Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Ritmos Biológicos: Definición, Clasificación y Bases Neurales - Prof. Mesa, Apuntes de Fisiología

Una introducción a los ritmos biológicos, su definición, clasificación en ritmos circadianos, ultradianos y infradianos, y una revisión de las bases neurales implicadas en su regulación. Se enfoca en el núcleo supraquiasmático (nsq) y la glándula pineal (gp) como principales estructuras involucradas.

Tipo: Apuntes

2015/2016

Subido el 22/12/2016

juquisan
juquisan 🇪🇸

3.8

(19)

20 documentos

1 / 18

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 2. RITMES BIOLÒGICS 24/02/2016
Dra. Patricia Mesa 1
TEMA 3. ELS RITMES
BIOLÒGICS
UNITAT 2.
BASES BIOLÒGIQUES DELS
RITMES BIOLÒGICS I EL SON
CARLSON, N.R. (2006).
Fisiología de la Conducta
.
Capítulo 9.
PINEL, J.P.J. (2007).
Biopsicología
. Capítulo 14.
UNITAT 2.
BASES BIOLÒGIQUES DELS
RITMES BIOLÒGICS I EL SON
TEMA 3. Bases biològiques dels ritmes biològics
1. Definició i classificació
2. Bases neurals
3. Cronobiologia
PRÀCTIQUES
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Ritmos Biológicos: Definición, Clasificación y Bases Neurales - Prof. Mesa y más Apuntes en PDF de Fisiología solo en Docsity!

TEMA 3. ELS RITMES

BIOLÒGICS

UNITAT 2. BASES BIOLÒGIQUES DELS

RITMES BIOLÒGICS I EL SON

CARLSON, N.R. (2006). Fisiología de la Conducta. Capítulo 9. PINEL, J.P.J. (2007). Biopsicología. Capítulo 14.

UNITAT 2. BASES BIOLÒGIQUES DELS

RITMES BIOLÒGICS I EL SON

TEMA 3. Bases biològiques dels ritmes biològics

  1. Definició i classificació
  2. Bases neurals
  3. Cronobiologia PRÀCTIQUES

1. DEFINICIÓ I CLASSIFICACIÓ

RITME BIOLÒGIC:

-Propis de l’espècie

  • Estan controlats per estats interns de l’organisme (relotge biològic intern) -Estan regulats per Es externs  (ZEITGEBER) “Marcador de temps”

ELS ÉSSERS VIUS tenen una activitat sotmesa a

cicles en què s'alternen

períodes de màxima

activitat amb períodes de mínima activitat:

1. DEFINICIÓ I CLASSIFICACIÓ

¿Qué s’esdevé en absència de claus externes?

Cicle circadià de son-vigília de curs lliure Vídeo: Michelle Siffre: Padre de la Cronobiologia http://www.dailymotion.com/video/x6wpvj_michelle-siffre-padre-de-la- cronobi_school

2. BASES NEURALS

2.1. NÚCLI SUPRAQUIASMÀTIC

  • Curt Richter (1965):
    • Lesions de
    • El rellotge biològic podria estar localitzat en aquesta estructura.

2. BASES NEURALS

2.1. NÚCLI SUPRAQUIASMÀTIC

  • Zucker–Moore (1972). La lesió del núcli supraquiasmàtic (NSQ) de l’hipotàlem desorganitza els ritmes circadians de: - el son es produeix en episodis que es distribueixen al atzar durant el dia i la nit. No alteració de la quantitat.

¿QUE S’ESDEVÉ QUAN ES LESIONEN ELS NUCLIS SUPRAQUIASMÀTICS?

  • El principal RELLOTGE BIOLÓGICO es localitza en el:
  • Gens circadians en l’interior de les neurones del NSQ transcriuen els seus productes proteínics en un cicle circadià. - Vídeo “Nucleo supraquiasmático: Reloj http://www.dailymotion.com/video/x8wxtr_nucleo-biologico”: supraquiasmatico-reloj-biolo_school

2. BASES NEURALS

Núcli Supraquiasmàtic (NSQ)

NSQ – principal centre de control dels ritmes circadians del

2. BASES NEURALS

Núclis supraquiasmàtics

2. BASES NEURALS

2.1. NÚCLI SUPRAQUIASMÀTIC

  • La llum (principal sincronitzador) envia informació al NSQ a través de:
  • Projeccions directes desde la retina al NSQ
  • Projeccions indirectes a través de la

2. BASES NEURALES

2. BASES NEURALS

2.2. GLÀNDULA PINEAL (GP)

2. BASES NEURALS

2.2. GLÀNDULA PINEAL (GP)

  • La GP secreta una hormona denominada
  • La seva secreció varia amb la llum:
    • Dia: / Nit:
  • Existeix connexió entre el NSQ y la GP:
    • Llum →

Implicada tb en ritmes estacionals (circanuals, infradians).

CONTROL NEURONAL DE L’ALLIBERACIÓ DE MELATONINA

Pineal gland

Cortisol

12 0 12 h 12 0 12 h Sleep / Wakefulness

12 0 12 h Temperature

Melatonin Light / Dark^12 0 12 h SCN

Circadian rhythms

MELATONIN RHYTHM AS ENDOGENOUS SYNCHRONIZER FOR OTHER RHYTHMS

GERONT. GERIATR., PV

2. BASES NEURALS

3. CRONOBIOLOGIA

• DEFINICIÓ:

  • La cronobiologia estudia els mecanismes i les alteracions de les estructures relacionades amb els ritmes de cada organisme.
  • Objectiu  comprendre i explicar las bases biològiques d’aquestes variacions.
  • Especial interès en

Vídeo “Cronobiología (1)”: http://www.dailymotion.com/video/x8u15b_ana-adan- cronobiologia-1_school

25

Cronoteràpia Utilització de la dosificació de fàrmacs en el moment adequat i per a les necessitats concretes

Exemple d’aplicació en

farmacologia:

Obesitat i cronodisrupció: Presència d’obesitat pot estar associada a la pèrdua d’aquestos ritmes en l’individu Els treballadors nocturns presentan major grau d’obesitat La reducció d’hores de son es relaciona amb obesitat

Exemple d’aplicació

en nutrició:

3. CRONOBIOLOGIA

  • CRONODISRUPCIÓ: Es pot produir…
  • Quan es desacoplen els rellotges
  • Quan els ritmes de l’individu es
  • S’associa a