



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
El proceso de formación de órganos en plantas, especificamente en las angiospermas. Se detalla el modelo apical-basal y radial, la diferenciación de células y el papel de genes como gurke, fackel, monopters y gnom. Además, se aborda la formación de la raíz, la tija y las hojas.
Tipo: Apuntes
1 / 5
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




15.Octubre.2013. En totes les plantes tenen més o menys la mateixa estructura. L’estructura tant uniforme que tenen és perquè genèticament tenen una manera de ser i sempre és així Les plantes superiors i més en concret, les angiospermes, tenen una organització estructural molt uniforme. Segueixen dos models: o Model Apical-Basal: és el model vertical. Des de la part més superior i fins a la part més inferior, les plantes originen el meristem apical, els cotiledons, l’hipocòtil (tija per sota de les fulles primàries), el meristem radicular i la caliptra. o Model Radial: és el model transversal. Des de fora i cap a dins i de manera concèntrica, es generen l’epidermis, el teixit basal (endodermis i còrtex), el pericicle, el floema i el xilema. La planta forma els seus òrgans que ha de distingir i diferenciar. Tots els models de formació estan ja establert en fase d’embrió: o Zona apical ens donarà lloc al meristem apical. o Zona central ens portarà a la formació dels cotiledons i de l’hipocòtil. o Zona basal donarà lloc al meristem radicular, el centre quiescent i la radícula. Gràcies a poder treballar amb l’ Arabidopsis thaliana s’han pogut identificar gens que participen en els dos models de formació, l’apical-basal i el radial. En el cas dels gens identificats en el model apical-basal, molts són mutants que no són viables però si ens donen informació sobre diverses coses: o Mutant gurke : no forma cotiledons i a vegades no forma la regió apical. o Mutant fackel : presenta deleccions en la part central els cotiledons es trobaran units directament a l’arrel. o Mutant monopters : no presenten hipocòtil ni tampoc arrel però la part superior és normal.
o Mutant gnom : no presenta ni arrel ni cotiledons per la qual cosa presenta una pèrdua de la polaritat. Els gens implicats en el model radial: o Short-root : no presenta endodermis. o Scare-crow : no presenta diferències entre l’endodermis i el teixit cortical La formació de l’arrel es forma bàsicament a partir del centre quiescent (que és la zona meristemàtica central de l’arrel d’activitat pràcticament nul·la). A partir d’aquí és des d’ón es forma l’arrel. o Per sota del centre quiescent i per creixement acropètal tindrem el creixement de la caliptra. o Per sobre del centre quiescent i per creixement radial es donarà lloc a l’epidermis el còrtex i l’estela. Qualsevol cèl·lula del centre quiescent pot ésser reconvertida en les cèl·lules o cèl·lula que facin falta. El centre quiescent es troba situat al bell mig de l’arrel. Està format per cèl·lules molt resistents i de poca activitat que en qualsevol moment poden ser reconvertides a cèl·lules actives si són danyades la resta de cèl·lules. D’aquest centre quiescent no se’n coneix la funció però es dóna la hipòtesi que potser és el lloc de síntesi de les auxines però no és possible perquè aquí és on es produeix la redistribució de les auxines de manera que podria ser la zona d’acumulació d’aquestes auxines. El desenvolupament del xilema i del floema en l’arrel és produeix sempre en sentit acropètal. Les arrels laterals es formen a certa distància del meristem tenen el seu origen en el pericicle i travessen el còrtex Els diferents àpex vegetatius varien en forma, tamany, tipus de teixits i activitat meristemàtica.
FORMACIÓ DE LA TIJA.
En general: o Coníferes: tenen brot apical cònic i petit. o Gramínies: tenen brot apical estret i llarg.
Les fulles són resultat d’un seguit de divisions periclinals a les vores del meristem apical des del meristem apical i cap en fora es formen els petits abultaments que són els primordis foliars. El número de capes que intervenen en les divisions varien entre espècies: o Herbàcies: capa externa de la túnica és la que comença les divisions. o Gimnospermes: la túnica i el cos són els que comencen les divisions. o Escrofuleriàcies: el cos és el que comença les divisions. Amb l’ajuda d’ Arabidopsis thaliana i mutants de diversos gens, s’han pogut identificar els gens per a la morfogènesi foliar: o Mutant AN (angustifòlia): dóna unes fulles estretes i llargues. o Mutant ROT (rotundifòlia): dóna unes fulles curtes i arrodonides. o Doble mutant (en AN i ROT ): la fulla pren una forma molt aleatòria. El tamany i la forma final de la fulla depèn de la geometria de les cèl·lules i també del control genètic dóna lloc al fenomen de la fil·lotaxi que és un patró de la formació de fulles en l’espai i el temps determinat genèticament. El patró de formació de fulles ve determinat genèticament i aquest patró, és un patró pràcticament insensible als factors mediambientals. Sèrie de Fibonacci: sèrie de números sencers descoberta per Leonardo de Pisa (àlies Fibonacci). És una sèrie infinita de números que comença per 1 i on cada un és la suma dels dos números anteriors: o 1,1,2,3,5,8,13,21,34,55,89,144,... Aquesta sèrie es torba i de manera més que abundant a la natura: o Exemple : la flor de girasol té 21 espirals que van cap a una direcció i 34 que van cap a l’altre o Exemple 2 : la pinya pinyonera té 8 espirals en un sentit i 13 en un altre. Sembla més una autoorganització que una evolució. A nivell d’individu sencer tenim estructures de plantes senceres que segueixen una fil·lotaxi. o Exemple : Calen 5 voltes a tota la planta i la formació de 8 fulles, perquè una fulla estigui en la mateixa posició que la fulla inicial. L’índex plastocron és un índex que s’utilitza en el laboratori i és una mesura del desenvolupament foliar i té en compte la variabilitat entre fulles de la mateixa
cronologia. Poden ser diferents perquè han crescut en condicions ambientals diferents. Aquest índex es treballa en condicions controlades que no són possibles de reproduir en la natura i és un índex que té en compte els següents paràmetres: o El pes fresc de la fulla per tant, el contingut hídric. o El pes sec de la fulla. o El contingut en clorofil·la. o El consum d’O 2 que ha consumit durant la seva vida. Amb això podem veure si fues fulles són diferents. És necessari recordar que les condicions ambientals sempre juguen un paper.
FORMACIÓ DE LA FLOR.
En algun moment del cicle de les angiospermes, tot un seguit d’àpex que en principi son vegetatius i estan dedicant-se al creixement, deixen de créixer i es transformen en àpex florals a partir d’aquí és una estructura reproductora que funcionarà de manera totalment diferent. Això coincideix amb l’assoliment de la maduresa de la planta en la qual aquesta creix en menor mesura. Comença a augmentar la divisió cel·lular del cos i disminueix la divisió cel·lular del centre vegetatiu. Al final tenim una estructura que té un centre amb molts vacúols que es troba envoltat per cèl·lules meristemàtiques molt denses. La capa evolvent o túnica donarà lloc a les bràctees i al primordi floral i després seqüencialment i de manera acropètala (cap a l’àpex), es donarà lloc als sèpals, els pètals, els estams i els carpels.