TEMA 2 - Ciències penals
La Ciència del Dret penal apareix dividida en dos grans branques: la criminologia i la
jurídico-dogmàtica. La orientació criminològica s’ocupa del delicte com a fenomen social i
biopsicològic, analitzant les seues causes i proposant remeis per evitar-ho, prevenir-ho o
controlar-ho. Serveix per a la investigació de mètodes sociològics o antropològics, segons el
caràcter social o individual del seu enfocament, o d’ambdós conjuntament. La orientació
jurídica estudia el delicte i les seues conseqüències com a fenomen jurídic regulat i previst
per normes jurídiques que s’han d’interpretar i aplicar. Usa un mètode tècnic-jurídic o
dogmàtic que serveix per interpretar i sistematitzar les normes jurídiques que es refereixen
al delicte i a les seues conseqüències.
3. La dogmàtica jurídico-penal estudia les normes jurídiques que han sigut
proposades per la política criminal i les interpreta, les sistematitza i les critica. Tracta
d'esbrinar el contingut de les normes jurídico-penals. Intenta delimitar els fets
punibles dels impunes (pressupòsits i conseqüències) i intenta esbrinar el que la llei
vol castigar.
A l’activitat de coneixement del Dret positiu s’anomena ‘‘Dogmàtica’’, ja que parteix
de les normes jurídiques positives considerades com un dogma. Aquest dogma,
associat a la norma jurídico-penal, va adreçada a solucionar problemes socials.
Garantitza els drets fonamentals de l’individu front el poder arbitrari de l’Estat que,
encara que té uns límits, necessita el control i la seguretat d’aquests límits. La
Dogmàtica jurídico-penal es presenta així com una conseqüència del principi
d’intervenció legalitzada del poder punitiu estatal.
Exemple: Exemple: Art. 368 CP
1. La criminologia s'ocupa del delicte com a fenomen social, analitza les seues causes
i proposa solucions per evitar-lo, prevenir-lo o controlar-lo. Utilitza mètodes
sociològics o antropològics. Estudia conductes desviades, la criminalitat dels
delictes. És una ciència interdisciplinària perquè estudia el crim, el delinqüent, la
víctima i el control social del comportament delictiu. Ens dona una informació vàlida i
fiable sobre la dinàmica i les variables del crim des del punt de vista individual i
social. Ens dona informació per prevenir el crim, i estratègies per reaccionar front el
crim.
2. La política criminal es duu a terme mitjançant pautes que ha de tenir en compte el
legislador perquè li ajuden a prendre una decisió sobre el mereixement de pena
d'una conducta. Els factors que li ajuden al legislador són els factors normatius i els
d'utilitat. L'aspiració és proporcionar el poder legislatiu i executiu d'orientació per
obtenir les millors solucions possibles per combatre, prevenir i recloure el delinqüent.
Ho fa a partir de la informació que li proporciona la criminologia.
→ Totes tres ciències penals estan relacionades, ja que primer actua la
criminologia, després la política criminal i, per últim, la dogmàtica
jurídico-penal. La informació que ens dona la criminologia es transforma
en demandes político-criminals. Llavors, és quan la política criminal
mira el futur, intentant perfeccionar les imperfeccions de les normes
