Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Tema 8 dimensions temperamentals, Apuntes de Psicología

Asignatura: personalitat i diferencies individuals, Profesor: Amparo Bonilla, Carrera: Psicologia, Universidad: UV

Tipo: Apuntes

2017/2018

Subido el 11/02/2018

melopa-2
melopa-2 🇪🇸

3.8

(50)

1 / 15

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Personalitat i Diferències Individuals
Tema 8
1
Capítol 6 de Brody, N. i Ehrlichman, H. (2000).
Psicologia de la Personalitat. Madrid: Prentice Hall
Part II: DIMENSIONS I PROCESSOS DE PERSONALITAT
TEMA 8. Dimensions
temperamentals
Esquema
0. Introducció
1. Extraversió
2. Neuroticisme
3. Temperament, infància i personalitat
adulta
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Tema 8 dimensions temperamentals y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

Personalitat i Diferències Individuals

Tema 8

Capítol 6 de Brody, N. i Ehrlichman, H. (2000). Psicologia de la Personalitat. Madrid: Prentice Hall

Part II: DIMENSIONS I PROCESSOS DE PERSONALITAT

TEMA 8. Dimensions

temperamentals

Esquema

0. Introducció

1. Extraversió

2. Neuroticisme

3. Temperament, infància i personalitat

adulta

Tema 8

1. Introducció - Trets o dimensions temperamentals (caràcter o temperament): característiques de personalitat amb base biològica. - Clares influències del biològic sobre la personalitat (hormonal, cerebral, genètic).

  • Problemes ètics per a l’estudi dels determinants biològics: utilització de drogues, cirurgia cerebral, implantació d’elèctrodes, etc.
  • Les estructures i els processos biològics poden influir en personalitat de manera:
  • directa
  • indirecta, a través de l’afavoriment d’ambients

Desenvolupament històric de l’interès per l’estudi dels determinants biològics:

1. des de l’antiguitat … reconeixement medicina hipocràtica: teoria dels quatre temperaments 2. psicologia científica (segle XX)… va concedir menys importància per: - afirmacions no científiques del segle XIX sobre les influències biològiques: frenologia de Lombroso - discriminacions racials basades en les diferències biològiques - auge del conductisme 3. final segle XX … ressorgeix l’interès a causa dels desenvolupaments de: psicopatología, genètica, neuropsicologia, estudis de les variacions cerebrals, i estudis sobre cervell i personalitat

Tema 8

E i I intenten produir nivells òptims d’activació buscant diferents nivells d’estimulació de l’entorn

  • Extravertits : menor excitabilitat cortical (nivell activació cortical crònicament BAIX)  busquen ambients més estimulants
  • Introvertits : major excitabilidad cortical  busquen ambients poc estimulants

Nivell òptim activació : grau excitabilitat cortical que necessita una persona per sentir-se còmoda, s’associa a millor rendiment

1.2. Verificació empírica:

A nivell de comportament… ElsElsElsEls EEEE prefereixenprefereixenprefereixen altaprefereixen altaaltaalta estimulacióestimulacióestimulacióestimulació taltaltaltal comcomcomcom diudiudiudiu EysenckEysenckEysenckEysenck????

Estudis de Campbell i Hawley (1982) Estudi de laboratori: Geen (1984)

no ens diu res sobre la CAUSA …

E prefereixen majors nivells de soroll, i rendeixen més

Tema 8

1.2 Verificació empírica de l’excitabilitat cortical:

mesures psicofisiològiques

  • Activitat electrodèrmica (conductivitat cutània)
    • Estudi Geen
  • Batecs del cor, de pols
  • Mesures EEG
  • Resposta de salivació http://www.dailymotion.com/video/x9nvrq_perso nalidad-introversion-vs-extrav_school

1.3 Implicacions:

1.3.1. Els I ( versus E):

- prefereixen un nivell d’estimulació més baix

  • més sensibles als estímuls :
  • llindars més baixos per detectar E febles
  • incomoditat davant E intensos

1.3.1. Les diferències entre E i I en excitabilidad són més fiables davant estímuls d’intensitat moderada Perquè quan …

  • alta estimulació : el mecanisme d’ «inhibició protectora» disminueix l’excitabilitat
  • baixa estimulació : el mecanisme d’ «excitabilitat paradoxal» produirà excitació per contrarestar la falta d’estimulació

Tema 8

1.4.2.2. Proposta de Zuckerman

Sistema de la dopamina: implicat el nivell

d’activitat i la sensibilitat a les recompenses del BAS

els E més sensibles a la dopamina

2.1 Introducció 2.2. Teoria Eysenck 2.3. Verificació empírica 2.4. Limitacions de la teoria i propostes alternatives 2.41. Proposta de Gray 2.4.2. Proposta de Zuckerman 2.4.3 Localització cerebral de l’emocionalitat negativa

2. Neuroticisme

Tema 8

Component emocional clau del neuroticisme: l’ansietat

  • tendència a experimentar esdeveniments estressants en la vida és influïda pel nivell de N
  • sentit de benestar més influït per puntuacions en N que pels esdeveniments estressants de la vida (factors ambientals)

2.1 Introducció: l’ansietat com a part

del N

Ansietat : implica múltiples respostes

  • cognitives
  • comportamentals
  • psicològiques (p. ex.: sensació d’amenaça)
  • fisiològiques: activitat elevada del SNA simpàtic (↑ batecs cardíacs, pressió sanguínia, vasoconstricció, sudoració, tensió muscular)

Neuroticisme no és només l’ansietat. S’associa a un conjunt ampli de sentiments negatius: baixa autoestima, propensió a la depressió, irritabilitat, etc.

Entre les múltiples teories per explicar les diferències individuals en neuroticisme (ansietat): ens centrarem en els factors biològics

Tema 8

  1. Diferents indicadors activació SN simpàtic no correlacionen igual en tots els individus :
  • Especificitat individual de la resposta: els S es distingeixen en les respostes que són influïdes per l’estrès (p. ex., )
  • Especificitat de la resposta a l’estímul: diferents estressors produeixen diferents patrons d’activitat fisiològica
  1. Les mesures d’excitabilitat autonòmica no sempre es corresponen amb el grau d’ansietat i estrès que informen els subjectes:
  • Persones amb ansietat realment baixa
  • Persones repressores o amb ansietat defensiva baixa (elevada excitabilitat autonòmica en situacions estressants però informen de baixa ansietat)
  • Persones gran ansietat
    1. Elevat N no s’associa només amb respostes d’ansietat aguda, sinó amb estats més constants d’emocionalitat negativa : preocupació, insatisfacció, pessimisme, baixa autoestima...

2.4. Limitacions de la teoria i propostes alternatives

… i propostes alternatives

2.4.1. Proposta de Gray

Sistema d’inhibició del comportament (BIS) → sensibilitat cap a càstig o no recompensa

2.4.2. Proposta de Zuckerman Ansietat associada sistemes cerebrals diferents : Amígdala i connexions amb estructures cerebrals ( hipotàlem, còrtex frontal i temporal ) implicades en processos perceptius, cognitius i d’assignació de significat emocional als estímuls. N massa Caldria examinar els sistemes cerebrals, no suficient SN simpàtic

Tema 8

2.4.3. Localització cerebral de l’emocionalitat negativa

Mètodes d’estudi de l’especialització hemisfèrica:

  • Dany cerebral
  • Cervells intactes: asimetria alfa EEG ( alta activitat alfa  estat cerebral desactivat )

Resultats : lòbul frontal dret

  • Hemisferi dret més rellevant en experiència d’emocions negatives (neuroticisme)
  • Les diferències individuals en el grau d’activació del còrtex dret i esquerre influeixen en el grau de negativitat de les reaccions emocionals.

Emocions negatives i amígdala

  • http://www.dailymotion.com/video/x953ij_a migdala-y-emociones-rostros-

Tema 8

Constatacions

  • Tendència a la inhibició vs. desinhibició davant el nou : estabilitat moderada des de la infància fins a la infància mitjana

• E, N

estabilitat baixa o discontinuïtat entre la infantesa primerenca i la maduresa estabilitat moderada de l’adolescència a la maduresa estabilitat alta després

  • Factors biològics podrien tenir un
    • paper important en el comportament emocional durant la infància
    • però no constitueixen les bases fonamentals de la personalitat adulta (trobaríem major estabilitat al llarg de la vida)
  • Fins als 7 anys : el temperament pot ser una conseqüència directa dels llindars d’activació del sistema límbic

Des dels 7 anys : influència progressiva dels processos prefrontals de regulació emocional: interacció sistema límbic i processos reguladors prefrontals ( consciència i regulació de tendències temperamentals: inhibició de respostes impulsives )

Constatacions: hi podria haver bases biològiques diferents per a les diferències individuals en la infància i en la maduresa:

Tema 8

Interacció entre temperament, ambient i biologia

Una predisposició biològica pot fer que un xiquet desenvolupe una tendència emocional concreta, però els factors ambientals poden influir radicalment en el desenvolupament de la personalitat

AFERRAMENT:

  • Segur
  • Insegur (evitadors, ambivalents)

L’aferrament és fruit del temperament del bebè? Del comportament de la mare? De tots dos? Els bebès irritables (avaluat als 10-15 dies de vida)

Xiquets irritables → comportament mares → aferrament? Xiquets irritables → aferrament?

Major % desenvolupen aferrament insegur (1 any d’edat)

Comportament mare consistent amb aferrament insegur