¡Descarga Sistema Parlamentario Español: Funcionamiento del Congreso y Senado - Prof. López Bofill y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!
TEMA 4. EL SISTEMA PARLAMENTARI ( 23-27)
Les CCGG representen el poble espanyol.
Com a bon sistema parlamentari una de les seves funcions consisteix en la investidura del Govern.
En un sistema parlamentari el president del Govern necessita la confiança del Parlament per governar. I en el cas espanyol, la confiança del Congres dels Diputats, el Senat no intervé en la investidura.
Sistema parlamentari bicameral Congres i Senat , que representen la ciutadania espanyola i tenen com a funció exercir la potestat legislativa, ( elaborar lleis) aprovar pressupostos generals de l’Estat ( manifestació de la potestat legislativa, els pressupostos son normes amb rang de llei). Control d’elecció del govern ( el Congres investeix el president del govern i és aquell que el pot fer cessar : qüestió de confiança i moció de censura).
Els legislatius autonòmics son unicamerals.
Al costat dels mecanismes de control que poden exercitar el Congres, també el Senat pot participar-hi a través de les interrogatives al Govern.
Les CCGG també ostenten competències que la CE els atribueix: la elecció dels membres d’alguns òrgans d’altres poders de l’Estat. Per exemple: elecció dels 12 vocals de CGPJ, en funció de les propostes subministrades de la judicatura.
En el cas del Senat aprovació de les mesures de la execució forçosa.
CCGG: COMPOSICIÓ
El Congres es composa actualment entre 350 i 450 diputats. A l’actualitat són 350 diputats, escollits per sufragi universal, lliure, directe i secret. La circumscripció electoral és la província i de manera que a cada província s’assigna un numero mínim de diputats i la resta es van assignant en funció de la proporció de la població. Hi ha algun àmbit electoral com el Ceuta i Melilla que genera 1 diputat, i a la resta hi ha un mínim de 2 diputats.
Senat es composa de 2 menes de senadors. Els senadors de representació provincial que s’escullen en les mateixes eleccions que s’escullen els diputats. Els senadors de assignació autonòmica , 1 senador per cada CCAA + 1 per cada milió d’habitants, designats per el parlament autonòmic. Això provoca unes certes disfuncions en el Senat art.69 el Senat es la cambra de representació territorial no és ben be així ni per la seva composició ni per les seves funcions. La composició del Senat no presenta massa trets diferencials respecte al Congres. Per les seves funcions, tampoc el Senat presenta unes peculiaritats diferents que el Congres, es tramiten les mateixes lleis que en el Congres però amb menys capacitat d’incidència. El Senat l’únic que pot fer és introduir esmenes que després han de ser ratificades per el Congres, i interposar un veto. El veto del Senat es pot aixecar per el Congres, no és un veto definitiu. El veto es interposat per majoria absoluta, però el Congres el pot aixecar per majoria absoluta o esperar-se 2 mesos i aixecar-los per majoria simple.
El Congres té major pes polític que el Senat sistema espanyol bicameralisme imperfecte.
Les raons d’aquest estrany disseny de senadors especials, té el seu motiu en els propis orígens de l’Estat autonòmic. L’any 1978 no estava clar que tots els territoris de l’Estat espanyol es constituïssin en CCAA, el que passava era que hi havia un procés de generalització de les CCAA. Van pensar que hi haurien 2 tipus de senadors, els que eren CCAA enviarien els senadors d’assignació econòmica, i els que no tindrien senadors provincials.
El Congres és escollit per 4 anys després de la seva elecció, o fins que es dissolgui la Cambra. Una de les prerrogatives del President del Govern pot dissoldre i convocar les cambres de eleccions abans que es dissolgui la legislatura.
Les CCGG és una institució inviolable , per tant gaudeix d’una sèrie de proteccions contra atacs a la seva seguretat i la seva independència. Com a conseqüència d’aquesta inviolabilitat, les CCGG gaudeixen de autonomia organitzativa i provisional i funcional. Les pròpies Corts estableixen el seu mecanisme de funcionament, a través de la creació d’un Reglament de Funcionament de les CCGG. Cada cambra té un reglament: el Reglament del Congres i el Reglament del Senat. I també és previst el reglament conjunt de les cambres, el qual no ha arribat a aprovar-se mai.
Són normes aprovades per una cambra, amb rang de llei, aprovades i modificades amb majoria absoluta. Només poden ser impugnades davant el TC, perquè tenen rang de llei.
Diins el CCGG, el President i la Mesa. El Govern de cada cambra revela aquesta autonomi ( autonomia reglamentaria) de manera que la màxima autoritat de la cambra és President/a, que organitzi els debats i es reuneixi els òrgans de representació dels diversos grups parlamentaris i decideixi l’orde del dia.
Autonomia administrativa, les cambres tenen la seva pròpia administració.
Autonomia pressupostaria , les cambres aproven els seus propis pressupostos al marge dels pressupostos del Estat.
Per garantir aquesta inviolabilitat i autonomia, es reconeixen als parlamentaris una sèrie de prerrogatives. S’accedeix a càrrec de diputats o senadors, per tenir el vot seguint el sistema proporcional d’Hondt. En Congres i Senat provincial, es presenta una junta i s’obté l’acte de diputat o senador. (---) Ens trobem davant de diverses prerrogatives que son inherents a la parlamentaria:
• Inviolabilitat per les opinions manifestades per l’exercici de les seves funcions. No
poden ser encausats per vots i opinions en l’exercici del seu mandat. Els diputats gaudeixen de màxima llibertat d’expressió.
• Immunitat
Hi ha diferencies entre les prerrogatives, que tenen a veure amb la immunitat. Els diputats no poden ser ni inculpats ni processats durant el seu mandat sense autorització de la cambra tret de delicte flagrant o que s’obtingui la autorització de la cambra respectiva. Aquesta és una doctrina pròpia del liberalisme clàssic, que era que si els representants de la ciutadania no podien ser detinguts perquè no podien exercir la representació de la ciutadania. Un delicte flagrant és aquell respecte el qual, la persona que procedeix a la detenció ha tingut la percepció sensorial de la comissió d’un delicte, per part del diputat. Aqui si que hi ha diferencia respecte entre els diputats autonòmics i el Congres dels Diputats o el Senat. En el cas autonòmic, tot i que es reconeix un grau d’immunitat als diputats, no es reconeix la autorització de la Cambra suplicatòria quan un jutge sospita que algun diputat o senador han comes un delicte, han de traslladar les actuacions davant del TS, el jutge instructor ha de demanar el suplicatori a la cambra. El diputat o senador nomes podrà ser processat o condemnat només si hi ha la autorització de la Cambra.
En el cas del Parlament de Catalunya, no hi ha aquesta garantia, no s’ha demanat el suplicatori perquè aquesta garantia no existeix. Es podria discutir que tot i no haver aquesta garantia, si es podia tenir diputats electes en la presó provisional. L’autorització de la cambra és la majoria simple.
El jutge en qüestió que estigui desenvolupant la autorització, demana l autorització a la Comissió de Suplicatoris de la cambra corresponent, aquesta comissió decideix sobre la autorització de la cambra.
Normalment les qüestions vinculades a suplicatoris s’acaben aconseguint.
legislatura. No tenen caràcter jurisdiccional. ´s fruit de la funció de transparència de debat en el context de la societat, d’un parlament democràtic. Si es deriven fets constitutius de delicte, el president pot referenciar-ho al Ministeri fiscal per a que ho investigui.
DIPUTACIÓ PERMANENT òrgan que actua quan les cambres no estan reunides o es troba dissolta. 21 membres que representen els grups en funció de la seva importància numèrica. Convoca sessions extraordinàries, en definitiva adopten aquelles decisions que correspondrien en el ple en període de sessions o estigues reunit, però que no ho esta i per tant s’encarrega la diputació permanent.
PRESIDENT representa la cambra exerceix poders administratius i disciplinaris interpreta el reglament si hi ha llacunes, dirigeix els debats... Actua com a membre de la mesa del parlament, com a rector dels treballs parlamentaris.
MESA òrgan que ordena els treballs parlamentaris, que qualifica les normes a tramitació. Formada per predient, 4 vicepresident del congres i del 2 senat 4 secretaris.
JUNTA DE PROTAVEUS president de la cambra i portaveus de cada grup decideixen sobre l’ordre del dia i les reunions. Es vota per vot ponderat, que té més diputats val més que el vot que té menys.
CCGG organització i funcionament:
La legislatura s’organitza en 4 anys, a no ser que es dissolguin les cambres. La legislatura es realitza en sessions, de setembre a desembre i de gener a juny. Si no ens trobem en un període de sessions, l’organ que actua es la Diputació Permanent. La sessió pot ser convocada per el president de la cambra , diputació permanent o la majoria de la cambra. Les votacions són individuals i indelegables, el diputat ha de ser presencialment a la cambra i no pot delegar el seu vot. Aquest vot pot ser per assentiment ( tothom esta d’acord); vot ordinari ( votació si / no/abstenció); vot secret i pot ser públic per crida ( el president de la cambra va anomenant diversos diputats per ordre i aquells han de dir si/no/abstenció).
LEGISLATURA: 4 anys com a màxim de període representatiu
PERÍODE DE SESSIONS: període en el qual la Cambra actua (setembre/desembre)
(gener/juny)
SESSIÓ: convocada pel President
Diputació Permanent
Majoria absoluta dels membres de la cambra
QUORUM: majoria dels membres de la Cambra
VOTACIÓ: individual i indelegable (votació telemàtica autoritzada per la Mesa
en casos d’embaràs, maternitat,
paternitat i malaltia greu, 82.2 RCD)
Assentiment
Ordinari
Secret
Públic per crida
EL GOVERN
Es troba regulat en el art.97 i ss. CE. I en una Llei 50/1997 del Govern.
Dirigeix la política interior i exterior, la administració civil i militar i la defensa de l’Estat.
Exerceix la funció executiva i la potestat reglamentaria d’acord amb la constitució i les lleis, el govern també actua com a organ administratiu i aprova reglaments administratius que son normes inferiors en rang de la llei. Excepcionalment po aprovar normes amb rang de llei, però sempre requereix la participació del poder legislatiu en el moment de la aprovació de la norma (decret-llei). La norma aprovada per excel·lència per el Govern és el reial-decret.
Li corresponen les altres funcions que preveu la CE. Per exemple la declaració d’estat d’alarma i execpcio. , propota de 2 magistrats del TC.
Composicio
Es composa del Presdient del Govern que es el que rep la confiança de la Cambra per governar.
D’un o diversos vicepresident@s, en el cas que hi siguin i Ministres.
Els secretaris d’Estat no són membres de govern.
Els membres de govern es reuneixen en el Consell de Ministres i tambés es poden reunir en comissions delegades de govern que agrupen a un determinat numero de ministres.
El Govern té una doble dimensió:
• Organ polític
• organ administratiu
Els ministres tenen una doble dimensió com el govern.
INVESTIDURA DEL PRESIDENT DEL GOVERN
En un sistema parlamentari el president del govern és investit per el parlament, en el cas espanyol en el Congres dels Diputats, el Senat no intervé en el procés de investidura. El president gaudeix de la confiança del Congres, es el lligam entre la representació de la ciutadania i del govern.
En el cas de l’estat, el candidat a la presidència del Govern no necessàriament ha de ser diputat, a diferencia del que passa a les CCAA.
El procés pel qual s’escull president de govern és el procés anomenat la investidura del president de govern , regulat en el 99 CE.
Despres de cada elecció o en altres supòsits previstos per la CE, s’obre un torn de consultes amb el Rei en el qual hi concorren representants desginats amb grups polítics amb representacióparlamentaria. Aquesta atribució del rei amb la reunió dels candidats dels diversos grups parlamentaris és una atribució que es deriva de la funció d’arbitratge de les institucions publiques que te el rei d’acord amb la CE. Aquesta atribució es la unica de totes les que te atribuïdes, és la unica que te cert marge de decisió en la presentació del candidat de la residencia del govern. Essencialment es aquell candidat que pot obtenir la majoria per ser investit, en funció de les converses que ha tingut amb grups polítics amb representació parlamentaria.
Despres d’aquesta ronda de reunions, el rei presenta el candidat al govern, que exposa el seu programa polític i sol·licita la confiança de les cambres per governar. Se sotmet a primera votació, de la qual necessita la majoria absoluta dels membres del Congres per ser investit com a president. Si no s’investeix en la primera votació, en la segona votació serà nvestit si obté la majoria simple, aquesta votació es realitzarà 48 h després de la primera.
extraordinari ( aquell que pot fer cessar al president del govern i al govern, nomes es desenvolupa al Congres dels Diputats).
• Control ordinari :
Preguntes demandes d’informacio concretes o al govern, o a un dels seus membres. Poden ser orals en el ple o en la comissió respectiva, o escrites. Si es desenvolupen de forma oral es formula la pregunta, resposta, hi pot existir la replica i la duplica.
Interpel·lacions o compareixences les interpel·lacions son una explicació que se li exigeix a l’executiu sobre alguna qüestió de política general o en relació algun aspecte que s’hagi produït. S’interpela al ministre afectat en qüestió, i aquest exposa la visio del seu departament respecte de la qüestió. La diferencia es que les interpel·lacions, a les quals li podem afegir les compareixences, que es quan el ministre ho demanda per la seva iniciativa, per donar explicacions. Les interpel·lacions o comparexieces, es resolen en el ple i generen un debat, cada grup parlamentari defensa la seva posició i al final la cambra pren una posició sobre la qüestió generada, la qual s’anomena moció.
Si es tracta d’un ministre, es pot reprovar un ministre, després del debat que hagi generat la qüestió, el que succeeix, la reprovació del ministre per part d’una de les cambres no obliguen el ministre a dimitir. El ministre no s troba vinculat, obligat a dimitir en perdre una moció. La cambra el pot reprovar amb la moció de reprovació. L’únic que te la potestat de cessar el ministre, es el President de Govern.
• Control extraordinari : aquell que pot fer caure el govern, de manera que si cau el
Govern. Ha de realitzar-se en el Congres dels Diputats, el Senat no hi participa.
Moció de censura art.113 CE. la presenta la oposició. Proposta per al menys una desena part dels candidats, i ha de incloure un candidat alternatiu. El candidat presentarà la seva moció i la critica al govern vigent i al seu programa de govern davant del Congres. No podrà ser votada des-de que transcorrin 5 dies des-de la seva presentació. En 2 dies següents a la presentació es podran presentar mocions de censura alternativa. Per a que el candidat alternatiu sigui investit president del govern, cal la majoria absoluta del Congres dels Diputats. Si no s’assoleix la majoria, aquells que hagin signat la moció de censura presentada, no podran presentar una altra dins del mateix període de sessions ( setembre-desembre, febrer-juny). Aquell candidat que guanya la moció de censura, és automàticament investit President de Govern, no cal seguir el procediment de l’art.99 CE. El President de moció de censura, serà president fins al final de la legislatura, és a dir, 4 anys des-de les darreres eleccions.
Questio de confiança, art.112 CE la presenta el propi president del Govern, davant d’una situació política que es realment complicada, en la qual es necessiti demostrar la confiança. El President de Govern prèvia deliberació del Consell de ministres, pot plantejar la qüestió de confiança sobre el seu programa o sobre una declaració de política general. Per superar la qüestió de confiança hi ha prou amb majoria simple de la cambra, per assegurar la estabilitat del govern.
Si es perd la qüestió de confiança, el President del Govern dimiteix i s’obre el procés d’investidura de l’article 99 CE ( aquest article també s’applica en cas de mort o de dimissió voluntària del President de Govern).
DISSOLUCIÓ DE LES CAMBRES (115CE)
El president del govern, prèvia deliberació del Consell de Ministres i sota la seva responsabilitat podrà presentar la dissolució de les Cambres, quan ell ho cregui políticament convenient.
Aquesta proposta de dissolució no es podrà presentar quan:
1. estigui en tràmit una moció de censura;
2. si no ha transcorregut un any des-de la anterior dissolució amb la excepció de 99.
CE, amb la excepció de la dissolució automàtica de les Corts si no s’ha aconseguit la investidura del President del govern.
3. s’hagi declarat un estat excepcional regulat en el art.116 (estats de setge i excepció).
