Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Bioelements: Tipos y Funciones de los Elementos Químicos en la Vida, Apuntes de Bioquímica

Una introducción a los bioelementos, sus clases y sus funciones en la química biológica. Se trata de los elementos químicos esenciales para la vida, incluyendo los primarios (c, n, o, h), secundarios (s, p, mg, ca, na, k, cl) y oligoelementos o traces (fe, mn, cu, zn, co, al, as, ni, f, i, b, si, v, cr, se, mo, sn). Se explica su importancia en la estructura molecular de las biomoléculas y su papel en la fisiología celular.

Tipo: Apuntes

2019/2020

Subido el 04/11/2020

xenia-morales
xenia-morales 🇪🇸

7 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 2: BIOELEMENTS
1.BIOELEMENTS DE BIOQUÍMICA
La bioquímica és la disciplina que estudia la composició molecular dels éssers vius i les reaccions químiques en les que es
basen els processos vitals.
Elements químics que formen part de la matèria viva (28 essencials pels organismes vius).
Depenent de la seva abundància:
a) Bioelements primaris (96%):
!- C, N, O, H
b) Bioelements secundaris (3,3%):
!- Ca, Na, K, Mg, Cl, P, S
c) Oligoelements o bioelements traces (<0,1%):
!- Fe, Mn, Cu, Zn, Co
!- Al, As, Ni, F, I, B, Si, V, Cr, Se, Mo, Sn
Depenent de la seva abundància:
a) Bioelements primaris (96%):
- C, N, O, H
- Enllaços covalents molt estables. Acumulen molta energia, compartint parells d’electrons:
!- C: 4 enllaços amb elements diferents —> variabilitat molecular altres carbonis —> llargues cadenes
!- N: enllaços amb 3 elements diferents
!- O: enllaços amb 2 elements diferents
!- H: enllaç amb 1 element
- Formen compostos estables però participen en reaccions químiques
- Elements més lleugers —> faciliten adaptació éssers vius als camps gravitatoris terrestres
b) Bioelements secundaris (3,3%):
- S, P, Mg, Ca, Na, K, Cl
- Funcions de vital importància en la fisiologia cel·lular
Sofre A aminoàcids (metionina i cisteïna), coenzim A.
Fòsfor A nucleòtids, coenzims, fosfolípids i fosfats (sals minerals).
Magnesi A la clorofil·la, en forma iònica actua com a catalitzador.
Calci A estructures esquelètiques, en forma iònica intervé en la contracció muscular, coagulació sanguínia i transmissió de
l’impuls nerviós.
Sodi Catió abundant al medi extracel·lular; necessari per la conducció nerviosa i la contracció muscular.
Potassi Catió més abundant a l’ interior de les cèl·lules; necessari per la conducció nerviosa i la contracció muscular.
Clor Anió més freqüent; necessari per mantenir el balanç d’aigua a la sang i al fluid intersticial.
c) Oligoelements o bioelements traces (<0,1%):
- Fe, Mn, Cu, Zn, Co
- Al, As, Ni, F, I, B, Si, V, Cr, Se, Mo, Sn
Ferro A l’hemoglobina, síntesis de clorofil·la, catalitzador, forma part de citocroms que intervenen en la respiració cel·lular
Manganès Intervé en la fotòlisi de l’aigua durant la fotosíntesi
Iode Necessari per la síntesis de tiroxina
Fluor Forma part de l’esmalt dentari i dels ossos
Cobalt Forma part de la vitamina B12, necessària per la síntesi d’hemoglobina
Silici Proporciona resistència al teixit conjuntiu i endureix teixits vegetals
Crom Intervé en la regulació de glucosa en sang , juntament amb la insulina
Zinc Catalitzador
Liti Actua sobre neurotransmissors i la permeabilitat cel·lular; en dosis adequades pot prevenir estats de depressió
Molibdè Forma part dels enzims vegetals que actuen en la reducció dels nitrats per part de las plantes
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Bioelements: Tipos y Funciones de los Elementos Químicos en la Vida y más Apuntes en PDF de Bioquímica solo en Docsity!

TEMA 2: BIOELEMENTS

1.BIOELEMENTS DE BIOQUÍMICA

La bioquímica és la disciplina que estudia la composició molecular dels éssers vius i les reaccions químiques en les que es basen els processos vitals. Elements químics que formen part de la matèria viva (28 essencials pels organismes vius). Depenent de la seva abundància: a) Bioelements primaris (96%):

  • C, N, O, H b) Bioelements secundaris (3,3%):
  • Ca, Na, K, Mg, Cl, P, S c) Oligoelements o bioelements traces (<0,1%):
  • Fe, Mn, Cu, Zn, Co
  • Al, As, Ni, F, I, B, Si, V, Cr, Se, Mo, Sn Depenent de la seva abundància: a) Bioelements primaris (96%):
  • C, N, O, H
  • Enllaços covalents molt estables. Acumulen molta energia, compartint parells d’electrons:
  • C : 4 enllaços amb elements diferents —> variabilitat molecular altres carbonis —> llargues cadenes
  • N : enllaços amb 3 elements diferents
  • O : enllaços amb 2 elements diferents
  • H : enllaç amb 1 element
  • Formen compostos estables però participen en reaccions químiques
  • Elements més lleugers —> faciliten adaptació éssers vius als camps gravitatoris terrestres b) Bioelements secundaris (3,3%):
  • S, P, Mg, Ca, Na, K, Cl
  • Funcions de vital importància en la fisiologia cel·lular Sofre A aminoàcids (metionina i cisteïna), coenzim A. Fòsfor A nucleòtids, coenzims, fosfolípids i fosfats (sals minerals). Magnesi A la clorofil·la, en forma iònica actua com a catalitzador. Calci A estructures esquelètiques, en forma iònica intervé en la contracció muscular, coagulació sanguínia i transmissió de l’impuls nerviós. Sodi Catió abundant al medi extracel·lular; necessari per la conducció nerviosa i la contracció muscular. Potassi Catió més abundant a l’ interior de les cèl·lules; necessari per la conducció nerviosa i la contracció muscular. Clor Anió més freqüent; necessari per mantenir el balanç d’aigua a la sang i al fluid intersticial. c) Oligoelements o bioelements traces (<0,1%):
  • Fe, Mn, Cu, Zn, Co
  • Al, As, Ni, F, I, B, Si, V, Cr, Se, Mo, Sn Ferro A l’hemoglobina, síntesis de clorofil·la, catalitzador, forma part de citocroms que intervenen en la respiració cel·lular Manganès Intervé en la fotòlisi de l’aigua durant la fotosíntesi Iode Necessari per la síntesis de tiroxina Fluor Forma part de l’esmalt dentari i dels ossos Cobalt Forma part de la vitamina B12, necessària per la síntesi d’hemoglobina Silici Proporciona resistència al teixit conjuntiu i endureix teixits vegetals Crom Intervé en la regulació de glucosa en sang , juntament amb la insulina Zinc Catalitzador Liti Actua sobre neurotransmissors i la permeabilitat cel·lular; en dosis adequades pot prevenir estats de depressió Molibdè Forma part dels enzims vegetals que actuen en la reducció dels nitrats per part de las plantes

2. BIOMOLÈCULES INORGÀNIQUES I ORGÀNIQUES

Molècules que componen de la matèria viva formades per la combinació de bioelements primaris , secundaris i traces. Són responsables de la vida. Segons la seva composició:

  • Biomolècules inorgàniques:
    • Aigua
    • Sals minerals
    • Alguns gasos (O2, CO2, N2...)
  • Biomomècules orgàniques (cadenes de carboni):
    • Glúcids
    • Lípids
    • Proteïnes
    • Àcids nucleics Bioelements primaris + bioelements traces —> biomolècules Estructura química de les biomolècules:
    1. Compostos de carboni —> esquelets carbonats + grups funcionals
    2. Propietats —> grups funcionals (polifuncionals)
    3. Macromolècules —> proteïnes: 5.000-106 Da àcids nucleics: 10.000-1010 Da polisacàrids: ~106 Da *lípids: 750-1.500 Da
    4. Unitats bàsiques o estructurals —> Proteïnes: 20 aminoàcids DNA: 4 nucleòtids 3.AIGUA I SALS MINERALS Biomolècula més abundant 98% algues 95% meduses 80% cargol 77% crustacis 60-70% humans 91-93% sang 75% teixit nerviós 75-80% múscul 72% pell Estructura de l’aigua
  • Forma angle de 104,5o.
  • Neutra però forma dipol elèctric permament : l’àtom d’O és més electronegatiu que l’H i atrau més als electrons compartits.
  • Dipol —> formació ponts d’hidrogen —> xarxa reticular —> pes molecular elevat i aigua com a un líquid. 1- Acció dissolvent
  • Dissolvent universal (naturalesa dipolar)
  • Substàncies hidrofíliques (polars i iòniques) - Substàncies hidrofòbiques (apolars)
  • Substàncies amfipàtiques (regió polar i regió apolar)
    • Medi on transcorren la majoria reaccions del metabolisme
    • Aport de nutrients i eliminació substàncies a través de sistemes de transport aquosos. 2- Elevada tensió superficial 3- Elevada força d’adhesió: capil·laritat

5. SALS MINERALS

a) Precipitades: Formen estructures dures (petxines, closques, esquelets). b) Dissoltes (Na+, K+, Ca2+, Mg2+, Cl-, PO 3-, CO 2-) 43

  • Mantenir el grau de salinitat
  • Amortir canvis de pH (carbonat-bicarbonat, monofosfat-bifosfat)
  • Controlar la contracció muscular (Ca2+)
  • Produir gradients electroquímics (transmissió impuls nerviós, contracció muscular)
  • Funcions catalítiques (cofactors enzimàtics: Mn2+, Cu2+, Mg2+, 2+ Zn ...)
  • Estabilitzar dispersions col·loïdals c) Associades a altres molècules: hemoglobina, citocroms, clorofil·la Vitamines Són substàncies orgàniques que no participen en la construcció de les cèl·lules però que es consideren essencials ja que són necessàries en petites quantitats per tal de realitzar diferents funcions específiques (aprofitar altres nutrients, participar en reaccions metabòliques específiques, actuar com a metabòlits essencials, com a coenzims,...) Són específiques per cada espècie. L’organisme no les pot sintetitzar i, si ho fa, en quantitats insuficients per cobrir les seves necessitats. Són compostos acalòrics (0 Kcal) La seva carència o deficiència origina trastorns i patologies concretes (avitaminosi) Classificació de les vitamines: Segons la seva solubilitat en greixos i lípids: Liposolubles: Es poden emmagatzemar si el seu consum és molt elevat; són d’absorció i eliminació lenta; tenen accions molt específiques; no actuen com a coenzims. Hidrosolubles: No es poden emmagatzemar si el consum és elevat i per tant s’han d’utilitzar immediatament; l’excés s’elimina per la orina o la suor (excepció: vit B12 que es pot acumular al fetge llarg temps); són sensibles a la llum; poden actuar com a coenzims. Esteriosomers —> Diferencia en la disposició de l’espai Diferencia fructosa i glucosa No preguntara diferencia entre L i D Forma ciclada gracies a enllaç entre O grup carbonil i el C La robosa i fructosa les dos tenen dorma pentagonal (ribosa 1 carboni fora i fructoisa 2 Els dos tenen 6c la glucosa hexagonal fructosa pentagonal quan es ciclen Una ribosa desoxiribosa fructosa (diferenciar) Que genera el cicle de krebs? ATP, ...... El balanze energetico lo puede preguntar El ciclo de krebs es un ciclo se lleva. Acabo la matriz mitozondral genera poder reductor i atp B