Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Ciències Penales: Criminología, Jurídico-Dogmática y Política Criminal - Prof. Cuenca, Apuntes de Derecho Penal

Este texto presenta una introducción a las ciencias penales, divididas en tres ramas: criminología, jurídico-dogmática y política criminal. La criminología analiza el delicto como fenómeno social y biopsicológico, buscando causas y proponiendo soluciones. La jurídico-dogmática estudia las normas jurídicas relacionadas con el delicto y sus consecuencias. Por último, la política criminal se encarga de la formulación de leyes penales y su aplicación. El texto también incluye relaciones entre el derecho penal y el constitucional, y diferencias entre el derecho penal y el administrativo sancionador.

Tipo: Apuntes

2016/2017

Subido el 19/12/2017

soraya_esteller
soraya_esteller 🇪🇸

4

(2)

7 documentos

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 2 - Ciències penals
La Ciència del Dret penal apareix dividida en dos grans branques: la criminologia i la
jurídico-dogmàtica. La orientació criminològica s’ocupa del delicte com a fenomen social i
biopsicològic, analitzant les seues causes i proposant remeis per evitar-ho, prevenir-ho o
controlar-ho. Serveix per a la investigació de mètodes sociològics o antropològics, segons el
caràcter social o individual del seu enfocament, o d’ambdós conjuntament. La orientació
jurídica estudia el delicte i les seues conseqüències com a fenomen jurídic regulat i previst
per normes jurídiques que s’han d’interpretar i aplicar. Usa un mètode tècnic-jurídic o
dogmàtic que serveix per interpretar i sistematitzar les normes jurídiques que es refereixen
al delicte i a les seues conseqüències.
3. La dogmàtica jurídico-penal estudia les normes jurídiques que han sigut
proposades per la política criminal i les interpreta, les sistematitza i les critica. Tracta
d'esbrinar el contingut de les normes jurídico-penals. Intenta delimitar els fets
punibles dels impunes (pressupòsits i conseqüències) i intenta esbrinar el que la llei
vol castigar.
A l’activitat de coneixement del Dret positiu s’anomena ‘‘Dogmàtica’’, ja que parteix
de les normes jurídiques positives considerades com un dogma. Aquest dogma,
associat a la norma jurídico-penal, va adreçada a solucionar problemes socials.
Garantitza els drets fonamentals de l’individu front el poder arbitrari de l’Estat que,
encara que té uns límits, necessita el control i la seguretat d’aquests límits. La
Dogmàtica jurídico-penal es presenta així com una conseqüència del principi
d’intervenció legalitzada del poder punitiu estatal.
Exemple: Exemple: Art. 368 CP
1. La criminologia s'ocupa del delicte com a fenomen social, analitza les seues causes
i proposa solucions per evitar-lo, prevenir-lo o controlar-lo. Utilitza mètodes
sociològics o antropològics. Estudia conductes desviades, la criminalitat dels
delictes. És una ciència interdisciplinària perquè estudia el crim, el delinqüent, la
víctima i el control social del comportament delictiu. Ens dona una informació vàlida i
fiable sobre la dinàmica i les variables del crim des del punt de vista individual i
social. Ens dona informació per prevenir el crim, i estratègies per reaccionar front el
crim.
2. La política criminal es duu a terme mitjançant pautes que ha de tenir en compte el
legislador perquè li ajuden a prendre una decisió sobre el mereixement de pena
d'una conducta. Els factors que li ajuden al legislador són els factors normatius i els
d'utilitat. L'aspiració és proporcionar el poder legislatiu i executiu d'orientació per
obtenir les millors solucions possibles per combatre, prevenir i recloure el delinqüent.
Ho fa a partir de la informació que li proporciona la criminologia.
Totes tres ciències penals estan relacionades, ja que primer actua la
criminologia, després la política criminal i, per últim, la dogmàtica
jurídico-penal. La informació que ens dona la criminologia es transforma
en demandes político-criminals. Llavors, és quan la política criminal
mira el futur, intentant perfeccionar les imperfeccions de les normes
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Ciències Penales: Criminología, Jurídico-Dogmática y Política Criminal - Prof. Cuenca y más Apuntes en PDF de Derecho Penal solo en Docsity!

TEMA 2 - Ciències penals

La Ciència del Dret penal apareix dividida en dos grans branques: la criminologia i la jurídico-dogmàtica. La orientació criminològica s’ocupa del delicte com a fenomen social i biopsicològic, analitzant les seues causes i proposant remeis per evitar-ho, prevenir-ho o controlar-ho. Serveix per a la investigació de mètodes sociològics o antropològics, segons el caràcter social o individual del seu enfocament, o d’ambdós conjuntament. La orientació jurídica estudia el delicte i les seues conseqüències com a fenomen jurídic regulat i previst per normes jurídiques que s’han d’interpretar i aplicar. Usa un mètode tècnic-jurídic o dogmàtic que serveix per interpretar i sistematitzar les normes jurídiques que es refereixen al delicte i a les seues conseqüències.

  1. La dogmàtica jurídico-penal estudia les normes jurídiques que han sigut proposades per la política criminal i les interpreta, les sistematitza i les critica. Tracta d'esbrinar el contingut de les normes jurídico-penals. Intenta delimitar els fets punibles dels impunes (pressupòsits i conseqüències) i intenta esbrinar el que la llei vol castigar. A l’activitat de coneixement del Dret positiu s’anomena ‘‘ Dogmàtica ’’, ja que parteix de les normes jurídiques positives considerades com un dogma. Aquest dogma, associat a la norma jurídico-penal, va adreçada a solucionar problemes socials. Garantitza els drets fonamentals de l’individu front el poder arbitrari de l’Estat que, encara que té uns límits, necessita el control i la seguretat d’aquests límits. La Dogmàtica jurídico-penal es presenta així com una conseqüència del principi d’intervenció legalitzada del poder punitiu estatal. Exemple: Exemple: Art. 368 CP
  2. La criminologia s'ocupa del delicte com a fenomen social, analitza les seues causes i proposa solucions per evitar-lo, prevenir-lo o controlar-lo. Utilitza mètodes sociològics o antropològics. Estudia conductes desviades, la criminalitat dels delictes. És una ciència interdisciplinària perquè estudia el crim, el delinqüent, la víctima i el control social del comportament delictiu. Ens dona una informació vàlida i fiable sobre la dinàmica i les variables del crim des del punt de vista individual i social. Ens dona informació per prevenir el crim, i estratègies per reaccionar front el crim.
  3. La política criminal es duu a terme mitjançant pautes que ha de tenir en compte el legislador perquè li ajuden a prendre una decisió sobre el mereixement de pena d'una conducta. Els factors que li ajuden al legislador són els factors normatius i els d'utilitat. L'aspiració és proporcionar el poder legislatiu i executiu d'orientació per obtenir les millors solucions possibles per combatre, prevenir i recloure el delinqüent. Ho fa a partir de la informació que li proporciona la criminologia.

→ Totes tres ciències penals estan relacionades, ja que primer actua la criminologia, després la política criminal i, per últim, la dogmàtica jurídico-penal. La informació que ens dona la criminologia es transforma en demandes político-criminals. Llavors, és quan la política criminal mira el futur, intentant perfeccionar les imperfeccions de les normes

penals a partir dels estudis de la criminologia, i estudia els coneixements que li dona la criminologia, proposant normes jurídiques per poder combatre la delinqüència ←

Dret Penal - Dret Constitucional Hi ha articles relacionats entre el dret penal i el constitucional:

  • Arts. 1.1 / 9.3 CE → reclamacions.
  • Arts. 25.1 / 25.2 / 81 → preceptes d’específica significació.
  • Arts. 9 / 24 / 25 → principis limitadors ‘‘ ius puniendi ’’.

El dret penal i el dret administratiu sancionador tenen diferències quantitatives: -El dret penal és de caràcter subsidiari (‘‘última ràtio’’), és a dir, que una altra norma no pot fer front al conflicte que s’està produint). -El dret administratiu crea una lesió als béns jurídics. Els funcionaris públics duen a treme una sanció penal + una sanció disciplinària. Exemples: Art. 379.2 CP (respon a la idea que fonamenta la distinció entre totes dues sancions) / Art. 379.1 CP (no respon a aquesta idea) / Art. 384 CP