¡Descarga Calculando la fiabilidad de dos tests psicométricos: procedimientos y resultados y más Ejercicios en PDF de Psicometría solo en Docsity!
TALLER: 2
a. Es important provar el funcionament dels dos tests per determinar si les seves
mesures o el resultats que obtinguin son equivalents, per, així, provar que
ambdós tests son formes paral·leles. No es pot calcular la fiabilitat com a
consistència interna ja que no tenim les puntuacions obtingudes per a cada
ítem, ni tampoc la fiabilitat com a estabilitat temporal perquè no s’ha aplicat el
mateix test en les dues ocasions. Per a calcular la fiabilitat de la prova hauríem
d’obtenir el coeficient de correlació de Pearson.
b. Els investigadors haurien d’aplicar el test 2 en una segona ocasió als mateixos
participants, deixant un interval de temps suficientment llarg per evitar els
efectes de record. Aporta informació sobre l’estabilitat en el temps de les
puntuacions obtingudes amb el segon test. Segons els criteris de Prieto i
Muñiz de la fiabilitat tes-.retest, el coeficient de fiabilitat indica una fiabilitat
adequada.
c. Per calcular l’interval de confiança de la puntuació veritable dels participants
5 i 12 cal trobar l’error típic de mesura.
Se=Sx√ 1 − rxx
Se=15,68·√ 1 −0,90 = 4,
Participant 5:
Vint=xi z·Se
Vint= 27 1,96·4,96 17
Participant 12:
Vint= 62 1,96·4,96 52
d. Cal calcular quantes vegades s’incrementa el test a l’afegir 10 ítems:
k=
¿+ na
k=
Rxx=
krxx
1 + ( k − 1 ) rxx
Rxx=
Segons el resultat interpretem que la fiabilitat es adequada però amb algunes
mancances.
Ja que els ítems són dicotòmics hem d’aplicar el coeficient alfa Kauder-
Richardson
Sx
2 =
∑ x
2
n
x
2 = 17,2- 3,
2 = 2,
∝ = KR20 =
Rxx=
2 · r x 1 x 2
1 + rx 1 x 2
2 x 0,
Segons els resultats la fiabilitat es excel·lent
TALLER: 2
a. Es important provar el funcionament dels dos tests per determinar si les seves
mesures o el resultats que obtinguin son equivalents, per, així, provar que
ambdós tests son formes paral·leles. No es pot calcular la fiabilitat com a
consistència interna ja que no tenim les puntuacions obtingudes per a cada
ítem, ni tampoc la fiabilitat com a estabilitat temporal perquè no s’ha aplicat el
mateix test en les dues ocasions. Per a calcular la fiabilitat de la prova hauríem
d’obtenir el coeficient de correlació de Pearson.
b. Els investigadors haurien d’aplicar el test 2 en una segona ocasió als mateixos
participants, deixant un interval de temps suficientment llarg per evitar els
efectes de record. Aporta informació sobre l’estabilitat en el temps de les
puntuacions obtingudes amb el segon test. Segons els criteris de Prieto i
Muñiz de la fiabilitat tes-.retest, el coeficient de fiabilitat indica una fiabilitat
adequada.
c. Per calcular l’interval de confiança de la puntuació veritable dels participants
5 i 12 cal trobar l’error típic de mesura.
Se=Sx√ 1 − rxx
Se=15,68·√ 1 −0,90 = 4,
Participant 5:
Vint=xi z·Se
Vint= 27 1,96·4,96 17
Participant 12:
Vint= 62 1,96·4,96 52
d. Cal calcular quantes vegades s’incrementa el test a l’afegir 10 ítems:
k=
¿+ na
k=
Rxx=
krxx
1 + ( k − 1 ) rxx
Rxx=
Segons el resultat interpretem que la fiabilitat es adequada però amb algunes
mancances.
Ja que els ítems són dicotòmics hem d’aplicar el coeficient alfa Kauder-
Richardson
Ja que els ítems són dicotòmics hem d’aplicar el coeficient alfa Kauder-
Richardson
Sx
2 =
∑ x
2
n
x
2 = 17,2- 3,
2 = 2,
∝ = KR20 =
Rxx=
2 · r x 1 x 2
1 + rx 1 x 2
2 x 0,
Segons els resultats la fiabilitat es excel·lent
TALLER: 2
a. Es important provar el funcionament dels dos tests per determinar si les seves
mesures o el resultats que obtinguin son equivalents, per, així, provar que
ambdós tests son formes paral·leles. No es pot calcular la fiabilitat com a
consistència interna ja que no tenim les puntuacions obtingudes per a cada
ítem, ni tampoc la fiabilitat com a estabilitat temporal perquè no s’ha aplicat el
mateix test en les dues ocasions. Per a calcular la fiabilitat de la prova hauríem
d’obtenir el coeficient de correlació de Pearson.
b. Els investigadors haurien d’aplicar el test 2 en una segona ocasió als mateixos
participants, deixant un interval de temps suficientment llarg per evitar els
efectes de record. Aporta informació sobre l’estabilitat en el temps de les
puntuacions obtingudes amb el segon test. Segons els criteris de Prieto i
Muñiz de la fiabilitat tes-.retest, el coeficient de fiabilitat indica una fiabilitat
adequada.
c. Per calcular l’interval de confiança de la puntuació veritable dels participants
5 i 12 cal trobar l’error típic de mesura.
Se=Sx√ 1 − rxx
Se=15,68·√ 1 −0,90 = 4,
Participant 5:
Vint=xi z·Se
Vint= 27 1,96·4,96 17
Participant 12:
Vint= 62 1,96·4,96 52
d. Cal calcular quantes vegades s’incrementa el test a l’afegir 10 ítems:
k=
¿+ na
k=
Rxx=
krxx
1 + ( k − 1 ) rxx
Rxx=
Segons el resultat interpretem que la fiabilitat es adequada però amb algunes
mancances.
Ja que els ítems són dicotòmics hem d’aplicar el coeficient alfa Kauder-
Richardson
Sx
2 =
∑ x
2
n
x
2 = 17,2- 3,
2 = 2,
∝ = KR20 =
Rxx=
2 · r x 1 x 2
1 + rx 1 x 2
2 x 0,
Segons els resultats la fiabilitat es excel·lent
TALLER: 2
a. Es important provar el funcionament dels dos tests per determinar si les seves
mesures o el resultats que obtinguin son equivalents, per, així, provar que
ambdós tests son formes paral·leles. No es pot calcular la fiabilitat com a
consistència interna ja que no tenim les puntuacions obtingudes per a cada
ítem, ni tampoc la fiabilitat com a estabilitat temporal perquè no s’ha aplicat el
mateix test en les dues ocasions. Per a calcular la fiabilitat de la prova hauríem
d’obtenir el coeficient de correlació de Pearson.
b. Els investigadors haurien d’aplicar el test 2 en una segona ocasió als mateixos
participants, deixant un interval de temps suficientment llarg per evitar els
efectes de record. Aporta informació sobre l’estabilitat en el temps de les
puntuacions obtingudes amb el segon test. Segons els criteris de Prieto i
Muñiz de la fiabilitat tes-.retest, el coeficient de fiabilitat indica una fiabilitat
adequada.
c. Per calcular l’interval de confiança de la puntuació veritable dels participants
5 i 12 cal trobar l’error típic de mesura.
Se=Sx√ 1 − rxx
Se=15,68·√ 1 −0,90 = 4,
Participant 5:
Vint=xi z·Se
Vint= 27 1,96·4,96 17
Participant 12:
Vint= 62 1,96·4,96 52
d. Cal calcular quantes vegades s’incrementa el test a l’afegir 10 ítems:
k=
¿+ na
k=
k=
¿+ na
k=
Rxx=
krxx
1 + ( k − 1 ) rxx
Rxx=
Segons el resultat interpretem que la fiabilitat es adequada però amb algunes
mancances.
Ja que els ítems són dicotòmics hem d’aplicar el coeficient alfa Kauder-
Richardson
Sx
2 =
∑ x
2
n
x
2 = 17,2- 3,
2 = 2,
∝ = KR20 =
Rxx=
2 · r x 1 x 2
1 + rx 1 x 2
2 x 0,
Segons els resultats la fiabilitat es excel·lent
