Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Funciones ejecutivas: desarrollo, anatomía y subdivisiones del córtex prefrontal, Apuntes de Psicobiología

Un tema sobre las funciones ejecutivas, que son un grupo de habilidades que permiten orquestrar el comportamiento y adaptarlo a un contexto. Se aborda el desarrollo filogenético y ontogenético de las funciones ejecutivas, la anatomía y funciones del sistema ejecutivo, con énfasis en el córtex prefrontal y sus subdivisiones. También se mencionan las conexiones del córtex prefrontal con otras regiones cerebrales y los loops descritos en su organización cerebral.

Tipo: Apuntes

2018/2019

Subido el 04/01/2019

mfonter
mfonter 🇪🇸

2 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 10: FUNCIONS EXECUTIVES
Les funcions executives són un grup dhabilitats que et permetran orquestrar tot el
comportament, tot el que es veurà serà a través destudis de lesió.
Introducció
Les funcions executives sutilitzen sempre, en qualsevol comportament. Es desenvolupa des de
la infància i permetran adaptar el comportament a un context. Per tant, serà el que permeti fer
inferències, planificar, adaptar, organitzar tots els nostres comportaments. Et permetrà realitzar
accions duna manera ordenada i eficient, actuar dacord amb els teus plans. No serà una
conducta en sí mateixa, sinó que seran les funcions que la permetran, per poder-la fer bé i sense
distreuret.
Definició: habilitats que permeten a una persona en participar o fer de manera exitosa un
comportament o conducta que té una meta o propòsit. No només serem capaços de participar
exitosament en la conducta sinó que es podrà fer de manera independent. De totes les
estructures cerebrals, la que més es vincula amb la funció executiva és lescorça prefrontal.
1. Desenvolupament de les funcions executives
Filogenèticament, lescorça prefrontal humana és la més desenvolupada de totes les espècies
estudiades. Ocupa quasi un 30% del cervell (teoria del cervell social -> com més gran és el grup,
més gran serà el cervell).
Ontogenèticament, lanatomia del prefrontal és la que tarda més en madurar. Això ocorre
perquè madurar significa, en aquest cas, adquirir un patró anatòmic adult, que ja no canviï més
amb ledat. Les àrees primàries seran les primeres en madurar (escorça visual, motora, etc.),
però les grans àrees dassociació (les que es troben entre el parietal i el prefrontal, seran les que
tardin més en madurar). En relació a la sinaptogènesis (formació i poda de sinapsis), el patró
adult en el prefrontal no sadquireix fins als 17 anys. Per això, en ladolescència, és perillós jugar
amb substàncies, perquè anatòmicament el cervell encara no està acabat (la maduració
anatòmica va molt en paral·lel amb la funcional). En relació a la mielinització, les connexions del
prefrontal seran les que tardin més en madurar, en estar pròpiament mielinitzades.
Per tant, la funció està vinculada amb la maduració de lestructura, és a dir, a més maduració
anatòmica més maduració funcional (més funció executiva).
Les funcions executives es poden entrenar, i com més complexa sigui la tasca, més involucrades
estaran les funcions executives. Et permetran efectuar una conducta de manera independent
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Funciones ejecutivas: desarrollo, anatomía y subdivisiones del córtex prefrontal y más Apuntes en PDF de Psicobiología solo en Docsity!

TEMA 10: FUNCIONS EXECUTIVES

Les funcions executives són un grup d’habilitats que et permetran orquestrar tot el comportament, tot el que es veurà serà a través d’estudis de lesió. Introducció Les funcions executives s’utilitzen sempre, en qualsevol comportament. Es desenvolupa des de la infància i permetran adaptar el comportament a un context. Per tant, serà el que permeti fer inferències, planificar, adaptar, organitzar tots els nostres comportaments. Et permetrà realitzar accions d’una manera ordenada i eficient, actuar d’acord amb els teus plans. No serà una conducta en sí mateixa, sinó que seran les funcions que la permetran, per poder-la fer bé i sense distreure’t. Definició: habilitats que permeten a una persona en participar o fer de manera exitosa un comportament o conducta que té una meta o propòsit. No només serem capaços de participar exitosament en la conducta sinó que es podrà fer de manera independent. De totes les estructures cerebrals, la que més es vincula amb la funció executiva és l’ escorça prefrontal.

  1. Desenvolupament de les funcions executives Filogenèticament, l’escorça prefrontal humana és la més desenvolupada de totes les espècies estudiades. Ocupa quasi un 30% del cervell (teoria del cervell social - > com més gran és el grup, més gran serà el cervell). Ontogenèticament, l’anatomia del prefrontal és la que tarda més en madurar. Això ocorre perquè madurar significa, en aquest cas, adquirir un patró anatòmic adult, que ja no canviï més amb l’edat. Les àrees primàries seran les primeres en madurar (escorça visual, motora, etc.), però les grans àrees d’associació (les que es troben entre el parietal i el prefrontal, seran les que tardin més en madurar). En relació a la sinaptogènesis (formació i poda de sinapsis), el patró adult en el prefrontal no s’adquireix fins als 17 anys. Per això, en l’adolescència, és perillós jugar amb substàncies, perquè anatòmicament el cervell encara no està acabat (la maduració anatòmica va molt en paral·lel amb la funcional). En relació a la mielinització , les connexions del prefrontal seran les que tardin més en madurar, en estar pròpiament mielinitzades. Per tant, la funció està vinculada amb la maduració de l’estructura , és a dir, a més maduració anatòmica més maduració funcional (més funció executiva). Les funcions executives es poden entrenar, i com més complexa sigui la tasca, més involucrades estaran les funcions executives. Et permetran efectuar una conducta de manera independent
  • això és una de les propietats essencials de les funcions executives. Els nens, per exemple, es distreuen de les tasques amb molta facilitat, se’ls ha d’anar marcant, perquè són dependents, no tenen capacitat d’autogestió. 2. Anatomia i funcions del sistema executiu Les funcions executives requereixen l’escorça prefrontal (associativa), el lòbul prefrontal i les connexions d’aquesta regió amb altres àrees cerebrals (xarxes o circuits). L’escorça prefrontal es delimita en funció de: - Citoarquitectura : capa IV gruixuda - Connectivitat : rep aferències del tàlem dorsomedial. Earl Miller va ser un dels primers en estudiar les funcions executives. Es va plantejar que, sempre s’estudiava el comportament, però que mai s’havia estudiat la decisió del comportament. Què passa per què un animal pugui prendre una decisió? Hi ha neurones que prediuen la decisió que prendràs. Per tant, és important saber que el prefrontal no exerceix una acció en concret, sinó que és com un intercanviador de vies de tren. Permet anar redirigint circuits, informació. Si hi ha una lesió tindràs problemes en tot: - Problemes de personalitat - Problemes afectius: control emocional molt baix. Tal i com s’ha dit, depèn directament del prefrontal, i aquest de manera funcional en humans, es pot dividir en tres grans estructures, amb connexions i funcions diferents. A. PREFRONTAL DORSOLATERAL: cognitiu B. PREFRONTAL ORBITOFRONTAL: emocional, autoregulació C. PREFRONTAL MEDIAL: motivacional

SUBDIVISIONS DEL CÓRTEX PREFRONTAL

1. DORSOLATERAL Tindrà una funció executiva de tipus cognitiu (raonament). Té molta connexió amb el parietal (vinculat a sostenir l’atenció). Participa en les conseqüències que pot tenir la conducta, com planificar-la, ordenar-la, avaluar els resultats i els propis actes. És el que ens dona la memòria de treball o el que ens permet posposar una tasca per més endavant, per exemple.

  • Funció executiva : permet dur a terme accions necessàries per aconseguir un objectiu, dirigir l’atenció cap a estímuls rellevants, planificar els passos a seguir, modificar l’execució segons els resultats parcials obtinguts i valorar la consecució de l’objectiu.
  • Memòria de treball : capacitat de mantenir activa de forma temporal la informació necessària per realitzar una tasca. Per exemple, recordar les dades d’un problema aritmètic o la direcció a la que hem de portar un paquet. ➢ Tasques per avaluar-ho: jugar a escacs, puzles, Torre de Hanoi.
  1. ORBITOFRONTAL És el que permet la regulació de la conducta al context i la regulació emocional. Està molt connectat amb el SNA , l’endocrí, amb l’ amígdala , l’hipotàlem... és el que extingeix el condicionament aversiu. Cas de Phineas Gage: era emocionalment molt làbil. Per tant, s’encarrega d’aspectes relacionats amb la vida en societat, la jerarquia i la flexibilitat de la conducta.
  • Adequació de la conducta al context : persones amb lesions en aquesta zona coneixen les normes socials però no les saben aplicar.
  • Flexibilitat de conducta : persones amb una lesió en aquesta àrea mostren persistència en els patrons de conducta, fan perseveracions, no canvien la tàctica encara que fracassin (WCST).
  • Aprenentatge associatiu : codifica el valor del reforç al càstig dels reforçants primaris i els associa als secundaris, participant en conductes motivacions com alimentar-se, conductes emocionals i socials.
  • Codificació de la informació i memòria declarativa : les connexions amb estructures del lòbul temporal medial encarregades del processament de la memòria (hipocamp, escorça entorrinal).
  • Processos emocionals i motivacionals : connexió amb àrees límbiques com l’hipotàlem i l’amígdala. Part de les vies del reforç (mesocorticals). ➢ Tasca per avaluar-ho: tasca de Wisconsin 3. PREFRONTAL MEDIAL (CINGULAT ANTERIOR) És tota la part motivacional. Està molt connectat amb el sistema límbic (a través del cingulat anterior). Si hi ha una lesió en aquesta part hi hauran símptomes d’ apatia , casos greus que no podran canviar (no començaran a parlar). O per exemple, en el cas del Parkinson, hi ha problemes en el loop motor i problemes de conducta motivacional - > no inicien conductes.
  • Motivació i iniciació de la conducta.
  • Connexió entre els aspectes volicionals, motors cognitius, emocionals i mnèsics: anatòmicament està situat entre la neoescorça i el sistema límbic.
  • Atenció selectiva - > si hi ha una lesió, hi haurà un conflicte entre l’estímul i la resposta que s’ha de seleccionar. ➢ Tasca per avaluar-ho: Efecte Stroop NEUROTRANSMISSORS