¡Descarga TEMA 9 HISTORIA - 2 BATX y más Apuntes en PDF de Historia de España solo en Docsity!
TEMA 9: LA FALLIDA DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ
1 - EL REFORMISME DINÀSTIC
El desastre del 1898 (pèrdua de les colònies) va accentuar les deficiències del règim de la Restauració i va donar lloc a un reformisme polític basat en les idees regeneracionistes. Poc temps desprès, el 1902, la majoria d’edat del monarca Alfons XIII va marcar el començament de la segona etapa de la restauració. 1.1 - EL FRACÀS DEL PRIMER GOVERN REGENERACI ONISTA Govern regeneracionista va impulsar una política reformista Es va proposar:
- Una descentralització administrativa.
- Política pressupostària que apujava els tributs, creant impostos nous per poder fer front als deutes contrets durant la guerra de Cuba. Amb les noves carregues fiscals imposades a les comunitats autònomes, es va originar una forta protesta a Catalunya al setembre del 1899: els comerciants catalans es van negar a pagar els impostos i va originar el Tancament de Caixes (tema 7). El govern espanyol va decidir d’embargar als morosos, però l’alcalde de Barcelona, dr. Bartomeu Robert, es va negar i va presentar la seva dimissió. El govern va empresonar als morosos, va suspendre les garanties constitucionals a Barcelona i va declarar l’estat de guerra. Manuel Duran i Bas i Camilo Polavieja van dimitir, ja que estaven en desacord amb les mesures que s’havien pres. El Tancament de Caixes va significar la ruptura entre les elits econòmiques catalanes i els partits dinàstic, conseqüentment va significar el principi de la consolidació del catalanisme. 1.2 - LES OPCIONS DEL REFORMISME 1902 Alfons XIII puja al tron Els primers anys del seu regnat van estar marcats pels intents de reforma que buscaven una renovació moral, social i política que poses fi al caciquisme i al falsejament electoral. Dins dels corrents reformistes es poden distingir les següents tendències: PARTITS DEL TRON DINÀSTIC → Forta importància fins al 1912. → Es basava en la crítica del frau electoral i en fer “una revolució des de d’alt”. → Francisco Silvela i Antonio Maura (Partit Conservador) // José Canalejas (Partit Liberal) PARTITS MARGINATS DEL SISTEMA → Republicans, socialistes, catalanistes, etc. → Creien en la necessitat de renovar profundament els idearis, les organitzacions i els dirigents. → Tenien l’objectiu de mobilitzar l’opinió pública REGENERACIONSIME INTEL·LECTUAL I LITERARI
→ Principals representants principals van ser els membres de la Generació del 98 (Unamuno, Baroja, Maeztu, etc.) → Reflexionen sobre la decadència d’Espanya i la necessitat de regeneració. → Proposaven reformes econòmiques i educatives per modernitzar la societat. 1.3 - EL REFORMISME CONSERVADOR El fracàs dels governs regeneracionistes (entre els anys 1899-1903) encapçalats per Silvela i Sagasta , que no van poder superar els obstacles, Antonio Maura , líder del partit conservador va fer-se càrrec del govern. Maura va intentar regenerar el sistema intentant formar una nova classe política que revés el suport de les “masses neutres” (aquells que no participaven en política). I amb això i la Llei d’administració local i la Llei electoral del 1907, pretenia posar fi al caciquisme, encara que la reforma electoral fou molt superficial. També va adoptar mesures proteccionistes per impulsar l’activitat industrial espanyola i va pretendre integrar el catalanisme. A més, va millorar la legislació laboral i va crear l’Institut Nacional de Previsió. Finalment, va impulsar una activa política exterior que va incloure la intervenció d’Espanya al Marroc. La falta d’entesa de Maura amb el Partit Liberal i la repressió de la Setmana Tràgica el 1909 va significar la fi de la principal etapa al capdavant del govern. 1.4 - EL REFORMISME LIBERAL El Partit Liberal, liderat per José Canalejas , va intentar portar a terme el seu programa regeneracionista. Canalejas fou més progressista i entre 1910 i 1912 va intentar atreure certs sectors populars amb un reformisme social més gran i limitar el poder de l’Església. → És va plantejar la separació Església-Estat i va promoure’s la Ley del Candado , que prohibia instaurar nous ordres religioses a Espanya. → Va reformar el sistema d’impostos. → Va reformar la Llei del Reclutament , per eliminar l’impopular sistema de quintes. → Va promulgar un seguit de lleis encaminades a millorar les condicions laborals. → Però va ser inflexible en enfrontar-se a les vagues i als conflictes laborals (1911, 1912) que van ser reprimits militarment. 2 - LES FORCES POLÍTIQUES D’OPOSICIÓ L’oposició fou representada, fonamentalment, pel republicanisme , pel carlisme , pel nacionalisme (basc i català) i per l’anarquista i el socialista. Aquesta oposició no va aconseguir participar en el govern fins al 1920, un cop exhaurides totes les possibilitats del règim. 2.1 - EL NOU REPUBLICANISME D’UNIÓ REPUBLICANA → El republicanisme va ser el principal grup d’oposició política. → Va perdre protagonisme amb el canvi de segle. → El nou republicanisme es caracteritzà pel fet de ser un ampli moviment social , amb un caràcter reformista; agrupant les classes mitjanes i àmplies capes populars. → Al 1903 va néixer la Unió Republicana , una coalició que intentava agrupar els grups republicans al voltant de Nicolás Salmerón.
2.5 - EL NACIONALISME BASC I GALLEC
El Partit Nacionalista Basc va incrementar la seva presència electoral i la influència en la societat, durant les primeres dècades del s. XX. Al 1916 el PNB va apassar a anomenar-se Comunió Nacionalista Basca , amb la finalitat d’atreure la burgesia al nacionalisme. Dins del partit hi convivien dues tendències, una més independentista i l’altra més autonomista; al 1921 es va provocar l’escissió de la banda més independentista anomenada Aberri , però tots dos grups es van unir l’any 1930 sota la denominació tradicionalista de Partit Nacionalista Basc. 3 - L’OBRERISME ANARQUISTA A CATALUNYA DESENVOLUPAMENT I ARRELAMENT A CATALUNYA DE L’ANARCOSINDICALISME, LES CAUSES I LES CONSEQÜÈNCIES DE LA CONFLICTIVITAT LABROAL AL PRIMER TERÇ DEL S. XX → El nou segle va començar amb un cicle d’agitacions obreres fins al 1911, que va haver una vaga general revolucionaria. → L’any 1910 el sindicat barceloní Solidaritat Obrera va promoure la fundació de la Confederació Nacional del Treball (CNT). o Tenia una ideologia basada en la independència del proletariat, la voluntat d’enderrocar el capitalisme, l’apoliticisme del moviment obrer i la necessitat de la unitat social. → Al 1919 va tenir lloc la vaga de La Canadenca , un important conflicte obrer, que va deixar gairebé sense electricitat a la ciutat de Barcelona. → La patronal va respondre amb una dura repressió i amb la creació del Sindicat Lliure, per poder enfrontar-se a l’anarcosindicalisme. → Amb la complicitat de les autoritats i la policia es van organitzar bandes de pistolers a sou per aturar les vagues i assassinar els dirigents obrers. → Des del govern civil es va encobrir als pistolers, es van reprimir als sindicalistes i es va posar en practica la llei de fugues (que permetia disparar al detinguts que intentaven fugir) enganyant als detinguts i deixant-los marxar, per disparar-los en aquell moment i tenir una excusa per fer-ho. → Aquesta situació es va allargar fins a l’any 1923, en el que s’anomena l’època del pistolerisme. 4 - LA SETMANA TRÀGICA I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES (1909 - 1917) 4.1 - LA POLÍTICA COLONIAL AL MARROC → A partir de 1906 Espanya va començar la seva penetració al nord d’Àfrica. La Conferència d’Algesires (1906) i el Tractat Hispanofrancès (1912) van comportar l’establiment d’un protectorat francoespanyol al Marroc. → Els atacs continuats dels rifenys van obligar a mantenir una forta presència militar espanyola, que es van intensificar a partir del 1909. Els rifenys van infligir una dura derrota a les tropes espanyoles al barranc del Llop i van ocasionar múltiples baixes. o El govern va decidir enviar-hi tropes integrades per reservistes, molts d’ells casats. 4.2 - LA SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA → Aquest enviament de reservistes va provocar un important moviment de protesta popular a Barcelona (la setmana tràgica) i que va tenir el suport d’ anarquistes , socialistes i republicans. → Les autoritats hi van respondre declarant l’estat de guerra i enviant reforços per reprimir les manifestacions. → Aquesta situació va durar des del 18 de juliol fins al 29 de juliol.
→ La repressió posterior va ser molt dura; centenars de morts, detencions i execucions; cal destacar l’afusellament de Ferrer i Guàrdia, que no havia participat directament en els esdeveniments. 4.3 - LES CONSEQÜÈNCIES POLÍTIQUES → La setmana tràgica va tenir conseqüències polítiques que van comportar una desestabilització dels partits del tron dinàstic i la caiguda del govern de Maura. → La duresa de la repressió va unir als liberals i els republicans en la crítica del govern. → El rei va dissoldre les Corts i va entregar el govern a líder liberal, José Canalejas (que fou assassinat l’any 1912). → Desprès de la caiguda dels seus dirigents (Maura i Canalejas) els partits dinàstics es van fragmentar. → La debilitat política dels partits dinàstics i les conseqüències del 1909 van comportar també una reorganització de l’oposició: o El republicanisme es va enfortir amb la creació d’un nou partit: Partit Reformista (1912) i amb la formació de la Conjunción Republicano socialista (1910). o El republicanisme lerrouxista va viure un notable descrèdit fruit del paper de la setmana tràgica. És va accentuar el desencís de molts obrers, que va engreixar files de l’anarcosindicalisme que el 1910 havia creat la CNT. o El trencament definitiu de la coalició de Solidaritat Catalana arran del suport de la Lliga Regionalista a la repressió governamental i l’augment de la influència del catalanisme republicà. 5 - DE SOLIDARITAT CATALANA A LA MANCOMUNITAT 5.1 - LA CANDIDATURA DE SOLIDARITAT CATALANA
LA LLEI DE JURIDICCIONS
La presència dels partits catalans al Congrés dels Diputats va ser rebuda amb hostilitat pels partits dinàstics que llançaven campanyes en contra d’ells. En aquests moments de tensió i hostilitat va tenir lloc els “incidents del Cu-Cut!” en el que un grup de militars van assaltar la seu d’aquesta revista i també “La veu de Catalunya” com a conseqüència d’una acudit que l’exèrcit va considerar ofensiu. El govern no va sancionar aquesta actitud i va elaborar un projecte de Llei de jurisdiccions (1906), que proposava posar sota jurisdicció militar totes les ofenses contra l’exèrcit o contra la unitat de la pàtria i els seus símbols, fossin fetes de manera oral o escrita.
FORMACIÓ I CRISI DE SOLIDARITAT
El rebuig massiu de la llei de jurisdiccions va gestar una gran aliança de les forces polítiques catalanes en defensa de les reivindicacions, que fou l’origen de la Solidaritat Catalana , una coalició electoral que aplegava els carlins , republicans , federals i la Lliga. A les eleccions del 1907 els partits de Solidaritat van decidir presentar una candidatura conjunta i un programa comú que defensava la derogació de la llei i la necessitat de dotar Catalunya d’òrgans d’autogovern. Les discrepàncies ideològiques entre els sectors republicans i conservadors van anar afeblint la coalició solidària. Amb els fets de la setmana tràgica es va dispersar el moviment solidari; la Lliga va veure la repressió amb bons ulls i els republicans van criticar l’actuació governamental.
→ L’exèrcit va donar suport a la monarquia per por a una revolta generalitzada , i la burgesia també va retrocedir per por de la revolució social. → El fracàs del moviment va fer que es mantingués la situació durant cinc anys més. Això no obstant, el rei es va veure en l’obligació de donar més estabilitat al sistema i va formar un govern de concentració presidit per García i Prieto i integrat per conservadors , liberals , reformistes i catalanistes de la Lliga al novembre del 1917. 7 - LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA PARLAMENTARI (1918-1923) Des del 1918 es va accentuar la crisi del sistema de la Restauració. Als problemes tradicionals (oligarquia del govern, frau electoral, etc.) se’n van sumar de nous: crisi econòmica i social i això va desembocar en el desastre de la Guerra del Marroc. 7.1 - CRISI ECONÒMICA I AGITACIÓ SOCIAL Com a conseqüència de la Primera Guerra Mundial , les exportacions i la economia va entrar en crisi ; amb una forta inflació i escassa demanda , moltes persones van perdre la feina i els sindicats van respondre amb vagues i protestes. Catalunya especialment va ser una comarca que va patir molt ; sent la zona més industrialitzada i que més benefici havia aconseguit durant la guerra. Les vagues més importats van ser la de 1919, amb el conflicte de La Canadenca, amb el pistolerisme coma a conseqüència. Ente el 1918 i el 1923 es van produir mobilitzacions al sud d’Espanya (Andalusia, Extremadura i Castella- la Manxa). S’exigia el repartiment de les terres per als pagesos , seguint l’exemple de la Revolució Russa, i per això podem conèixer aquest període com el Trienni bolxevic. Els anarquistes i els socialistes van ajudar a promoure aquestes revoltes dels pagesos que incloïen l’ocupació de terres, la presa de l’ajuntament... El Govern va reaccionar declarant l’estat de guerra , empresonant els líders dels pagesos i il·legalitzant les organitzacions obreres. 7.2 - LA DESCOMPOSICIÓ POLÍTICA I EL PRIMER OBJECTE D’ESTATUT D’una banda la fragmentació dels partits dinàstics impedia l’existència de majories parlamentàries estables. D’altra banda, les forces d’oposició , tot i que incrementaven la seva influència, no eren capaces de donar una alternativa al règim de la Restauració. Els governs de concentració (entre dinàstics, reformistes i la Lliga) van intentar-se però sense èxit. El més important i amb una durada de set mesos va ser el anomenat Govern Nacional , presidit per Maura , que incloïa tots els caps parlamentaris dels partits , entre ells els catalanista Cambó , però que va fracassar per les diferències entre eles ministres. Al 1921 Maura va formar un nou govern de coalició, que també fou efímer. Entre 1917 i 1923 van haver-hi 14 governs diferents , però cap va durar més de 8 mesos. Els governs inestables sovint no tenien prou majoria per aprovar els pressupostos i havien de recórrer a mesures d’excepció : governar a base de decrets-llei, suspendre les garanties constitucionals i dissoldre les Corts. A Catalunya la Lliga , els republicans nacionalistes i la Mancomunitat van fer una campanya a favor de l’autonomia al 1918 i al 1919 es va proposar a Madrid un mal rebut Projecte d’Estatut , que proposava la constitució d’un govern propi, parlament elegit per sufragi i àmplies competències a la administració catalana. El govern espanyol s’oposà, el monarca no va donar suport i algunes diputacions i entitats econòmiques castellanes van fer campanyes en contra ja que consideraven que això podia trencar
Espanya. L’augment de les tensions socials a Catalunya (vaga de La canadenca ) va causar que la Lliga va decidir donar suport al govern de Madrid i posposar la reivindicació autonòmica. 7.3 - EL PROBLEMA DEL MARROC: ANNUAL Espanya es va tornar a trobar més dividida, el domini del protectorat al Marroc rebia el suport de part dels militars (militars africanistes) i del rei Alfons XIII (amb la idea de construir ferrocarrils i exportar productes miners) però no pas de l’opinió pública, que no entenia com Espanya volia intervenir en una zona tan pobra i arriscar-se a una nova guerra. Al 1921, les tropes espanyoles va començar un avanç cap a Melilla amb la finalitat de consolidar l’ocupació del territori; va ser l’actuació mal dirigida del general Silvestre (que va morir en aquesta guerra), tot i que tenia l’aprovació directa del rei per avançar, el que va ocasionar la derrota d’Annual (1921). Les tropes espanyoles, inexpertes i disperses en petites fortificacions, van ser atacades i emboscades, provocant la retirada massiva i desordenada i que va provocar en la mort de tretze mil d’espanyols militars. Aquesta derrota va desenvolupar en un impacte terrible en l’opinió pública que no li veia sentit des d’un inici a l’acció que estava prenent Espanya. Van haver-hi grans protestes i els diputats republicans i socialistes van demanar al Parlament l’abandonament del Marroc. També es va obrir una investigació , dirigida pel general Picasso , que va posar de manifest grans irregularitats , corrupció i ineficàcia en l’exèrcit espanyol destinat a l’Àfrica. 8 - LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923 - 1930) El sistema de la Restauració monàrquica del 1874 va acabar amb un cop d’Estat militar que va implantar una dictadura. El cop d’Estat va estar motivat per: el desprestigi del règim monàrquic, el perill d’una revolució social, frenar la reforma constitucional i impedir que es debatés l’expedient Picasso sobre la batalla d’Annual. 8.1 – LA FALLIDA DEL RÈGIM CONSTITUCIONAL Al 1923, el govern liberal presidit per García Prieto va fer un intent per reformar la constitució i llei electoral: → Més democratització. → Menys influència de l’Església. → Limitació dels poders del rei. → Nou marc de relacions laborals. Les Corts, el rei, l’exèrcit i l’Església es van oposar a aquesta reforma. El general català Miguel Primo de Rivera , va impulsar el cop d’Estat militar el 13 de setembre del 1923 i va demanar al rei que poses el poder en mans dels militars. Primo de Rivera va fer un manifest dirigit a la nació on justificava la seva actuació , comentava la seva intenció de regenerar la política nacional, eliminar el caciquisme i la corrupció, prometia recuperar l’ordre públic, posar fi a la conflictivitat obrera i garantia la unitat nacional enfront l’auge del catalanisme. Van acceptar la dictadura coma solució a la crisi : l’alta burgesia, les classes mitjanes (una part), el rei i el seu entorn polític i gran part de l’exèrcit. La població o bé va actuar amb indiferència o a favor del cop d’Estat.
→ Es va fundar el Consell de Treball ( 1926 ) amb la intenció de frenar la conflictivitat laboral i controlar el moviment obrer. o Era un sindicat que incloïa obrers i empresaris en el comitè i que reglamentava els salaris i les condicions de treball. Tot això sota control de l’Estat. o La UGT va participar en un principi, però va acabar per retirar-se. La CNT es va negar a participar des d’un inici. → Es va convocar una Assemblea Nacional Consultiva al 1927 amb la intenció d’institucionalitzar un nou règim. o Organisme integrat per representants socials tirats des del poder i d’altres elegits per sufragi indirecte i per funcionaris de l’Administració. o Funció exclusivament consultiva i actuava sota control governamental. o No va aconseguir elaborar un projecte de llei fonamental corporativa. 8 .4 – L’ACTUACIÓ ANTICATALANISTA DE LA DICTADURA Primo de Rivera va ser capità general de Barcelona, i a llavors no va mostra cap sentiment anticatalanista, és més, tot el contrari: va mostrar el seu respecte cap a la llengua i cultura catalana. Per això, quan va fer el cop d’Estat la Lliga i la burgesia catalana van donar-li el seu suport amb la intenció de frenar els conflictes nacionals, però no s’imaginaven que aquest règim, dirigit per Primo de Rivera , adoptaria fortes mesures anticatalanistes. Al 1923, només donar el cop d’Estat i aconseguir el poder , es va publicar un decret per a la repressió del separatisme , a partir del qual es va començar a desmantellar institucions catalanistes. Es va dissoldre la Mancomunitat , es van clausurar moltes institucions catalanistes, es va prohibir l’ús de la llengua catalana i l’ús públic de la bandera, a més es van prohibir la celebració de l’Onze de setembre i els Jocs Florals. És va imposar també la censura de premsa , la publicació de llibres i es va depurar el magisteri i institucions educatives vinculades a la Mancomunitat. La dictadura va tenir una dura batalla amb sectors eclesiàstics que no acceptaven la castellanització dels seus actes, aquesta persecució va arribar fins i tot al FCB (Futbol Club Barcelona) a causa d’una burla del públic quan va sonar l’himne espanyol al camp. 8.5 – L’OPOSICIÓ A LA DICTADURA Tot i que al principi no va haver gran oposició a la dictadura de Primo de Rivera, amb el temps van anar apareixent diferents grups opositors que va impulsar actuacions per donar fi a la dictadura: → REPUBLICANS : van fer una campanya de desprestigi del règim a nivell nacional i internacional. Van unir-se Lerroux, Manuel Azaña i Niceto Alcalá Zamora, antic ministre monàrquic. → EXÈRCIT : va organitzar conspiracions com la Sanjuanada al 1926 que va ser un intent fallit cop d’Estat. → INTEL·LECTUALS I ESTUDIANTS UNIVERSITARIS : van criticar la dictadura, van denunciar la censura de premsa i la falta de llibertat d’expressió. Alguns integrants van ser perseguits com Miguel de Unamuno o Blasco Ibáñez. També van promoure vagues i manifestacions. → SECTORS CATALANISTES : van unir l’oposició i les seves actuacions van afavorir la influència de grups nacionalistes radicals , com Estat Català. Francesc Macià, president del partit, va intentar una invasió armada al 1926 a Catalunya però va fracassar i va ser detingut. → OPOSICIÓ OBRERA : (CNT i Partit Comunista) molt afiliats van ser perseguits i prohibits amb l’objectiu d’incrementar la influència anarquista al si de la CNT i al 1927 es va constituir la Federación Anarquista Ibérica o FAI.
→ PSOE : a partir de 1929 va entrar en contacte amb els grups republicans que intentaven posar fi a la dictadura i substituir la monarquia per un règim republicà. 9 - PER QUÈ VA CAURE LA MONARQUIA EL 1931? COMPROMÍS DEL REI ALFONS XIII AMB LA DICTADURA, EL DESPRESTIGI D E LA DICTADURA I, PER CONSEQÜENT, EL DESPRESTIGI DE LA INSTITUCIÓ MON ÀRQUICA Amb el cop d’Estat de Primo de Rivera, que va rebre el “suport” del rei, doncs no va oposar-se i va acceptar la seva dimissió. En un principi aquest cop d’Estat va estar vist com una bona solució per a la majoria de la població, però poc a poc aquesta Dictadura va anar decaient i tenia més grups que s’oposaven al govern de Primo de Rivera, i aquesta mala impressió de la Dictadura que tenia el suport de la monarquia va fer que la Monarquia també estigués vista amb mals ulls. → Al 1930 Primo de Rivera va presentar la seva dimissió al rei, que va acceptar-la. → El rei va intentar tornar al règim constitucional i amb aquesta finalitat va nomenar cap de govern al general Berenguer. → L’oposició republicana va signar el Pacte de Sant Sebastià, un acord per posar fi a la monarquia. → Al 1931 l’almirall Aznar va formar un nou govern, per tornar al sistema parlamentari va convocar eleccions municipals. → Al 14 d’abril es va proclamat la Segona República espanyola, i el comitè Revolucionari presidit per Niceto Alaclá Zamora es va convertir en el nou govern provisional. o Fou en aquest mateix dia que el rei es va exiliar.
El fi de la monarquia nova ser el resultat d’una revolució sinó del
deteriorament del sistema polític.
