

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
El proceso de transcripción de adn a rna en procariotos, incluyendo los elementos en cis, como el promotor y la rna polimerasa, y los pasos de inici, elongación y terminación. Se detalla la importancia de la secuencia de reconocimiento del promotor y la función de las subunidades alfa, beta, beta’, omega y factor sigma de la rna polimerasa.
Tipo: Apuntes
1 / 2
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


La transcripció és el procés pel qual es sintetitza RNA a partir de DNA.
Diferenciem elements en cis (formen part de la pròpia seqüència) i elements en trans (estructures externes incloses en la seqüència) que participen en la transcripció. Els elements en cis que formen part de la transcripció en procariotes són:
El promotor és una seqüència que forma part del gen (UPSTREAM), però que no es transcriu i està formada per quatre elements diferenciats:
El quart element (~ 15 – 17 nucleòtids), de distància, fa referència a la seqüència compresa entre la caixa – 10 i la caixa – 35.
El promotor presentarà una major efectivitat com més similar sigui als paràmetres indicats: les seqüències consens i la distància en nucleòtids, sobretot pel que fa a la caixa – 35.
L’RNA polimerasa és l’enzim encarregat de sintetitzar l’RNA a partir de la cadena motlle de DNA. Està format per cinc subunitats:
L’inici de la transcripció inclou el reconeixement i la unió amb el promotor per part de l’holoenzim. Aquest complex, l’holoenzim unit a la doble cadena de DNA, s’anomena complex tancat.
La transcripció en sí comença quan l’holoenzim separa ambdues cadenes aprofitant la fragilitat de la caixa – 10 i formant la bombolla de transcripció (~ 18 nucleòtids), amb la conformació de complex obert. Amb la síntesi d’uns 7 – 9 nucleòtids complementaris amb el promotor (l’RNA polimerasa hi segueix unida), es forma el complex terciari. Quan l’holoenzim es mou sobre la cadena motlle, el factor sigma es desprèn i segueix la transcripció.
Si el promotor no és prou efectiu, poden produir – se transcripcions abortives; la doble cadena de DNA torna a unir – se, l’RNA polimerasa es desenganxa del promotor i la transcripció s’atura. Tot i que l’elongació pot produir – se just després de l’iniciació, les transcripcions abortives són molt freqüents.
Un cop el factor sigma s’ha desprès de l’RNA polimerasa, aquesta comença a desplaçar – se sobre la cadena motlle de DNA mantenint la bombolla de transcripció alhora que va sintetitzant la cadena complementària d’RNA. La velocitat de transcripció és variable (~ 30 – 60 nucleòtids / segon), augmenta en seqüències riques en adenines i timines i disminueix en les riques en citosines i guanines. L’híbrid d’RNA – DNA es va alliberant per l’extrem 5’.
Els terminadors són seqüències del DNA que indiquen la fi del gen i que l’RNA polimerasa ha de transcriure abans de finalitzar la transcripció. Diferenciem dos tipus de terminadors procariotes que donaran lloc a dos acabaments diferents.
3.1. Acabament intrínsec.
Els intrínsecs són dues seqüències IR (inverted repeat: seqüències complementàries invertides), d’uns 15 – 20 nucleòtids, riques en citosines i guanines. Així, en ser transcrites formen una forqueta (hairpin) com a estructura secundària per complementarietat i s’alenteix la transcripció perquè l’RNA polimerasa es desestabilitza.
La seqüència d’adenines que segueix també és un intrínsec i dóna lloc a un fragment d’uracils que, degut a la seva fragilitat (s’uneixen amb les adenines per dos ponts d’hidrogen) i al pes de la forqueta G – C, acaba desprenent – se de la cadena motlle per ruptura dels ponts d’hidrogen.
Una mutació en els terminadors intrínsecs pot determinar que es produeixi o no l’acabament de la transcripció.
3.2. Acabament extrínsec o dependent de rho ( ρ ).
En aquest cas també es forma la forqueta G
Com que en procariotes, la transcripció es dóna al mateix temps que la traducció, els ribosomes ja han començat a unir –se a l’extrem 5’ de l’RNA, de manera que la proteïna rho s’uneix uns 50 – 70 nucleòtids després del codó STOP de la proteïna que s’està sintetitzant. Aquesta seqüència és un terminador dependent de rho.
La proteïna es desplaça cap a l’extrem 3’ fins arribar a l’RNA polimerasa, que s’haurà aturat amb la formació de la forqueta, i un cop situada la fa saltar. Mitjançant la seva activitat helicasa, es trenquen els ponts d’hidrogen que uneixen l’híbrid RNA – DNA alliberant el transcrit d’RNA.