



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Resum 5è tema Geologia. curs 2020-2021. Universitat de griona
Tipo: Esquemas y mapas conceptuales
1 / 7
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




Teoria contraccionista L’escorça s’ha anat refredant progressivament des de la formació de la Terra i, en conseqüència, ha experimentat una reducció significativa del seu volum (contraccionisme). Els continents sempre han estat allà on són ara. (immobilisme). L’escorça s’ha arrugat i trencat com a conseqüència de la contracció. Teoria mobilista o hipòtesis de la deriva continental (Wegener, 1915) Aquesta teoria diu que els continents s’havien desplaçat a la deriva durant milions d’anys i que encara ho segueixen fent. Fa referència al moviment actual de les plaques que sustenten els continents i que es desplacen durant milions d’anys. En tota la història geològica de la Terra els continents no han estat sempre en la mateixa posició. El moviment es deu a que contínuament s’està formant material nou procedent del mantell. Aquest material es crea a l’escorça oceànic. D’aquesta manera el nou material exerceix una força sobre el material ja existent i provoca un desplaçament dels continents. Proves de la deriva continental:
Extensió Subducció Desplaçame nt lateral EFECTE Constru ctiu (es crea litosfera ) Destructiu (es destrueix litosfera) Conservatiu s (ni es destrueix ni es crea litosfera) TOPOG RAFIA Dorsal/ RIFT Fossa i/o serralades de plegament Poc destacable
Formació d’una fossa oceànica profunda per flexió de la litosfera oceànica que s’enfonsa. Fusió parcial de la litosfera subduïda, plutonisme i vulcanisme de tipus andesític. Formació d’un arc volcànic continental. Compressió i metamorfisme Formació d’una serralada muntanyosa de tipus andí o un prisma d’acreció. Important sismicitat.
L’origen del moviment de les plaques es troba a les corrents del mantell, s’anomenen corrents de convecció. Aquests corrents es produeixen per diferències de densitat i temperatura, això da que els elements freds, que són més densos i pesats, descendeixin, i els elements més calents (menys densos), ascendeixin.
El mantell es deforma i s’estira sense trencar- se, a causa de les altes temperatures. A les zones més profundes del mantell les roques es fonen i, com que són lleugeres, ascendeixen pel mantell, produint corrents ascendents de materials calents, els plomalls tèrmics. Alguns d’aquests corrents arriben a la litosfera i ajuden a la fragmentació dels continents. A les foses oceàniques, els fragments de la litosfera s’enfonsen al mantell i creem corrents descendents que arriben fins a les bases del mantell. Els corrents ascendents i descendents del mantell expliquen el moviment de les plaques, que actuen com una espècie de rodet que les mou. La gravetat és la principal força, ja que a les zones de subducció, quan s’enfonsa la litosfera oceànica al mantell, empeny la resta de la placa amb ella. El magma surt per les dorsals, això no influeix al moviment, i el que fa és omplir el buit que han deixat dues plaques quan s’han separat. Models proposats per a la convecció del mantell A. El model que es mostra a la il·lustració (dalt) consisteix en dos nivells de convecció: una capa de convecció prima per sobre dels 660 km i una altra de gruixuda per sota. B. En aquest model de convecció de tot el mantell, la litosfera oceànica freda descendeix a la part inferior del mantell mentre les plomes calentes del mantell transporten la calor cap a la superfície. C. Aquest model de capa profunda suggereix que el mantell funciona d’una manera similar com ho fa una làmpada de lava. La calor de la Terra fa que aquests nivells de convecció creixin i s’encongeixin lentament en models complexos sense que es produeixi cap mescla substancial. Algun material del nivell inferior ascendeix en forma de plomes del mantell que mostren l’enfonsament de les plaques litosfèriques fredes a les profunditats del mantell. Tot i el seu atractiu, existeixen molt poques proves sísmiques que suggereixin l’existència d’una capa profunda del mantell d’aquesta naturalesa, a excepció d’una capa molt prima situada just a sobre del límit mantell-nucli.
Pangea Rodinia Nuna La tectònica de plaques constitueix un model de funcionament del planeta que ens permet explicar: