Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Transcripción y Regulación de la Transcripción en Procariontes, Apuntes de Genética

El proceso de transcripción de adn a rna en procariotos, incluyendo los elementos en cis, como el promotor y la rna polimerasa, y los pasos de inici, elongación y terminación. Se detalla la importancia de la secuencia de reconocimiento del promotor y la función de las subunidades alfa, beta, beta’, omega y factor sigma de la rna polimerasa.

Tipo: Apuntes

2012/2013

Subido el 04/08/2013

laura23.
laura23. 🇪🇸

4.1

(18)

4 documentos

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
BLOC 5: TRANSCRIPCIÓ I LA SEVA REGULACIÓ A PROCARIOTES.
GENÈTICA MOLECULAR. TEMA 16: TRANSCRIPCIÓ A PROCARIOTES.
La transcripció és el procés pel qual es sintetitza RNA a partir de DNA.
Diferenciem elements en cis (formen part de la pròpia seqüència) i elements en trans (estructures
externes incloses en la seqüència) que participen en la transcripció. Els elements en cis que formen part
de la transcripció en procariotes són:
1) PROMOTOR.
El promotor és una seqüència que forma part del gen (UPSTREAM), però que no es transcriu i està
formada per quatre elements diferenciats:
- Inici de transcripció: el nucleòtid +1 és una adenina (A), sovint inclosa en el
triplet CAT.
- Caixa 10: es situa ~ 10 nucleòtids a l’esquerra de l’inici de transcripció i també
es coneix com a caixa Pribnow (TATA box en eucariotes). És una seqüència
consens rica en adenines i timines (unides mitjançant dos ponts d’hidrogen)
per facilitar ne la separació. La seva estructura és T82A89T52A59A49T89.
- Caixa 35: es situa ~ 35 nucleòtids a l’esquerra de l’inici de transcripció i és la
seqüència de reconeixement per la RNA polimerasa. La seva estructura és ~
TTGACAT.
ELEMENTS
DE
SEQÜÈNCIA
El quart element (~ 15 17 nucleòtids), de distància, fa referència a la seqüència compresa entre la
caixa 10 i la caixa 35.
El promotor presentarà una major efectivitat com més
similar sigui als paràmetres indicats: les seqüències
consens i la distància en nucleòtids, sobretot pel que fa
a la caixa 35.
2) RNA POLIMERASA.
L’RNA polimerasa és l’enzim encarregat de sintetitzar l’RNA a partir de la cadena motlle de DNA. Està
format per cinc subunitats:
- : dues subunitats alfa s’encarreguen de mantenir unit el nucli amb el factor sigma (σ).
- β i β: formen el centre catalític en sí, s’encarreguen de portar i unir els nucleòtids formant
enllaços fosfodièster. Catalitzen i s’uneixen al DNA, respectivament.
- ω: no es coneix la seva funció.
- Factor σ: el factor sigma és el que s’uneix al nucli catalític
donant lloc l’holoenzim de l’RNA polimerasa i aportant li
funcionalitat. És l’encarregat de reconèixer el promotor
mitjançant la caixa 35 i , per tant, és específic per a cada
gen. També determina la cadena motlle segons a s’adhereixi
a una o a l’altra.
1. Inici.
L’inici de la transcripció inclou el reconeixement i la unamb el promotor per part de l’holoenzim.
Aquest complex, l’holoenzim unit a la doble cadena de DNA, s’anomena complex tancat.
La transcripció en comença quan l’holoenzim separa
ambdues cadenes aprofitant la fragilitat de la caixa 10 i
formant la bombolla de transcripció (~ 18 nucleòtids),
amb la conformació de complex obert. Amb la síntesi
d’uns 7 9 nucleòtids complementaris amb el promotor
(l’RNA polimerasa hi segueix unida), es forma el complex
terciari. Quan l’holoenzim es mou sobre la cadena
motlle, el factor sigma es desprèn i segueix la transcripció.
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Transcripción y Regulación de la Transcripción en Procariontes y más Apuntes en PDF de Genética solo en Docsity!

BLOC 5: TRANSCRIPCIÓ I LA SEVA REGULACIÓ A PROCARIOTES.

GENÈTICA MOLECULAR. TEMA 1 6 : TRANSCRIPCIÓ A PROCARIOTES.

La transcripció és el procés pel qual es sintetitza RNA a partir de DNA.

Diferenciem elements en cis (formen part de la pròpia seqüència) i elements en trans (estructures externes incloses en la seqüència) que participen en la transcripció. Els elements en cis que formen part de la transcripció en procariotes són:

1) PROMOTOR.

El promotor és una seqüència que forma part del gen (UPSTREAM), però que no es transcriu i està formada per quatre elements diferenciats:

  • Inici de transcripció: el nucleòtid +1 és una adenina (A), sovint inclosa en el triplet CAT.
  • Caixa – 10: es situa ~ 10 nucleòtids a l’esquerra de l’inici de transcripció i també es coneix com a caixa Pribnow (TATA box en eucariotes). És una seqüència consens rica en adenines i timines (unides mitjançant dos ponts d’hidrogen) per facilitar – ne la separació. La seva estructura és T 82 A 89 T 52 A 59 A 49 T 89.
  • Caixa – 35: es situa ~ 35 nucleòtids a l’esquerra de l’inici de transcripció i és la seqüència de reconeixement per la RNA polimerasa. La seva estructura és ~ TTGACAT.

ELEMENTS

DE

SEQÜÈNCIA

El quart element (~ 15 – 17 nucleòtids), de distància, fa referència a la seqüència compresa entre la caixa – 10 i la caixa – 35.

El promotor presentarà una major efectivitat com més similar sigui als paràmetres indicats: les seqüències consens i la distància en nucleòtids, sobretot pel que fa a la caixa – 35.

2) RNA POLIMERASA.

L’RNA polimerasa és l’enzim encarregat de sintetitzar l’RNA a partir de la cadena motlle de DNA. Està format per cinc subunitats:

- : dues subunitats alfa s’encarreguen de mantenir unit el nucli amb el factor sigma (σ).

  • β i β ’: formen el centre catalític en sí, s’encarreguen de portar i unir els nucleòtids formant enllaços fosfodièster. Catalitzen i s’uneixen al DNA, respectivament.
  • ω : no es coneix la seva funció.
  • Factor σ: el factor sigma és el que s’uneix al nucli catalític donant lloc l’holoenzim de l’RNA polimerasa i aportant – li funcionalitat. És l’encarregat de reconèixer el promotor mitjançant la caixa – 35 i , per tant, és específic per a cada gen. També determina la cadena motlle segons a s’adhereixi a una o a l’altra.

1. Inici.

L’inici de la transcripció inclou el reconeixement i la unió amb el promotor per part de l’holoenzim. Aquest complex, l’holoenzim unit a la doble cadena de DNA, s’anomena complex tancat.

La transcripció en sí comença quan l’holoenzim separa ambdues cadenes aprofitant la fragilitat de la caixa – 10 i formant la bombolla de transcripció (~ 18 nucleòtids), amb la conformació de complex obert. Amb la síntesi d’uns 7 – 9 nucleòtids complementaris amb el promotor (l’RNA polimerasa hi segueix unida), es forma el complex terciari. Quan l’holoenzim es mou sobre la cadena motlle, el factor sigma es desprèn i segueix la transcripció.

BLOC 5: TRANSCRIPCIÓ I LA SEVA REGULACIÓ A PROCARIOTES.

Si el promotor no és prou efectiu, poden produir – se transcripcions abortives; la doble cadena de DNA torna a unir – se, l’RNA polimerasa es desenganxa del promotor i la transcripció s’atura. Tot i que l’elongació pot produir – se just després de l’iniciació, les transcripcions abortives són molt freqüents.

2. Elongació.

Un cop el factor sigma s’ha desprès de l’RNA polimerasa, aquesta comença a desplaçar – se sobre la cadena motlle de DNA mantenint la bombolla de transcripció alhora que va sintetitzant la cadena complementària d’RNA. La velocitat de transcripció és variable (~ 30 – 60 nucleòtids / segon), augmenta en seqüències riques en adenines i timines i disminueix en les riques en citosines i guanines. L’híbrid d’RNA – DNA es va alliberant per l’extrem 5’.

3. Acabament.

Els terminadors són seqüències del DNA que indiquen la fi del gen i que l’RNA polimerasa ha de transcriure abans de finalitzar la transcripció. Diferenciem dos tipus de terminadors procariotes que donaran lloc a dos acabaments diferents.

3.1. Acabament intrínsec.

Els intrínsecs són dues seqüències IR (inverted repeat: seqüències complementàries invertides), d’uns 15 – 20 nucleòtids, riques en citosines i guanines. Així, en ser transcrites formen una forqueta (hairpin) com a estructura secundària per complementarietat i s’alenteix la transcripció perquè l’RNA polimerasa es desestabilitza.

La seqüència d’adenines que segueix també és un intrínsec i dóna lloc a un fragment d’uracils que, degut a la seva fragilitat (s’uneixen amb les adenines per dos ponts d’hidrogen) i al pes de la forqueta G – C, acaba desprenent – se de la cadena motlle per ruptura dels ponts d’hidrogen.

Una mutació en els terminadors intrínsecs pot determinar que es produeixi o no l’acabament de la transcripció.

3.2. Acabament extrínsec o dependent de rho ( ρ ).

En aquest cas també es forma la forqueta G

  • C, però trobem la diferència en l’absència de la seqüència d’adenines. Així doncs, es necessita d’algun factor extern que trenqui l’híbrid RNA – DNA, parlem de la proteïna rho, una hexàmer amb activitat helicasa dependent d’ATP.

Com que en procariotes, la transcripció es dóna al mateix temps que la traducció, els ribosomes ja han començat a unir –se a l’extrem 5’ de l’RNA, de manera que la proteïna rho s’uneix uns 50 – 70 nucleòtids després del codó STOP de la proteïna que s’està sintetitzant. Aquesta seqüència és un terminador dependent de rho.

La proteïna es desplaça cap a l’extrem 3’ fins arribar a l’RNA polimerasa, que s’haurà aturat amb la formació de la forqueta, i un cop situada la fa saltar. Mitjançant la seva activitat helicasa, es trenquen els ponts d’hidrogen que uneixen l’híbrid RNA – DNA alliberant el transcrit d’RNA.