¡Descarga Formas de Gobierno y Parlamentos en España: Monarquía Parlamentaria y Dos Cámaras y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!
Cada cop que s’esmenta un article s’ha de llegir perquè sortirà a l’examen
INSTITUCIONS DE L’ESTAT: LES CORTS GENERALS (TEMA 7)
ESQUEMA INSTITUCIONS
Les institucions (institucions es el mateix que òrgans) a la constitució estan regulades a partir del títol II títol III títol IV títol V títol VI LA INSTITUCIÓ CENTRAL DE L’ESTAT : EL PARLAMENT ( PODER LEGISLATIU) Quina es la institució mes rellevant no nomes de la constitució espanyola si no de l’estat? La institució mes important de l’estat és el PARLAMENT( es el centre de la resta d’organs de l’estat) : es la única institució / es l’únic òrgan de l’estat (no hi ha cap altre) escollit directament pel poble ja que el poble es titular de la sobirania de l’estat (el poble es el que te la decisió mes important) Com escull el poble al parlament? Per sufragi universal ( tots els majors de 18 anys tots els nacionals majors de 18 anys poden votar )a traves d’unes eleccions periòdiques que es convoquen cada 4 anys aquest període que anomenem la legislatura que es el mandat natural del parlament si no passa res cada 4 anys es convoquen eleccions generals per triar un nou parlament. A no ser que la legislatura acabi anticipadament a no ser que la legislatura sigui mes curta perquè finalitzi de forma anticipada: com i quan es dissol o acaba la legislatura de forma anticipada? Quan el president del govern dissol anticipadament el parlament. El president del govern té la facultat atorgada per la constitució de quan vulgui dissoldre la seva exclusiva responsabilitat dissoldre el parlament de forma anticipada a abans de que s’esgotin els 4 anys de legislatura.
- Si es guanya una moció de censura no es dissolen les cambres si no que automàticament es substitueix un president del govern; no hi ha trencament de la legislatura.*
El parlament a Espanya te un nom es diu corts generals (regulades al títol III de la constitució Espanyola) s’anomena corts generals en plural perquè el parlament a espanya es Bicambral es a dir esta format per dues cambres que son:
- El congres dels diputats ( cambra baixa)(representa la totalitat de l’estat es a dir al poble)
- El senat ( cambra alta)( que representa els territoris es a dir a les comunitats autònomes del país)
- això es el que anomenem model parlamentarista bicambral- * hi ha parlaments del món que son unicambrals com el parlament de Catalunya* la existència d’una segona cambra a l’estat té una explicació que en els estats que tenen un model de distribució del territorial es a dir els estats que anomenem compostos a Espanya que esta formada per 17 comunitats autònomes això vol dir que espanya es un estat compost /en els estats on existeixen entitats territorials autònomes es a dir que tenen auto govern a vegades es crea una segona cambra a vegades no sempre una cambra que te com a missió representar els territoris que hi ha en el país.
El nostre model de bicameralisme es imperfecte o es asimètric o es desigual fa referencia a una diferent posició de les dues cambres a Espanya les dues cambres tenen una posició diferent, no estan en equilibri. Hi ha una cambra que té mes importància que l’altra que es el congres dels diputats perquè té mes poders i funcions moltes de les funcions que s’encomanen al parlament les assumeix el congres dels diputats. Les funcions mes importants que la constitució encomana al parlament espanyol les te els congres dels diputats fins al punt que des de fa molts anys no nomes a nivell polític si no també científic es proposa un nou model de constitució que iguali la funció del senat a la del congres dels diputats el que passa es que no tothom es posa d’acord a l’hora de plantejar una reforma del senat alguns creuen que simplement hauria de desaparèixer altres pensen que el que haurien de fer es convertir-lo en una autèntica cambra de representació territorial, en una autentica cambra que tingui per essencial representar a les comunitats autònomes a nivell de l’estat
La diferencia de funcions entre el senat i el congres dels diputats es tan gran que a dia d’avui si no tinguéssim senat no passaria absolutament res.
*Ex: funcions que te el congres dels diputats que no te el senat: en aquests moments estem esperant la investidura del president del govern el que significa que en aquests moments no tenim president del govern / quina es la cambra que te la funció d’escollir el president del govern? El congres dels diputats es l’única cambra que intervé en el procés de investidura que es el procés mitjançant el qual el congres dels diputats escull el president : en aquest procés han fracassat successives investidures *
Congres dels diputats te la funció de legislar (esta triat pel poble)
Ex: Per a que a Espanya pugi entrar en vigor una llei el parlament primer l’ha d’elaborar aprovar etc... però quan el parlament ha aprovat una llei això no es suficient per a que entri en vigor una llei si no que la constitució diu que cal dos coses mes : 1. La sanció del rei 2. La publicació al BOE amb aquest ordre si el rei no sanciona la llei aquesta llei no pot publicar-se i no pot entrar en vigor.
Debat: el rei podria negar-se a sancionar una llei aprovada pel parlament? No perquè el principi de sobirania nacional que resideix al poble que es l’encarregat d’escollir el parlament i el parlament l’encarregat d’aprovar o no lleis; El parlament és l’òrgan que representa al poble si al parlament arriba aquesta llei no hi ha ningú que pugi tirar enrere aquesta llei excepte el tribunal constitucional ningú pot tirar enrere un producte
que es acte del parlament. Tots els actes que la constitució encomana al rei son actes
deguts que vol dir en els que el rei no te marge de discrecionalitat. -Aquest debat no té una resposta clara perquè la constitució no parla d’això i perquè fins hores d’ara el rei no s’ha negat a aprovar cap llei-
Cap de govern : president del govern
El president del govern és una institució clau per entendre la nostra lògica institucional ho és per diferents motius:
- Perquè és l’òrgan que està tirat directament pel poble
- Ho és també per el conjunt de funcions que la constitució li encomana.
El president del govern és un òrgan unipersonal d’una única persona el president o la presidenta del govern que este escollit directament pel parlament en concret pel congres dels diputats.
*La diferencia entre aquest model el nostre model on el president del govern està triat pel parlament amb el model dels EUA on el president esta triat directament pel poble ;sistema presidencialista el poble tria directament al president i tria directament al parlament a diferencia d’Espanya que el poble tria directament al parlament : congrés i senat i el congres dels diputats que es el que tria el president del govern en aquest moment a EUA parlem d’una separació de poders no hi ha cap dependència entre aquests dons òrgans i en el model parlamentari d’Espanya hi ha una relació de dependència una relació de confiança entre parlament i govern de tal manera de que si el govern no compta amb el suport del parlament es a dir que si no obté majoria de vots al congres dels diputats no podrà governar es a dir no tindrem president del govern però
a la inversa el president del govern en qualsevol moment podrà dissoldre el parlament això es el que anomenem diferencia entre model parlamentarista ; parlament i govern depenen un de l’altre ( Espanya ) i model presidencialista Parlament i govern estan desconnectats de tal manera que es pot produir una situació en que el president sigui d’un partit polític diferent al del president ( EUA). Podem pensar en un sistema presidencialista on el poble tingui implicació política directa*
350 diputats hi ha al congres i la majoria absoluta son 176 – aquestes dades son importants perquè la majoria d’actes importants com per exemple el projecte d’investidura del govern demanen com a mínim la majoria absoluta del congres dels diputats, per tant, un govern que tingui el suport de la majoria absoluta del congres dels diputats es massa perquè pràcticament pot fer i decidir el que vulgui sense necessitat de buscar altres aliances al govern perquè te la majoria suficient per a que li aprovin les lleis
Qui elabora i aprova les lleis? el parlament però si el govern te majoria li aprovaran les lleis perquè el 90% de les lleis que s’aproven al parlament són d’iniciativa governamental es a dir, el primer projecte el fa el govern, el govern envia el projecte al parlament, el parlament elabora esmena i aprova aquest projecte. Si el govern compta amb una majoria claríssima del congres dels diputats de moment pot aprovar totes les lleis que ha proposat( perquè els dos poders van lligats el parlament i el president) per tant es un model( model parlamentarista) en que una banda permet una certa estabilitat del govern però també esta be que de vegades hi hagi una certa necessitat de negociar amb els altres per obtenir altres idees polítiques.
PODER JUDICIAL:
El poder judicial és diferent del tribunal constitucional una cosa es el tribunal constitucional un altre el poder judicial.
El tribunal constitucional esta format per 12 magistrats
El poder judicial en canvi es un poder de l’estat que està format per jutges i magistrats
El poder judicial és un poder independent de la resta de poders de l’estat a diferencia del que diem de parlament i govern quan parlem de poder judicial diem el poder judicial es un poder separat/ independent d’aquells dos. Ho és bàsicament per un motiu, perquè a diferencia del que passa amb els altres que estan escollits pel poble o escollits entre ells,
Són normes que les pròpies cambres creen per autoregular-se, no tenen efectes fóra de les cambres. Es diuen reglaments, (base d la piràmide) perquè estaven aprovades pel govern; però aquestes estan aprovades pel les cambres parlamentaries. A vegades s’equiparen amb les lleis que aprova el parlament que aquestes si que tenen efectes fóra de les cambres.
Són normes aprovades pel govern i per l’altre banda el caràcter especial d’aquestes normes que tot i estar aprovades pel parlament en alguns aspectes s’assimilen a les lleis però en molts aspectes són normes que no tenen res a veure amb les lleis.
Congres i senat aproven aquestes normes respectivament gracies al que anomenem la seva autonomia organitzativa o autonomia reglamentaria, aquesta capacitat d’auto organitzar-se per si mateix. Aquesta autonomia de les cambres d’autoregular-se a traves de reglaments parlamentaris està al article 72 de la CE.
Norma que més interessa: LLEI ORGÀNICA DE RÈGIM ELECTORAL GENERAL 5/1985 (LOREG).
NOTA: Quan a classe parlem de lleis de desenvolupament de la constitució cal que sapiguem llegir la llei i analitzar la llei per saber si són importants o no.
Pista: la referencia numèrica 1985 indica l’any que es va aprovar la llei i el numero que esta davant de la barra indica el nombre d’aquella llei aprovada a l’any 1985 ( es a dir, aquesta llei va ser la cinquena llei aprovada al 1985) a més normalment després del 1985 s’aplica una coma (,) per indicar el dia i el mes en el que es va aprovar la llei, però en la LOREG no cal perquè es important i coneguda.
Cal tenir en compte : Les lleis aprovades en la dècada dels 80 són importants i més si són orgàniques. Perquè? Per què la Constitució s’aprova a 1978 al 79 comença a funcionar i especialment a partir del 1980 el parlament Espanyola primera i segona legislatura comença a aprovar les lleis que són referents ara a l’actualitat perquè? Per què són les primeres lleis que comencen a desenvolupar la Constitució i per tant en la majoria de casos (sobretots si son lleis que la vigència es actual) són lleis de referencia, en aquest cas perquè és la llei que estableix quin es el sistema electoral que s’aplica a Espanya en totes les eleccions : generals , autonòmiques, municipals i parlament europeu , totes les eleccions que hi hagin a espanya es regeixen a partir d’aquesta llei.
Si a més de dir que aquesta llei s’aprova a la dècada dels 80 ( que li dona molta importància) diem a més que és de caràcter orgànic a sobre estem donant-li més importància especialment perquè la consti espanyola (art.81 CE) va decidir que per les matèries, per els assumptes més importants de la constitució s’havia d’utilitzar un tipus de llei especial, no seria suficient amb que el parlament aproves una llei ordinària (es a dir, una llei que es pot aprovar per majoria simple de vots a favor i en contra) si no que s’havia d’utilitzar una llei que diem qualificada , es a dir una llei mes important. Més important perquè? 1. per què es una llei que es dedica o que s’ha d’utilitzar imperativament/ obligatòriament per desenvolupar les matèries més importants i en aquestes matèries més importants tenim drets fonamentals, tenim totes les institucions de l’estat... tenim tot allò que es important a la constitució 2. I perquè el constituent ( es a dir el que va fer la constitució) va dir que aquestes lleis s’havien d aprovar pel Parlament per una majoria qualificada/ superior més reforçada que la majoria simple que es la majoria absoluta del congrés dels diputats , es a dir, 176 vots a favor ( la majoria absoluta es inamovible sempre es la mateixa)
Aquestes lleis orgàniques, les que s’han d’utilitzar per regular aspectes molt importants de la consti s’han d’aprovar per la majoria absoluta del congrés dels diputats que són 176 vots a favor. I això son unes majories que no sempre son evidents.
LLEI ORGÀNICA DE RÈGIM ELECTORAL GENERAL 5/1985 és la llei que ens interessa per aquest tema.
cada cop que cita un art de la CE s’ha d’estudiar per l’examen
Art. 1.3 CE es el que predetermina constitucionalment la forma de govern que tenim i el tipus de parlament que tenim.
Nota: quan parlem dels articles 1 a 9 de la constitució que formen el títol preliminar de la CE trobem els principis fonamentals del nostre sistema constitucional; principi de sobirania popular, la forma d’estat , estat social i democràtic de dret l’estat autonòmic formulat com a principi i torbem l’article 1 apartat 3 trobem la definició del que anomenem la nostra forma de govern.
La nostra forma de govern a Espanya segons l’article 1 de la consti es la de monarquia parlamentaria el que ens interessa d’aquest principi de la CE el q defineix l’article 1. de la CE q ens interessa per aquest tema :
actuar de manera pròpia si no que ha d’actuar d’acord amb el que diu la constitució-.
- Es un òrgan complex : Perquè: 1.És un òrgan Bicambral format per dues cambres, és un bicameralisme imperfecte/asimètric es un bicameralisme en el que una de les dues cabres te un paper mes rellevant que l’altre que es el congrés del diputats( art. 66 CE) que té més poder a diferencia del senat( art. 69 CE).
- El parlament es dota d’altres òrgans més enllà de les dues cambres(altres òrgans que a més són importants), per exemple cadascuna de les dues cambres te una mesa, un presidents o presidenta de la cambra, té diferent grups parlamentaris, té comissions parlamentaries... a més del congrés dels diputats i el senat conte diversos òrgans que permeten al parlament funcionar.
- ÒRGAN PERMANTENT: Que vol dir que en període de vacances parlamentaries ( els diputats i diputades i senadors i senadores tenen més vacances que fins i tot els estudiants ) és a dir quan no hi ha un funcionament ordinari del parlament perquè els diputats o senadors estan de vacances o en període de dissolució del Parlament (quan s’acaba la legislatura es produeix una dissolució del parlament fins que hi hagin noves eleccions) hi ha un òrgan que és la Diputació Permanent ( art. 78 CE) que garanteix el treball parlamentari, que dona continuïtat a les tasques que desenvolupa el parlament de tal manera, que el parlament és un òrgan permanent.
COM ES COMPOSA EL CONGRÉS DELS DIPUTATS:
ELECCIÓ: CONGRÉS DELS DIPUTATS: eleccions generals.
- Art. 68 CE diu que el congrés dels diputats estarà format entre 300 i 400 diputats i diputades, dona un màxim i un mínim ( forquilla) d’escons en el Congrés dels diputats ) és la LOREG la que finalment fixa el nombre exacte d’escons (es a dir, el nombre de diputats i diputades ) que formen el CDLSDP i des de que s’aprova la constitució l’any 1978 aquest nombre és de 350 diputats (escons). Si volguéssim reformar/ modificar el sistema electoral només s’hauria de modificar la LOREG. Des de la primera legislaturcensu els diputats que formen el congrés són 350 diputats.
- Circumscripcions electorals: són les províncies.
- Com es produeix el procediment que permet transformar els bots d’electors i electores en aquests 350 diputats És a dir, la demarcació territorial que funciona en les eleccions són les províncies, cada província espanyola ( províncies +CEUTA I MELILLA) intervé en l’elecció d’aquests 350 diputats/ des. Perquè? Per què en aquell moment era la unitat territorial històrica que més clar veia tothom, Quan la constitució diu que la circumscripcions electorals seran les províncies les comunitats autònomes al 78 encara no s’havien constituït. 1978 els estatuts d’autonomia encara no s’havien aprovat així que la CE no podia dir que les CA serien la circumscripcions electorals. Q significa això? Que a Tarragona ens toca triar uns quants dels 350 com sabem quants diputats ens toquen a Tarragona? Ens ho diu la Constitució i LOREG que diu que a cada província toca com a mínim 2 diputats així que com a mínim ja tenim 100 distribuïts. A Ceuta i Melilla nomes toca 1 x cada una , son ciutats autònomes però no CA ni províncies. A partir d’aquí s’estableix que la resta de diputats i diputades es repartiran per províncies però en funció de la població i no per el territori d’aquestes províncies.
- El nostres sistema electoral és de tipus proporcional i els dos elements q s’utilitzen per repartir proporcionalment els diputats son el territori i la població i aquests son els elements que s’utilitzen per modular la proporció de població i territori. Es distribueixen x les províncies a traves de la seva població, s’aplica una formula matemàtica(publicada al BOE cada cop que hi ha eleccions) la proporció no es exacte si no que s’aplica unes formules matemàtiques que el que fan es proporcionalment repartir de manera “justa” els diputats ja que si no fos així les ciutats grans tindrien més diputats que les petites. Es a dir ho fan per a que les ciutats petites puguin tindre més de 2 diputats. A Tarragona quants diputats i diputades podem triar? Podem triar 6 diputats dels
Davant de cada convocatòria electoral hi ha 2 diputats que sempre son fixes, però els demes van canviant.
Un cop sabem quins diputats tenim a les províncies:
Jornada electoral: Els estrangers no poden votar en les eleccions generals,. Eleccions municipals poden votar els ciutadans de la UE i a més poden presentar-se com a candidats o que el seu estat tingui un conveni bilateral de reciprocitat amb Espanya(art. 13 CE). Només els nacionals. +18 anys.
Tots els vots de la província de Tarragona es posen al mateix sac / es produeix una :
- Barrera electoral: 3% dels vots vàlids: PRIMER CRITERI. Tots aquells partits polítics que s’hagin presentat i que no hagin obtingut com a mínim un 3% dels vots vàlidament emesos en aquella circumscripció ja no poden participar en el repartiment/distribució d’aquests 6 escons. No tots els partits polítics es presenten en totes les províncies totes les formacions polítiques d’àmbit nacionalista no es presenten a les províncies. Exclosos aquests partits polítics que no tenen 3%. Entre els que superen la barrera electoral s’efectua el repartiment d’escons.
- (^) Repartiment d’escons: formula d’Hondt: art.163 de la LLEI ORGANICA DEL REGIM ELECTORAL GENERAL.
ELECCIÓ SENAT
- Article 69 CE: cambra de representació territorial
Diu que el senat és cambra de representació territorial, que representi les CA; No ho hes. Per tant, El nostre senat no es una cambra de representació territorial no es una cambra que representi a les comunitats autònomes perquè? Des de la perspectiva de la composició del senat resulta que 4 cinquenes parts aproximadament del senat estan formades per senadors/as que son d’extracció provincial són els que anomenem senadors provincials, es a dir, són senadors/as escollits de forma molt similar (no exacta) a com escollim als diputats i diputades-circumscripció província- i per tant candidats i candidates presentats pels partits polítics en aquesta circumscripció provincial que s’escolliran amb la mateixa lògica que els diputats i diputades.
- Senadors provincials: 208= 4 per província
Per tant, des d’aquesta perspectiva diríem que aquests 208 senadors i senadores provincials a raó de 4 senadors per província són els mateixos, no tenen cap diferencia
amb els 350 diputats/ades simplement que en el rang del senat els hi diem vosaltres 208 anireu al senat i els altres 350 anireu al congres.
- Senadors autonòmics: 1 per CA més un més per cada milió d’habitants
Juntament amb aquests 208 senadors provincials (4 senadors per província) hi ha una minoria del senat formada pel que anomenem senadors autonòmics que aquests si provenen de les CA que designen directament. Per tant aquests senadors autonòmics si actuen o si poden actuar com a representants del territori ( CA constituïdes a Espanya).
Com s’estableix quants senadors autonòmics pot designar cada CA? Doncs la CE i la LOREG diu que cada CA poden designar 1 senador autonòmic es a dir 17 senadors autonòmics més un senador més per cada milió d’habitants que té la CA.
Si a Cat som 7 milions casi 8 ens correspondran 7 senadors per cada milió d’habitants més un senador més pel fet de ser CA.
- Circumscripcions provincials; llistes no bloquejades; s’escullen els 4 candidats més votats
Senadors provincials i senadors autonòmics formen el senat, lògicament quan arriben al senat tots són senadors de ple dret del senat. Com s’escullen aquests senadors provincials? (perquè els autonòmics ja sabem que els designen directament cada CA normalment a traves del parlament autonòmic) d’una mateixa manera que triem als diputats i diputades però amb varietats, la circumscripció es la mateixa tant per diputats com per senadors però en canvi de moment veiem que hi ha llistes no bloquejades (per al congres les llistes eren tancades, es a dir, que no podien ni treure ni afegir cap candidat i bloquejades, que no podien a més alterar el ordre establert per la formació política que elaborava aquella llista electoral). En el cas del senat hi ha una petita variació les llistes són tancades, es a dir els elector no podem incloure ni excloure cap candidat que no estigui a la llista però en canvi no son bloquejades, es a dir, que l’elector pot votar els candidats que vulgui, per tant no cal respectar l’ordre que el partit establer ni tan sols cal que votem a candidats d’una mateixa formació política.
corts generals es el moment en que s’inicia formalment la legislatura. Per tant és el mandat natural de les corts generals. La legislatura dura 4 anys i acaba de tres formes diferents:
- forma natural si no s’anticipa la seva dissolució/finalització.
- Si s’anticipa això s’anomena: dissolució anticipada de les corts generals que esta regulada al article 115 CE “ la dissolució que esta en mans del president de govern que sota la seva exclusiva responsabilitat podrà dissoldre anticipadament el congres o el senat o les dues cambres a l’hora “per tant a Espanya el president del govern, quan decideixi -això si s’estableix una condició que es una deliberació prèvia amb els seus ministres , es a dir, primer avisa. El president del govern quan dissol el parlament dissol les dues cambres a l’hora: congres i senat o que fa? Les majories dels congres son diferents al del senat i un govern pot tindre majoria amplia al senat però no al congres, per tant el president del govern li pot interessar fins i tot dissoldre la cambra amb la que te menys suport. Que fa el president del govern quan dissol anticipadament? Dissol una les dos? les dos perquè sempre que anem al votar triem les dues cambres, votem al senat i al parlament si no si algun president del govern hagués decidit algun cop dissoldre nomes una cambra el mandats s’haguessin descavalcat i no podríem convocar eleccions del senat i congres a l’hora, per tant per evitar això, s’han dissolt les cambres a l’hora. leer art. 115 diu: no es podrà dissoldre el parlament anticipadament si no ha transcorregut com a mínim un any des de l’anterior dissolució
- Forma automàtica: es a dir, quan concorrin les circumstancies previstes expressament per la CE quines son aquestes circumstancies que ens portaran a una dissolució automàtica del parlament e sa dir a
una finalització de la legislatura de forma automàtica, estan previstes en dos art de la constitució: Es parla de dos procediments de reforma, un recollit a l’article 168: procediment agreujat i el segon recollit a l’article 99 : simple. -art. 168: procediment més complicat que es el que s’anomena procediment de reforma constitucional agreujat/ agravado regulat per l’article 168 de la CE que es el procediment que s’ha d’utilitzar quan volem reformar aspectes súper importants de la CE. Si reformem la CE a través d’aquest procediment, s’hauran de dissoldre automàticament les cambres parlamentaries el Parlament, convocar eleccions generals, construir un nou Parlament i que aquest procedeixi a efectuar la reforma constitucionals.
- 99 CE (és el més important) ens parla de la investidura, de la elecció del president del govern, aquest article 99 finalment diu “si el congres dels diputats (que és la cambra que tria al president del govern) és incapaç d’escollir president del govern, incapaç d’aconseguir la majoria necessària per donar suport a un candidat a la presidència del govern s’haurà de dissoldre automàticament el parlament ( això es el que explica que al 2015 hi hagin agut eleccions i al 2016 un altre cop hi hagin hagut). procediment de reforma simple
- Sessions ordinàries/ extraordinàries (art.73 CE)
- Sessions setmanals
- Debats: públics (art. 80 CE)
- Quòrum: majoria dels membres de la Cambra (art. 79.1 CE)
