¡Descarga Tema 15 Sector Público y más Apuntes en PDF de Economía del Sector Público solo en Docsity!
Organismes Internacionals
Al acabar la WWII es crea un sistema institucional internacional a partir de Nacions Unides Objectiu dels països del centre:
- Donar d'estabilitat i força al sistema capitalista.
- Reflectir la relació de forces amb EUA com a superpotència.
- Permetre una reestructuració del sistema que assegurés una nova expansió amb coexistència amb l'URSS. Estructures
- ONU composta per tots els estats (menys Xina) com element central de la regulació política entre sistemes.
- OTAN que assegura la defensa militar del sistema (<sota hegemonia dels EUA) que generarà el contrapès del Pacte de Varsovia.
- L'organització de l’ Economia Mundial → Acord de Bretton Woods Institucions creades a Bretton Woods Nivell monetari:
- Fons Monetari Internacional → assegurar un sistema de pagaments estable a escala internacional. Evitar canvis permanents a la paritat de les monedes en funció dels interessos dels països. Nivell financer:
- Banc Mundial → per a assegurar que els fluxos financers siguin suficients per a fer front a les necessitats d’inversió (reconstrucció) i les necessitats dels programes de desenvolupament. Nivell comercial:
- GATT → OMC. Per a promoure la liberalització del comerç.
La derrota de Keynes a Bretton Woods
Keynes proposa la OIC que havia d'estar unida al Banc de la Compensació Internacional i la OIT. Hi hauria una moneda internacional (Bancor) que servia per a pagar importacions i exportacions. L'objectiu era una balança comercial a zero i plena ocupació, el país que acumulava bancors pagava interessos. USA va derrotar a Keynes van imposar el $ i el sistema del GATT el BIRE… El GATT (General Agreement on Tariffs and Trade), ja no serà un organisme internacional sinó un procés de conferències. En comencen 23, i acaben 76 països. Principi:
- no discriminació i reciprocitat
- Transparència
- Arancelització
- Negociació de reducció d’aranzels. Efectes i crisi del GATT
- Elimina complexitat i dificultats del comerç anterior.
- Estableix un conjunt coherent de regles i normes.
- Redueix barreres aranzelàries i restriccions qualitatives. Incapacitat per adoptar decisions ràpides i eficaces. Ineficàcia enfront del comerç dirigit i l’unilateralisme agressiu. Dificultat front nous problemes:
- Regionalisme comercial
- Comerç i medi ambient
- Perjudica
RONDA URUGUAI 1986-
Crisi del GATT i fundació de la WTO Després de 8 rondes, sense atendre demandes la Perifèria la negociació es bloqueja. Al final hi un acord:
- Acord agricultura EUA-UE
- Introdueix productes tropical i tèxtils
- Esferes noves (serveis i propietat intel·lectual)
- Sistema de solució de diferencies
- Mecanisme d'examen de les polítiques comercials
- Estableix WTO (OMC)
- Nou programa de negociacions amb temes plantejats per la Periferia i el Centre (Ronda de Doha)
World Trade Organisation (1994)
Objectius → la liberalitzar el comerç mundial obrint fronteres i tombant barreres a aplicar a totes les activitats el principi de lliure competència i lleis de mercat
- Passarà de 140 països membres (2001) a 164 (2021)
- Seu: Ginebra (Suissa), director Roberto Azevêdo
- Pressupost (2020)= 182 milions de euros; 630 funcionaris
- Instància suprema = Conferència Ministerial
- Gestió real = Consell General
- Democràcia
- Un país un vot
- En realitat: les decisions les adopten el “quadrilàter” (EUA, Japó, UE, Canadà)
- Països del Sur => dificultat per tenir un paper actiu i representatiu
World Trade organisation, en crisi.
Consens difícil:
- Passar de mercaderies físiques a serveis.
- Protegir la propietat intel·lectual i les patents.
- Protegir les inversions i drets de les transnacionals.
- Acabar amb les barreres agràries del Centre. Creien que la Xina es desfasaria com Rússia i seria un gran mercat on les multinacionals no tindrien limitacions: van obrir la WTO a sobirania fora de treure els aranzels.
TTIP-Efectes possibles
No es reversible: no hi han mecanismes de sortida Augmentaran els plets de les Transnacionals contra els estats, però els estats no poden utilitzar el ISDS (Investor-State Dispute Settlement) per denunciar les transnacionals Agricultura: mes concentració agrária, menys diversitat de cultius, menys regulació sobre hormones, antibiòtics, pesticides, transgênics, etc. Medi ambient. Menys regulació s'acaba amb la regulacions com les moratôries nuclears, prohibició de fraking, etc. Consum. Menys garanties de qualitat, sanitat, durabilitat, informació, etc. Salaris. Baixaran els salaris directes e indirectes (vacances, pensions, etc.) i els estats no podran posar mesures qe afectin les empreses estrangeres (salaris minims, impostos, etc.)
Els tractats de Inversio en la cruilla
Per guanyar Trump es va apropiar de les consignes del socialista Sanders contra el TTIP i va aconseguir la majoria. La gent estava molt oposada per l'efecte que ha tingut el NAFTA. Tot i ser EUA el seu promotor, ara l'ha abandonat. Només ha quedat el CETA (el acord UE- Canada, que era inicialment secundari, però que permet la triangulació a les transnacionals (UE-CETA-Canada-NAFTA-EUA). En vigor des de juny 2017 S'esta devaluant el marc institucional multilateral que era la WTO-OMC. Geopolíticament aixo implica més inestabilitat: els conflictes comercials en el passat han passat fàcilment a ser conflictes militars El conflicte més important es entre EUA I Xina, El primer ha trencat unilateralment els acords adoptats en la WTO per que en surt perjudicat i no els pot canviar. Europa es troba al mig de un conflicte que no ha creat però del que es ostatge En el segle XXI s'ha aconseguit que els estats hagin emplenat menys el comerc com arma política, però de fet ara aquesta arme (dumping, bloqueig, acaparament..) està en mans de les transnacionals, mes poderoses que molts estats.
Una altre manera de transcendir la OMC: Associació Econòmica Integral
Regional (RCEP)
Format per Xina, Japó, Corea de Sud, Austrália, Nova Zelanda i 10 països de sud-est asiatic Té un PIB total de 26,2 billions de dólars (22,14 blions de euros), el 30 %% del PIB global. Representa el 28 % del comerç mundial i un mercat de 2.200 milons de persones, el 30, % de la poblacio mundial, en la regio de major creixement econòmic del món. Vol reduir aranzels al comerç (el 90% de les mercaderies immediatament després de la seva implementació i zero aranzels en 10 ans) entre els països membres i mesures per eliminar les barreres a la inversió, aixi com als viatges. Podria impulsar les exportacions entre els països membres en un 10,4% per a 2025, les inversions en un 2,6% i el PIB en un 1,8%. Per a la Xina, l'acord podria elevar el seu PIB en un 0,5% fins al 2030. Corea de Sud i el Japó també podrien veure un augment de I'PIB al voltant de 11,3%. Adoptaran una "'lista negativa" per a inversions en manufactura, agricultura i diversos altres sectors. En un intent per impulsar la integració regional, l'acord també inclou acords per visats i transferencies de diners. Es un tractat bàsicament de Comers, no de Inversió
La regulació del comerç en qüestió
S'ha passat de regular el comerç, a regular les polítiques nacionals i a erosionar la sobirania popular, que només pot expressar-se (si hi ha democràcia) a través dels parlaments nacionals. Es prioritza el comerç, en detriment de valors humans (cultura, sanitat, serveis socials, educació, serveis públics) El comerç no és negatiu per se, establir normatives mundials es positiu. El problema és quines normatives. Avui predomina la imposició de regles que impliquen:
- Falta de transparència (por exemple no publiquen els aranzels)
- Falta de democràcia Les normes internacionals ara beneficien les grans ETN
- Participen en elaboració (lobbies)
- Coneixen l'entramat legal
- Comercien fora del mercat (intraempresa)
- Practiquen dúmping, bloqueig, acaparament contra competidors menors
Efectes del sistema patró dòlar-or
Compartia amb el patró or l'enfocament monetarista i els seus mecanismes automàtics.
- Va permetre la forta expansió de la producció i del comerç mundial, per l'estabilitat monetària.
- La centralitat del dòlar com a moneda de referència va permetre als EUA determinar la liquiditat internacional a través de decisions que prenien exclusivament segons els seus propis interessos.
- El sistema afavoria els països amb superàvits comercials i penalitzava a aquells amb dèficits, ja que havien d'adoptar mesures d'ajust sense poder modificar les taxes de canvi com a instrument de política comercial.
- Com l'excés de liquiditat no podia corregir-se mitjançant la devaluació del dòlar, va generar inflació als països que concentraven dòlars, fomentant una desafecció vers l'ús del dòlar com a mitja de pagament i actiu de reserva. Final: Nixon, davant els creixents dèficits conseqüència de la guerra del Vietnam i la competència dels productes europeus i japonesos, unilateralment a 1971 devalua el dòlar i atura la seva conversió en or. Totes les monedes van passar a fluctuar Lliurament.
El precari sistema actual
Les principals divises operen en un règim de taxes de canvi flexible. Han augmentat els moviments internacionals de capital de carâcter especulatiu, son minoritaries les operacions de intercanvi de divises vinculades a inversio directa, comerç, turisme o dels bancs centrals. Parallelament a la flotació dels tipus de canvi, s'han donat sistemes d'ancoratge de les monedes per:
- Evitar fluctuacions derivades del Iliure mercat, es prefereix gestionar les seves monedes encara que fer-ho suposa controls de capital (cas de Xina).
- Guanvar disciplina i credibilitat econòmica (cas de l'Argentina).
- Estimular la integració econòmica a través de la fixació de les monedes (UE).
Característiques del sistema monetari actual
- La liquiditat internacional depèn bàsicament de la circulació de crèdit privat a escala mundial, no sotmès a regulació o a consens.
- És difícil pels governs controlar el seu règim canviari. Les principals divises es relacionen mitjançant un règim de fluctuació, la resta de monedes s'hi vinculen mitjançant tipus fixes o en flotació bruta.
- Manteniment del dòlar com moneda de referència internacional: a) principal mitjà de pagament en el comerç internacional; b) major actiu de reserva dels bancs centrals i dels particulars; c) moneda en la qual es denomina gran part dels títols emesos en divises per empreses i governs; d) moneda en la qual es cotitza la majoria de les matèries primeres i se subscriuen els deutes titulitzats de molts països; e) àncora que fixa les taxes de canvi de les monedes de la majoria d'economies llatinoamericanes i de l'Asia Oriental.
- Inexistència de cap mecanisme per garantir la supervisió del comportament i la cooperació en situacions de crisi que exigeixen la provisió urgent de liquiditat. Ni l'FMI ni el G-20 ho son actualment.
Dificultats del patró or
No contemplava la possibilitat que els desajustos externs d'una economia poguessin obeir a factors estructurals. Considerava els desequilibris monetaris interns. Bretton Woods va garantir l'autonomia dels governs nacionals per desplegar polítiques monetàries. Per mantenir les taxes de canvi fixes, exigia, segons el trilema d'incompatibilitat Mundell- Fleming, l'aplicació de restriccions sobre els moviments de capital. No són compatibles més que 2 objectius a la vegada.
Trilema polític de Rodrick
Planteja que trilema de Mundell-Fleming, sense un marc regulador del sistema monetari, significa que els moviments de capitals (especialment les inversions en cartera i els fluxos a curt termini), poden generar importants i recurrents crisis financeres D'això es deriva un trilema «polític» de la globalització: Incompatibilitat entre hiperglobalització, manteniment de la sobirania nacional i democràcia. Els països son forçats a la globalització, i la finalitat dels governs consisteix en guanyar la confiança dels mercats per poder atreure comerç i entrades de capital: austeritat de la despesa per a controlar els dèficits, mercats laborals flexibles, desregulació, privatització i obertura comercial.
El dilema actual
Actualment, es considera que el Trilema de Rodrik planteja un dilema: o sobirania nacional o democràcia, atès que la globalització s'imposa com a variable exògena. Si es dona per no qüestionable la globalització, s'evita la discussió sobre el model econòmic inherent al procés globalitzador i es redueix el debat possible a escollir entre més democràcia política o més sobirania nacional.
Causes de la globalització financera l
Amb la fi del sistema de Bretton Woods, els dèficits exteriors finançats per les reserves oficials de canvi, passen a ser finançats pel crèdit internacional dels bancs i els mercats de títols. La inflació en els 70 va implicar el fort augment de les taxes d'interès reals en el marc de polítiques monetàries deflacionistes per controlar la inflació. El sistema passa de ser favorable als deutors, a ser-ho als creditors. Noves formes d'innovació financera: instruments de protecció del valor dels patrimonis privats pels deutors, mentre que pels creditors es desenvolupaven instruments de disminució del cost dels deutes i transferència dels riscos. Els governs promouen mitjans de finançament no monetaris, mentre els dèficits augmentaven ràpidament (títols públics atractius per als estalviadors). Els mercats de títols públics es van transformar en bases dels mercats de capitals.
Causes de la globalització financera lI
Apareixen inversors institucionals: fons d'inversió, companyies d'assegurances, fons de pensions, hedge funds, fons sobirans, fons d'inversió lliure, etc. Prenen l'estalvi, però no el porten a l'activitat productiva, sinó als mercats financers. No usen els diners per fer inversions reals, sinó per comprar més diners obtenint rendiment en l'operació: no operen canviant el paper per mercaderies, sinó paper per paper. Amb una dimensió enorme.
Evolució dels fluxos financers internacionals
Globalització financera=plena internacionalització del capital diner o fluxos financers. Impulsada per la desregulació financera nacionals i la liberalització del moviments de capitals internacional Efectes:
- rápida expansió dels fluxos financers transfronterers o dinámica econòmica desconectada dels motors de creixement econòmic reals: inversió productiva, increment de la productivitat i creació d'ocupació.
- financiarització de les economies
Transaccions financeres internacionals es concentren en actius molt
volàtils
Fluxos financers internacionals son de dos tipus:
- transaccions que responen a una voluntat de controlar una empresa o inversió a fi d'integrar-les en una estratégia productiva globalitzada, el que anomenem Inversió Estrangera Directa (IED)
- fluxos de capital de volatilitat elevada, l'objectiu és rendibilitzar el diner sense cap control real en l'ambit productiu, son inversions en cartera. Responen a factors de seguretat, mobilitat i rendibilitat. Tenen gran dinamisme i exigixen eliminar qualsevol regulació nacional-estatal de lliure circulació.
Dinàmica financera als països de la Semiperifèria i Perifèria
Als 90, aquest paisos s'obren a transaccions financeres privades. Els neoliberals sostenen que la integració financera internacional porta desenvolupament econòmic:
- proporciona el finançament necessari per a les possibilitats d'inversió rendible en els països subdesenvolupats, i col·labora al creixement dels seus ingressos reals i de l'ocupació.
- Facilita els mitjans per diversificar els riscos de cada país: reduir la variabilitat del consum i augmentar el benestar Com impacten i caracteritzen el finançament extern d'aquests països?
- Abans el seu finançament estava dominat pels fluxos estatals, subvencions i prestés dels governs dels països centrals i institucions multilaterals.
- Des dels 90, els fluxos oficials s'han reduït. Està dominat per les decisions de diversificació de cartera dels inversors mundials i depèn de les rendes avançades i els riscos percebuts. Es basen en IED
- Heterogeneïtat entre països. IED no ha arribat, en la mateixa mesura, a tots els països subdesenvolupats.
Fluxos de capital a la Perifèria als 80
Als 80 la inversió en cartera augmenta per incipient desregulació financera i petrodòlars, via crèdits bancaris a tipus d'interès variables i denominats en dòlars americans a bancs l i institucions privades | públiques dels països perifèrics. Amb l’ Administració Reagan, els EUA despleguen una política monetària contractiva per frenar la inflació, pugen els tipus d'interès i augmenta el deute extern de la Perifèria A més redueix la importació dels EUA, cauen preus de les mercaderies i ingressos d'exportació dels països perifèrics. Cauen els préstecs internacionals - països deutors generen excedents comercials -> transferències netes de capital als països centrals a través de retallades en la inversió, importacions | creixement. Resultat -> forta crisi del deute extern a la Perifèria, sobretot a l'Amèrica Latina.
Fluxos de capital a la Perifèria als 90
Als 90 expansions de la liquiditat i baixades dels tipus d'interès a EUA i el Japó, per repetides crisis bancaries i immobiliàries. Permet als deutors refinançar el deute de manera substancial. Plans de reestructuració del deute a Amèrica Llatina, en el marc del Pla Brady, i per la ràpida liberalització en molts països perifèrics -> forta entrada de capitals al sud-est asiàtics i països d'Europa Central i Oriental. Pic el 1995 fins a la crisi tailandesa del 1997 -> fortes caigudes de préstecs bancaris internacionals i de la inversió en cartera. -> Brasil i Rússia (1998), Turquia (2000-2001) i l'Argentina (2001-2002). Són episodis de fortes entrades de fluxos de capitals associats a ràpida expansió de la liquiditat i de baixos tipus d'interès de l'US$. Finalitzen a conseqüència de l'enduriment de les condicions financeres enls EUA, incloent- hi pujades dels tipus d'interès i l'enfortiment del dòlar
Fluxos de capital a Semiperifèria i Perifèria 2000-
De nou tipus d'interès baixos. Es respon al col·lapse de les indústries com baixant tipus d'interès i polítiques monetàries expansives Semiperiferia -> forts superàvits en les balances per compte corrent, per augment d'exportacions:
- A Xina, el superàvit es va traduir en increment de les seves reserves internacionals, invertides en Bons del Tresor EUA.
- Als països exportadors de petroli -> acumulació de reserves, IED i inversió en cartera (no bancs internacionals)
- Tipus d'interès a Ilarg termini relativament baixos, perquè el tresor EUA rep finançament de Xina.
- Perifèria tipus d'interès millors que economies centrals. Hedge funds - altament palanquejats- més beneficiats. Capitals a curt termini van a Turquia o el Brasil pels tipus d'interès i expectatives d'apreciació monedes, augmenta el finançament del crèdit domèstic a Perifèria.
- Perifèria es beneficia d'una major acceptació del risc pels inversors internacionals, sense considerar la situació econòmica d'aquests països. Europa Central i Oriental van rebre tan capital privat estranger com les economies asiàtiques, malgrat diferències en solvència.
