TEMA 1, Apuntes de Contabilidad Analítica

¡Descarga TEMA 1 y más Apuntes en PDF de Contabilidad Analítica solo en Docsity!

CONTABILIDAD DE COSTES TEMA 1 - LOS SISTEMAS DE INFORMACIÓN EMPRESARIAL. 1. Definición de sistemas de información empresarial 2. Los sistemas de información empresarial y la contabilidad de costes. 3. Definición y objetivos de la contabilidad de costes. 4. Relaciones entre la contabilidad externa e interna 0 Universitat Oberta de Catalunya » PO1/01014/00396 Índex Introducció ........ 1. Els sistemes d'informació empresarial 1.1. Que és un sistema d'informació empresarial (SI 1.2. L'SIE i la comptabilitat de costos... 1.2.1. La informació de costos en el procés directiu.... 1.2.2. Tipus d'informació i comptabilitat de costos 1.3. Definició i objectius de la comptabilitat de costos 1.3.1. Denominacions cn. 1.3.2. Definicions del anys cinquanta ...... . Definicions dels anys setanta i vuitanta ... Definicions recents Objectius »mptabilitat de costos i comptabilitat de gestió . 1.5. Conclusió: quantes comptabilitats de costos hi ha?. la comptabiltat de costós O Universitat Oberta de Catalunya » PO1/01014/00396 8 Introducció a la complabilitat de costos + el vessant del programari (software): la informació ecnonómica i técnica relativa al vessant anterior, que vutilitza per a governar el vaixell empre- sarial. Es denomina sistema d'informació empresarial (SIE) la manera con- creta en que l'empresa resol Vobtenció i V'análisi de la informació que necessiten les persones que la integren, amb la finalitat de planificar i controlar l'objectiu de l'entitat i les seves activitats concretes, tant des duna perspectiva temporal amplia (finalitat estrategica) com des d'una dptica quotidiana i rutinaria (objectius táctics). 1.2. L'SIE i la comptabilitat de costos Ningú no nega avul la necessitat de comptabilitzar els costos de les empreses. ió ne- Taixo ja es deducix del principi genéric que afirma que qualsevol actua cessita la informació corresponent. 1.2.1. La informació de costos en el procés directiu Pez fer encara més pales aquest principi, T. Johnson praposa un raonament invers: “Només cal pensar com funcionaria un negoci sense cap informació sobre les seves ope- racions internes. És a dir, si lingués un sistema d'informació que no recollís ni subminis- trés dades sobre les operacions. Aquesta empresa navegaria sense rumb o arribaria a port per casualitat. També és veritat que, tot i així, moltes empreses no sempre disposen del millor sistema d'informació possible [...]. Amb sistemes d'informació inadequats també es pol sobreviure i fins i tot prosperar durant molts anys [...]. No obstant aix0, quan el comerg internacional obliga a contrastar competitivament aquests sistemes (i altres que formen part de la producció) amb els d'altres empreses estrangeres, aleshores entra en joc la llei de Darwin”. Y. Johnson (1991, pág. 41-69) La decadéncia competitiva que van experimentar als anys setanta i vuitanta les empreses nord-americanes, amb la irrupció dels competidors japonesos en el mateix mercat dels Estats Units, va significar un revulsiu per als seus direc- tíus, que van veure la necessitat de revisar les seves comptabilitats de costos. La liberalització del comerc nacional i internacional en aquestes dues últimes decades ha mostrat, segons l'autor citat, que estaven competint, a més, dife- rents sistemes d'informació. formada, pero, s'hauran de fixar els Per damunt de la simple actuació ben objectius empresarials a llarg termini. 17) Aquests objectius són els que donen sentit a l'actuació diaria. Al mateix temps, són els que justifiquen la tasca també diaria de comprovar-ne els resultats i Vexercici periódic del control de gestió i la presa de decisions. En les empreses, Vorganització ¡el moviment de les maléries primeres, els productes acabats 0 en curs de producció, etc, formen part del sistema d'informació empresarial > Universitat Oberta de Catalunya » PO1/01014/00396 9 Introducció a la comptabiltat de costos Horngren proposa l'esquema segiient: [7] Procés directiu i comptabilitat de costos ye Fixar objectius Macroindicadors estrategics ¡ tactics extems i ínterms Z Costos estandards, Actuar ¡decidir <- pressupostos | cos- tos rellevants Comprovar Actuacions - objectius «e Desviacions Revisió del sistema | ym de costos «| introduir ajustaments i remunerar factors Des d'aquí, un cop establertes les mesures correctores i els incentius als factors, torna a girar la roda de la direcció. La informació que registra, processa i subministra la comptabilitat de costos pretén ser la més adequada i oportuna en cadascuna de les fases descrites per a Vofici del directiu. Cada fase del procés directiu necessita un tipus d'informació determinat. Per tant, el cicle sencer de gestió comporta un cicle complet del procés informatiu. El sistema clau d'aquest cicle és la comptabilitat de costos. 1.2.2. Tipus d'informació i comptabilitat de costos Quina informació necessita un directiu? Tal com hem indicat en el subapar- tat 1.1, la informació pot ser de dues classes: tecnica i económica. AixÚ equival a dir que hi pot haver una informació no financera i una infor- financera: 0 + Informació no financera. És aquella que tracta de realitats o fets físics o humans. Per exemple, el nombre de peces errónics per cada mil de servides a un pro- veidor, el grau de flexibilitat de les nostres fabriques, etc. Aquesta informació és de dos tipus: quantitativa i qualitativa. +» Informació financera. És aquella que tracta sobre realitats o fets econó- mics on és necessari un procés de valoració monctária. Aquesta roda... ... segons ]. Juran, es redueix a quatre verbs: plan, do, check, react ('planeja”, “actua”, “com- prova”, 'reacciona”). Indicadors no financers de gestió + Qualitat 3P | + (producte, procés, persona) + Índex de suggeréncies + Serveis (rapidesa, etc.) + Satisfacció de la clientela + Arc temporal competitiu € Universitat Oberta de € a + PO1/O1014/00396 n 1.3. Definició i objectius de la comptabilitat de costos Paradoxalment, la defini . Hi ha ¡Ó d'aquesta disciplina pateix d'indefini pocs autors que s'arrisquin a redactar una definició formal de la comptabilitat de costos. I, com veureu, aquells qui ho fan sembla que aprofitin la definició il'enumeració d'objectius per oferir una relació personal dels aspectes que de- sitjarien que cobrís aquesta branca de la comptabilitat. Aix0 fa que es tracti d'un problema encara obert i que l'examen de les dife- rents definicions permeti situar cada autor i cada institució dins una época i una tendencia determinada (fins i tot es podria descriure 'evolució histórica d'aquesta assignatura mitjangant les definicions que ha rebut). 1.3.1. Denominacions Abans de transcriure algunes de les definicions més representatives de la comp- tabilitat de costos, creiem convenient que us detingueu a examinar breument les diferents denominacions (totes són sinónimes) amb que es coneix aquesta disciplina. Aquí hi ha un resum d'aquestes, confrontades amb les diferents denominaci- 0 Diferents denominacions de la comptabilitat de costos ¡ de la comptabilitat finance! ons de la comptabilital financer: Comptabilitat industrial (obsoleta) Comptabilitat comercial (nhenleta) Comptabilitat interna Comptabilitat externa Introducció a la complabiltal de costos Un advertiment práctic Comptabilitat analítica Comptabilitat general Comptabilitat financera Comptabilitat de costos + Al comencqament del segle xx, E. Schmalenbach va proposar per a aquesta matéria la denominació de comptabilitat d'empresa, oposada a la comp- tabilitat financera. Temps enrere aquesta denominació va tenir a Espanya una certa acollida, peró sense V'éxit de les altres denominacions. Un altre autor alemany, E. Schneider, també va impulsar als anys trenta i quaranta Vús de la denominació comptabilitat industrial, molt utilitzada en un al- tre temps, peró cada vegada menys en les dues darreres decades. + Un gran nombre d'autors insisteixen a considerar també la denominació de comptabilitat de gestió com a sinónim d'aquesta assignatura. Veurem, Lot i així, que hi ha un altre grup que defensa que darrere d'aquesta denomina- ció s'amaga una nova disciplina, diferent de la de costos. + 1, finalment, hi ha un tercer grup d'autors que no creu que faci falta recórrer a cap de les denominacions modernes (comptabilitat de gestió, directiva, etc). No dubteu ni un moment que Púnic que heu de fer ara és li- mitar-vos a llegir el que hi ha a continuació com una lligó d'história; no us estem dema- ant que us aprengueu de me- mória totes les definicions. El que volem és introduir-vos en (ambient d'una disciplina que us pot desorientar o apassionar segons el que percebeu des del principi de les seves caracterís- tiques peculiars. Allo que dela... +]. Álvarez López el 1985: “No sembla una denominació correcta, ja que en parlar de gestió ens podem referir a la gestió comercial, financera, administrativa... própia de Vambit extern. Uadjectiu directiva tampoc no ens acla- reix res, tenint en compte que al costat de la direcció técnica hi ha la direcció comercial, financera, etc.” rita Oberta de Catalunya + PD1/01914/00396 12 Introducció a la comptabilitat de costos En aquests últims anys sembla que s'está calmant aquesta disputa de denomi- nacions; malgrat aixo, és cert que fins a V'actualitat molts autors encara utilit- zen indistintament els termes comptabilitat de costosi comptabilitat de gestió per a referir-se prácticament a la mateixa disciplina. Aquesta pos s la que ens sembla més defensable, atts l'estat actual de la questió, tal com ara us intentarem mostrar. 0 1.3.2. Definicions del anys cinquanta En general, les propostes de definició que examinarem oscil-len, com sol pas- sar en qualsevol qúestió controvertida d'aquest estil, entre el reduccionisme (la comesa d'aquesta branca comptable és mínima) i el maximalisme (el seu camp d'estudi és ampli i ambiciós). 17) + Un exemple d'autor reduccionista és V'italia T. D'Ippolito, per a qui aques- ta assignatura no té de cap manera ni l'abast ni la categoria de la compta- bilitat financera, sinó que només és un dels seus complements, de la qual Vempresa fins i tot pot prescindir. “La comptabilitat analítica de V'exercici no constitueix un duplicat, sinó únicament una integració útil (a la qual, d'altra banda, es pot renunciar) de la comptabilitat general.” T. D'Ippolito (1958). / costi di produzione e di distribuzione. Palermo: Abbaco. Citata: $. Furlan; P. Provenzali (1977). Contabilidad de costos e informaciones extracontables a. ed.). Bilbao: Ediciones Deusto. + D'altra banda, el 1955, el professor de l'Escola de Negocis de Harvard C. Nickerson n'oferia una ámplia definició: “fs la branca de la comptabilitat que té com a objectiu predeterminar, agrupar, registrar, imputar, demostrar, analitzar i interpretar els costos de producció, els administratius i els de distribució.” C. Nickerson (1955). “Basic concepts in Industrial Accounting”. A: Fiske $: Bechet. Industrial Accounting Handbook. Nova York: Prentice Hall. (Vegeu 5. Furlan; P. Provenzali, 1977, pág. 18) + Dos anys més tard, el 1957, es feia pública la definició segient, que ens sembla encara la més adequada. “La comptabilitat analítica d'explotació es concep per a posar en relleu els elements cons- utuuus dels costos 1 els resultats que presenten un gran interés per a la direcció de les em- preses.” J.C. Einsetler (1991). Gestion d'enterprise. La comptabilité analytique (2a. ed.). París: Econo- mica. Aquesta definició era la que proposava el Pla general comptable francés del 1957. Aquesta definició clássica... de la comptabilitat analítica esta extreta de l'edició anterior del Pla general comptable ela- borat pel Consell Nacional de Comptabilitat. L'hem reprodu- ida aquí perqué encara ens sembla perfectament adequa- da a les condicions actuals, i perque té el doble mérit de ser simple ¡ concreta al mateix temps. jversitar Oberta de Catalunya + PO1/01014/00396 14 + “(Des de la gestió), la comptabilitat industrial informa la direcció sobre la consistencia económica exacta dels fets empresarials 1 en suggereix la interpretació per a les finali- Lats de la política general.” + Als anys vuitanta, el reclam de la denominació anglesa (Management Acounting) és tan poderós que alguns autors, com per exemple €. Mallo el 1988, van més enllá que els dos autors italians abans citats: ja es pot parlar de dues disciplines comptables diferents, encara que afins. Auxá defineix aquest professor espanyol els objectes d'investigació de les matbries respec- Lives: “El camp d'estudi de la comptabilitat de costos és l'acumulació de costos en funció de les relacions funcionals técniques | económiques que existelxen en l'activitat transtormado- ra empresarial d'inputs en outputs, la formació de costos dels productes, la imputació de costos als ingresos del període, la valoració d'inventaris ¡ de qualsevol altre bé que hagi estat consumit en part durant V'exercici; 'objectiu principal d'aquesta disciplina se centra en la minimització dels costos.” “La comptabilitat de direcció o gestió planteja el seu camp en V'assignació eficient dels recursos, analitzant tant les funcions de producció com la de costos 1 el comportament dels mercats; Vobjectiu consisteix en la maximització del benefici.” L hi afegeio “DYaixd es despren clarament que la comptabilitat de costos constitucix un camp disci- plinari important, peró que només analitza Vinterior de Vempresa. La comptabilitat de gestió amplia aquesta investigació connectant Vinterior amb entorn.” C. Mallo (1988). Comptabilitat de costos i de gestió (pag. 45). Madrid: Pi 1.3.4. Definicions recents Ala darrera decada del segle xx, a Espanya afronta de manera decidida el pro- blema de la ubicació i de la definició de la comptabilitat de costos, i fins i tot es proposen noves maneres de veure la comptabilitat en general. Els esforgos per a solucionar-ho, pero, només han aportat fins ara algunes pro- postes d'interés com les que ara examinem. = Una prova del que hem dit és que A. Sáez Torrecilla i altres (1993, pág. 10) opten per oferir dues definicions de la comptabilitat de costos, segons l'ori- entació que se li vulgui donar: més vinculada a la comptabilitat de gestió o a la comptabilitat financera. « “La comprabilitat de costos, inscrita en la comptabilitat de gestió, es podria definir com un sistema d'informació sobre Vactivitat productiva d'una empresa, que és relle- vant i oportuna per a la planificació i el control exigits per la gestió de l'empresa en els seus diferents nivells.” + “La comptabilitat de costos, enquadrada en la comptabilitat financera, s'hauria de definir com un sistema d'informació que permeti la valoració dels béns i els serveis derivats de l'activitat productiva de l'empresa, amb el compliment dels principis comptables generalment admesos.” A. Sáez Torrecilla; A. Fernández, G. Gutiérrez Díaz (1993) complabiltat de costos Fixeu-vos en un detal! que veureu repetit en les de- finicions d'altres autors: men- tre que la primera definició és concreta ¡ immediata, la sego- na és difícil de llegir i bastant genérica. En tot cas, és evident Vinflux de la doctrina america» na. Malgrat que utilitzen un terme ja en aquella época arca- itzant (comptabilitat industri- al), esforg d'aquests autors se centra a enllagar la complabili- tat de costos amb la informa- ció per al control de gestió. Observeu... | si didactica, correspon a la pri- segona, maximitzar el benefici. ... la clara contraposició que proposa entre les dues discipli- nes: l'autor les considera dife- rents, pero complementáries al mateix temps. Observeu també com s'ha introduit auto- maáticament la tendéncia re- duccionista en la definició que ofereix el camp de la compla- bilitat costos, ¡com en surt afavorida la comesa queatribueix a la complabilitat de gestió. Segons la seva sínte- mera minimitzar costos, ¡a la Com podeu observar... .. A, Sáez Torrecilla ¡ altres reconeixen que són incapacos de situar adequadament comptabilitat de costos, ¡no- més donen per fet que hi ha | dues disciplines "majors” | igualment importants: la comptabilitat financera ¡la comptabilitat de gestió (o de costos). £ Universitat Oberta de Catalunya e PO1/01014/00396 15 Introducció a la comptabilitat de costos En tot cas, aquests autors cauen en el defecte que ja heu detectat anteriorment: de les dues definicions, la primera és bastant genérica (quina informació em- i el control?), i la segona és ex- presarial no s'ha d'orientar cap a la plan! tremadament concreta i reduida. (Y) + Daltra banda, C. Mallo i altres (1994, pág. 11) donen la definició segúent de la comptabilitat interna, oposada a la comptabilitat externa: “És la branca de la comptabilitat aplicada que, respecte d'una microunitat económica, ens permet en tot moment el coneixement qualitatiu ¡ quantitatiu de la seva realitat eco- nomicotécnica o interna, amb la finalitat específica de permetre el control de la produc- ció i els costos de la unitat mencionada i portar-ne a terme la mesura de Veficiéncia tecnicoproductiva.” C. Mallo; F. Mir; J.M. Requena; V. Serra (1994) + El 1989 el primer Document de principis de comptabilitat de gestió de VAECA (Associació Espanyola de Comptabilitat i Administració d'Empreses) n'estableix una visió triangular. Amb aquesta proposta, el document pretén resoldre tant el problema de la ubicació de la comptabilitat de costos com el contingut específic de les denominacions més modernes de la disciplina. o Per a VACEA, hi ha tres classes de comptabilitat i una subclass + la comptabilitat directiva, + la comptabilitat financera, * la comptabilitat de gestió (de la qual la comptabilitat de costos és un sub- conjunt). Les comeses de cada una estan recollides en el resum segúent: Intervé de manera interdisciplinaria en el diagndstic, Comptabilitat directiva | praniticació ¡ el control de l'empresa. Comptabilitat financera | Processa informació normalitzada. Elabora, analitza ¡ interpreta la informació comptable Comptabllitat de gestió | por adoptar decisions. Comptabilitat de costos 7 4 4 a Obté informació sobre costos, especialment per a formar ero els estats financers (balanc i compte de resultats). comptabilitat de gestió) ( il ij sl fon ALCA Csociió Espanya de Compilado sra d'Empreses) 198, pg 1) Er document 3, Le entabltr de costes conceptos y metodología básicos (1991), ja no ha cap defnici doquesta declina. Des d'aquesta perspectiva, una definició de comptabilital de costos seria la segúent: “La comptabilitat de costos subministra la informació analítica relaliva als costos dels pro- ductes i els serveis generats per l'empresa, i assumeix el nivell de desagregació que escon- sideri oportú en cada situació, a l'efecte de determinar el valor de les existéncies 1 el cost A més a mé: ... de ser un procés poc llarg ¡ de tenir moltes paraules com- postes, aquesta definició no sa- tisfa plenament ni tan sols els seus autors, que defensen, més endavant, partir d'una visió global de comptabilitat, de la mateixa manera que se sol en- tendre en el món anglosaxó o, millor encara, de la mateixa manera que proposa el primer document de l'ACODI, que comentarem a continuació. La determinació del cost... dels productes és una de les comeses de la comptabilitat de costos; no s'ha de confondre el cost d'un producte amb el preu de venda, com per exem- ple els dels cartells que es po- den veure a les botigues, els comersos, etc. El document de 'AECA. ... assigna a la comptabilitat de costos, en definitiva, la mateixa comesa que se li atribuía al co- mengament del segle xx: de- terminar el cost dels productes. > Universitat Oberta de Catalunya + PO1/01014/00396 17 Introducció a la comptabilitat de costos IL. Informar la direcció sobre el funcionament de les activitats de l'empresa. HI. Afavorir la responsabilitat económica dels caps. Segons el grup 9 del Pla general comptable espanyol (1978), la comp- tabilitat analítica té dos objectius fonamentals (el segon és una conse- qiiéncia del primer): L. Proposar la informació base per a planificar i controlar Vactivitat in- terna de l'empresa. HU. Valorar els inventaris de l'empresa i els treballs que aquesta ha ela- borat. El mateix Pla desglosa P'objectiu T en les finalitats segúents: (Y 1) Contixer els costos i els rendiments dels agents del procés de transformació (divisions, seccions i centres de treball). 2) Calcular els costos dels productes que ha elaborat l'empresa. 3) Establir els marges industrials i comercials dels productes, i els analítics de Vempresa. D'acord amb el Pla comptable general de Franga (1982), els objectius de la comptabilitat analítica d'explotació són els segúents: 1... Contixer els costos de les diferents funcions que desenvolupa l'empresa, IL. Determinar les bases de valoració de certs elements del balang de Vempresa. mL Explicar els resultats i calcular els costos dels productes (béns i serveis) per comparar- los amb els preus de venda corresponents IV. Establir previsions de despeses i W'ingressos d'explotació (costos preestablerts i pres- supostos d'explotació, per exemple) V. Comprovar-ne V'elaboració i explicar les diferencies que en resulten (control de cos- tos i de pressupostos, per exemple). En general, ha de subministrar tots els elements necessaris per a guiar la presa de de- cisions. També contribuirá a aplicar métodes matemátics, com ara la invesligació ope- rativa. P. Bescos ¡ C. Mendoza (1994, pag. 47) critiquen els punts 1 i 11 d'aquesta última relació. L'objectiu núm. 1 és avui, segons els autors, un altre: no es tracta de coneixer els costos per funcions, en una vi jerárquica de 'em- presa, sinó per processos, en una visió horitzontal. L'objectiu núm. 2 revela una dependencia de la comptabilitat financera que mai no hauria d'haver lvosaltres... .. quins objectius establirieu pera la comptabilitat de cos- tos? Dit d'una altra manera, qué espereu d'aquesta discipli na aplicada a una empresa en concret? Quina de les defi- nicions que heu llegit us sem- bla més adequada? % Universitat Oberta de Catalunya + P01/01014/00396 18 Introducció a la comptabilitat de costos tingut. En resum, per aquests autors, aquests objectius són típics d'una tpo- ca, el comengament dels vuitanta, que no és la nostra. Anys cinquanta-seixanta “La comptabilitat analítica d'explotació té la missió de posar en relleu aquells elements constitutius dels costos ¡ dels resultats que presenten un interés més gran per a la direcció de les empreses” (Pla frances 1957) Anys setanta-vuitanta La definició de Carlos Mallo (1988), reproduida íntegrament en el text, demostra la “crisi d'identitat” que va patir la nostra disciplina en aquests anys. Es tracta d'una definició extensa Com canvia el concepte | |, 2 Més, doble, que distingueix, d'una banda, la comptabilitat de comptabilitat analítica ¡, de l'altra, la comptabilitat de gest: de costos (mitjangant — | POC eficac, peró molt ilustrativa de com es veía el problema el temps ¡les seves en aquella época. definicions) Anys noranta-situació actual La situació actual, encara ambigua, está molt ben resumida a C. Drury (1994). Hi ha dos vessants en aquesta materia: a) el que facilita informació adequada de costos d'inventaris a la comptal t financera, i b) el que facilita informació útil per a la direcció. Segons Drury, la distinció entre comptabilitat de costos la comptabilitat de gestió € ; “els dos últims termes se solen intercanviar com a sinónims”, la qual cosa vol dir que la disciplina ha d'atendre, actualment, els dos vessants. Quedeu-vos amb els dos objectius assenyalats en el grup 9 del Pla general comptable (PGC) espanyol: L Proposar la informació base per a la planificació i el control de l'activitat interna de l'empresa ll. Valorar els inventaris de l'empresa ¡ els treballs que aquesta Objectius ha elaborat. Peró posant al dia el primer objectiu, en lloc de parlar "d'activitat interna” avui es parla de tots els "procesos ¡ activitats” de l'empresa, vista horitzontalment segons la seqúencia clients ->processos activitats--> proveidors. La comptabilitat de costos ha de facilitar la bona gestió “del que fa” l'empresa, | proporcionar dades financeres ¡ no financeres. 1.4. Comptabilitat de costos i comptabilitat de gestió Ja heu llegit que hi ha bastants autors espanyols (i estrangers) que utilitzen indis- tintament els termes comptabilitat de costos i comptabilitat de gestió. De fet, un dels tractats més famosos als Estats Units, el de Ch. Horngren, al principi es denomi- nava Cost Accounting; en edicions posteriors es va denominar Cost Accounting: A Managerial Emphasis, i ha acabat amb el títol de Management Accounting. Tot i així, últimament hi ha una auténtica preocupació per determinar si hi ha les condicions objectives per a poder parlar de dues denominacions i dues dis- ciplines en lloc d'una única disciplina i dues denominacions. (Y + Per R. Polimeni ¡altres (1994, pág.4) la questió és clara: “Hem utilitzat els termes comptabilitat de costos | comptabilitat de gestió indistintament. El terme tradicional és comptabilita! de costos, i aquest és el títol triat per a aquest llibre. Tan- mateix, en els darrers anys y'ha modificat la definició formal de complubilital de costos”. R. Polimeni i altres (1994, pág. 4) Universitat Oberta de Catalunya + PO1/01014/00396 20 Introducció a la comptabilitat de costos El gráfic segiient explica per qué la comptabilitat financera practicament no admet diverses interpretacions i per que la comptabilitat de costos troba, pre- cisament en les seves múltiples propostes, la seva capacitat de renovació. Comptabilitat financera: usuaris, principis i models Múltiples usuaris (interns ¡ externs) L Y Y Y Y I rretalladors: | inversors | Hisenda | | socis I creditors y Múltiples principis (acords) Wry (normalitzat) La comptabilitat financera és “presoncra” d'interessos enfrontats, per la qual cosa no és estrany que, sobre una base de procediments i axiomes cientifics, cada vegada més en supediti els procediments i la informació als denominats principis generalment acceptats, la forca dels quals prové de la normativa ofi- cial i del dret comptable. Aquesls principis representen una plataforma de consens social, on preval, tant o més que la utilitat de la informació, 21 fet que tots els destinataris estan d'acord que s'elabori segons aquests principis. Comptabilitat de costos: usuaris, principis ¡models Únic usuari (ntern) E La direcció Únic principi ser útil Y Y Y y y Io se Poscosr | [ scunemer | [erocess cosr| | oieecr cosT O Universitat Oberta de Catalunya + P01/01014/00396 21 Introducció a la comptabilitat de costos En canvi, la comptabilitat de costos es regeix per un únic principi (ser útil) i serveix a un únic usuari (la direcció). Aixó explica les seves múltiples manifes- tacions. Hi ha tants models de costos com propostes de millora que s'han donat al llarg de la seva breu história de dos-cents anys. 17 Conclusió práctica No espereu trobar en aquesta assignatura que esteu comen- sant ni 'enfocament ni els rao- naments a qué probablement esteu acostumats en la comp- tabilitat general. Aixó és una altra esfera, canvieu de menta- litat o, més ben dit, mostreu- vos tan flexibles com pugueu.