¡Descarga Negociación del Convenio Colectivo: Unidad, partes y procedimiento y más Resúmenes en PDF de Derecho Sindical solo en Docsity!
Tema – 2 El Conveni Col·lectiu Estatutari: Procediment de negociació del conveni col·lectiu estatutari. Contingut del tema: 2.1.Procediment negociador del conveni col·lectiu: la unitat de negociació, les parts legitimades i el procediment negociador. Adhesió i extensió del conveni col·lectiu estatutari. 2.2. Contingut del conveni col·lectiu estatutari. Administració i gestió del CC. 2.3. Estructura i articulació de la negociació col·lectiva estatutària; prioritat aplicativa del conveni col·lectiu d’ empresa. 2.4. Eficàcia jurídica i força vinculant del conveni col·lectiu estatutari; possible inaplicació del conveni col·lectiu estatutari. 2.5. Vigència temporal del conveni col·lectiu estatutari. Naturalesa jurídica dels preceptes reguladors del procediment de negociació del conveni col·lectiu estatutari: El primer que hem de saber, és que les normes del títol tercer de l’Estatut dels Treballadors sobre els procediments de negociació col·lectiva del conveni col·lectiu estatutari són normes que les parts no en poden disposar, s’han de complir necessàriament. Perquè el conveni sigui estatutari s’han de seguir al peu de la lletra les normes de procediment. Aquestes normes de procediment fonamentalment són 2: La Legitimació i el procediment. La legitimació determina qui ha de signar el conveni col·lectiu i el procediment com. ¿És dret necessari absolut? ¿Són normes d’ordre públic laboral? Títol III ET De la negociació col·lectiva i dels convenis col·lectius (Arts. 87 a 92 ET): -Disposicions generals (legitimació) + Procediment + capacitat decisòria. -Representativitat en funció Unitat de Negociació. Per el que fa la legitimació, les parts que negocien un conveni col·lectiu han d’estar legitimades per poder-lo signar però d’inici es important que ens quedi una idea clara. La legitimació s’ha de produir a la unitat d’on es vol negociar. Hi ha unes legitimacions que són les dels sindicats més representatius que aquests poden negociar a totes les comunitats de negociació però de sindicats més representatius i d’associacions empresarials més representatives només hi ha 2 ( de patronals i dos de sindicals) però d’organitzacions empresarials i d’organitzacions sindicals ni han moltes més. Hi ha altres, com la Llei Orgànica de Llibertat Sindical també tenen dret a la negociació col·lectiva però han de tenir uns mínims. Però a on s’ha de produir la legitimació i la representativitat és a cada àmbit. Potser que hi hagin associacions empresarials i sindicals que estiguin legitimades per negociar el conveni de la constitució i no ho estiguin per negociar el conveni de la indústria química. Legitimació (Estatut dels Treballadors), procediment (Estatut dels treballadors), legitimació + representació (a cada àmbit amb el màxim de detall possible). Si la legitimació i la representativitat que han de tenir tant les patronals com els sindicats és determinen en funció de la unitat on volen negociar (que aquesta unitat l’escullen lliurament les parts) el primer que hem de tenir clar és que és una Unitat de Negociació. Inici negociacions. Àmbit conveni i subjectes legitimats: Aquesta unitat de negociació es caracteritza per a qui afectarà el conveni col·lectiu. Les parts tenen llibertat però hi ha unes regles de legitimació de tal forma que el que determina la unitat de negociació serà l’àmbit personal (treballadors i treballadores) a qui les parts diuen que volen negociar el Conveni
Col·lectiu. Dels convenis col·lectius d’àmbit superior Empresa que són els sectorials és imprescindible determinar l’àmbit funcional en la negociació col·lectiva i després han d’escollir quin és l’àmbit territorial. Qui determina la unitat de negociació? Art. 83.1 ET “CC tendrán àmbito de aplicación que partes acuerden”: Autonomia col·lectiva. Contingut essencial 37 CE. Límits:
- Regles legals legitimació.
- Regles convencionals o legals d’articulació de la NC. Determinació de la unitat de negociació: Àmbit funcional, personal, territorial. Principi general: llibertat de les parts a l’ hora de determinar la unitat de negociació. Però llibertat no és absoluta. Límits: 1er. Representativitat per negociar 2º. Límits a l’ hora de determinat l’ àmbit personal 3er. Límits a l’hora de determinar l’àmbit funcional Condicions: 1ª.- Regles sobre articulació i concurrència de convenis col·lectius 2ª.- Deure de negociar Límits a l’hora de determinat l’àmbit personal: Convenis col·lectius franja Convenis col·lectiu “generals” Personal directiu. Personal comandament; especificitats a l’ àmbit de les empreses públiques quan aquest personal laboral es exclòs de l’àmbit d’ aplicació del Conveni Col·lectiu: Sent. SS TS 10.07.2019, recurs 238/ (aplicació directa de l’ EBEP). Principi d’ igualtat: Dona treballadora , treballadors temporals, i a temps parcial. En funció de la data d’entrada a l’empresa. Les parts que negocien el conveni col·lectiu poden determinar a qui afecta el conveni, o sigui que només afecti a un determinat col·lectiu de treballadors. Seria el conveni col·lectiu franja. Ex: metges i metgesses i els controladors aeris. Qui està legitimat en els convenis col·lectius franja? El sindicat que el representa i no té perquè ser un sindicat representatiu. Si el conveni col·lectiu, afecta a tots els treballadors, les parts a l’hora de determinar l’àmbit personal tenen algunes possibilitats i algunes limitacions. La possibilitat més clara i la que normalment es porta a terme i es fa efectiva és que els convenis col·lectius que afecten a tothom, en canvi se sol excloure al personal de direcció, Perquè? Per què tenen una relació especial d’altra direcció i el contracte es firma
Àmbit funcional del CC industries químiques: “Pero en este caso tal situación no se ha producido en el convenio colectivo impugnado, ya que no hace sino mantener el ámbito histórico de la unidad de negociación desde hace más de treinta años, ámbito que ha sido aceptado y compartido durante varias décadas por la asociación empresarial demandante. Son las partes las que han decidido el ámbito de aplicación del convenio colectivo y atendiendo a las circunstancias del caso, ha de estimarse que la unidad negocial es objetivamente apropiada y el sector al que afecta homogéneo. La Sala suscribe la resolución de instancia, claramente argumentada en el fundamento jurídico tercero de la sentencia recurrida, que por ajustada a derecho ha de mantenerse”. Sent. SS TS 6.05.2019, recurs 4452/2017 (canvi de doctrina i vots particulars) Supòsit analitzat: a un treballador contractat temporalment per un Ajuntament per fer tasques de construcció, li és o no d’ aplicació el CC sectorial de la construcció A un ajuntament que no té conveni col·lectiu propi no li són d’ aplicació els diferents CC sectorials en funció de l’ activitat que fa cada treballador. Però, en aquests casos, on es determinen les condicions de treball ???? Condicions: 1ª.- Regles sobre articulació i concurrència de convenis col·lectius 2ª.- Deure de negociar Deure de negociar: Per revisar CC vençut temporalment no hi ha dubte sobre el deure de negociar. Per iniciar negociació en una unitat nova només és possible negar-se a negociar, si hi ha oberta negociació d’un conveni col·lectiu, en un altre àmbit, que pugui ser aplicable. Tenim la immunitat Personal, territorial i funcional, a partir d’aquí les parts que estan legitimades per negociar-lo el primer que han de tenir clar és que l’estatut dels treballadors de l’article 89 estableix la obligació de negociar. Si una representació empresarial vol negociar un conveni col·lectiu, la representació sindical no pot negar-se o al inrevés. El deure de negociar actua per tal d’aconseguir que es generin convenis col·lectius. Tothom està obligat a negociar. Aquesta obligació de negociar es projecta sobre 2 situacions possibles: una organització sindical demana a una organització empresarial que vol negociar un conveni col·lectiu, a una unitat no es pot negar. I la segona organització, és que una organització sindical o empresarial demana a l’altre que vol negociar el conveni col·lectiu que ha perdut vigència amb una unitat on hi havia conveni col·lectiu. En aquest deure de negociar, s’ha d’afegir que no comporta la obligació d’arribar a un acord. Estan obligats a negociar però no obligades a arribar a un acord. Aquest arribar a un acord no es pot imposar a les parts perquè s’ha de garantir el principi d’autonomia col·lectiva, les parts són lliures d’escollir els àmbits, els continguts del conveni col·lectiu i són lliures de no arribar a un acord sempre i quan s’hagi fet un procés de negociació. Inici negociacions. Àmbit conveni i subjectes legitimats: Subjectes legitimats: Legitimació Inicial. (Subjectes amb dret a iniciar la negociació i a formar part de la comissió negociadora. Art- 87 ET; 87. ET). Legitimació inicial: Sents. SS TS 27.10.2014, recurs 267/2013 (CC empresa), i de 25.11.2014, recurs 63/2014 (CC sectorial) , i de 6.04.2017, recurs 152/2016 (CC empresa). Acreditació de la representativitat SSTS 19.07.2018. Hi han de ser tots els que hi tinguin dret. Art. 87.5. ET, legitimació inicial:
- Todo sindicato, federación o confederación sindical, y toda asociación empresarial que reúna el requisito de legitimación, tendrá derecho a formar parte de la comisión negociadora. Tot procediment de negociació d’un conveni col·lectiu té un principi i un final. Aquí el final pot ser que s’acabi en un conveni col·lectiu o signant un conveni. Totes les diapositives que parlen de la legitimació, parlen de tres legitimacions diferents: Inicial, plena i decisòria. Les 3 legitimacions, s’han de produir obligatòriament perquè el conveni col·lectiu sigui estatutari. 1.Inicial: qui té dret a ser-hi. El moment inicial, la legitimació inicial determina qui té dret a participar a la negociació d’un conveni col·lectiu estatuari. En compliment a la legitimació inicial, moltes empreses no convoquen a totes les empreses, acabarà sent un acord nul. Si no vas és el teu problema però tens dret a ser avisat. 2.Plena: el moment que es constitueix, han estat cridats tots els que el formen. És fa la primera reunió i es constitueix la comissió negociadora del conveni col·lectiu estatutari. Qui ha de formar part de la comissió negociadora en representació de cadascuna de les dues parts perquè que la negociació pugui ser un conveni col·lectiu estatutari. Qui ha de conformar la comissió negociadora. En la mesura de que el conveni s’aplicarà a tothom, la legitimitat plena exigeix uns % de representativitat dins de la comissió negociadora molt alt. 3.Decisòria: es van fent reunions i al final s’arriba a un acord dels que formen part de la comissió negociadora, qui ha de signar el conveni col·lectiu perquè sigui estatutari. Qui ha de signar el conveni col·lectiu. Resum: Inicial qui té dret a ser-hi, plena : qui ha de conformar la comissió negociadora, decisòria: qui ha de signar el conveni col·lectiu. El sistema ho afavoreix però la realitat a Espanya es que hi ha moltes associacions empresarials i moltes organitzacions sindicals. De tal forma, que una organització empresarial i una organització sindical representa a molt poca gent i acabarà afectant al conveni col·lectiu. Primer inicial, després de plena i per últim decisòria. Aquestes tres legitimacions aplicades a l’empresa, als convenis col·lectius, grups d’empreses, sectorials. Depèn del conveni col·lectiu que estiguem negociant les legitimitats es modificaran per tant, es important entendre els tres tipus. Legimitació Plena: (Vàlida constitució de la comissió negociadora. Art. 88.2. ET) Distribució de la representació social: representació unitària i fórmula aritmètica SS TS 28.09.2017. Art. 88.2.ET, legitimació plena
- La comisión negociadora quedará válidamente constituida cuando los sindicatos, federaciones o confederaciones y las asociaciones empresariales a que se refiere el artículo anterior representen como mínimo, respectivamente, a la mayoría absoluta de los miembros de los comités de empresa y delegados de personal, en su caso, y a empresarios que ocupen a la mayoría de los trabajadores afectados por el convenio.
Recordem que a on s’ha d’estar legitimat per negociar és a l’entitat de negociació. Un conveni col·lectiu sectorial que pot ser estatal, de comunitat autònoma, provincial de territori i al final ens trobarem amb aquest resultat: Legitimats inicialment per negociar un conveni col·lectiu sectorial. Per el que fa la representació dels treballadors, els sindicats més representatius a nivell estatal tenen legitimitat inicial per negociar qualsevol conveni col·lectiu sectorial perquè d’acord amb l’article 7 o 8 de la LOLS els sindicats més representatius a nivell estatal són aquells que tenen un determinat percentatge del conjunt de delegats i delegades. Els sindicats més representatius, els percentatges de representativitat que tenen són els que es deriven dels resultats que han obtingut a les seccions de comitè d’empresa i delegats de personal. Quan estàs en un procés d’eleccions, els sindicats convoquen eleccions a totes les empreses d’Espanya després alo millor no totes presenten candidats i al final els que volen voten i surten un resultat de delegats de personal i comitè d’empresa. Tots aquests resultats, es registren en un registre públic que és la oficina pública d’eleccions sindicals i amb aquest registre públic d’eleccions sindicals el que fan és explotar totes les dades que els hi arriba de les eleccions i quan tenen els resultats de les eleccions que s’han fet a totes les empreses d’Espanya. Totes les organitzacions sindicals del país han obtingut uns resultats. Els sindicats més representatius són els que tenen un determinat % de delegats tenen la condició de més representatiu a tot Espanya. Per tenir aquesta condició, automàticament tenen legitimitat inicial per participar a la negociació col·lectiva de tots els convenis col·lectius a Espanya. Però aquests sindicats més representatius a nivell de l’estat tenen una altra condició i es que al moment que tenen major representativitat la tenen a tot els territoris i nivells. Poden haver sindicats més representatius a una CCAA que no tinguin la major representació a nivell de l’estat i això passa exclusivament a Galícia i al País Basc. Després hi ha una 3a figura que és el sindical suficientment representatius per la LOLS: són aquells que a l’àmbit de negociació tenen el 10%. No té majoria representativa ni a nivell estatal ni de comunitat autònoma però la LOLS diu que tenen suficient representació: són aquells que a l’àmbit de negociació tenen el 10%.
Empreses: legitimitat inicial, conveni col·lectiu empreses. No hi ha eleccions, com es mesura la representativitat de les eleccions empresarials? Per dos paràmetres:
- Per les empreses que ja estan associades.
- Per els treballadors que donen feina a les empreses que tenen associades. Foment del treball: patronal més gran de Catalunya. Com s’acredita la representativitat? Han d’acreditar que tenen un determinat número d’empreses associades al treball i han d’acreditar que aquestes empreses associades donen feina a un determinat número de treballadors. Hi ha dos possibilitats d’acreditar-ho: associacions empresarials de l’àmbit geogràfic i funcional contin amb el 10% de les empreses i que aquest 10 % de les empreses ocupin el 10% dels treballadors del sector on s’està negociant el conveni o el territori. 2 possibilitat: també pot estar legitimada una associació empresarial si a l’àmbit de negociació del conveni acredita una feina al 15% de treballadors. Perquè existeixen aquestes 2 possibilitats: existeixen per un raó de ser: els sindicats com que es presenten a les eleccions i treuen un resultat al final el sumen, les associacions empresarials es produeix una circumstància que és la que s’ha tingut en compte a l’hora d’establir aquestes 2 legitimitats: que poden arribar a associacions empresarials de la que siguin sòcies motles empreses però també pot haver associacions empresarials de la formen part poques empreses. Aleshores, a través del paràmetre associacions empresarials que com a mínim tenen el 10% de les empreses que es dona el 10% als treballadors, s’està fent referència a les associacions empresarials de la petita i mitjana empresa. Les empreses donen feina a pocs treballadors però són moltes empreses. Si és exclòs un sindicat que té legitimació inicial o si es exclosa una organització empresarial al inici que te legitimació inicial, el conveni es nul. S’han de sumar totes les legitimitats. Per reforçar aquestes idees hem de tenir en compte una altre regla que és d’obligat compliment que és el principi de correspondència: Principi de correspondència en la determinació de la legitimació inicial: Sindicats suficientment representatius, 10% de representants electes a l’àmbit aplicació del conveni col·lectiu: Sentència del tribunal suprem, de 21.06.2017, recurs 136/ No es pot fer una reducció dels resultats electorals en funció de qui diu que representa el sindicat o a qui afecta el CC; els resultats als col·legis electorals no es poden dividir. La legitimitat s’estableix en funció dels graus de representativitat però s’ha d’acreditar a l’àmbit on és negocia entre qui negocia i on es negocia. L’exemple més clar són els àmbits dels convenis col·lectius d’empresa: conveni col·lectiu corte inglés, l’empresa vol negociar un conveni col·lectiu, la gran característica d’aquests centres es que hi ha a tota Espanya i que cada centre te diferents representants sinó es a tots, a la immensa majoria si, el principi de correspondència diu que si el corte inglés, vol negociar un CC d’empresa no pot excloure de la negociació a cap centre de treball. Si el corte inglés diu que aquest sindicat de Catalunya tinc mal rollo i no li dic res, doncs no s’està complint el principi de correspondència ja que la negociació ha de incloure a tothom qui estigui legitimat en el seu conjunt. Les sentències són relativament recents. Importància del principi de correspondència a la negociació col·lectiva del conveni col·lectiu d’empresa o àmbit inferior: Obligatòria correspondència entre: Àmbit negociació CC. Àmbit representants dels treballadors. Sentències SSTS 19.07.2017, 23.02.2017, 22.03.2017, 13.05.2017, 20.06,2017, 27.09.2017. La legitimitat s’estableix en funció dels graus de representativitat però s’ha d’acreditar a on es negocia.
Les negociacions comencen amb una comunicació escrita d’una part a una altra part. És a dir, s’ajunten les associacions o organitzacions empresarials que estan legitimades inicialment volen negociar un conveni col·lectiu i ho han de dir a l’altra part. Per tant, han de veure qui de l’altra part són els que estan legitimats inicialment i els hi fan una comunicació escrita, a partir d’aquí s’inicia la comunicació i l’altra part ha de contestar però en el moment en que es contesta fa falta una cosa, i ara anem avançant cap a la legitimació plena, s’han de reconèixer com interlocutors. Que vol dir això? Que cadascú sigui org. Sindical o empresarial haurà d’acreditar quina representativitat té. Això ho faran les empresarials i les sindicals, reconeixement interlocutors, acreditació representativitat, constitució de la comissió negociadora del conveni col·lectiu. La comunicació d’inici de les negociacions. Deure de contestar. Deure de Negociar. Excepcions. Efectes. Constitució comissió negociadora: Legitimació Plena: (Vàlida constitució de la comissió negociadora. Art. 88 ET).
- Conveni col·lectiu d’Empresa.
- CC d’àmbit superior. Legitimació Plena en CC empresa o inferior (88.1 ET): CE, DP, Seccions sindicals. Empresa sectorial, amb un conveni col·lectiu d’empresa la representació plena són l’empresari, la part de treballadors i treballadors si és el comitè d’empresa serà el comitè d’empresa inicial que la té plena, representa a tots encara que no l’hagin votat i si ho fan les seccions sindicals hauran d’acreditar que són la majoria dintre del comitè d’empresa. Si són la majoria dintre de comitè d’empresa, tenen legitimitat plena. Per tant, estarà ben constituïda la comissió negociadora d’un conveni col·lectiu d’empresa si hi ha la representació de l’empresa i la representació dels treballadors sigui sindical o comitè d’empresa està en la majoria del comitè d’empresa o de les seccions sindicals.
El problema el tenim en els convenis col·lectius sectorials: Per la representació dels treballadors i treballadores, imagineu-vos que tenen el 30, 30 i 40 % dels membres de comitès i delegats dels àmbits del conveni, perquè la comissió negociadora estigui ben constituïda és requereix que en formin part la majoria absoluta dels membres del comitè d’empresa delegats de personal i tingui legitimitat plena. Legitimació Plena a Conveni Col·lectiu àmbit superior empresa (Convenis col·lectius sectorials). A) Els sindicats, federacions o confederacions amb legitimació inicial que representin com a mínim majoria absoluta de membres de comitès d’ empresa, dp. (Sumant). 3 possibilitats: que els que tinguin legitimat inicial no hi vagin, aleshores els altres dos estan obligats a constituir una comissió negociadora però només amb un no poden. Primera legitimitat plena, amb representació dels treballadors, la comissió negociadora ha d’estar formada per aquelles organitzacions sindicals que tinguin majoria absoluta dels comitès d’empresa. B) En sectors sense òrgans de representació smr a nivell estatal o de ccaa (repartiment segons representativitat a àmbit territorial negociació). A) Associacions empresarials amb legitimació inicial que ocupin a la majoria de treballadors afectats pel conveni col·lectiu. 10% i 15% dels treballadors però perquè l’associació estigui ben formada aquestes associacions empresarials han de representar a empreses que donin feina com a mínim al 50% de treballadors i treballadores del sector. Va pujant el nivell de representativitat perquè es tracta de que cada cop el conveni recaigui a tothom. B) A sectors sense a. empresarials amb suficient representativitat a. empresarials estatals o autonòmiques de l’ art.87.3.c) (repartiment segons representativitat a l’àmbit territorial de la negociació). Supòsit pràctic: Si es volgués negociar un CC de eficàcia general per el sector funcional d’ activitat social i àmbit territorial de Catalunya ¿Qui tindria legitimació plena? Les associacions empresarials que donin feina al 50% dels treballadors de l’àmbit d’acció social a Catalunya i les organitzacions sindicals que acreditin que representen a la majoria en el comitè d’empresa. Regla general: Designació components CN: Correspon a les parts negociadores (Art. 88.3 ET) però no llibertat absoluta. Límits: 87.5 ET: Tots els que tinguin legitimació inicial tindran dret a formar part de la Comissió negociadora (CC superior empresa). 88.1 ET: Respecte al dret de tots els que tinguin legitimació inicial + proporció a la seva representativitat (CC empresa y CC superior empresa). 88 ET: regles vàlida constitució CM. CC Empresa i CC àmbit superior empresa 88.3 ET: Opcions:
Constitució Comissió Negociadora (1ª Reunió): Calendari o Pla de negociació: Període màxim negociació des de denuncia CC 1 any [excepte pacte en contrari (Art.86.3 ET)]. Transcorregut el termini sense nou CC o laude arbitral, s’ aplicarà si hi és, el CC d’ àmbit superior que fossi d’ aplicació. Deliberacions a la comissió negociadora: Ambdues parts obligades a negociar sota principi bona fe (art 89.1 et):
- Mínim intercanvi de propostes contrapropostes per escrit (no posició rígida, única i inamovible, o mantenir silenci davant propostes)
- Proporcionar explicacions o informació de suport de les propostes i de les negatives. rebuig de propostes raonat i justificat. qui vulgui més informació ho ha de demanar.
- Tenir comportament lleial amb l’ altra part.
- Evitar enganys, intimidacions, maquinacions fraudulentes o actes violents. Cada part presenta el que vol, i negociar es obligatori. Llavors el fet de que les parts estiguin obligades a negociar facilita que s’arribi a un acord i sempre amb bona fe. El que fa el principi de bona fer es que les parts intentin arribar a un acord. Les posicions inicials de les parts estan per estratègia de negociació molt allunyades. Després hi ha una altra circumstància, un conveni col·lectiu té jornada, salari, contractació, en una negociació tot és lícit perquè les parts tenen llibertat a l’hora de negociar, el deure de negociar, llibertat dels continguts i llibertat d’arribar a un acord. Un conveni col·lectiu no és infreqüent que es negocia en menys de mesos. Aquest deure de negociar sense que estiguis obligat arribar a un acord matitzat amb el principi de bona fe en la negociació col·lectiva. Deliberacions amb bona fe:
- Ser conseqüent amb pròpies posicions i no alterar-les substancialment d’ un dia per altre.
- No obliga a mantenir en tot moment les ofertes fetes durant deliberacions que no haguessin estat objecte d’ acord efectiu.
- Mantenir negociació oberta fins límit de lo raonable, amb esforç sincer d’ aproximació de posicions (no seria bona fe mantenir posició única i inamovible o abandonar mesa sense causa justificada).
La bona fe vol dir no sorprendre a l’altra part en propostes fora de lloc, aportar les justificacions necessàries per recolzar la proposta, no vol dir que li diguis al comitè d’empresa o firmes el conveni o t’acomiado és a dir, implementant amenaces. L’objectiu principal es arribar a un acord. Continuen les negociacions i al final hi ha un principi d’acord, normalment quan en una negociació s’arriba a un principi d’acord les dues parts el que volen fer es fer consultes al seu representants, sotmeten el principi d’acord a les assembles i les assembles ho ratifiquen, firmen el conveni. Adopció acords, legitimació i decisòria: No es podem oblidar de la comissió negociadora: Règim adopció acords a la comissió negociadora: legitimació decisòria. Capacitat decisòria: acord aconseguit a comissió negociadora requereix el vot favorable “de la mayoría de cada una de las dos representaciones” (art 89.3 et). A cc àmbit superior empresa: vot proporcional en raó representativitat. Decisòria: qui ha de signar el conveni perquè sigui estatuari. I aquí ja ens oblidem de la legitimació inicial i de la plena. Del que no ens podem oblidar i hem de tenir present és de la constitució de la comissió negociadora i tampoc ens podem oblidar que cada part ha conformat la seva representació dintre de la comissió representadora en funció de la representativitat que tenien. Uns en tenen 4, els altres 3 i els altres 2. Perquè el CC sigui estatutari, la decisió de signar-lo ha de tenir l’aprovació o acceptació de com a mínim el 50% + 1 de cadascuna les dues parts. Adopció Acords:
- Possibilitat d’ acords parcials per modificació d’ algun/s continguts prorrogats per adaptació activitat sector o empresa, amb vigència que acordin parts (Art.86.3 ET).
- Durant vigència conveni col·lectiu podrà negociar-se la seva revisió per parts legitimades per negociar-lo (Art.86.1 ET). Durant la negociació d’un CC es pot produir una altra cosa i es que no arribin a un acord d’un conveni col·lectiu perquè no estan d’acord amb tot però en canvi estan d’acord amb una part. Poden signar una part i després pot succeir una altra cosa que és a l’àmbit d’un conveni col·lectiu que ja està vigent, és a dir, durant la vigència d’un conveni col·lectiu les parts que estan legitimades inicialment poden modificar-lo. No cal negociar un altre conveni, durant la vigència temporal, les parts el revisen i el tornen a aprovar.
En un àmbit que no hi ha CC, circumstàncies extraordinàries, podem dir que a un sector li pot correspondre els CC d’un altre sector. Imposar el conveni. Legalment es possible com a últim recurs la intervenció d’un tercer i et col·loquen un conveni col·lectiu perquè el conflicte s’ha anat de mans. A instància de part (legitimación supraempresarial) sol·licitar a MTI (CCAA): extensión CC a pluralidad de empresas y trabajadores o a un sector o subsector de actividad por perjuicios derivados para los mismos de la imposibilidad de suscribir CC por ausencia de partes legitimadas para ello. Es poden produir dues circumstàncies: amb una unitat de negociació com per exemple l’Hospital Clínic de Barcelona no tenen conveni col·lectiu i tenen 2 possibilitats: negociar-ne un o les parts que estan legitimades inicialment plenament i decisòriament decideixin que enlloc de negociar un conveni, els hi surt millor adherir-se al conveni col·lectiu d’Hospitals de Catalunya. Això es un acte d’adhesió, qui pot negociar el conveni col·lectiu estatutari pot no negociar-lo i dir que li es d’aplicació un altre conveni sempre i quan hi tinguin relació i homogeneïtat. L’adhesió es una decisió que va per les parts que estan legitimades per negociar un conveni col·lectiu estatutari. L’extensió es més complexa, i és un determinat àmbit que no hi ha conveni col·lectiu, l’autoritat laboral o el departament laboral si es àmbit de Catalunya o inferior i el ministeri de treball si és d’un àmbit superior a una comunitat autònoma si és donen unes circumstàncies extraordinàries podríem decidir que en un sector li és d’aplicació el conveni d’un altre sector per exemple; el hospital no tenen conveni col·lectiu (no sempre), l’estan negociant i no hi ha forma i estableixen una vaga amb serveis mínims. Llavors l’autoritat laboral amb circumstàncies extraordinàries pot dir que se’ls hi aplica un conveni i s’ha acabat la vaga, imposa un conveni sobretot en situacions molt extraordinàries però legalment és possible com a últim recurs una intervenció d’un tercer, trenca totalment el principi d’autonomia de les parts i ens circumstàncies molt extraordinàries col·loquen un conveni col·lectiu perquè son incapaços d’arribar a un acord i el conflicte que s’ha generat desborda tot. Això ha passat molt en vagues del sector de netega.
