposa (que canviïn de tàctica).
SN= uns canvis
Funció= CD (què proposa?)
Truc per identificar un CD: passar a passiva. Si passa a ser un Subjecte, és un CD
Uns canvis són proposats per l’Anna → Uns canvis = Subjecte
Quatre classes de subordinades substantives:
1. Subordinades substantives completives
El nexe utilitzat és el QUE (sense accent).
NO fa cap funció dins sintàctica a dins de l’oració, és només una partícula
subordinant.
Les podem substituir per un nom o els pronoms això/allò.
Exemple subordinada substantiva completiva:
La Martina vol que compris castanyes.
= La Martina vol allò
= La Martina vol castanyes
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Subordinades explicacions y más Resúmenes en PDF de Catalán solo en Docsity!

Subordinades explicacions

Què fer abans de tot? Separar l'oració principal de la subordinada. Les subordinades van introduïdes per nexes, relatius, conjuncions. Aquest nexe, relatiu, conjunció, etc. ACOSTUMA a fer una funció dins de l’oració principal. TOTA oració subordinada fa una funció sintàctica que va cap a l’oració principal.

3 tipus de subordinades:

  1. Substantives
  2. Adjectivals
  3. Adverbials

Subordinades substantives

A l’hora de substituir la subordinada la podem substituir per un SINTAGMA NOMINAL (SN)

Fan la funció que faria un NOM en una oració simple.

  • Si són conjuncions no fan cap funció dins de la subordinada.
  • Si són pronoms tindran una funció sintàctica dins la subordinada que caldrà també analitzar.

Són equivalents a un substantiu o pronom.

O. Principal O. Subordinada L’Anna proposa (que canviïn de tàctica). SN= uns canvis Funció= CD (què proposa?)

Truc per identificar un CD: passar a passiva. Si passa a ser un Subjecte, és un CD Uns canvis són proposats per l’Anna → Uns canvis = Subjecte

Quatre classes de subordinades substantives:

1. Subordinades substantives completives

El nexe utilitzat és el QUE (sense accent). NO fa cap funció dins sintàctica a dins de l’oració, és només una partícula subordinant. Les podem substituir per un nom o els pronoms això/allò.

Exemple subordinada substantiva completiva:

La Martina vol que compris castanyes. = La Martina vol allò = La Martina vol castanyes

M’agrada que treballis = M’agrada el treball

Funcions que pot fer:

  • De subjecte:

Que t’hagis barallat amb mitja família és problema teu. = la baralla és problema teu Subjecte

M’agrada que siguis puntual. = M’agrada la puntualitat Subjecte

Truc per identificar el Subjecte: Canviar de gènere allò que crèiem que és subjecte. Si s’ha de canviar el verb perqué concordi, és Subjecte.

Que aproveu mostra un bon rendiment = l’aprovat mostra un bon rendiment Subjecte

L’aprovat → els aprovats. Els aprovats mostra un bon rendiment. (?) No concorda! Els aprovats mostren un bon rendiment. Ara concorda :D Per tant → l’aprovat → subjecte

  • De complement directe (es pot substituir pel pronom ho)

Sabia que la resposta era no = CD = Sabia allò

= Ho sabia

Els proveïdors estrangers ens han assegurat que es mantindran els preus. = CD = Els proveïdors estrangers ens han assegurat la manutenció dels preus = Els proveïdors estrangers ens han assegurat allò = Els proveïdors estrangers ens ho han assegurat

  • Atribut (ser, estar i semblar) (es pot substituir pel pronom ho)

La Laura sembla que treballa molt = CAtr = La Laura ho sembla

L’Anna desitja tornar a sortir amb ell. = CD = L’Anna desitja això

  • Atribut

El seu somni és estiuejar a Itàlia. = CAtr = El seu somni és això

- CRV

L’infinitiu no admet qualsevol preposició àtona, només A/DE:

  • Les preposicions A/DE es mantenen: Es recorda dels amics / Es recorda de felicitar els amics.
  • En canvi, les preposicions EN/AMB commuten per A/DE: Té interès en l’estudi de les llengües. Té interès a/d’estudiar llengües.

No va pensar a recollir la roba estesa. = CRV (pensar a)

- CN

L’infinitiu no admet qualsevol preposició àtona, només A/DE:

  • Les preposicions A/DE es mantenen: Es recorda dels amics / Es recorda de felicitar els amics.
  • En canvi, les preposicions EN/AMB commuten per A/DE: Té interès en l’estudi de les llengües. Té interès a/d’estudiar llengües.

Té por de suspendre l'examen de català. =CN = Té por d’això

  • CAdj

L’infinitiu no admet qualsevol preposició àtona, només A/DE:

  • Les preposicions A/DE es mantenen: Es recorda dels amics / Es recorda de felicitar els amics.
  • En canvi, les preposicions EN/AMB commuten per A/DE: Té interès en l’estudi de les llengües. Té interès a/d’estudiar llengües.

Està content de poder venir. = CAdj = Està content d’això

3. Subordinades substantives interrogatives

Les oracions subordinades substantives interrogatives poden ser introduïdes per pronoms (qui/ què), determinants (quin/quina...) o adverbis (quan/on/com) que tenen una funció dins de l’oració.

Interrogatives totals: conjunció si + preposició Interrogatives parcials: mot interrogatiu + preposició

  • Subordinades substantives interrogatives directes

● Totals: la resposta és sí o no. Vull saber si m’ajudaràs = Vull saber això

● Parcials: resposta oberta Li va preguntar on anava = Li va preguntar això

  • Subordinades substantives interrogatives indirectes

● Totals: la resposta és sí o no Li preguntà si s’havien esgotat les castanyes = Li preguntà això

● Parcials: resposta oberta Li preguntà qui aniria al supermercat = Li preguntà això.

Funcions que poden fer S, CD, Atr, CN, CAdj, CRV

- Exclamatives indirectes

Els predicats que admeten una exclamativa indirecta són verbs que expressen sorpresa o incredulitat, com ara sorprendre, ser sorprenent/curiós/increïble, fixar-se, guaitar... entre d’altres. Nexes: Determinant quantificador (SENSE ACCENT!) QUE Determinants o pronoms exclamatius QUIN, QUANT Adverbi exclamatiu COM

Classificació d’adverbials:

  • Pròpies: equivalen a un adv fan de CC del verb de la O.Principal

Locatives: indiquen lloc relacionat de l’acció Equivalen adv. allí i allà Funció: CCL Introduït per adv. on El grup d’excursionistes caminarà per on el mapa els indiqui.

Temporals: Equival adv. llavors Funció: CCT Hi pot haver una relació de:

  • Anterioritat: abans que, fins que
  • Simultaneïtat: quan, mentre que, cada vegada que
  • Posterioritat: després que, des que, tan aviat com

El nexe subordinant pot ser un adverbi, una conjunció o una locució conjuntiva. O poden anar de forma no personal: Infinitiu: precedit per la prep en En saber les notícies ell se sorprengué molt (Quan va saber) Gerundi: a vegades el precedeix el mot tot. Tot sortint de casa, vaig topar amb ell. (Mentre sortia) Participi: expressa acció anterior Acabat el curs, vam anar de vacances. (Després que acabés)

Modals: Equivalen adv. així Expressen COM es realitza l’acció. Funció: CCM Introduïdes per: adv. com, locucions com si, tal com, segons com, sense que, igual com.

Els nens retallen les cartolines com els ha indicat la professora. Els nens retallen les cartolines així.

  • Impròpies: equivalen a un SAdv fan de CC de tota O.Principal

Casuals: Introdueixen el motiu/causa Funció: CCCausa Introduït pels nexes: perquè, ja que, per tal com, com que, com sigui que, atès que, vist que. No són causals: posat que (condicional), doncs (consecutiva), tota vegada que (temporal) El llibre s’ha venut molt bé perquè tracta un tema de gran actualitat.

També n’hi ha amb les formes no personals del verb:

  • Infinitiu: L’he renyat per haver insultat repetidament aquella persona.
  • Gerundi: Estant malalta la coordinadora, la reunió s’ha suspès.
  • Participi: Acostumats a la bona vida, ara no es conformen amb poc.

Finals: Indiquen l’objectiu/ finalitat Funció: CCF Nexes: perquè, a fi de que, per tal que, per + inf, a fi de que + inf, per tal de + inf El llibreter insistí força perquè l’editorial li enviés els exemplars restants. = CCF Formes no personals -Infinitiu: Vindràs a casa meva per resoldre les equacions?

Consecutives: Expressen conseqüència Funció: CCCons Nexes: de tal manera que, fins al punt que, de manera que Els problemes van anar creixent fins al punt que intervingué el supervisor.

Condicionals: Indiquen la condició perquè es compleixi l’enunciat de l’oració Funció: CCCond Nexes: si, mentre, en cas que, posat que, amb que, només que, sempre que, fora que, llevat que. Formes no personals: -Infinitiu: En cas de necessitar reforços, avisaran algunes persones.

  • Gerundi: Treballant en jornada intensiva, te’n cansaràs molt aviat.
  • Participi: Acompanyat amb una bona salsa, el menjar és més bo.